11-12 de febrer de 2022. Unim el que mai s'ha separat. Poner la voluntad para abrir el corazón, para permitir al alma reconocer el propósito que la llevo a encarnar, es invocar primero al Espiritu Santo para que nos acompañe a mirar, los acuerdos tomados para tomar està encarnación y reconocer, perdonarnos y liberarnos por los “aparentes bloqueos” que hemos usado para desviar el proósito inicial. Bendecir al Espiritu Santo es bendecir al Eterno Manantial de Vida por Su regalo: Nuestro Maestro el Espiritu Santo que Él creó en el mismo instante en el que elegimos juzgar a Nuestro Creador. Nos separamos del Eterno Amor que Nos regaló la Vida por un juició de miedo. Ahora vamos a mirar nuestro erroneo juicio. Padre/Madre perdóname: me equivoqué.
Desde el acompañamienro que gozamos del Universo del Espiritu y los universos que nos envuelven para recuperar a las almas que han bloqueado con el olvido su consciente, para seguir el camino trazado con más o menos acierto la presente encarnación. Distingo claramente dos de estos universos. El primero el que nos presenta la película “Nuestro Hogar”, universo que se manifiesta por medio del vidente Chico Javier, hasta el que me invitan a descubrir el equipo creador de la Ponderosa, dónde se extiende un bello universo sanador por sanado.
Dimecres 22 de juliol de 2015 En Rafel Casas ingressa al Taulí, per ser operat, el dia 23. Li telefono al vespre. Ens abraçarem a la sortida Rafel
Dijous 23 de juliol de 2015
despedim al taller que hem fet amb en Sergi. El tanquem a la plaça Catalunya.
Hi haurà un abans i un després d'aquest taller. El catalitzador esta obrint-se espai dins del cor. Em rendeixo per poder ser una bona servidora de l'Amor Incondicional.
Poc a poc, però sense aturar-me.
Avui dia 24 de juliol de 2015. L'operació d'en Rafel un èxit total. Gràcies als Pares Eterns.
Dissabte 25 de juliol de 2015, Sant Jaume: felicitats al tiet Jaume, en Santi, eren els de casa nostra. Les meditacions que Sergi Torres ha penjat a la seva web, que ell mateix condueix, són altament perilloses: podem fer-nos despertar!
Avui he seguit "el conflicto" on ens proposa observar atentament a les persones que a la nostra vida han presentat el conflicte. He vist l'àvia Matilde, sí ella va enmarcar generosament el meu neixement i infantesa. També la joventut. En acabar he obert l'ordinador per composar aquestes imatges. No sé ben bé que estic fent, però ho faig. Tal vegada és un homenantge a la dona que fa seixenta - quatre anys esperava deslliurar-me, jo no hi volia arribar, però cal acceptar que hi sóc
Vaig néixer a un entorn que no m'esperava ni s'imaginava que arribaria al seu si. Aquest traball ens fa sentir en Pau amb ells, vam viure una història més aviat tensa, però poc a poc la força de l'Amor s'expandit omplin tot el que hem viscut. Això és el que vull expressar amb aquestes imatges.
2015 Un Curs de Miracles
Som a divendres 27 de març del 2020. Arribar a preparar aquesta fotografia per a mi era impensable. Gràcies a l'Eterna Font de Vida que Som perquè la Font ens ha Creat en Ell/ella ara la puc presentar. Puc acceptar el regal i alhora regalar-la a tots els qui hem viscut la experiència familiar vinculada a la família Lomas-Subirats, Casas-Lomas, Lomas-Gonzales i Lledó.Lomas. Contemplar a l'àvia Matilde com a la nena que més o menys amb cinc anys va perdre primer el pare i després la gernaneta que jugava amb ella: Teresa, degué senyalar els seus sentiments per sempre, així com el nou casament de la seva mare amb l'avi Sorribas, un senyor viduu amb tres fills el més petit de la mateixa edat que l'àvia. A nou anys l'àvia treballava a la pastisseria Serra a Barcelona, ubicada al carrer de l'Argenteria, avui desapareguda. Anys a venir i casada amb l'àvi fou mestressa pagesa i va fer creixer l'anhel de traslladar la família a la ciutat a Barcelona.
A Barcelona va seguir el seu paper de regenta de la família i bodeguera. Fins que, passada la Guerra Cívil Espanyola. Els seus fills van agafar: cadascún la direcció del seu camí en la Vida.
Àvia gràcies per totes les situacions compartides que ens han permès reconèixe'ns ara i aquí com a la Unitat que Som.
Gràcies a l'Esperti Sant i als àngels que ens acompanyen a recordar-nos en l'Origen d'Amor.
Mai n'hi ha dos. Gràcies àvia per obrir-nos, en aquesta vida present a la Consciència que Som. Gràcies..
Miercoles 12 de enero, 2022.
Desde la certeza de que solo existe el Amor Incondicionado Impulso Vital Eterno, abrirme a mirar un pasado etiquetado con falta de amor y decidir con el Amor levantar la etiqueta me despierta... una ligera fatiga.
Recuerda: El Manantial Es Inmutable, Infinito, Eterno, Indiviso, Extenso, Inaprensible, Insustituible, Imprescindible, Inolvidable.
Recuerda: El Manatial Es Eterna Relación Consigo Mismo. Amor Incondicionado Fecundador de toda manifestación.
Recuerda: El Manatial Es: Creador. Creación y Creado.
Recuerda: El Manantial Es Amor, Amado y Amador siendo ahora y aquí. La Bendición es constante darse y recibirse. ¡Amén! Regresando al Hogar desde el olvido de Sí Mismo. El Hijo del Amor quiere, querer despetar de su sueño de separación. Nunca hubo dos. Recuerda: está encarnación la elegiste para despertar desde un cuerpo y extender el Amor Original. Ello comporta que le permitas al Espiritu Santo recordarte a cada impulso vital que Eres Amor y que quieres elegir el Amor. El recuerdo de Nuestra Verdad.
Nosotros Somos antes que el espacio/tiempo fuese. Elegimos este presente para nuestro reencuentro en el olvido del sueño.
El Espiritu Santo nos acomapaña al encuentro para despertar y nos sostiene despiertos y unidos en el Sueño Feliz. ¡Soñamos despertar!
Després de la Segona Guerra MundialJugava feliç en el Jardí dels Pares, quan se’m apropà el preceptor per dir-me, que hauria de practicar el voluntariat. A la Terra, en una petita nació que s’anomenava Catalunya, en una bella ciutat anomenada Barcelona hi havia una parella que s’estimava profundament i que volien tenir una filleta. Fora bo pel meu aprenentatge que m’hi oferís.
Vaig arrufar el nasset, però quin remei, si ho demana el preceptor més val dir que sí. Abans de baixar, però el preceptor em va dir, que sempre m’ajudarien i que a prop de Barcelona, si el sàvia trobar hi havia un Jardí semblant en el que estava creixent.Hi cap a Barcelona. Nois, el viatja no feia gens de goig.
En contemplar el bell poble on naixeria, vaig saber que havien patit una terrible guerra, feia ben poc. En travessar l’any 1945, l’any en que s’acabà la Segona Guerra Mundial, vaig veure, com dues hermoses ciutats del Japó eren arrasades per un terrible odi, en diuen bomba atòmica!
Una mica més enllà l’any 1948 a Nova Delhi era assassinat el líder de la resistència pacífica Gandhi, el bon Mahatma Gandí.
Al Sant Pare de Roma Pius XII, amb una parròquia tan guerrera no li havia tocat més
remei que benei els canons i que Déu Nostre Senyor en reculli el què pugui dels seus fills.
Pataplaf! ja sóc a Barcelona... filla d’una mareta valenta i un pare noble, honest, idealista i enamorat de l’amor.
Patirem Montserrat, patirem.
Per més detalls anar a
No hi ha mestre, no hi ha gurú, no hi ha salvador però si aprens a observar en silenci i acceptes que l'observat ´és l'observador tot: absolutament tot assenyala cap al teu interior. Com és a dins així és afora, com és a dalt així és a baix.
Jiddu Krishnamurti 12 de maig de 1895- 17 de febrer de 1986.
Per fi vaig entrar en "ovari". Sembla que en una excursió que van fer els pares al Montseny al sector del Turo de l'Home, a finals de novembre de 1950, celebrant l'aniversari de la mare.
Vaig obrir els ulls físics en aquesta vida el 15 d'agost de 1951. El General Franco preparava una visita a Catalunya i al papà li tocarien uns mesos de presó. Ostres el General Franco! Espanya i Catalunya s'han configurat un "dictador" per inhibir-se de la seva responsabilitat de creixer junts en consciència. Carai!
I, així em vaig quedar amb els pares, en un cos físic. Vivia amb la mamà. El papà apareixia a vegades el divendres o dissabte i es quedava amb nosaltres fins el dilluns al matí que anava a treballar, però això són records de quan vam tornar de Mallorca i vivíem a la pensió del carrer Guilleries, 24. A casa la senyora Antonia..
A vegades també apareixia en Rafel i a casa hi eren els dos, Rafel però, no es quedava a dormir, ell vivia amb l'àvia, una senyora que jo no coneixia. Jo coneixia a la "pita" i els seu fills Núria i Eduard a qui anomenava els meus padrins, no n'eren, perquè jo no estava batejada. Els pares van decidir que quan fos el moment jo decidiria si em volia batejar. Els pares eren molt avançats el seu temps, ho eren i ho són, ni que ara ja no tenen físic. Però existeixen i seuen al meu costat. El sis d'abril de 1959 el pare va tornar al Cel de l'Origen. Des d'allà va seguir acompanyat el difícil cami obert.
Abril 1961 No hi vam ser a la festa de la primera comunió de la meva cosina Roser Lomas González. Rarament ens hem sentit en el grup familiar. Som un grup que avancem per camins diferenciats i confosos.
Avui a 5 de gener de 2022 he de dir que
M’he despenjat al llarg dels anys de les famiílies que s'han creat en el nostre grup. Ara la solitud es fa més profunda.
Avancem cap a la nit de Reis, una nit en la que ja ningún em recorda, ni jo tampoco espero a ningún perquè la mainada ha fugit del meu camí.
Prop meu només hi queden dones preocupades per la seva vida personal.
Amargades amb tots els marits que han deixat enrere o enfades perquè la vida no els ha fet justicia. En aquets trist mirall i cerco el meu réflex amb honestedat.
Avui el Crist m'ha pogut arrencar del peu de la seva creu, però encara no el sé veure, Ressucitat i Lluminós com li escau.
Nadal 1963 Aquells anys acostumàvem de passar els nadals amb la família, el dia de nadal Rafel i Teresa dinaven a casa. Per Sant Esteve, la mare, Jaume i Anita venien a casa, i s’hi trobaven amb Rafel i Teresa. L’aniversari d’en Rafel el celebràvem a casa la mare, a la botiga.
L'any 1965 es va esmunyir l’any Cap el setembre en Rafel va llogar un pis al carrer Agudells, al barri del Carmel. No hi havia diners, com sempre. El casament seria molt senzill, Celebrem els 28 anys d'en Rafel. A casa la mare, com ho hem fet aquests últims anys.Aquests van ser els últims nadals en que en Rafel va ser a casa.
El 20 de febrer de 1966 Rafel i Teresa van celebrar el seu casament a la parròquia de Sant Eulàlia de Vilapiscina. Ubicada a la plça de Virrei Amat. Un punt de trobada familiar on es veu clarament que a la família cadascú va pel seu camí. Ens trobem un instant i s'expresa la discordància.
El quinze d’agost de 1966 vaig
complir quinze anys! Què m’inspira aquesta imatge. Em recorda el dolor rancuniós
que s’amagava en la meva juventud apagada. Treballant moltes hores a la màquina
de teixir: amb la mare. Treballavem per una petita empresària que tenia una
botiga de gènere de punt i ens havia deixat la màquina, en conseqüència ens
pagava molt poc per la feina que fèiem.
Orgull, ràbia rebel·lia, impotència. Sí la mare va fer molt bona feina amb aquesta noieta "morruda" que veiem a la fotografia.
La foto és feta per Teresa, la meva cunyada, quí per cert està embarassada. La màquina de teixir. Dijous 20 d'octubre de 1966, gràcies en Manel Gòmez del Tricomalla, la Senyora Teresa Cabot i la meva cosina Maria Font, que em van deixar diners, vam comprar, a tèrminis una màquina de teixir. Així vam treballar pel nostre compte.
Ensenyava de teixir en un taller de discapacitats psiquics, i a casa a persones que compraven la màquina al Tricomalla. Venien a hores a casa per aprendre’n. Per primera vegada en molts anys vam començar a aixecar al cap. Manola Lucas ens portava molta feina, ella treballava a casa seva. Diumenge 25 de desembre de 1966Van canviar els costums nadalencs, el dia de nadal, Montserrat i jo soles a casa. Sant Esteve, tothom qui hi vol ser: a casa. Cap d’any, amb Montserrat a casa de Rafel i Teresa. Els Reis a casa la mamà. Sempre amb una ombra dins el cor, sempre amb molta cura de què i com es parla, sempre vigilant de no dir un mot que encengui una discussió, una baralla. Tot plegat Déu ni dó de més ambles!.
És el moment de conectar l'holograma amb la ràdio que he viscut. Al llarg de molts anys la ràdio va ser el mitjà d'aprenentatge i de comunicació. En aquell temps la ràdio ens explicava la Història, ens acompanyava a sortir de la ignoràcia. L'escolarització infantil era força limitada i les escoles més accesibles eren les religioses o les de la Falange, això vol dir desinformació total. Març 1967 Rafel i Teresa han tingut el
fillet que esperaven.
És una nena Marta Casas Rovira, nascuda el 29 de gener de
1967-.
Benvinguda a la nostra família Marta: t’estimem!
No et podem oferir una família gran i unida, però sí ens podem allunyar perquè gaudeixis dels teus pares, que són els millors possibles, i de la família de la teva mare.
No cal que fem esment de les petites alteracions familiars, hi són en totes les famílies i ens fan anar endavant.
Diumenge 30 de març de 1969: ara toquen Palmes. Rafel i Teresa ens fan saber que han deixat el pis del carrer d’Agudells, per a anar a viure a casa els pares de Teresa, al carrer Arenys de Barcelona. Així podran estalviar per comprar-se un pis. Per cert de moment s’han comprat cotxe, un dos cavalls de segona mà.Gaudir d'en Rafel fent de pare és un regal que m'ha fet la Vida, que no em podia imaginar. Gràcies fill. Hem deixat enrerea l'accident de cotxe d0en Rafel, octubre de 1970. Avui el podem mirar amb el cor eixemplat ja que no li ha deixat cap conseqüència més que la gratitud per les atencions rebudes de l'empresa on treballa "les autopistes del Mediterrani"
La dècadaa dels"70" Gener 1971
El televisor va arribar a casa cap a primer d'any. Feien una serie de pel·licules de Spencer Tracy i Katharine Hepburn i ens vam animar a comprar-lo. Ara anirem una mica menys a casa l'avia ara ja tenim "pantalleta" a casa. Són temps moderns! A casa dels meus germans ja fa anys que hi és, i a casa d'en Rafel, no cal dir-ho. a casa nostra hi acaba d'arribar. enllaç a Bonanza
Diumenge 4 d'abril de 1971. La Palma. Al matí beneïm la palma a la Sagrada Família. Carrer Provença amb Marina. dinar a casa l'àvia, els tiets no ens deixen soles. La iaia està molt gran ni que es val per a ella mateixa, però necessita molta atenció. La tieta Anita li dóna però l'avia sempre en vol una mica més. A la tarda amb l'avia anem a veure i escoltar sarçuela al Centre Moral del Clot. L'avia ens hi convida. Gràcies iaia. Amb la família d'en Rafel ens veiem poc. Sort tenim de la nostra femília de Sant Esteve, nosaltres anem cap allà almenys un diumenge al mes, i ells també passen sovint. A l'estiu continuem facilitatan-los el tractament d'Anna Ma, ella gaudeix d'estar a casa i nosaltres de tenir jo nebodes i la mare nétes.
26 de març de 1972. Reis 2015!
Aquí tenim gairebé tota la família que erem l'any 1972, això si,amb més branques que no s'hi veuen però hi són. Hi són perquè viuen en el pensament dels quí mirem des de l'imatge cap el futur però tal vegada tenim el cor en un passat que voldriem fer present. enllaç a Guadiana 37-39
També he repassat el camí fet a la recerca de l'Esperit de vida, aquell que he cercat fora i que al cap i a la fi, gràcies a Déu, puc vivenciar que és dins, i en lloc més que dins de cadascú de nosaltres. El meu projecte familiar no serà possible realitzar-lo. Mancarà la parella i el vist-i-plau del col·lectiu: aquest amor no es pot viure aquí: diuen.
Dia dels Reis del gener de 1975.
Última reunió familiar a la botiga del carrer, castillejos, 231 Roser Lomas Gonzales, la meva neboda es casarà el dos de maig. Hi estem convidades.
Al meu germà Jaume li han proposat comprar la botiga i alhora mira per trobar comprador i buscar-se un piset.
A la família hi haurà canvis. A casa ens en sortim amb esperança, només manca una parella per a Monts.
24 de decembre de 2021. Avui: nit bona he estat a l'ordinador fins ara, ni que hi ha una part que està amb la família Cartghrigt a la Ponderosa i m'hi sento acompanyada i estimada. Aleshores, aquí tanquem etapes de perdó. Pujo aquesta imatge recient montada, em fa sentir bé mirar-la, és una invocació a aquella noia que creia que tindria un marit, com tantes d'altres. Aleshores no sabia que estava esperant a...
Divendres Sant 8 d’abril 1977
A Mallorca ha mort Joan el meu germà. Un infart. No ho podem creure. El dia de Rams ens vem veure a casa d’en Jaume. Joan i Vicenta se'n van a Mallorca a celebrar els 25 anys de casats. Van anar a dir-li a la mare. Bon viatge estimats! Ara és mort.
Diumenge 9 setembre 1979. Adéu-siau mare. Mort la mare, havent-nos reconegut tot el que hem viscut, i acceptant-ho. Estem en pau l’una amb l’altre. L’últim que recordo d’ella és el seu reconeixement de que «mereixíem millor sort».Érem al voltant del seu llit, Jaume, Anita, Vicenta i jo.
La vam acomiadar a Sancho d'Avila, dimarts 11 de setembre de 1979.
Deixeu-me'ls veure junts amb els ulls del Cor. Gràcies papà-mamà per estimar-nos.
Dècada dels "80" Aquesta fotografia és del dinar amb que vam celebrar que la mare era pensionista. Això va ser l'any 1980. Els amors de la mare: en Rafel el, tiet Jaume, Marta retrata. Gràcies a tots pel camí fet, no he sabut viure amb senzillesa aquelles situacions que he nascut per viure i, que ningú sinó jo podia viure perquè són les que la meva vida m'ha regalat. Gràcies estimats per ser-hi. Per a dinar ens toca esperar taula, en Jaume remuga, no li agrada fer esperes per a dinar al restaurant, Rafel i Teresa que són els que coneixen el lloc no van demanar taula o vam arribar-hi abans d’hora, no me’n recordó bé.
Ens ho vam pasar bé. Tots estaven contents de que a la fi, sembla que podem recuperar l’estabilitat i l’alegria. Montserrat ara es troba bé i ens ensenya la capacitat que té per deixar enrere les dificultats passades.
Agost 1988
La família d'en Rafel i Teresa ens visiten a Montserrat És la primera vegada que hi venen i, de fet serà l'última.
Però van ser dos dies, i una nit que vam passar junts inoblidables. Gràcies Verge Bruna per aquest regal d'Amor filial!
Marta no hi és perquè fa la foto!
25 de desembre de 1989.
Passem depressa per la Vida. No pretenc fer una escenificació del viscut, ho he fet al Blogger "COR PERDONAT", més alhora de repassar on m'he perdut, on m'he quedat bloquejada, aquestes imatges m'hi ajuden força, perquè les mirem amb l'Esperit Sant que el Nostre Creador Etern ens ha regalat per obrir-nos a recordar el Cami de tornada a Casa. La dècada dels "80" se'n va endunt-se al nostre Jaume.
Li diem adéu a la dècada dels "80" tancat-la amb imatges de les festes de nadal passades en família. Seran gairebé les últimes, perquè sense el Nostre Jaume la família s'esfilagarserà com un fil que ja ha donat de sí tot el que podia. Gràcies Jaume per l'Amor Compartit que sempre serà per a nosaltres una llum vers el goig de viure. Gràcies.La dècada dels "90" ens va regalar amb viatges i casaments. Els viatges va ser el 1992 al nord d'Escocia a Findhornd, aquí hi vaig anar sola, la mare em va donar la prioritat d'nar-hi lliure. Vam poder anar a Lourdes, aquest era el desig més viu de la mare. Vam compartir el viatge amb la nostra amiga Cecília Casanovas. Vam tornar a Mallorca! A Tenerife i vam fer dues estades el, 1993 i el 1994 va ser el comiat. Hep, una de casaments.
El 24 de juliol de 1993 es van casar Gemma i Noé, i el 2 d'octubre Marta i Emili. Sí, la mare ja té les netes casades. Bon camí filles. Ara us comença la vostra vida, aquella en que les decisions són responsabilitat dels qui heu format les noves famílies!
Quan hom demana despertar i l'Esperit t'hi convoca, si la personalitat si resisteix, la pressió por ser forta. Festiival de religions i tècniques. Necesito un guàrdia que organitzii el trànsit! Què teoricament ho comprenguis, no vol dir que ho possis a la pràctica! El cor malgrat tot vol entregar-se. També ens vam obsequiar amb un meravellós canvi de casa. Vam passar de la porteria de Josep Llovera, 13 al pis del carrer Trinxant, 144 2n 2a. Hep: tenim balcó. 19 de març de 1998 tamquem la porteria del passatge Josep Llovera, 13. Hi hem viscut 22 anys i mesos. Ens en despedim amb gratitud i afecte per la vida compartida amb els veins i el barri.
Avui diumenge 13 de febrer de 2022, què et puc dir pare. Només gràcies per haver-nos regalat aquest viatge que en definitiva, en el món-dual, hem fet amb la mare, perquè tú pare vas trspassar a la Llum quan jo era una nena de set anys. Només gràcies i dir-te que t'estimem i t'estimarem sempre. A l'Univers on Som ara ho diuen així: "We're love forever"Som a 12 de febrer de 2022. En aquesta imatge vull expressar els millors moments del passeig que hem fet amb la mare. La nostra vida compartida sempre és un passeig. Els que hem pogut fer en aquesta nova dècada i segle: som el 2000!, l'hem fet conscients de que és un comiat, la mare s'acomiada d'una vida en la que ens ha regalat a tots una manera d'estimar, absolutament incondicionada. "We're love forever" Volem i l'Amor Creador de tota Vida ens ho permet tancar l'holograma que vam crear per emprendre aquesta vida. Del grup àlmic que va assumir el compromis d'aquest somni de llibertat, gairebé tots han retornat a l'Origen, si més no, els qui han acceptar recordar que som ànima. Un ànima que vol viure en amor filial en tots els nivells de la Creació.La mare va tornar a la Casa Gran, des de la casa petita on vivíem, el vespre del 23 de novembre de 2006. El dissabte 25 li dedicavem l'últim comiat familiar.
El diumenge dia 3 de desembre pujàvem a Montserrat per entregar les seves cendres a la terra i invocar el Mestre Estimat que acompanyes la seva ànima a l'Univers d'Amor Incondicionat d'on ella va venir a la petita terra per estimar-nos. Gràcies mare estimada, gràcies a l'Etern Amor que m'ha regalt aquests petits pares a la terra. Gràcies! En el comiat a la mare es fa sentir el pont que ens permet relacionar-nos amb els qui són només ànima. Mai em podrè acomiadar d'ella, mentre visqui ella m'acompanyarà a continuar el nostre passeig per aquesta petita terra, per aquest petit paradís. Amb la nostra estimada muntanya de Montserrat presento aquests sencills escrits que feia la mamà en el seu petit bloc de notes, on hi anava tot. Els naixement dels nou vinguts, les receptes de cuina, noms que sentia i que em volia preguntar o comentar amb mi quan jo tornava de la feina... Ai, mamà fa quinze anys que sembla que no hi siguis, i visc com si hi fossis: PERQUÈ HI ETS! El 7 de febrer de 2007 Era l’aniversari del tiet Jaume. A la tarda en tornar a casa, encara amb claror de dia, al nostra balcó m’hi trobo aquest colom, amb va il·luminar la tarda.
Em va permetre retralar-lo desde totes les prespectives que podia aconseguir, L'última foto feta des de davant d'ell, de l'altre banda del balcó Li vaig donar les gràcies per permetre'm està tan a prop d'ell. S'estigué quiet uns instans més i emprengué el vol.Gràcies per fer-me sentir acompanyanda per l'Esperit dels àngels que són aquí per recordar-nos que mai estem sols. Gràcies per fer-me sentir que la companyia sempre hi és si jo ho permeto, si jo callo el meu discurs de dolor.
El 24 de setembre de 2008
al matí va telefonar Pepita Mayol, en Ramon Calduch, el nostre Ramon ha tornat a l’Origen de la Vida. Ha deixat el cos físic a la residencia on vivía, des de la primavera de l’any 2006. Ramon Calduch Gimeno Barcelona 5 de novembre de 1928 - 24 de setembre de 2008, Barcelona.Descansa en Pau i Goig, amic, ara podràs cantar davant la Llum Eterna.
La nostra gent va retornant a Casa. Mare estimada, ara em cal emprendre el meu cami de solitud, no será senzill ni amorós. La solitud que em vibra al cor és infinita, d'aquesta solitud emergeix la crida al Pare: m'has abandonat?
Ho visc com si la generació amb que vam decidir prendre forma per expresar l'Amor Etern entre els nostres germans encarnats, està marxant tota. Feina feta o impossible fer-la. Aleshores em demano: m'hi he quedat sola en aquesta expresió mental, no hi ser veure l'amor. M'he quedat sola en la foscor i l'oblit del Amor Etern que és expresió viva en sí mateixa? El 2008-2009 va portar, com tots els anys, petites coses, un altre operació, per a mi del maluc esquerra i força comiats, entre ells el d'en Santi Selma i el del nostre Joan. Déu ni do de més amables! Llargs, els anys em semblen molt llargs i els dies solitaris. La companyia que tinc és interior, estic en pau i en silenci. Enyoro una mà per a poder estrenya en alguns moments...El 2010-2013 Em van acompanyar llargament Hercules i Iolus, de la sèrie americana "Hercules y sus legendarios dias" Bons companys. En Richard Gere i Hachico també i van ser, volien acompanyar-me a tancar ferides, que mai han existit però que jo les ha sentia dins meu. Gràcies amics, la vostra companyia espiritual em dóna alè per a seguir en la recerca d'un Déu, que segur és dins meu, però, com es pot compartir amb l'entorn de cada dia? L'any 2012: final d'un col·lectiu humà? Sóc a Montserrat per a conectar amb el grups dels Oblats. Sortint de Conventual i davant de l’altar del Santissim hi trobo a Eugeni Fornells, és a dir, ens veiem alhora. Quin goig, reconectem. Anem a dinar plegats. Un bon dia. Prop de la nostra taula, a l’hotel, hi ha la taula on dinen els Oblats que ja han arribat, ens presentem, i quedem per a la tarda, a les cinc.
En aquests primer apropament als Oblats de Montserrat, el grup que hi conec i que en principi marcarà la relació present són: Faustina Font, Mercè Soley, Carme Soler, Maria Vilalta, Aurea Saldes, Ramona Solans Amargós. No sé expressar el meu sentir en veurem rodant per l'espai de l'altar on mai havia accedit. La presència de l'Abad Cassià Just i dels nostres germà Andreu i pare Jaume, se'm feia a prop. Vam entrar a formar part del grup dels Oblats; Maria Massats Suriñach. Pere Jané Galbete, Maria Vilalta Murgades i jo mateixa.
Diumenge 15 de desembre de 2013. Els Oblats de Montserrat m'acullen en la seva filiació.
“Rebeu-me Senyor, segons la vostra
paraula i viure, que no quedi confosa en la meva esperança”
El meu germà Rafel Casas Lomas va ser més o menys el protagonista de l'any 2014.
Fa uns anys que en Rafel, passa més dies a l'hospital, en aquest cas és el Taulí de Sabadell, que a casa. El seu punt feble són els pulmons. Continuament presenta infeccions pulmonars que l'obligan a ingressar per a ser tractat amb antibiòtic en vena. Aquesta disfunció pulmonar li ha comportat també una greu dilatació de la vena cava i l'arteria aorta. Per lo què també ha tingut que ser intervingut.
Níngú a dessitajat aquesta situació per a tú, Rafel, ningú fill meu!.
El dissabte 17 de maig de 2014, amb Marina Acarreta i unes amigues d'ella que segueixen les ensenyances de Rosa Ma Winn, erem a Mataró on feia un seminari d'un dia "El recuerdo de nuestra Verdad". Va ser un dia de Pau i Germanor. Un dia inolvidalbe.
També el 2015 va ser un any molt dedicat a Rafel. De fet és l'últim any que vaig ser amb ell el dia del seu aniversari 77 anys!.
També és un any de descobrir-me enl l'estudi de l'espiritualitat no-dual i anar descobrint que em bull dins del cor.
Any de gràcia de 2016 Anotat del dietari "Y.. el Hijo de Dios soño... Viendo Su Eterna Belleza, reflejada en el agua, creyó que habia otro con quien jugar: un sueño absolutamente Inocente.
El Padre/Madre me regala despertar para iniciar el camino de constante perdón, perdón del propio reflejo que Su Hijo creyo otro, al jugar a crear un mundo separado, un mundo a la medida de su juego, un mundo separado de Su Padre/Madre. El quiso retener un momento especial. El grupo de compañeros de la "escuela del perdón"Any 2017, any de profunds comiats. No sóc jo qui expressa, és Déu qui Vol Ser Expressat. Quant interfereixo no es pot expressar. Déu vol expresar-se en el Seu Fill Unic que ens conté a tots. Quan voldrem acceptar que som el Fill de Déu Totpoderós, amb el dret i el deure d'esser U amb tota expressió de Vida? Perdona'ns Pare. El trànsit del 2017 al 2018 inversemblant. De Felipe Tapia del Canto, cinc mesos vivint a casa, a Rene Mey, la viva expressió del Crist d'aquest mil·leni Sorpresa el dijous 25 Carolina em descobreix que és a Barcelona en Rene Mey, i el diumenge 28 dóna el missatge per a la Pau i fa sanació a Sant Joan Despí, a l'Auditori Miqul Martí Pol.
Cap allà anem amb Carolina i Heriberto. Em manquen paraules per descriure el que vaig sentri el tenir a Rene davant, és pura energia Crística, neta i transparent. Gràcies.
Em queda el sentiment de que em ve a cercar. És l`hora de tornar a casa.
El trànsit de 2018 al 2019 l'hem fet de la mà dels àngels. A la segona temporada de "Autopista al Cielo" hi ha un episodi on -es demana un àngel- Jo també vaig demanar un àngel i n'han vingut un grup que m'envolten i em fan sentir l'Amor Incondicionat que ens alimenta constantment. A partir d'aquí la relació amb els àngels és constant! Em parlen dels valors que li cal sostenir al col·lectiu humà per mantenir obert el pont entre nivells de vibració. La densificació de l'Esperit Imanant es dona per vibració i ritme. L'amor Incondicionat és el nivell més alt de vibració, des d'aquest nivell s'alenteix i en disminuir la vibració emergeix la forma. Lorne Green el 1987, Victor French el 1989 són els comapanys que obren camí en Mike que deixarà el físic l'u de juliol de 1991. Es reuneixen amb altres companys entre ells en Dan Bloker 1972, en Victor Sen Youg, trapassat el 1980. També se'ls reuneix en Pernell Roberts el 2010. El llistat de retrobaments entre companys de semblant nivell de vibració continua... Dijous 4 de febrer del 2021. Dimarts em van telefonar de la Casa Asíl de Sant Andreu. Ha arribat el moment d'entrar-hi, tinc plaça per a finals de febrer. El mes de març ja estaré allà. Entreré condicionada pel protocol del COVIC-19. Quinze dies aïllada, en una habitació sola. Desprès entrará la "normalitat" i compartiré habitació amb una companya.
És el millor per a tots. em d'aprendre a tancar serenament les etapes de vida viscudes, tancar-les amb agraïment i goig per haver-les viscudes. Em sento en un altre Univers o Dimensió, poc a poc la Montserrat que ha viscut, aparentment sola a Trinxant es va fonent, no sé quina Montserrat en sorgirà de tot plegat, sia com sia vull entregar al Pare/Mare Etern aquest instant present ple de Vida que es fon! Anem a COR PERDONATenllaç a 1 de març del 2021
Diumenge 4 de juliol del 2021. bones notícies. Divendres dia 2 vaig probar d'anar al departament de Patrimoni de Sant Pau. Entrant per la porta central em van fer esperar a que baixessin de Patrimoni, perqué seguiex no sent accesible per a cadires. I va baixar el senyor Antoni Rodriguez Clemente, sí l'administrador. La bona notícia, ens torna a llogar el pis de Trinxant, 144, 2n2a, més o meny per a dos o tres anys! Gràcies. La propera setmana redactarant el contracte. Millors notícies impossible. La nit del catorze de juliol sembla que ja estaré a casa, si més no ja tindré les claus. Si encara no tinc els serveis de llum, aigua i gas, dormiré a casa de Ma Teresa Segarra. Demà dilluns comencem el camí del retrobament amb la nostra llar plena de Vida i Amor Incondicionat! És a dir estic totalment oberta al Amor Incondicionat: res especial!
El dimecres 7 de juliol del 2021, al vestibul de l'Hospital de Sant Pau, entrada principal, vam signar el nou contrace del pis del carrer de Trinxant, 144 2n2a. Gràcies Pare/Mare Etern per la Teva Infinita Misericòrdia.
Dijous dia 8 de juliol de 2021 vaig entrar el pis per esperar que em portessin l'armariet i la taula de l'ordinador que hem comprat per aquesta nova etapa.
Dissabte 31 de juliol de 2021. Estic instal·lada de nou a casa. Tot funciona. Tinc el que aparentment és imprescindible, refrigerador, rentadora, tres plats, gots i cuberts, és a dir la casa dels tres enamorats. Sóc plena de goig i gratitud. Ara només cal que Isabel Dominguez Pastor volgui tornar a la seva experiencia dual i obri els ulls. Jo només puc oferir-li el meu silenci. La Vida en ella sap que li cal. Amén. Adéu al mes de juliol. He rebut de la Casa Asil de Sant Andreu del Palomar el diposit i la part proporcional del mes de juliol que ja no he estat a la Casa. Gràcies, ells també m'han alliberat economicament. Gràcies!
Imatge del grup familiar viscut en aquesta encarnació.
La Llum és en ells i ell son la llum.
Gràcies Amors per acompanyar-nos en aquesta bella experiència de grup humà. Els meus tutors m'han impulsat a recollir les notes d'aquests últims anys que poguéssin continuar la pàgina de "Sirio; Universo de Luz".
Així ho he fet, m'ha donat feina, sobretot perquè en repassar l'any 2017 me'n ha soprès el nombrós grup de comiats: la majoria de les relacions que hem sostingut en aquest present s'han acomiadat per tornar al Nostre Origen Etern. Són gairebé les onze del 31 de desembre de 2021Poguer acceptar que és la nostra petita ment que sumada a moltes petites ments està malalta. És la ment que en creure en la possibilitat de la separació queda dormida i resta ignorant de l'Esència que la sostè. Despertar la ment del seu mal són. El curs de Miracles parla de despertat al Fill de Déu que dorm un somni de separció. Somni o malsón tant és, el cert és que en aquesta vida present el goig de viure es fa fugisser. Sóc pau i serenor, més l'alegria que dóna el goig de ser vida se me'n va per un trist judici de: això no hauria de ser així. Per perdonar-te cal acceptar els propis límits i tot límit és un judici...
Tanquem un altre any i el tanquem aquí: a casa el carrer Trinxant, 144. 2n2a. Gràcies!
enllaç a 7 de gener de 2022
El trànsit del 2021 al 2022 és sorprenen. En la meva vida però es donen sovint les situacions que em situen fora de tot raonament lògic. Les situacions que visc no són raonables però vibren d'amor i confiança en l'Etern Pare. Déu Insondable, Ilimitable, Vibrant, Absolutament Amorosa!
Transitem de gener a febrer del 2022 i enllestim el treball per tancar l'entrada anomenada "holograma" parla del que voliem viure, del que hem viscut i acomiadem el que no viurem. Gràcies a l'Esperit Sant i la Filiació Eterna que ens hi acompanya! Torno a Casa Amor ni que mai no n'he sortit! Torno a Casa, al Teu Cor Infinit i Etern!
L'holograma que vam plantejar per aquesta experiència d'encarnació és enllestit i entregat. Cal la Mirada Eterna per disoldre'l.
Disponibilitat total per assumir les noves propostes per extendre l'Amor Incondicionat entre els nivells d'Expressió l'Amor.
Sábado 12 de febrero de 2022. El Manantial Se Relaciona y Expresa a través del Espiritu y el Alma. La forma es irrelevante el sentimiento es el Gozo del Ser.Son las 22:30 hora en España.
Siento que Somos un aspecto de la Verdad Eterna, aquel aspecto que puedo comprender des el plano físico-humano. Tengo que aceptar que la propuesta me robó el corazón, ahora pongo toda la atención que soy capaz de concentrar en sostener que la propuesta será una realidad en nuestra experiencia. Que dejo de ser yo: para entregarme totalmente a NOSOTROS. La Fuente Eterna Bendice este instante con Su Corazón de Eternidad. Namaste.
Gracias hermanos por nuestra Compasión compartida. The end!
Entramos en: Sirio Universo de Amor dónde fusionamos Cor Perdonat
a) Carencia de pareja estable.Todos los intentos habían sido traumáticos
Jueves 30 de marzo 2023. El día se disuelve en el presente. Hemos pasado la tarde montando está foto. Es la primera que hacemos inspirada en Creu Aragall, Corbera Atta. Dónde nuestros hermanos Joaquin Lledó y su familia gozaron de esta pequeña finca por espacio de casi 20 años. La vendieron en la década de los 90. Cuando la vida propició nuestro encuentro aún la tenian y allí conocí a Joaquin. La foto esta centrada en la imagen que tomó mi sobrino Alfonso. 
