Joan Just i Bertran
(Sant Cugat Sesgarrigues, 5 d'octubre del 1897 – Igualada, 25 d'abril del 1960) va ser un músic, mestre de música i compositor, molt vinculat a Igualada.
Biografía
Rebé ls rimers ensenyament musicals del seu pare, Miquel Just, violinista i director de cor populars. A l'edat de nou anys ingressà a l'Escolania de Montserrat, per estar-s'hi els següents set anys aprenent-hi violí, piano, orgue, teoria musical, solfeig i harmonia. 
Tingué per mestres els destacats monjos Manuel M. Guzman i Anselm Ferrer.De Montserrat passà a estudiar a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, amb els mestres Millet, Morera, Carles Pellicer i Balcells.
Tingué per mestres els destacats monjos Manuel M. Guzman i Anselm Ferrer.De Montserrat passà a estudiar a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, amb els mestres Millet, Morera, Carles Pellicer i Balcells.
L'any 1921 obtingué la plaça de Director de Música del col·legi de Santo Domingo d'Oriola. Mentre visqué a la capital del Baix Segura fundà l'Orfeó Orcelità i també una escola de gimnàstica; a més, estudià el folklore musical murcià i compongué dues de les seves primeres peces, La riada i La diligència.
Es casà amb Maria Riba i Furriol l'any 1925, ja de tornada a Barcelona. Treballà de director del Cor Mixt de Ràdio Barcelona, hi col·laborà amb el mestre Antoni Pérez i Moya i s'hi ocupà de la crítica de novetats discogràfiques. Amb diversos músics amics (Josep Maria Roma, Frederic Longàs i Josep Caminals fundà l'Acadèmia Albéniz, on Joan Just duia l'assignatura d'harmonia. Compaginà aquesta feina amb les de pianista de cinema mut a diversos cinemes, la d'organista a esglésies barcelonines i, encara, amb actuacions musicals ocasionals en bars de la ciutat.
En plegar l'Acadèmia trobà una nova feina a la Fundació Patxot; a instàncies del mestre Millet es dedicà al projecte de l'Obra del Cançoner Popular.
Amb el seu amic Josep Maria Roma feu diverses expedicions de recollida de materials, cobrint les zones de Castelló de la Plana, València i Múrcia, amb algunes escapades a Tortosa i Valls.
L'any 1931, Just es traslladà a Igualada per substituir el mestre Manuel Borgunyó com a director del Conservatori de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, i romangué en el càrrec fins a la seva mort. Des de la seva posició com a director de l'Orfeó de l'Ateneu, fundà la Schola Cantorum el 1939, a fi que les cerimònies religioses tinguessin un acompanyament de música polifònica qualificat. A l'any 1940 inicià un altre projecte, el de la Banda de Música d'Igualada.
Simultàniament, dirigia l'Escolania de la Pietat, impartia classes de música, piano i violí al col·legi dels Escolapis de la capital de l'Anoia i portava la direcció de l'Orfeó de Santa Coloma de Queralt. Igualment, col·laborà amb la Secció de Musicologia del Centre d'Estudis Comarcals i promogué la creació de les Joventuts Musicals.
La Guerra Civil estigué marcada pel salvament de la destrucció de l'orgue de l'església de Santa Maria i la protecció que donà al monjo de Montserrat David Pujol, que amagà dels que el volien assassinar, i a qui ajudà a fugir a l'estranger. Els anys 40 i 50 veieren l'eclosió de les institucions fundades pel mestre.
El 1942, fundà amb mossèn Amadeu Amenós la Schola Cantorum i posteriorment el 1955 la Coral Mixta d'Igualada[4] feren la seva actuació més destacada, la interpretació de la Missa del Papa Marcel, de Palestrina, en una versió per a quatre veus masculines. L'any 1958, la Schola i la Banda de Música d'Igualada reforçada (en funcions d'orquestra simfònica) presentaren una versió del Rèquiem de Mozart de gran nivell.
Gran pedagog, formà tota una generació de professionals de la música. Alguns dels seus exalumnes destacats han estat Jordi Savall, Maria del Rio Monfort, les pianistes Teresa Llacuna i Josefina Rigolfas, i el seu propi fill Joan (el futur abat de Montserrat Cassià Maria Just).
Com a compositor produí un centenar d'obres, que signà ocasionalment amb els pseudònims Grüber i Frommer. A més d'un gran nombre de cançons, pròpies i harmonitzades per a cor, fou autor de músiques per al teatre, goigs i sardanes.
En plegar l'Acadèmia trobà una nova feina a la Fundació Patxot; a instàncies del mestre Millet es dedicà al projecte de l'Obra del Cançoner Popular.
Amb el seu amic Josep Maria Roma feu diverses expedicions de recollida de materials, cobrint les zones de Castelló de la Plana, València i Múrcia, amb algunes escapades a Tortosa i Valls.
L'any 1931, Just es traslladà a Igualada per substituir el mestre Manuel Borgunyó com a director del Conservatori de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, i romangué en el càrrec fins a la seva mort. Des de la seva posició com a director de l'Orfeó de l'Ateneu, fundà la Schola Cantorum el 1939, a fi que les cerimònies religioses tinguessin un acompanyament de música polifònica qualificat. A l'any 1940 inicià un altre projecte, el de la Banda de Música d'Igualada.
Simultàniament, dirigia l'Escolania de la Pietat, impartia classes de música, piano i violí al col·legi dels Escolapis de la capital de l'Anoia i portava la direcció de l'Orfeó de Santa Coloma de Queralt. Igualment, col·laborà amb la Secció de Musicologia del Centre d'Estudis Comarcals i promogué la creació de les Joventuts Musicals.
La Guerra Civil estigué marcada pel salvament de la destrucció de l'orgue de l'església de Santa Maria i la protecció que donà al monjo de Montserrat David Pujol, que amagà dels que el volien assassinar, i a qui ajudà a fugir a l'estranger. Els anys 40 i 50 veieren l'eclosió de les institucions fundades pel mestre.
Gran pedagog, formà tota una generació de professionals de la música. Alguns dels seus exalumnes destacats han estat Jordi Savall, Maria del Rio Monfort, les pianistes Teresa Llacuna i Josefina Rigolfas, i el seu propi fill Joan (el futur abat de Montserrat Cassià Maria Just).
Com a compositor produí un centenar d'obres, que signà ocasionalment amb els pseudònims Grüber i Frommer. A més d'un gran nombre de cançons, pròpies i harmonitzades per a cor, fou autor de músiques per al teatre, goigs i sardanes.
Homenatges i distincions.
Retorn al Cant Etern
El dia 25 d'abril de 1960 va morir sobtadament al Conservatori
mentre donava classes a una alumna.
Reconeixements
Fou homenatjat per l'ajuntament d'Igualada, que li atorgà la Placa del Mèrit Artístic (23.2.58) i el nomenà Fill Adoptiu de la Ciutat (25.2.60). El 1970 s'erigí un monòlit a la Tossa de Montbui en recordança seva i, més modernament, s'ha denominat amb el seu nom[6] l'Escola Municipal de Música i Conservatori de Grau Mitjà Mestre Joan Just d'Igualada. Els anys 1996 i 1997 van fer-se dues edicions del Concurs Nacional de Cant Coral Mestre Joan Just, que van guanyar respectivament el Cor Madrigal i el Cor de Cambra Lieder Càmera. El compositor Miquel Solà i Ferrés li dedicà la sardana Benvinguts. L'any 1997, en ocasió del centenari del naixement del Mestre, s'instal·là una placa commemorativa a la Tossa de Montbui. L'any 2014 es rehabilità la plaça dedicada al Mestre Just, a Igualada, on hi ha un monument dedicat al músi
El seu fill
Cassià Maria Just i Riba (Joan Just i Riba, Barcelona, 22 d'agost de 1926 - Montserrat, 12 de març de 2008) fou un religiós i músic català, que fou abat de Montserrat des de 1966 fins a 1989, considerat un dels referents en la modernització de l'església catalana.
Formació
Fill del músic Joan Just i Bertran, va rebre els primers estudis a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrerai el 1939 va ingressar a l'escolania de Montserrat per tal d'estudiar música gràcies als oficis del seu mestre Anselm Ferrer i Bargalló. Allí va tenir com a mestre David Pujol i Roca.
Apassionat de l'orgue, en va fer estudis al Pontifici Institut de Música Sacra (Roma), on també hi va estudiar cant gregorià. Del 1955 al 1956 marxà a París per tal d'ampliar els seus coneixements d'orgue; allí hi va tenir com a mestres André Marchal i Norbert Dufourcq en orgue i André Jolivet en composició. Organista reconegut, ha escrit algunes composicions polifòniques.
Carrera religiosa
El 5 d'agost de 1942 va ingressar al monestir i el 27 d'agost de 1950 fou ordenat sacerdot.[2] El 1964 fou nomenat prior del monestir de Montserrat, i l'1 de desembre de 1966 fou escollit abat en substitució de Gabriel Maria Brasó, que era l'abat coadjutor des de 1961 i el qual havia quedat com a únic abat des del 12 de març de 1965 quan l'abat Aureli Maria Escarré i Jané fou expulsat del territori espanyol pel règim franquista.
El seu fill
Formació
Fill del músic Joan Just i Bertran, va rebre els primers estudis a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrerai el 1939 va ingressar a l'escolania de Montserrat per tal d'estudiar música gràcies als oficis del seu mestre Anselm Ferrer i Bargalló. Allí va tenir com a mestre David Pujol i Roca.
Carrera religiosa
El 5 d'agost de 1942 va ingressar al monestir i el 27 d'agost de 1950 fou ordenat sacerdot.[2] El 1964 fou nomenat prior del monestir de Montserrat, i l'1 de desembre de 1966 fou escollit abat en substitució de Gabriel Maria Brasó, que era l'abat coadjutor des de 1961 i el qual havia quedat com a únic abat des del 12 de març de 1965 quan l'abat Aureli Maria Escarré i Jané fou expulsat del territori espanyol pel règim franquista.
En la seva empresa de defensa dels drets humans es va enfrontar en diverses ocasions als governadors civils de Barcelona acollint, la trobada d'intel·lectuals, artistes i professionals l'any 1970 reunits en protesta al consell de guerra contra sis militants d'ETA amenaçats de pena de mort, conegut com a procés de Burgos. Més tard apadrinà altres protestes antifranquistes com la Marxa per la Llibertat i les vagues de fam de Lluís Maria Xirinacs. També es posà al costat de la família de Salvador Puig i Antich, en el procés judicial contra ell al final del franquisme.
El 1991 va crear la Fundació Cassià Just Recerca i Desenvolupament, que té per finalitat la integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual, i va rebre la Creu de Sant Jordi.
La matinada del 12 de març de 2008 va morir a la infermeria del monestir de Montserrat als 81 anys després d'haver patit una embòlia tres dies abans.
enllaç a "el Miracle ets tú"