Rosa d'abril, morena de la serra
de Montserrat estel
il·lumineu la catalana terra
guieu-nos cap el Cel!
Senyora de Montserrat, Verge Bruna de la Serra, rebeu-lo amb gran majestat quan arribi a Vostra Terra, i baix vostra mantell blau, orgull de la nostra historia, feu-li un lloc en el palau:cper cantar la Vostra Glòria. La boca havia enmudit, i el seu llavi no es movia, era estès damunt del llit i semblava que dormía".
enllaç a Mossèn Cinto
enllaç a Rudolf Steiner
Jugava feliç en el Jardí dels Pares, quan se’m apropà el preceptor per dir-me, que hauria de practicar el voluntariat. A la Terra, en una petita nació que s’anomenava Catalunya, en una bella ciutat anomenada Barcelona hi havia una parella que s’estimava profundament i que volien tenir una filleta. Fora bo pel meu aprenentatge que m’hi oferís.
Vaig arrufar el nasset, però quin remei, si ho demana el preceptor més val dir que sí. Abans de baixar, però el preceptor em va dir, que sempre m’ajudarien i que a prop de Barcelona, si el sàvia trobar hi havia un Jardí semblant en el que estava creixent.
Hi cap a Barcelona. Nois, el viatja no feia gens de goig.
En contemplar el bell poble on naixeria, vaig saber que havien patit una terrible guerra, feia ben poc. En travessar l’any 1945, l’any en que s’acabà la Segona Guerra Mundial, vaig veure, com dues hermoses ciutats del Japó eren arrasades per un terrible odi, en diuen bomba atòmica!
Una mica més enllà l’any 1948 a Nova Delhi era assassinat el líder de la resistència pacífica Gandhi, el bon Mahatma Gandí.
Al Sant Pare de Roma Pius XII, amb una parròquia tan guerrera no li havia tocat més
remei que benei els canons i que Déu Nostre Senyor en reculli el què pugui dels seus fills.
Pataplaf! ja sóc a Barcelona... filla d’una mareta valenta i un pare noble, honest, idealista i enamorat de l’amor.
Patirem Montserrat, patirem.
Per més detalls anar a
enllaç a el Pare: Cor de Conversa
Jiddu Krishnamurti 12 de maig de 1895- 17 de febrer de 1986.
Per fi vaig entrar en "ovari". Sembla que en una excursió que van fer els pares al Montseny al sector del Turo de l'Home, a finals de novembre de 1950, celebrant l'aniversari de la mare.
Vaig obrir els ulls físics en aquesta vida el15 d'agost de 1951, hep a les nou del vespre!.
La mare va ser assitida a la "Clinica Victòria de Barcelona, passeig de Maragall, 52. Antiga Clinica "Ginecox" Aleshores vivi rellogada amb la família de Josefa Casas vidua de Julià, en el pis principal de la finca número 5 del carrer de Sant Joaquim, el barri de Gràcia. Hep, vaig néixer en plena Festa Major, que aleshores es començava a tornar a celebrar
De nena em vaig divertir molt anant a treballar amb la mamà a "cal Corrius", i gaudint dels meus padrins Eduard i Núria, fills de la "Pita" com jo li deia amb la meva mitja llengua,, la senyora Josefa vidua de Julià.
També va ser un dia de goig aquell en que el papà i la mamà em van presentar a la "Moreneta" a Montserrat.
El meu papà, el biològic, el nostre idealista Alfons Lledó Duatís va tornar al Cel el sis d'abril de 1959.
El dos d'agost de 1962, també tornava al Cel, el nostre Emili Vendrell Ibars, "el cantaire de Catalunya"
A Emili Vendrell:
cançó dedicada al seu comiat.
"Era estès damunt del lit i semblava que dormía.
"Era estès damunt del lit i semblava que dormía.
Tot just venia la nit i per ell ja era de dia, i anava pujant, pujant i el Bon Déu ja l’esperava voltat d’arcangels cantant a la patria somniada, mentre l’altre la del cor, per la que es dóna la vida: era pressa d’un gran plor, com si l’haguessin ferida.
La boca havia enmudit, i el seu llavi no es movia, era estès damunt del llit i semblava que dormía.
Senyora de Montserrat, Verge Bruna de la Serra, rebeu-lo amb gran majestat quan arribi a Vostra Terra, i baix vostra mantell blau, orgull de la nostra historia, feu-li un lloc en el palau:cper cantar la Vostra Glòria. La boca havia enmudit, i el seu llavi no es movia, era estès damunt del llit i semblava que dormía".
La boca havia enmudit, i el seu llavi no es movia, era estès damunt del llit i semblava que dormía.
Ja no cantarà mai més el gegant i la geganta, ni cançons els traginers, ni a l’arena de la platja, ni a noies de trenes d’or ni a brunes ni asol·lellades. No el sentirem refilar al mig de l’escolania, per la mort de l’escolà que és al cel, com ell volia. 
Ni tampoc voltar el redós de la nostra plaça nova, comprant ramades d’arboç ni figures per la cova.
Ni tampoc voltar el redós de la nostra plaça nova, comprant ramades d’arboç ni figures per la cova.
Veurem plorar la Rossó, la llum de la seva vida, vivint ja sense il·lusió, un dia i un altre dia.
I els que són tant lluny d’aquí, els quí el vent d’allà els desterra i tenen por de morir sense veure més la terra, quí els dirà que un instant han perdut al gran cantaire, quí com un altre emigrant puja al cel com dut per l’aire, puja al cel vestit de blanc, sense farcells, sense penes, sols quatre gotes de sang que li fugen de les venes.
enllaç a Emili's Vendrell
(Cançó dedicada a Don Emili Vendrell Ibars. Autor I. Grifol Puig) 
Nois, semblava que el viatja seria un viattje de comiats, així és. Si feu una ullada els meus blogger's trobareu comiats arreu! Per conhortà tans comiats, amb la mare vam anar a posar-nos els peus de la Mare de Déu de Montserrat. Al Santurid e la Mare de Déu de Montserrat éscultivat en una muntanya que hi ha al uns 30 kilòmetres del centre de Barcelona. .
1964 Setembre, dia 4 (Cor Perdonat)
Agost 1974 Pelegrins a MontserratEns en sortim gràcies a Déu. Fem camí!
Nois, semblava que el viatja seria un viattje de comiats, així és. Si feu una ullada els meus blogger's trobareu comiats arreu! Per conhortà tans comiats, amb la mare vam anar a posar-nos els peus de la Mare de Déu de Montserrat. Al Santurid e la Mare de Déu de Montserrat éscultivat en una muntanya que hi ha al uns 30 kilòmetres del centre de Barcelona. .
En Rafel ens va regalar diners per què pugéssim un dia a Montserrat. De fet ens va pagar el billet... Feia tants anys que no hi pujàvem, l’última vegada la nena tenia cinc anys i vam quedar-no a dormir a Monistrol, «t’en recordes Alfons?»...
Ens van trobar amb un Montserrat boirós. A dues passes no s’hi veíes res. Malgrat tot vam anar a la cova, Montserrat va pasar molta por, perquè jo de seguida m’enfilo o vaig pels trencalls i, aquell dia vam descubrir les dues que a Montserrat l’espadat li fa molta por. Ens vam endur l’entrepà per dinar, i ho vam passar molt bé. Montserrat
Han oassat vuit anys tornem al jardí!
Dissabte 5 d'agsot de 1972,
Amb la família de Sant Esteve, passem un dia a Montserrat. És la Festa Major hi no hi volen ser, l’avi Sisset, està molt greu. Passem el dia junts. Respirem tristor la mort amenaça, és ben propera.
Preguem per a tú Sisset! Últims dies d'en Narcís Rossell Estrada. Gràcies per acollir-nos!
Vam oir junts la Conventual, després la família de Sant Esteve van pujar per adorar la Mare de Déu. Mai oblidaré el moment en que des de baix, mentre l'escolania cantava el Virolai, vam veure el cap embenat de Sisset als peus de la Mare de Déu. Només vaig saber demanar "acull-lo Mare no el deixis patir inútilment. Emporta-te'l amb els teus àngels". 
L'onze d'agost de 1972 Sisset va morir. La seva ànima lliure va tornar al Pare Etern. 
Ens van trobar amb un Montserrat boirós. A dues passes no s’hi veíes res. Malgrat tot vam anar a la cova, Montserrat va pasar molta por, perquè jo de seguida m’enfilo o vaig pels trencalls i, aquell dia vam descubrir les dues que a Montserrat l’espadat li fa molta por. Ens vam endur l’entrepà per dinar, i ho vam passar molt bé. Montserrat
Dissabte 5 d'agsot de 1972,
Amb la família de Sant Esteve, passem un dia a Montserrat. És la Festa Major hi no hi volen ser, l’avi Sisset, està molt greu. Passem el dia junts. Respirem tristor la mort amenaça, és ben propera.
Preguem per a tú Sisset! Últims dies d'en Narcís Rossell Estrada. Gràcies per acollir-nos!
Un bon home senzill. Cor del Crist. Ens queda l’alegria del nostre retrobament i de la franca entrada que vas donar-nos a casa teva: Ens deixes per penyora l’amistat i el respecte de la teva família. Gràcies Sisset
Adéu Sisset, em dol profundament la teva mort. Queda l’alegria del nostre retrobament i de la franca entrada que vas donar-nos a casa teva: Ens deixes per penyora l’amistat dels teus. Que la Pau i la plenitud siguin en la teva Glòria.
Explicar la relació amb Sant Esteve no és la intenció d'aquesta pàgina, però sí, adonar-me que tal vegada ells són els qui ens han connectat amb Montserrat. adéu a Narcís Rossell Estrada
Aquests dón els primers contactes amb la família de Sant Esteve i la Muntanya de Montserrat, la cova i la Mare de Déu.
Adéu Sisset, em dol profundament la teva mort. Queda l’alegria del nostre retrobament i de la franca entrada que vas donar-nos a casa teva: Ens deixes per penyora l’amistat dels teus. Que la Pau i la plenitud siguin en la teva Glòria.
Imatge, camí del cementiri de Sant Esteve de Sesrovires
El voler de la Vida, mitjantçant el nostre tiet Jaume, el germà petit de la mamà,ens havia apropat a la branca familiar de Sant Esteve Sesrovires, i ells eren Montserratins de cada any a l'estiu i també sovintejaven visites durant l'any. Qualsevol situció era bona per anar a donar gràcies a la Mare de Déu o cercar.ne el conhort. 
Agost 1973 Pelegrins a Montserrat
Hem arribat a l'agost i la muntanya de Montserrat truca a la porta del cor. Hi anem amb la família de Sant Esteve.,Aquest però en Sisset no hi és. És a la Glòria de Déu Pare. Som a les cel·les de Ntra Senyora. Pis 4t, la cel·la té set habitacions, menjador, cuina i bany. En aquesta cel·la hi cabem tots, sis de cal Rossell-Julià, també hi és la mare de Lola, la senyora Dolors. Cuatre de cal Margarit-Rossell, i la mare i jo. Enguany pero Trini i Pepito no hi són, Pepito a caigut d'una bastida i está ingressat de gravetat a l'hospital de Martorell. Trini és amb ell i a Montserrat tenim les nenes. Hi som cuatre nits, a la tornada Anna Ma, ve a casa amb la mare i jo, fins que Pepito torna a casa i tot s'estabilitza. 
La nostra vida té nous horitzonsEl canvi sembla que obre nous horitzons, vivim en un nou pis, nou barri. Tenim bona feina per tirar endavant el petit taller de teixits ens dóna el que necessitem per a viure. Em sento segura de les meves possibilitats laborals, les familiars són les que són. Demano ajuda al Crist per poder-les acceptar i per veure clar per on he de dirigir les meves passes. Al meu costat un suport incondicional: la mare.
Ara tornem a ser al mes d'agost i ens preparem per anar a passar uns dies a la Muntanya Santa, Ho han fet possible les famílies Rossell i Margarit. Ells ho organitzen i ens hi conviden. Per nosaltres són uns dies de miracle. Aquest any pujem per agraïr la plena recuperació de Pepito Margarit l'home de Trinitat. Agraïm el goig que a casa gaudim, treballem motes hores, és cert, però ens en sortim. Donades les gràcies, Senyor que més et puc oferir?. Demanar com sempre. Ajuda'm Senyor a comprendre. 
Dins meu et Conec, sé l'Amor amb que Tu ens estimes, jo no sé estimar als meus germans humans. Als àrbres, a les teves petites criatures sí. Als humans em costa més, jutjo igual que em sento jutjada i això no funciona. Als malalts, els avis sense assistència, als infants que no tenen els mínims per créixer i gaudir del goig de ser infant estimat per seus pares i demés família. En aquests sí que els puc estimar, però als altres, els qui tenint, no tenen mai res, en aquests, Senyor no en sé d'estimar-los i em dol l'ànima. 
L'agost de 1975, pugem uns dies a Montserrat amb la nostra família de Sant Esteve, 
Agost 1976 Pelegrins a Montserrat
Passem dues nits a Montserrat. Els horaris de la porteria no ens deixen combinar-nos la trobada amb la família de Sant Esteve Sesrovires.
15 d'Agost 1977 Pelegrins a Montserrat. passem dues nits a Montserrat, enguany soles, a l’Hotel A at Cisneros. Només dues nits perquè necessitem alçar una mica l'economia. Ni que jo treballo a l'owerlok, i Montserrat de dependenta al mercat de Galvany, al que està al carrer de Santaló. L'economia és justa.
Agost 1978 Pelegrins a Montserrat
Divendres onze d'agost de 1978
A la tarda cap a Montserrat, hi passarem una nit. Diumenge 13 Montserrat treballa. És el primer any que Escribà tanca la part de forn i pastisseria per deixar un taulell de gelats. se'n encarreguen la Montserrat i la nostra amiga Montserrat Miserachs. Montserrat ho gaudeix a cor que vols. Escribà engegarà amb normalitat el dilluns 4 de setembre de 1978. El dissabte 12 anem a la cova. Aquest camí per a la mare i per a mi és entranyable, pas a pas, símbol rera símbol, misteri rera misteri.
La Resurrecció és el misteri que més ens atura, quin misteri ens guarda Jesús-Crist. Quin misteri entranyable hi ha en aquesta criatura capaç de transmetre'ns un amor fora mida, un amor que sembla que dins el conjunt humà no es pugui viure. Però Ell el va viure i el va compartir. Mare ensenya'ns a estimar com el teu Fill estimava, ensenya'ns a ser Amor. Amén. 
1979 Agost Pelegrins a MontserratLes setmanes interminables, les crisis de litiasis renals continues. Amb els divuit mesos vam passar més dies a Sant Rafel que a casa. Montserrat està esgotada i amargada i jo també.
No em demaneu d'on vam treure les forces per anar una setmana a Montserrat, però ho vam fer, això sí, pendents de la mama, està com una llumeta que s'apaga. Jaume i Anita es tornen per no deixar-la ni un moment sola.
Agost Pelegrins a Montserrat 9 d'agost de 1980. 
És un regal de serenor i pau pel qual a casa sentim absoluta gratitud. Preguem dons amb Amor pels qui ens han precedit en el retorn a Casa del Pare.
El segon ritual és la segona anada a la cova, aquesta acompanyades per Maria Riera i fer la paradeta al Kiosc d'en Jaume, i comprar un parell d'ampolletes del licor que ell mateix destil·la fent d'herbes de la muntanya. S'hi respira vida senzilla aprop d'en Jaume. El tercer titual és al vespre cercar la lluna des del passeig de l'escolania. Tornem a casa amb força per passar tot l'any!
1981 Agost a Montserrat. Monts ha fet trenta anys. Hem pujat a Montserrat amb el nostre "600", sí tot el camí darrere l'autocar del Julià. Què bé que m'ha anat. Visitar al pare Jaume Badia. És totalment gratificant passar uns minuts amb ell. Quan som amb ell respirem la seva bonesa. Gràcies Mare. Hi anem per fer l'aportació pel Butlletí de Montserrat. que ens arriba a casa tres vegades l'any. Esperar que sortí la lluna des del passeig de l'escolania. Ens agraden les nits de Montserrat. És en les seves nits que descobrim la immensitat de l'Univers i com hi batega la Vida.Alhora de marxar "600" i cap a vall, 
Aquest any farem una estada llarga a Montserrat, ens cal desconnectar dels veïns i de Barcelona. Pare a vegades ens cal allunyar-nos de l'entorn quotidià per poder veure les foscors en les què ens deixem atrapar. Montserrat ens facilita aquesta distància. Des de la Muntanya Santa tenim una visió dels Pares Eterns que ens permet acceptar l'altre alliberant-lo dels condicionaments que li posem per acceptar-lo i regalar-li la nostra amistat, obrir-nos a relacionar-nos-hi des del cor. present.
1983 Agost 14 Pelegrins a Montserrat. 
1988 Montserrat. Agost Pare què és la màgia?
Em surt l'amargor fins i tot per la punta dels cabells. Hi estem pocs pocs dies, perquè el 8 d'agost entrem a la porteria, la meva nova feina fitxa i la nostra vivenda.
Com diu la bella àrea de "La legió d'Honor" tot s'ha acabat per a mi. Així vaig viure la trencada amb en Cinto.. El dol se'm menja . Passo hores a la Cripta de la Basílica, és una mica trista, fosca i humida, hi m'hi sento bé. Està vençuda com els meus somnis de parella. Prego per en Cinto perquè trobi la persona que li pugui donar el que de mi no por rebre. 
També vaig pregar per a mi. Pare deixa'm tornar a Casa, i si no és això que vols de mi, dona'm enteniment i cor per comprendre't. Tu Ets Amor Pare, com pot ser que els teus fills visquem immersos en el dolor i la mort. 
Tenia jo set anys que et vas endur el meu pare humà. Ara em deixes testar un amor que no podré viure, Pare cal tot aquest dol. Jo no sóc submisa, ara mateix tin ràbia i estic molt enfadada i la tristor se'm menja. És així com em vols ensenyar a ser obedient, amb el sofriment.
T'estimo Pare, però no Et comprenc. matrícula.
enllaç a 1973 Cor Perdonat
Passem dues nits a Montserrat. Els horaris de la porteria no ens deixen combinar-nos la trobada amb la família de Sant Esteve Sesrovires.
Ens allotgem a l'hostatgeria de l'Hotel, A la porteria hi queda una veïna del nú 11 del mateix passatge, la senyora Rosa Cendra. S'hi queda per fer-nos un favor.Gràcies senyora Rosa, un trosset de cel a la terra. La família Riera-Rossell, que viuen a Vilafranca del Panedès i són cosins dels Rossell de Sant Esteve, passen tot el mes d’agost a Montserrat, hi sòn molt coneguts. Ens ofereixen la seva amistat de tot cor. Gràcies Maria i Pau. dels nostre germà.
Montserrat em demana si en aquest món només si ve a morir. Perquè quan sembla que hom assoleix una mica de goig de viure la dalla de la mort se l'endur? No ho sé filla meva, només sé que la vida l'he hagut de viure tal i com s'ha m'ha preentat. Camina amb la vida filla,aprèn ha acceptar aquelles situacions que no pots canviar. 
T'estimo filla, i ara podem gaudir d'estimar i estimar-nos. No et ser dir res més. Enguany portem un altre mort a l'ànima, la del meu germà Joan.
La llum de Montserrat ens reclma i nosaltres en el cor només i tenim foscor.
T'enyorem tiet, t'enyorem! crida.
T'enyorem tiet, t'enyorem! crida.
Divendres onze d'agost de 1978
A la tarda cap a Montserrat, hi passarem una nit. Diumenge 13 Montserrat treballa. És el primer any que Escribà tanca la part de forn i pastisseria per deixar un taulell de gelats. se'n encarreguen la Montserrat i la nostra amiga Montserrat Miserachs. Montserrat ho gaudeix a cor que vols. Escribà engegarà amb normalitat el dilluns 4 de setembre de 1978. El dissabte 12 anem a la cova. Aquest camí per a la mare i per a mi és entranyable, pas a pas, símbol rera símbol, misteri rera misteri.
No em demaneu d'on vam treure les forces per anar una setmana a Montserrat, però ho vam fer, això sí, pendents de la mama, està com una llumeta que s'apaga. Jaume i Anita es tornen per no deixar-la ni un moment sola.
Pujem a Montserrat, com aquests últims anys. Aquest any però: anem a les cel·les del Abat Oliva De la nostra família de Sant Esteve Sesrovires, la més propera al Santuari de Montserrat era la família Riera Rossell, ni que ells estaven afincats a Vilafranca del Penedés. Va ser Maria Rossell qui ens va apropar al Monestir, primer per subscriure'ns al "Butlletí de Montserrat" 1980, El seu marit, en Pau Riera, el vilafranquí ens va obrir les portes de les cel·les, ell tenia una bona relació aleshores amb enl senyor Espinach encarregat de gestionar els allotjaments de les cel·lesentre d'altres tipus d'administració al Santuari 
Aíxí que som a les cel·les del Abat Oliva, 5è 4t La calidesa de la Muntanya, em regala pau i Montserrat i troba natura i cerca el voler de Déu per a la seva jove vida. Hi ha tres activitats que per a la mare i per ami són un ritual: anar a la cova a fer l'ofrena a la Mare de Déu de la nostre gratitud pels favors rebuts. El sol fet d'acceptar, amb tot el dolor que calgui, que la mort d'una persona estimada és una porta que s'obre a relacionar-te amb el Cel.
El segon ritual és la segona anada a la cova, aquesta acompanyades per Maria Riera i fer la paradeta al Kiosc d'en Jaume, i comprar un parell d'ampolletes del licor que ell mateix destil·la fent d'herbes de la muntanya. S'hi respira vida senzilla aprop d'en Jaume. El tercer titual és al vespre cercar la lluna des del passeig de l'escolania. Tornem a casa amb força per passar tot l'any!
1982 Agost Pelegrins a Montserrat
Escolta'ns Pare et necessitem!
El set de novembre del 1982 el cap del Vaticà Joan Pau II era a Barcelona i feia una visita a Montserrat. La muntanya el va obsequiar amb una boira d'aquelles que a un pas no hi veus res. Sa Santedad hi va haver de pujar amb cotxe, perquè l'elicopter que l'havia de dur no tenia visibilitat degut a la boira. Montserrat encara vibra amb aquesta visita i al llarg de molts anys es recordarà Aquesta imatge és la més estimada per la nostra Montserrat. Veiem el fervor amb que l'Abat Cassià Just prega i dóna gràcies per amb esperança d'acabar el dia abm la pau del Crist. A baix hi veiem a l'Abad Cassià, el pare Basili acompanyant al Dalai-Lama. 
Montserrat i jo erem a casa, covant la pneumonia de Montserrat que es va allargar fins a la primavera d'enguany.
Anys més tard, quan Montserrat va començar la relació amb la Casa del Tibet, vam saber que a finals d'octubre del 1982, el catorzè Dalai-Lama Tenzin-Giatso, també havia visitat Montserrat i havia gaudit d'uns dies esplèndits!sense resultats.
1984 Agost Pelegrins a Montserrat Dissabte 4 fins al dissabte 18 d'agost a Montserrat. Sí, no hi vam renunciar, malgrat que Montserrat camina amb crosses. Vam anar a Montserrat per passar-hi dues setmanes. Aquest any no ho compartim amb Age, perquè el sistema de la casa de Júlia per anar el bany s'han de baixar o pujar escales. Aquest any dons Age queda lluny. 
1985 Agost Pelegrins a Montserrat
Gràcies a Maria Riera, qui sempre ens encomana a la pregària Benedictina l'Abat Cassià Ma Just ens rep a Montserrat i a mi, acompanyades de Maria.
Ens beneeix amb tanta tendresa que sembla que el cor s'eixampli. Gràcies Pare Abat, gràcies, Mare Bruna.
Diumenge 17, dilluns 18, dimarts19. Des de la tarda del dissabte 16 un incendi s'estèn per la Muntanya de Montserrat. És impossible veure l'abast que pot arribar a tenir, el que si es veu és que tots els esforços per aturar-lo mostren pocs resultats. 
1987 Agost: la força del grup 8
Trobada a Montseerat: Mercè Lluís Siso viuda de Cuellar, La força del grup. Torno a caminar!Han passat molts anys d'aquella moments per poder expressar amb netadat els sentiments treballats. Com `poder explicar que sense estàr enamorada d'en Jaume Nicolau, la meva atenció es va enfocar en ell. Per a mi era el "mestre" amb el qui havíem d'obrir camí cap a la coherència de viure l'esperit en el físic. Senyor Déu meu, si ni tan sols sabem viure en coherència i respecte amb el físic.
Anys més tard, quan Montserrat va començar la relació amb la Casa del Tibet, vam saber que a finals d'octubre del 1982, el catorzè Dalai-Lama Tenzin-Giatso, també havia visitat Montserrat i havia gaudit d'uns dies esplèndits!sense resultats.
L'estiu de 1985, com sempre uns dies a Montserrat. Parlar del 1984 i 1985 és difícil. Jo anava amb un tutor a la cama dreta i una crossa al braç esquerra per descansar una mica la cama. Puc parlar d'amargor? No ho recordo, sé que a mi em semblava que Déu m'ajudava a acceptar una situació força dura per a la meva joventud. 
Dimecres tretze d'agost de 1986 Montserrat
Gràcies a Maria Riera, qui sempre ens encomana a la pregària Benedictina l'Abat Cassià Ma Just ens rep a Montserrat i a mi, acompanyades de Maria.
Ens beneeix amb tanta tendresa que sembla que el cor s'eixampli. Gràcies Pare Abat, gràcies, Mare Bruna.
enllaç a 1984 Cor Perdonat alerta.
Trobada a Montseerat: Mercè Lluís Siso viuda de Cuellar, La força del grup. Torno a caminar!Han passat molts anys d'aquella moments per poder expressar amb netadat els sentiments treballats. Com `poder explicar que sense estàr enamorada d'en Jaume Nicolau, la meva atenció es va enfocar en ell. Per a mi era el "mestre" amb el qui havíem d'obrir camí cap a la coherència de viure l'esperit en el físic. Senyor Déu meu, si ni tan sols sabem viure en coherència i respecte amb el físic.
Joana Pro amb el seu fill Josep Foj Pro és l'any que més aprop tindrem al germà Andreu Soler i Sabarís.
1990 Agos Pelegrins Montserrat
Agost, Montserrat compleix els 45 anys Dimarts 13 en Caro la va portar al Montseny, a Sant Esteve de Palautordera, a l’Auleda, la casa d’una coneguda de les que havien de muntar el «turisme rural». Però el dijous 14 Montserrat va telefonar a un amic d'aqui a Barcelona que l'anés a buscar. L'aniversari el vam passar juntes. Gràcies¡. Va torna pitjor que estava. Hi ha amics que et fan el regal de no necessitar enemics, ells ja els fan la feina. Enguany tampoc pujem a Montserrat. Mare ajuda'ns, ajuda a la nostra petita Montserrat 
1997 Agost Montserrat. Al Pare Miquel Estradé ha tornat a l'Origen d'Amor.
Del retrobament amb el Santuari, que en puc dir, gratitud, per haver pogut sortir de la porteria, per aquest pis on vivim, per aquest balcó obert a la vida, on hem recreat la nostra casa espiritual, el nostra Montserrat d’avui.
La retrobada amb l’espiritualitat, religiosa és laboriosa. El retrobament amb la muntanya, ens obliga a acceptar la manca de capacitats que tenim. Què hi farem.
Ens retrobem amb el pare Juame Badia, a Coordinació Pastoral, el pare Jaume ens explica que el matí del dia de Sant Pere, el pare Ricard que s'ocupà al llarg de molts anys de la cova, ens ha deixat per retorna al Etern Silenci dels Pares Inmanifestats.Descansi en la Llun del Crist, quí fa molts anys que es un "llumet" que sempre il·lumia. Gràcies pare Ricard, per la vostra callada pregària.
No veurem més al pare Ricard, tampoc tornarem a la cova, en l'estat de Montserrat és impensable que pugui fer el camí de l'estació del funy fins a la cova. Tampoc jo hi puc baixar, ja m'he fet molt iaia i les meves cames no donen per fer un camí tan esglaonat.
Juny 2000. Al Santuari de Montserrat hi ha canvis. L'abat Sebastià Bardolet i Pujal, que es feu càrrec de l'Abaciat el 1989, ha renunciat a semblança de l'Abat Cassià Just, per deixar pas als aspirants més joves. nomenat Josep Soler i Canals, nascut a Santa Eugènia de Ter el 1946. Montserrat dons es prepara per una nova etapa. La proposta és que el nou Abat sigui presentat l'onze de juny dia de Sant Benet.
Divendres 8 al dilluns 11 de setembre del 2000 De nou la Mare Eterna ens acull en el seu jardí de Montserrat: això sí, una mica mullat.Santa Maria: pa de cada dia!
22 de Juny de 2002 Revetlla i flama
Per Sant Joan del 2003
El dossiè pel P. Cassià Just.Del 8 al 12 de setembre del 2003 al Santuari de Montserrat. Ens visita Glòria Lomas, el dia que tenim l’entrevista amb el Pare Cassià Just. Glòria ens acompanya. Tornar a ser a prop del P.Cassià, em dóna pau, com si la seva proximitat m’ajudes a preparar-me per el viatge que he d’emprendre vers a la Llum dels meus Origens, ni que Montserrat m’hi ajuda, també em reté degut a les limitacions que la lliguen, quí l’ajudarà quan jo no hi sigui. El P. Cassià, em fa sentir la proximitat de Déu, i la constant atenció que Ell té pels seus fills. Ell serà quí s’ocuparà de Montserrat quan em cridi a la seva Llum.
Juny 23, 2005. Revetlla de SAnt Joan
2006 Revetlla a Montserrat
La revetlla de Sant Joan és aquí.
Montserrat vol ser als peus de la Mare de Déu i ja també. Com l'any passat li demenem a Paquita si ens hi vol acompanyar i ella ens fa el favor de dir que sí. Gràcies Paquita per la teva volunatd de Servei. Marxem el dia 23 al matí, amb el tacxi d'en Marcel·li que ens recull al portal de casa.
Enguany hem agafat un cel·la per Paquita perquè pogui gaudir d'aquests dos dies més al seu aire. Ella necessita sentir-se lliure i nosaltres també.
Enguany dons és una experiència més lliure per a tothom. Paquita està contenta i nosaltres també, mengem juntes a la nostra cel·la, i passaajem una mica alhora d'anar a comprar el que ens cal per passar aquests dies. Sant Joan dia 24 és dissabte, amb Monts decidim quedar.nos fins diumenge que saludarem al pare Cassià Just, Paquita se'n va el dissabte.
Revetlla 2006 un regal de l'Amor. Sincerament han estat uns molt bons dies,
Última fotografia d'aquests dies de revetlla d’enguany, m’hi veieu ample I llargue, gaudint del suport dels joves àrbres del passeig de l'estació. També aquest nostre Montserrat està preparat per tenir veu i vot en el segle XXI. Com sempre gràcies Mare per la vostra acollida.
Septembre 2006 Torna al nostre Santuari de Montserrat, ens ve a recollir en Marcel·li el dilluns dia 18. La muntanya ens rebia amb tendresa.
Aquests últims mesos són fets de silencis. Entre silenci i silenci també por i dolor, por al que sento que se'm acosta. se'm acaba el temps d'aquesta vida. Aleshores tot ho visc profunda i calladament. Montserrat és expresió viva de la paraula sentida. Com ho era Alfons, el seu pare, el meu company estimat i respectat com ell m'estima i respecta a mi, i parlo en present perquè en present ho sento.
Montserrat és un temps per a relacionar-nos constantment amb Maria Rossell i Pau Riera Ara entrant al mes d'agost tornarem a Montserrat i ens trobarem amb uns amics que cerquen la manera de viure la seva humanitat amb senzillesa i servei, però també amb esperit crític de superioritat, jo crec en Déu. Als espiritualistes funcionen igual, difonen la creença que Déu és a l'interior però el cerquen constantment a fora, en el proper mestre que trobaran.
Pare no hi entenc res! 
enllaç a 1987-1993 Pioners 6è septeni
Agost 1989. El que vam viure s'integra del tot dins el fet de viure cada dia.
A Montserrat Jaume i Anita passen un dia amb nosaltres. Com expressar el que Jaume és per a mi. Ens portem gairebé deu anys. La mare s’havia d’ocupar de Joan perquè de petit va patir una greu malaltia que va reclamar molta atenció. Vivíem a Can Miquel de les Planes, que ja la mare el baixava totes les setmanes a Barcelona, li feien un tractament omepàtic,en un consultori del carrer de Sant Pau.
Aquell tractament li va salvar la vida. Jo a casa em cuidava d’en Jaume. Sempre va ser el “meu Jaume”.
J
A Montserrat Jaume i Anita passen un dia amb nosaltres. Com expressar el que Jaume és per a mi. Ens portem gairebé deu anys. La mare s’havia d’ocupar de Joan perquè de petit va patir una greu malaltia que va reclamar molta atenció. Vivíem a Can Miquel de les Planes, que ja la mare el baixava totes les setmanes a Barcelona, li feien un tractament omepàtic,en un consultori del carrer de Sant Pau.
Aquell tractament li va salvar la vida. Jo a casa em cuidava d’en Jaume. Sempre va ser el “meu Jaume”.
o treballava, ells estudiaven i jo els facilitava que poguessin viure una mica la seva joventut. De casada, ells seguien sent la meva prioritat, ells i el meu fillQuan em van treure de casa, anys més tard, en veure’ns amb en Jaume, la primera abraçada que ens vam poguer fer, vam saber que ens haviem retrobat per sempre. Quan Alfons estava greument malalt, a prop de la mort, va ser en Jaume qui em poguer diexar diners, per comprar-li els medicaments que Alfons necessitava. 
Mort Alfons, Jaume ha estat qui amb més o menys encert s’ha mirat a Montserrat com una filla tossuda, que podía sortir endavant.
És en Jaume qui sempre ens ha mirat amb el cor obert. Des que està jubilat pot gaudir de la vida que sempre ha volgut viure, lliure d'horaris. Sortir, relacionar-se amb la gent que troba ple carrer, els vells veins de sempre, els de la seva intantesa, perquè de fet ell és qui més a prop semre ha viscut d'on vam tenir la botiga. 
T
T
ambé passeja molt pel Poble Nou, li agrada anar a fer un cafè a la bodega del carrer Taula,1, On vam viure quan vam arribar a Barcelona, fer un tomb pel bell Cementir, on sap que algún dia i tindrà el cos i s'espanta de parlar-ne. Li agrada fer el recorregut per on descansen els nostres difunts, en Joan, la mare, el pare d'Anita, amics i companys de treball. 
En Jaume és un àngel que ha pogut aprendre a viure a la terra. En aquestes fotografies en veiem el record Un bon dia compartit a Montserrat.
Reconeixements del seu treball de més vint-i-cinc anys a la Companyia d'Aigues de Barcelona.
I, segueixen passejant
En Jaume és un àngel que ha pogut aprendre a viure a la terra. En aquestes fotografies en veiem el record Un bon dia compartit a Montserrat.
Reconeixements del seu treball de més vint-i-cinc anys a la Companyia d'Aigues de Barcelona.
I, segueixen passejant
Directament podem dir que Montserrat el vivm a cada instant. El vivim dia a dia, moment a moment. Passarem més o menys per alt, l'història de Joana Pro i el seu fill, José Foj Pro, a Montserrat. El germà Andreu volia i podia ajudar a José, Ell volia unir-lo als nois, més o menys adults, del seu grup d'escoltes montserratins. Però la seva mare, Joana l'havia de deixar anar. Joana no podia ni volia alliberar al seu fill del control matern. No va funcionar. 
1991 Montserrat L’agost dues setmanes a Montserrat, cel·les de l’abat Oliva, 4qt 5ena.
La cova per a Montserrat i per a mi és un referent espiritual bàsic que desfà les ombres i les pors. La senzillesa de la cova i l'amorosa força d'acolliment que hi vibra ho torna tot a la falda del Pares Eterns, Pare/Mare perquè així els sentim Montserrat i jo. U en l'Amor que s'expressa Pare o Mare segons la necessitat d'obertura de consciència dels seus fills.
Gràcies Pare/Mare per la Vostra Presència. 
L'agost 1992 uns deu dies a Montserrat. Passem moltes hores a la cel·la de Maria i Pau, vulgues que no quedem xopes d'una història famíliar que sembla una reiteració de la meva però viscuda amb diners alhora que assenyala cap a la falta de capacitat d'estimar i respectar a l'altre. Vivim sense aprendre a estimar-nos. Cap al final de l'estada anem a la cova a donar les gràcies a la Mare de Déu per fer-se present en els nostres dies. 
Monts sembla alliberar-se una mica dels grups espirituals que l'encerclen.
Monts sembla alliberar-se una mica dels grups espirituals que l'encerclen.
Donem gràcies per què a la fi s'ha fet les Olimpiades que ens van quedar pendens l'any 1936. Ha estat un èxit total. Montserrat també s'ha beneficiat d'aquesta moguda amb les visites turistiques que estar acollint!
enllaç a Pelegrins a Montserrat.
La primera quinzena d'agost 1993 Montserrat
a les cel·les de Montserrat, com sempre, gaudint de la Pau de la muntanya i de l’afecte de la famiíia Riera-Rossell.
Aquest any també hem anat a saludar al
Pare Cassià Just, té al Crist brillant en els seus ulls. Ens sentim tractades amb tot l'amor que el Crist tracta als seus germans. Al Pare Cassià per a nosaltres és font d'esperança. Gràcies Pare Cassià per acollir-nos en la vostra tendresa.
També fem la visita a la cova, ens ho hem de preparar molt, perquè tant per a mi com per a Montserrrat, anar a la cova és una promesa que cada any costa més de complir. Però enguany encara hi hem pogut pregar i donar gràcies pels dons rebuts.
Divendres 12 d'agost de 1994, sembla que va ser en aquestes dates que vam passar una setmana a Montserrat, perquè acostumàvem a passar el meu aniversari a la Santa Muntanya. Aquell agost va ser molt difícil, perquè jo volia ser a Montserrat i alhora volia no ser-hi, Volia estar al costat d'en Caro, li havien fet una intervenció hepàtica i per aquells dies jo estava totalment absorbida per la seva energia. Era com si el meu amor innocent hagués de fer créixer el Crist que ell ja era, i el que no permetia expressar-se. Innocent de mi. 
Tot plegat acabem a la Clínica Corachan. Ingressem el 19 de juliol i en sortim el 22 de setembre. S'ha luxat. i han fet un recanvi de pròtesi dreta, La pròtesi ens costa 1.500.000 pessetes. Montserrat enguany queda lluny: Verge de Montserrat pregueu amb nosaltres.
Ingressada a Corachan l'estiu de 1995, Vidents, sensitius, terapèutes espirituals: sobre pedra i falta or. Sobre fantasies personals i manca amor a l'altre. Recorda "estima a Deú en tota situació i cosa i a l'altre com a tú mateix"Aquest any també hem anat a saludar al
Pare Cassià Just, té al Crist brillant en els seus ulls. Ens sentim tractades amb tot l'amor que el Crist tracta als seus germans. Al Pare Cassià per a nosaltres és font d'esperança. Gràcies Pare Cassià per acollir-nos en la vostra tendresa.
També fem la visita a la cova, ens ho hem de preparar molt, perquè tant per a mi com per a Montserrrat, anar a la cova és una promesa que cada any costa més de complir. Però enguany encara hi hem pogut pregar i donar gràcies pels dons rebuts.
enllaç a Pare Cor de Conversa Oració
1997 Agost Montserrat. Al Pare Miquel Estradé ha tornat a l'Origen d'Amor.
Ens n'assabentem a finals d’agost, estem passant dues nits, divendres i dissabte a Montserrat,
Les ensenyances budistes em fan treure enfora tota la rancúnia que tenia a l'sglésia perquè, segons jutjo, no ens ha ensenyat la Veritat de Crist. M'adono que no tinc cap dret a jutjar l'església. De fet, on més l'hem viscut que és a Montserrat, mai ens hem sentit jutjades pels nostres germans monjos, D'ells sempre ens ha arribat comprensió, tendresa i respecta. Ens han mirat com a dues dones que cercaven viure al Crist en el seu dia, igual com ho cerquen ells. 
Des del passeig de l'escolania ens hem acomiadat de la cova, ja no hi podrem baixar més, si més no amb el cos físic. gràcies Mare per totes les vegades que hem pogut venir a pregar al caliu de la teva cova.
Donem gràcies a la Mare de Déu i al Seu Fill Sant que s'ha fet pastor responsable de les nostres ànimes. Senyor quan miro cap al teu Amor Incondicionat i m'adono de la meva petitesa, tot s'escau en el seu lloc de llum. 
Gràcies Mare que ens aculls en la teva Misericordia. Gràcies!. Gràcies Mare per tots els anys que en la vostra acollida a la cova, ens heu fet comprendre que és en el nostre interior on us trobem juntament amb el Vostre Fill.Gràcies als nostres respectats gemans monjos per la seva pregària constant.
El diumenge ens vénen a buscar Rosa i Emilio Pacheco Recacha. Abans he explicat com aquesta família va arribar a les nostres vides. Ells ens porten a casa.
Veurem més endavant com aquesta família i d'altres persones desapareixen del nostre camí a mesura que Montserrat retroba el seu propi camí, aquell que la porta a seguir els passos del Crist.
1997 Nadal i Cap d'Any 1998 a Montserrat. Del 24 de desembre de 1997 al 2 de gener de 1998, a casa la nostra mare estimada: a Montserrat cel·les Abat Marcet.Poc a poc Montserrat i jo ens retrobem. Estem valorant la possibilitat de deixar la porteria.
La nit de cap d’any missa a la Basiíica, és bell comença l’any dins la Basílica, respirant pau, compassió i pregària.
Agost 1998 El promer aniversari que, amb la mare celebrem al nostre pis amb balcó de Trinxant,144, 2n2a La Vida ens ha acompanyat a cambiar de situació. Enguany impossible pujar a Montserrat, ens telefona, però sovint el pare Jaume Badia, telefona periòdicament per recordar-nos que prega per i amb nosaltres. Ens demana que confiem amb Déu, ens recorda que Déu és Pare i ens estima. Gràcies pare Jaume per tot l'Amor Silent i Serè que ens regaleu, gràcies, gràcies, gràcies!
Això sí, estic en espera de quirofan, aquesta operació, també de recanvi de maluc, serà a l'Hospital de Sant Pau.
Dimarts 13 de juliol 1999
Montserrat es prepara per fer les pràctiques el setembre. Fem números i demanem a Rafel i Teresa s’hi ens poden pujar a Montserrat. Per encert en arribar trobem cel·la per dues nits.
Tornem dijous 15.
Hi anem amb ells, hem dinat al self-servi, Teresa ha volgut pagar ella. Em sap greu, m’agradaria poder convida’ls, ho accepto perquè sé que afortunadament disposen de benestar econòmic.
Gemma està passant uns moments difícils, es separa d’en Noe. Ets valenta Gemma, et desitjo força i sort, i sobretot el suport de la teva família: que necessites més que mai. Teresa però, té clar que li ha de donar tot el caliu que Gemma necessita ara.
El diumenge ens vénen a buscar Rosa i Emilio Pacheco Recacha. Abans he explicat com aquesta família va arribar a les nostres vides. Ells ens porten a casa.
Veurem més endavant com aquesta família i d'altres persones desapareixen del nostre camí a mesura que Montserrat retroba el seu propi camí, aquell que la porta a seguir els passos del Crist.
La nit de cap d’any missa a la Basiíica, és bell comença l’any dins la Basílica, respirant pau, compassió i pregària.
Això sí, estic en espera de quirofan, aquesta operació, també de recanvi de maluc, serà a l'Hospital de Sant Pau.
Montserrat es prepara per fer les pràctiques el setembre. Fem números i demanem a Rafel i Teresa s’hi ens poden pujar a Montserrat. Per encert en arribar trobem cel·la per dues nits.
Tornem dijous 15.
Hi anem amb ells, hem dinat al self-servi, Teresa ha volgut pagar ella. Em sap greu, m’agradaria poder convida’ls, ho accepto perquè sé que afortunadament disposen de benestar econòmic.
Gemma està passant uns moments difícils, es separa d’en Noe. Ets valenta Gemma, et desitjo força i sort, i sobretot el suport de la teva família: que necessites més que mai. Teresa però, té clar que li ha de donar tot el caliu que Gemma necessita ara.
La retrobada amb l’espiritualitat, religiosa és laboriosa. El retrobament amb la muntanya, ens obliga a acceptar la manca de capacitats que tenim. Què hi farem.
Ens retrobem amb el pare Juame Badia, a Coordinació Pastoral, el pare Jaume ens explica que el matí del dia de Sant Pere, el pare Ricard que s'ocupà al llarg de molts anys de la cova, ens ha deixat per retorna al Etern Silenci dels Pares Inmanifestats.
No veurem més al pare Ricard, tampoc tornarem a la cova, en l'estat de Montserrat és impensable que pugui fer el camí de l'estació del funy fins a la cova. Tampoc jo hi puc baixar, ja m'he fet molt iaia i les meves cames no donen per fer un camí tan esglaonat.
A casa volem anar recuperant la relació amb el nostre Montserrat. Ara les situacions han canviat. La família Riera-Rossell i va, com sempre a l'agost, per la festa de l'Assumpta i passen uns dies.
Nosaltres però de moment en aquestes dates no hi podem ser. Les hem de acomodar a les vacances de Montserrat.
Dissabte 10 de juny del 2000.
Greus inundacións al baix Llobregat.
Greus inundacións al baix Llobregat.
El Santuari de Montserrat es veu afectat per una greu allau d'aigua i fang els danys materials són incalculables. Afortunadament no hi ha danys personals.
La celebració del càrrec del nou Abat es retarda fins al 13 d'agost del 2000.
Cal arremangar-se germans!
Cal arremangar-se germans!
En aquests moments la pregària una vegada més és demanar a Déu que miri els seus fills monjos.,
Verge de Montserrat pregueu amb nosaltres! nosaltres.
Som a Montserrat, tenim nou Abat, el pare Josep Ma Soler i Canals de Santa Eugènia de Ter 1951, Girona.
Va entrar al monestir l'any 1970, ell tenia vint-i-quatre anys. Les estades a Montserrat amb la mare, vam arribar una mica més tard. Quan vam anar veien aquell jove monjo el vam sentir com un duplicat físic del meu germà Rafel, i deixo clar que físic, perquè a Rafel tot el que fa olor de sagristia al fa sortir corrent.
Que ell Pares Eterns siguin sempre amb tu Abat Soler.
La comunitat va recuperant el ritme, el sistema Montserratí és molt dinàmic i els monjos saben redreçar ràpidament les situacions. Cal posar-se a treballar per redreçar les runes que ha deixat el temporal de juny.
La majoria d'edificis van quedar inundats, amb la cual cosa les botigues ara són una carpa davant la cafeteria que trobem quan deixem avall el passeig de l'escolania. Allà Montserrat m'ha comprat una Mare de Déu de fusta de til·ler. Gràcies Mare perquè vols honrar la nostra petita casa.
Que ell Pares Eterns siguin sempre amb tu Abat Soler.
La comunitat va recuperant el ritme, el sistema Montserratí és molt dinàmic i els monjos saben redreçar ràpidament les situacions. Cal posar-se a treballar per redreçar les runes que ha deixat el temporal de juny.
Després tot el que hem viscut ha sigut molt ràpid, però viscut poc a poc tal com ens podem moure nosaltres en aquest present. 
D'ença que hem retornat al Santuari no hi coincidim amb la Família Riera-Rossell, ells ja hi han acabat l'estada. Per ells la vida també ha fet un tomb, el germà d'en Pau, l'Isidre ja ha tornat a la Llum. Pau està força delicat i Maria ja no sap com pregar. Que la Verge Bruna ens Il·lumini a tots Maria.
A finals de setembre Montserrat es luxa el maluc dret i el Doctor Sancho-Navarro la immobilitza, fins a la propera operació. 
Setembre 2001, pugem al Santuari de Montserrat, ho fem amb el tacxi d'en Marcel·lí, també ens tornarà a casa d'aqui a uns dies. Montserrat camina apoiant-se amb caminadors. L’estrena va bé, els caminadors li donen seguretat.
Setembre 2001, pugem al Santuari de Montserrat, ho fem amb el tacxi d'en Marcel·lí, també ens tornarà a casa d'aqui a uns dies. Montserrat camina apoiant-se amb caminadors. L’estrena va bé, els caminadors li donen seguretat.
El dia onze de setembre, després de dinar, jo rentava els plats, quan la televisió va donar la notícia del terrible atemptat a les «Torres Bessones» de Nova York.
A l’hora de vespres les campanes del Santuari toquen a morts. Verge de Montserrat: pregueu per nosaltres. He viscut prou, com per tornar a viure la follia humana.
A l’hora de vespres les campanes del Santuari toquen a morts. Verge de Montserrat: pregueu per nosaltres. He viscut prou, com per tornar a viure la follia humana.
En aquesta estada a Montserrat pregeum, també per en Pau Riera que ha retornat a la Casa Gran. Descansa en la Pau de la bonessa que ens has regalat a tots els qui t'hem estat aprop Pau. Sempre serem U en el Cor Etern.
En arribar Sant Joan anem a posar la nostra gratitut, als peus de la Verge Bruna.
Novament una revetlla de Sant Joan al Santuari de Montserrat, aquest anys veiem el foc del seient estant, una mica allunyades, no ens atrevim apropar-nos-hi, degut a la manca d’agilitat que patim. El Taxi d'en Marcel·lí ens puja i ens torna a casa. 
Qetembre a Montserrat de 2002. Quatre dies, gràcies Verge Bruna per la Vostra compassió. Aquí hi trobem la nostra raó de viure. Sempre hi estem soles, però no ens hi sentim soles, una part del personal que hi treballa ens coneix, això ens fa sentir acompanyades: gràcies. Són els últims anys que hi podem pujar juntes en el cor unit en una mateixa oració: gràcies Mare Vos ens acompanyeu cap el Cami del Cel. Gràcies!
Qetembre a Montserrat de 2002. Quatre dies, gràcies Verge Bruna per la Vostra compassió. Aquí hi trobem la nostra raó de viure. Sempre hi estem soles, però no ens hi sentim soles, una part del personal que hi treballa ens coneix, això ens fa sentir acompanyades: gràcies. Són els últims anys que hi podem pujar juntes en el cor unit en una mateixa oració: gràcies Mare Vos ens acompanyeu cap el Cami del Cel. Gràcies!
Al vespre la Revetlla va quedar lluny.
La Flama del Canigó que la porten d'un dels clubs esportius de algún poble del peu de la Muntanya, arriba a les deu de la nit. Aquests no és el problema, el problema és que t'has d'esperar a peu dret i que jo no puc donar suport a la mare. Per tal, coca de Montserrat, una copeta de vi i a dormir. No hem sortit de la cel·la. Gràcies pel teu acolliment.
El dossiè pel P. Cassià Just.
Senyor perdona’m totes les vegades que t’he oblidat i no t’he sabut posar primer en les meves prioritats.
La convivència amb la nostra filla és continuada, juntes mantenim viu el teu amor. A vegades, ens a sembla que tu ets a casa. Crec que estic al final de la meva vida, i que la nostra filla, també està trobant el seu camí".
Amb Monts aquests dies hem viscut de tot fins i tot una discussió que va acabar l'endemà amb reconciliació. I, es que el nevar no em va voler que sortís per anar a visitar al pare Cassià i jo em vaig enfadar i ella també. Al cap d'avall foc d'encenalls i l'endemà al matí el pare Cassia em va telefonar a la cel·la per saludar-me. Gràcies pare Cassià Just pel vostre afecte i respecte. Gràcies. I, ja sóm a la seva agenda per a saludar-lo per Sant Joan. Gràcies 
Setembre 2004 del 7 al 11 al nostre Montserrat. Recordem que des de l'any 1997 ja sempre ens allotjem a les cel·les de l'Abat Marcet. Les cel·les de l'Abat Oliva només s'obren a l'agost i les notícies que en donen es que les tancarant per renovar-les. El dia 10. Ens telefona l’advocada Carme Adell, per dir-nos que ja tenim la sentencia del Tribunal Superior de Catalunya, ha ratificat la sentencia que ja teniem. Gràcies al Procés de la Vida per aquest respir. Gràcies perquè ens sentim perdonades per Déu, entrem en la comprensió que Déu ens perdona perquè, com diu Jesus "heu estimat molt".Per l'Amor i coneixement de la nostra febles és que Déu ens perdona i ens dóna temps per a comprendre les nostres pors causa de tots els judicis que fem sense veure que Déu mai ens ha donat la potestat de jutjar els nostres germans. 
Tal vegada perquè vam comprendre que l’Amor no posseix res, només estima i vetlla confiant amb la "Totalitat de la Vida". Repassar el viscut sempre és un goig de gratitud.Recordar que en aquells dies passats a Montserrat el setembre del 2004, vam rebre la notícia que el senyor Antoni Escribà Serra, el propietari de la pastisseria Escribà on vaig treballa uns quants anys havia traspassat a la Llum. 
Ja hi sóc, el 24 de novembre de 2004 faig els 90 anys. Anem a Montserrat, ens hi acompanya Eugeni Fonoll, l’amic de la meva Monts que havia treballat a ca l’Escribà. En la missa conventual, demanen per a mi. M’emocinat intensament i li dono gràcies a Déu per aquest moment.
Després de Conventual l’hem anat a saludar per agrair-li les pregàries que ens a dedicat i el respecte en que ens acull. Gràcies per la vostra Compasió.
Montserrat entrega al P. Cassià, el dossié que ha fet aquest estiu. 
Té aproximadament unes 480 pàgines. Hi treballa des del juny. És un compendi dels seus records ubicats en el segle que viu i la seva recerca espiritual, ella diu que és la seva vida vista des de la llum de «Les dotze Revelacions». Les «revelacions» són tres llibres de l’autor americà Jaime Reddfiel, «Les nou revelacions, La desena revelació i L’onzena revelació». El dossié que ha fet parla de «La dotzena revelació, tal vegada la seva vida està el servei de realitzar-la.
L’abat Cassià el rep amb sorpresa i tendresa. Li arriba que en aquesta entrega hi ha la confessió honesta d’una vida dedicada al retrobament amb el Déu que portem dins i no deixem expandir.
L’abat Cassià el rep amb sorpresa i tendresa. Li arriba que en aquesta entrega hi ha la confessió honesta d’una vida dedicada al retrobament amb el Déu que portem dins i no deixem expandir.
El nou Cremallera: Veiem el cremallera, el primer cop que vaig anar a Montserrat amb els meus pares i la colla de Gelida, cap el 1925 ens hi va pujar.
L’onze de juliol d’enguany han inaugurat el nou Cremallera. Aquest setembre Montserrat i jo l'hem estrenat anant i tornant de Monistrol Vila. 
çDesembre 26, 2003 El Nadal del pare Basili serà un Nadal de neixament absolut. Gràcies per la vostra estada entre nosaltres!
çDesembre 26, 2003 El Nadal del pare Basili serà un Nadal de neixament absolut. Gràcies per la vostra estada entre nosaltres!
El pare Basili ha passat, gairebé quaranta anys a l'ermita de la Santissima Trinitat, damunt mateix del Monestir. Allà ha viscut com un eremita totalment entregat a la pregària i a l'acolliment dels quí anaven a cercar la seva saviesa i el seu conhort Cristic.
Tingué força relació amb el XIVè Dalai Lama, sempre que hi hagués algú disponible per a transcriure les cartes a l'anglès. Descansi en Pau quí només ha viscut per extendre la Pau del Crist. 
Bones notícies!
Som a viut-i-vuit de març de 2004,
Anem a passar un cap de setmana a Montserrat,
Cel·les Abat Marcet. Hem pujat amb el tacxi d'en Marcel·li.
Cel·les Abat Marcet. Hem pujat amb el tacxi d'en Marcel·li.
Quina gran persona és en Marcel·li. Ens agrada anar amb ell, sempre té coses per explicar. Per ell sabem que el germà Andreu, estar molt delicat de salud i el porta sovint a l'Hospital de Manrea. 
Ens ho passem d’allò més bé. Vam viure de tot, vaig caure a la cel·la, m’ajuda a aixecar-me un veí.
Hem fet de tot!
Aquestes paraules són de la mare, han sortit del llibre que vam fer juntes repassant el camí. El llibre és imprimit i a punt per donar-lo a Rafel i Glòria, ells han mostrat ganes de veure'l fet i ens han animat a enllestir-lo i imprimir-lo.
Aquests dies a Montserrat amb la mare, també repassem el llibre i ens sentim l'una a l'altre: som una, som Unitat. 
"L'any 2004, fer balanç...
"L'any 2004, fer balanç...
No sé perquè he fet aquest reconte, tal vegada per sentir si tornaria a fer el que vaig fer? «Sí, ho tornaria a fer, un minut al teu costat m’ha donat força per tota una vida. Però, saps? t’enyoro senyor Lledó i t’estimo i t’he donat una filla que t’adora, és a dir: ens estima a tots dos, diu que sóm ells millors pares que ha pogut tenir i que, si no ens hagués escollit, ho faria ara. Ja són ganes oi! Hi nosaltres l’escolliriem a ella, de nou, com a filla? La pots veure Alfons, com torna a començar, com cerca nous camins d’esperança i treball.
La convivència amb els fills ha estat laboriosa.
En Rafel, el meu fill, tal vegada encara avui, no m’ha pogut comprendre ni acceptar però això és part de la seva maduresa. L’estimo com sempre i respecto la seva posició. Em sento bé amb tothom.
Aquests dies a Montserrat, escoltant a la mare, com l'he escotat aquests anys que hem aprofitat per fer aquest repàs del camí, m'he pogut adonar de la seva saviesa, de com ha sabut anar per la vida amb el cor obert, i rebre els envats de les situacions viscudes sense tancar el cor. Deixant de banda els judicis prendre els motius de cadascú. Fins i tot els meus. Tanquem amb lel comiat de la mare cap al pare aquells dies a Montserra. 
"Alfons amor, gràcies per tota una vida d’amor viscuda al teu costat primer i després, en el teu record, fins que ens tornem a trobar en la propera vida. No, Alfons encara no sóc capaç de deixar d’esperar-te. Confio en que ens retrobarem en la Llum de l’Amor Etern. L’Amor que nosaltres hem viscut i pel que hem donat tot el que teníem en aquesta vida.
"Alfons amor, gràcies per tota una vida d’amor viscuda al teu costat primer i després, en el teu record, fins que ens tornem a trobar en la propera vida. No, Alfons encara no sóc capaç de deixar d’esperar-te. Confio en que ens retrobarem en la Llum de l’Amor Etern. L’Amor que nosaltres hem viscut i pel que hem donat tot el que teníem en aquesta vida.
El Pare Cassià tocava l’Orgue i m’ha dedicat una dolça lloança a la Mare de Déu composta per ell mateix. Gràcies.
Eugeni ens regala el dinar al Self-Servei. Però el millor regal és el seu braç que m'ha permés viure aquest dia acompanmyada com si fos el meu fill. 
També hem fet el viatge amb en Marcel·lí. Gràcies bon amic!.Tornem a casa plenes de goig i gratitud per aquest dia que hem viscut i per tot el que hem viscut amb l’ajuda de les pregàries al Crist.
També hem fet el viatge amb en Marcel·lí. Gràcies bon amic!.Tornem a casa plenes de goig i gratitud per aquest dia que hem viscut i per tot el que hem viscut amb l’ajuda de les pregàries al Crist.
La nostra Montserrat ha enllestit el repàs pel camí que hem fet Alfons.Ara em sento en pau, sento i puc compartir amb ella tot l'amor que ens ha guiat per aquest camí. 
No ha estat gens senzill, però en el que sempre m'he sentit acompanyada per Déu, malgrat no pogui compredre una bona part de les situacions viscudes. Déu ens ha donat la força i flexibilitat per poder continuar endavant gaudint de la matinada després de la nit fosca. Gràcies Pare perquè sempre ens protegeixes amb la teva mirada de Llum.
No ha estat gens senzill, però en el que sempre m'he sentit acompanyada per Déu, malgrat no pogui compredre una bona part de les situacions viscudes. Déu ens ha donat la força i flexibilitat per poder continuar endavant gaudint de la matinada després de la nit fosca. Gràcies Pare perquè sempre ens protegeixes amb la teva mirada de Llum.
Acabem el dia a casa, en la pau del Montserrat que ehm creat a la nostra petita casa. Gràcies!
Juny 23, 2005. Revetlla de SAnt Joan
Aquest any sí, puc gaudir de la revetlla de Montserrat!
Quin goig, la revetlla de Sant Joan a Montserrat. Ens hi acompanya, però Paquita, la senyora que vam coneixer a l’hospital de Sant Pau, ja que era auxiliar de aatinfermeria, a la planta on ha estat ingressada Montserrat
Paquita em dóna el braç i aquest any, sí, puc gaudir de la revetlla, Quin goig poguer ser present a rebre la Flama del Canigó i cantarla amb tot el grup montserratí.
Ella passará una nit acompanyant-nos i nosaltres ens hi quedarem tres nits. Gràcies Mare perqué ens acull en el teu jardí! tinc por...
La revetlla de Sant Joan és aquí.
Montserrat vol ser als peus de la Mare de Déu i ja també. Com l'any passat li demenem a Paquita si ens hi vol acompanyar i ella ens fa el favor de dir que sí. Gràcies Paquita per la teva volunatd de Servei. Marxem el dia 23 al matí, amb el tacxi d'en Marcel·li que ens recull al portal de casa.
Enguany hem agafat un cel·la per Paquita perquè pogui gaudir d'aquests dos dies més al seu aire. Ella necessita sentir-se lliure i nosaltres també.
Enguany dons és una experiència més lliure per a tothom. Paquita està contenta i nosaltres també, mengem juntes a la nostra cel·la, i passaajem una mica alhora d'anar a comprar el que ens cal per passar aquests dies. Sant Joan dia 24 és dissabte, amb Monts decidim quedar.nos fins diumenge que saludarem al pare Cassià Just, Paquita se'n va el dissabte.
Paquita se’n va anar al mateix dia de Sant Joan. Montserrat i jo ens hi vam quedar un parell de nits més, que bé que estem juntes i soles, ben cert que, si no hi pots compartir els silencis, tres són una multitud. De la revetlla que us en puc dir? Des de fa anys un club esportiste s'encarrega de pujar la "Flama del Canigo a la Moreneta". Arriben cap a les deu de la nit, aquella hora encara hi ha una mica de claror aa muntanya. 
És un sentiment d'Eternitat el que sentim en aquesta hora plena de misteris. El solstici d'estiu és la nit de la Llum. Celebrem el neixement de Joan Baptiste el profeta de Yehovan, el déu d'Israel. Pare Sagrat què és per a Tú un ésser huma? Què som per a Tú aquestes petites criatures que configurem el que en diem l'humanitat. Una humanitat que viu en la por i la ceguera, en la negació de sí mateixa, negant l'amor i la comprensió al seu germà per jutjar durament tota situació que no estigui al servei dels propis egoismes. 
Són preguntes que semblen no tenir resposte, Déu les respón en el silenci de la Revetlla, en la foguera que han encès els monjos amb la Flama del Canigo que ha pujat l'esforç i la voluntad de servir dle poble, amb la prergària que els monjos que l'han rebut demanen a Déu, que la Flama del Canigó sigui Llum pel poble fins el proper solstici. En la proximitat de la meva filla que mira al Cel demanat-se la cohrència del que vivim, dien-te Pare Tú Ets Amor, quin servei té per al Teu Amor aquesta experiència humanan tan maldestre.
El diumenge 25, vam fer una visita al pare Cassià Just, qui, el nom del qual és Joan, antigament quan entraven al servei de Déu se'ls canviava el nom. Sentir al pare Cassià a prop és la Benedicció que Déu ens regal en un món que no podem entendre i emb prou feines respectar: Pare em sembla que no estimo el món en el que visc.
Aquí ens veieu assegudes en un dels bans que hi ha arrecerat al mur de la Basílica, Monts en diu el mur de les lamentacións catalanes. Sí els catalans també som dels quí sempre ens cal un butxir.
A primera hora de la tarda amb el seu tacxi en Marcel·li ens torna a casa. Això sí, tenim una trobada concertada amb el pare Cassià pel setembre d'enguany.
Última fotografia d'aquests dies de revetlla d’enguany, m’hi veieu ample I llargue, gaudint del suport dels joves àrbres del passeig de l'estació. També aquest nostre Montserrat està preparat per tenir veu i vot en el segle XXI. Com sempre gràcies Mare per la vostra acollida.
Septembre 2006 Torna al nostre Santuari de Montserrat, ens ve a recollir en Marcel·li el dilluns dia 18. La muntanya ens rebia amb tendresa.
El nostra Montserrat, ai, el nostra Alfons, tan de bo ho haguéssim gaudit plegats, tu i jo amb la nostra filla. Gràcies Verge Bruna pel Vostre acolliment i compasió.
Aquests últims mesos són fets de silencis. Entre silenci i silenci també por i dolor, por al que sento que se'm acosta. se'm acaba el temps d'aquesta vida. Aleshores tot ho visc profunda i calladament. Montserrat és expresió viva de la paraula sentida. Com ho era Alfons, el seu pare, el meu company estimat i respectat com ell m'estima i respecta a mi, i parlo en present perquè en present ho sento.
Et sento aprop Alfons, Montserrat diu que ets aquí amb nosaltres, que ets en el nostre cor en presència continua. Segur.
Montserrat, la nostra Montserrat, mai t'oblidis de gaudir i donaar gràcies pel petit fet de viure cada dia!
Gràcies Pare Etern pel pa nostre de cada dia! 
Tinc por Alfons, por d'aquell moment de temença en que et cerqui i no et sàpiga veure. Sé que hi seràs, però no sé i et sabre vuere. sento amb intensitat el dolor del meu fill, d'en Rafel, aquest Rafel sorrut que no ha sabut anar més enllà dels seu propi dol. Sento el dolor de la nostra Montserrat, que no sap anar mès enllà de la mancança d'aquesta parella que no ha volgut ocupar el seu lloc en el projecte de vida que van fer. Montserrat ho ha donat tot per obrir-se al propòsit de tornar a l'Origen, d'acceptar la consciència de Ser, però el company amb qui volien fer el cami, ho s'ha despistat o s'han creuat i no s'han reconegut.
El dol, donç és present i el sento. si parlem dels teus fill, és el mateix: no han sabut anar més enllà del seu mèlic, i han deixat una hrència mancada de llum els seus propis fills.
Tinc por Alfons, por d'aquell moment de temença en que et cerqui i no et sàpiga veure. Sé que hi seràs, però no sé i et sabre vuere. sento amb intensitat el dolor del meu fill, d'en Rafel, aquest Rafel sorrut que no ha sabut anar més enllà dels seu propi dol. Sento el dolor de la nostra Montserrat, que no sap anar mès enllà de la mancança d'aquesta parella que no ha volgut ocupar el seu lloc en el projecte de vida que van fer. Montserrat ho ha donat tot per obrir-se al propòsit de tornar a l'Origen, d'acceptar la consciència de Ser, però el company amb qui volien fer el cami, ho s'ha despistat o s'han creuat i no s'han reconegut.
El dol, donç és present i el sento. si parlem dels teus fill, és el mateix: no han sabut anar més enllà del seu mèlic, i han deixat una hrència mancada de llum els seus propis fills.
Prego per poder fer el traspàs en Pau, retrobar-nos en la Pau i, mès enllà dels dols de la nostra història, obrir-nos a l'Origen d'Amor i Pau, que no té agenda. 
El divendres dia 22 de septembre de 2006, poc mé tard de les tres de la tarda en Marcel·li amb el seu tacxi, ens baixava. Muntanya avall, fins reveure'ns Mare, aquí en el teu petit Jardí, o allà a Casa Teva, Mare, baix Vostra Mantell Blau. Aquesta fotografía és l'última que la mare m'ha fet al nostre Montserrat. La Mare Eterna, mare ens ha regalat el do de Ser una en el Seu Cor!
Senyora de Montserrat, Verge Bruna de la Serra, feu-li un lloc en el Palau per lloar la Vostra Glòria. Tinc el goig i la gratitud als Pares Eternals pels petits pares que m'han obert el camí en aquesta vida i en moltes d'altres.
En aquests instant que en que porto al present el viscut ahir, només desitjo estimats pares/Pares viure el goig de la Vostra Esència i donar-vos gràcies per Ser Amor Etern. Us dono gràcies per haver-me convidat a viure aquest passeig per aquesta petita terra catalana que ha cultivat aquest bell jardí per a la Mare de Déu! Us demano estimats que em perdoneu les meves mancances, les meves pors. Quedeu-vos només l'Amor que Som per sempre. Ahir, avui, demà 3 de febrer de 2023
El divendres dia 22 de septembre de 2006, poc mé tard de les tres de la tarda en Marcel·li amb el seu tacxi, ens baixava. Muntanya avall, fins reveure'ns Mare, aquí en el teu petit Jardí, o allà a Casa Teva, Mare, baix Vostra Mantell Blau. Aquesta fotografía és l'última que la mare m'ha fet al nostre Montserrat. La Mare Eterna, mare ens ha regalat el do de Ser una en el Seu Cor!
En aquests instant que en que porto al present el viscut ahir, només desitjo estimats pares/Pares viure el goig de la Vostra Esència i donar-vos gràcies per Ser Amor Etern. Us dono gràcies per haver-me convidat a viure aquest passeig per aquesta petita terra catalana que ha cultivat aquest bell jardí per a la Mare de Déu! Us demano estimats que em perdoneu les meves mancances, les meves pors. Quedeu-vos només l'Amor que Som per sempre. Ahir, avui, demà 3 de febrer de 2023
Amb Montserrat Serna Font vam recollir les cendres de la mare del Tanotori de Montjuïch el dilluns dia 27 a la tarda. em van acompayar a casa fins el siumenge
El diumenge dia 3 de desembre de 2006 vam pujar a Montserrat Anna i Asumpta Margarit, amb Pere Roca i Glòria Lomas, i vam entregar les cendres de la mare al final del camí dels Degotalls. 
Més tard, vam anar a dinar en un restaurant de Collbató, on ens hi esperaven Xavier i Albert. Va ser un dia lluminós on ens va arribar la Pau dels Pares. Gràcies Mare de Déu de Montserrat per tot l’Amor que ens regales.
Al capvespre a casa, jo amb els pares i tots els qui s'hi volguin sumar. Sóc ànima i germana d'ànimes a casa l'Esperit i ve a cercar les ànimes que s'han sentit soles i a prop nostre, unit-nos hem trobat l'Origen que ens Beneeix! Verge de Montserrat: Pregueu amb nosaltres!
2007 La Mare Eterna!
pujem a Montserrat amb Ma Teresa Segarra i la seva mare. No recordo com hi vam pujar si en tacxi o en el tren, segurament en tacxi perquè Maria té poqueta capacitat de caminar. Però sincerament no ho recordo. Ens vam allotjar en cel·les i Ma Teresa va anar a l'hotel per preguntar si li podien deixar una cadira de rodes per dur a la seva mare, Maria mai no havia anat amb cadira. Li van deixar i, veritablement quan Ma Teresa parlava d'aquesll dos dies sempre deia que va ser el moment en que Maria va acceptar la cadira per sortides puntuals.
El dissabte a la nit a la Basilica van fer el concert de Setmana Santa. Diumenge dia 1 d'abril Rams, un dia esplèndit. Ma Teresa i Maria van marxar el dilluns després de dinar. Em sentia molt atrapada. Si no milloro baixaré. Vaig baixar el dimecres Sant al migdia. Em sembla que amb el tren, des que la mare faltava, amb els camindors em veia capaç de pujar i baixar amb el tren i cremallera.
Vaig demanar visita d'urgències al doctor Sancho, cadera dreta luxada, repòs absolut, va fer- un informe per demanar la cadira de motor i veure si podiem deixar passar un o dos anys abans d'operar-me de nou.
Abril - Maig de 2007
Uns mesos de quietud, de dolor, de inmobilitat forçada. Les fotografies m'ajuden, les organitzo, en refaig els àlbums, em passen per les mans com si fossin fulles d'arbre que s'han deixat assecar i les has guardat en un àlbum per contemplar la bellesa de la natura que es fon. El goig per la marxa vers a la Llum d'Origen de la mare m'acompanya, però la solitud és feixuga. Va emegint una certa irritació cap a Rafel i la seva família, poc a poc em vaig confirmant que, com deiem amb la mare, des que el tiet Jaume va traspassar no tenim família. Llarga espera, la burocràcia és feixuga.
Els papers de la cadira arriben aprobats el 22 de juny. Assumpta Amils, la companya de treball de Sertel, m'adreca a l'ortopèdia on va ella. Ortopedia Lifante, carrer Sicilia, 282. És amb Assumpta que surto de l'ortopèdia al carrer amb la cadira de motor. I, l'endemà cap a Montserrat, hi vaig a passar la Revetlla.
La primera Revetlla de Sant Joan, sense tú mare, sense ningú. Ni que a Montserrat m'hi coneix tothom. Quan va arribar la "flama del Canigo", quan van encendre la foguera, ni tan sols recordo quin monjo la va rebre, em sembla que l'Andreu Soler es va acostar per fer-me una abraçada. La meva pregària pujava al Cel, Pare deixa'm tornar a Casa, deixa'm tornar amb l'Amor que Som.
Avui, a 13 de febrer de 2019, no recordo gaire res d'aquells moments que van ser viscuts amb molta honestedat i fe.
Dissabte 30 de juny de 2007.
A la Casa Del Tibet preparen la visita del Dalai-Lama a Barcelona per l'onze de setembre d'enguany.
Enric Aynó em telefona, voldria saber si jo podria demanr al meu amic de Montserrat, l'Abat Emerit Cassià Just, la col·laboració de l'escolania en la presentació de la conferència que farà el Dalai:Lama al Palau Sant Jordi, l'onze de setembre. glubs, ostres, carai, li ho preguntaré, Enric, li preguntaré. Així el 30 de juny, més o menys, parlava amb el Pare Cassià Just, i ell m'adreçava al secretaride l'Abat len Jordi-Agustí Piqué, i... embolica que fa fort.
La primera Revetlla de Sant Joan, sense tú mare, sense ningú. Ni que a Montserrat m'hi coneix tothom. Quan va arribar la "flama del Canigo", quan van encendre la foguera, ni tan sols recordo quin monjo la va rebre, em sembla que l'Andreu Soler es va acostar per fer-me una abraçada. La meva pregària pujava al Cel, Pare deixa'm tornar a Casa, deixa'm tornar amb l'Amor que Som.
Avui, a 13 de febrer de 2019, no recordo gaire res d'aquells moments que van ser viscuts amb molta honestedat i fe.
A la Casa Del Tibet preparen la visita del Dalai-Lama a Barcelona per l'onze de setembre d'enguany.
Enric Aynó em telefona, voldria saber si jo podria demanr al meu amic de Montserrat, l'Abat Emerit Cassià Just, la col·laboració de l'escolania en la presentació de la conferència que farà el Dalai:Lama al Palau Sant Jordi, l'onze de setembre. glubs, ostres, carai, li ho preguntaré, Enric, li preguntaré. Així el 30 de juny, més o menys, parlava amb el Pare Cassià Just, i ell m'adreçava al secretaride l'Abat len Jordi-Agustí Piqué, i... embolica que fa fort.
A finals de juny l'Abat Cassià m'adreça al Pare Abat Josep Ma Soler. Li he de demanr que l'escolania pogui fer l'obertura de la conferència que el XIV Dalai.Lama farà al Palau Sant Jordi el dia 10 de setembre del 2007.
Dimarts 3 de juliol, a la seu de l'escolania ens rebia el pare perceptor Manel Gasc i el director musical de l'escolania, el jove Bernat Vivancos. Ho sol·licitàvem: Wangchen, director de la Fundació Casa del Tibet a Barcelona, Enric Aynó i jo mateixa.
El 4 d'agost el Pare Abat, Josep Ma Soler ens acollia i donava el vist-i-plau a la presència de l'escolania per fer l'obertura del missatge del Dalai-Lama a Barcelona, el 10 de setembre d'enguany. Gràcies pel vostre acolliment generós.
Pare Abat Cassià Ma Just, gràcies pel vostre afecte i respecte, el que dispenseu a la mareta i a mi. Des que la mare falta, el Pare Cassià em cuida... Gràcies ara i sempre...
10 de septembre, ara sí el Dalai-Lama és a Barcelona. Aquí en tenim les fotografíes. Al Palau Sant Jordi ens explica les claus per la "Felicitat" Hi vam anar amb Glòria Lomas, Rosa Duran, Assumpta Amils, Eugeni Fonoll, Fina Ruiz. Va ser un goig i una prfunda gratitud veure a l'Escolanía de Montserrat donar la benvinguda al XIV Dalai Lama, talment con el 1982 l'Abad Cassià Just li va donar la benvinguda al Santuari de Montserrat on va conèixer al pare Basili.
Els dos dies a l'entorn de la visita del Dalai-Lama a Barcelona em van regalar el sentiment que ell ens reconeixia. Ell reconeixia el treball silenciós dels qui som als fonements del "Temple de la Consciència". Treball callat, pacient, a vegades esgotador, perquè el cos egoic hi fa resistència i no ens n'adonem.
Assumpta i jo ens vam sentir reconegudes. Posar-hi més paraules és voler explicar els sentiments més profunds i no cal.
Glòria va voler ser-hi el dia 10, es va quedar fins al vespre, en que teniem a Santa Maria del Pi, un concert del Lama Gyurmè i Jean Philippe Rykiel. Gràcies Lama ¨Gyurmè per el vostre Cant allieberador. És la segona vegada que gaudeixo dels concerts del Lama Gyurmè amb Philippe, la primera vegada va ser a Sant Ma del Mar cap el setembre de 1997. Gràcies, gràcies, gràcies. La suma no funciona amb Glòria, ella és dona de fets físics, desconec fins a quin punt l'esperit es pot expresar en el físic sostenint l'Esència. Sortint del concert cadascú a ca seva.
El dissabte dia 11 a les set del matí, amb el bus 20, engegava cap a la Casa del Tibet, perquè Enric Aynó m'havia convidat a la inauguració de la nova seu pel Dalai-Lama. Hi vaig ser-hi per voluntad d'Enric Aynó. gràcies Enric pel vostre afecte.
Basicament el Dalai-Lama ens recomana treballar per la Unió Cristico-Budica.
Enric és l'ànima paterna de la Casa del Tibet a Barcelona. Gràcies Enric pel teu reconeixement i respecte. Gràcies.
En sortir vaig tenir una trobada amb una noia, Teresa, amb qui vam estar enganxades tot el dia. Quan ens vam separar l'energia d'amor que jo vibrava al matí, se'n havia anat en orris.
La tal Teresa, si fa no fa, funciona com Glòria, volen saber per analitzar. Si volem anatlizar el perquè estimem "ens quedem tots plegats amb el rave a la mà".Quan visc aquestes trobades no sóc en el cos. Les visc desde l'ànima, encara no en sóc ben conscient i aleshores no és efectiu, però poc a poc em vaig obrint a una comprensió que surt de la compassió pel que vivim tots plegats. mà".
El dia 1 de gener del 2008, després de Conventual, tinc la sort de ser acollida pel Pare Cassià Ma Just. Vespres a Montserrat, el Pare Cassià és a l’Orgue, tanca la celebració amb “el noi de la mare”.
Dia 2 de gener, a l’estació de Monistrol pujo al tren de les 18:42. En arribar a Barcelona plou! Déu beneeix la terra.
13 de març, cap a Montserrat per posar un ram de flors als peus del nostra estimat Pare Cassià Ma Just. M’hi trobo a la familia Riera-Escardivol. No fan Conventual, missa sí.
Fins a reveure Sant Amic.
Me’n vaig amb les claus de la cel·la Abat Marcet 610,a la butxaca, per tornar-hi diumenge.
16 diumenge de Rams a Montserrat amb Helena Cordon. Nit concert a la Basílica “La Passió segons Sant Mateu”
Helena va poder parlar amb el pare Jordi Agustí Pique, secretari de l’Abat, té agenda per rebre a Jetsum-Pema. Posteriorment, però, Jetsum.Pema no va venir a Barcelona.
17 dilluns tSembla que va ser aquesta setmana que en soritr de pregar a la Basílica em vaig trobar em Marta Casas, el seu marit i els fills. Vam dinar junts a l'Abat Cisneros, i poc després ells emprenien cami cap a Castellar del Vallès. Vaig comprendre que la mare em demanava perdonar tot el viscut i obrir el cor el moment present.
Dimarts 18 cap a casa amb les claus a la butxaca.
20 dijous sant, torno a Montserrat, celebració comunitària de la “reconciliació”, hi he participat amb el cor unit als germans. Gràcies Sagrada Trinitat per la Vostra Misericordia.
He tornat les claus de la cel·la Abat Marcet, 610. Amb el tren que surt de l’estació de Monistrol a les 13:45 cap a Barcelona.
La Pasqüa a casa. Gràcies al Procés de la Vida per la Pau que ens regala, juntament amb els pares.
Me’n vaig assebentar a l’estiu, el 14 d’abril de 2008, també ens ha deixat per tornar a casa dels Pares, l’estimat germà Andreu Soler i Seguís, a l’edat de 76 anys i 50 de vocació monástica. El nostre germà Andreu, absolutament irrepetible. El seu cor no cabia en un cos físic. Va sostenir el seu compromís amb la Regla Benedictina mitjançant l'entrega al servei. Mai va deixar la condició de monjo, el seu cor duia sandàlies que caminaven pel Crist. Els últims anys en que la mare i jo podíem pujar a Montserrat i ens hi trobàvem amb la família Riera-Rossell, 
Agost 2008, divendres 7 fins a dilluns 9, a Montserrat, hotel Abat Cisneros, hab 110.
el germà Andreu, el pare Jaume Badia i lAbat emèrit Cassià Just eren inseparable perquè Andreu era el quí tenia carnet de conduir i portava el petit vehicle que la Comunitat Benedictina de Montserrat tenia en aquelll moments.
Descansa en la Pau i Serenor de la Mare Bruna, estimat germà. La colla del Rom Cremat, tant estimada I coneguda, célèbre els 25 anys I plega.Volen que hi sigui, hi sóc. Després de molts anys he tornar a ser a la “nit del rom cremat, després he fet un tomb fins a “el revolt del vent”, et sentía amb mi, mare. El diumenge 8, després de la ballada de Sardanes, anem a dinar al restaurant-self-servi. Un definitiva, un molt bon dia. 
Presentar la colla del "Rom cremat" és parlar de tota la meva joventud viscuda a Moantserrat, sense aparents fruits, sí és que la vida ha de donar els frutis que nosaltres creiem. No m'he casat, no he tingut fills, no tinc posicio social, econòmica ni, evidentment partimonila. Sòc lliure com les Aus del Paradís. He gaudit i gaudeixo de l'Amor més Bell, l'Amor Incondicionat, honest, humil. els dels pares irrepetibe a la terra, al dels "nostres monjos" repetible al Cel. L'amor dels amics sembla tenir més condicionants, però, només ho sembla.
A la fotografia m'hi veieu amb Jaume Cardona, l’amic que sempre és a Montserrat el mes d’agost, des de fa anys, molts i molts anys .
Ens vam coneixer a l'entorn de Maria Rossell, quan vam començar a passar uns dies a les cel·les de l'Abat Oliba, cap el 1980. Jaume passava l'estiu allà amb els seus pares, al pare d'en Jaume i crec que una germana o germà són metges. 
Desconec quin tipus de malaltia el va afectar des de non. Sempre l'he vist caminar amb unes crosses de tripode. Voluntarios, tossut i una mica mal geniat, en aquells temps no vam tenir gaire realció, ell sempre cercava la relació amb els homes que van muntar les nits del "Rom-Cremat". I, certament ells l'aprecien i el coneixen molt. Han passat llargues hores a l'estiu, sota els porxos de la plaça de les pageses.
Compartin les petites coses que els homes els atrauen, la política, la religió, l'esport, i el que els feia sentir "el pit i el cul" de les noies que voltavem pel seu entorn.
Compartin les petites coses que els homes els atrauen, la política, la religió, l'esport, i el que els feia sentir "el pit i el cul" de les noies que voltavem pel seu entorn.
Gràcies Verge Bruna! Seguim anys enllà,
De la família Riera-Rossell ja no hi ve ningú a passar-hi uns dies. Els recordo amb tendresa i regularment, per aquests dies els demano una missa al Monestir, com la demano per a la meva família..
Divendres 15 d’agost 2008, 57 anys a Montserrat, gràcies Verge Bruna!
el meu aniversari, a Montserrat, gràcies Verge Bruna! 
27 d’abril de 2009,
Gràcies Mare per aquest regal del Teu Amor Infinti. Gràcies em fa falta, no sé com viure. El primer en saber-ho perquè fou la trucada següent en Joan Blesas. En aquells dies estava molt pendent de mi, em sentia feble i em volia donar suport. Com tots els bons amics que sempre hi ha estat.
Hi sé em van operar el 4 de maig, sortia de SAnt Pau el 22 de juny. Això sí, les obres de neteja de la façana de la finca s'havien acabat aquella mateixa setmana! 
14 de setembre de 2009
El dolor torna a ser ben viu, en Joan Lomas Gonzalez, el nostre Joan, ens ha deixat a la matinada del 14 de setembre del 2009.
Descansa en la Llum Joan, no hi creies, però has lluitat sempre per viure el món en el que et va tocar néixer des d’un altre prespectiva, no has pogut fer-ho, la mediocritat que t’ha envoltat t’he vençut, aparentment. Ara ets
Descansa en la Llum Joan, no hi creies, però has lluitat sempre per viure el món en el que et va tocar néixer des d’un altre prespectiva, no has pogut fer-ho, la mediocritat que t’ha envoltat t’he vençut, aparentment. Ara ets
Joan, el nostre Joan se'n va a fer camí amb en Sati Celma, ell ens deixar el 27 de gener d'enguany.
Torno a Montserrat 2011!
Divendres 23 de setembre de 2011
Dissabte 23 de juny 2012 Montserrat!, Anims Montserrat! No he pujat per a la revetlla des del 2007, així aquesta és la segona revetlla de Sant Joan a Montserrat sense la mare i amb cadira de rodes a motor. Enguany la Flama del Canigó és rebuda, pel pare Sanroma a la plaça del cremallera. A la cafetería-SelfServi, ens mengem la coca. Em sobta el canvi, ja s’ha sap que sóc d’idees fixes.
El dissabte 30 el "II Festival Internacional Orgue de Montserrat Abat Cassià M. Just. In Memoríam" que organitzen al monjos de Montserrat, des de l'estiu del 2011. 
Dilluns 11 de juliol de 2012,Sant Benet. Cap a Montserrat en la missa Conventual avui pregarant per la familia de casa. Gràcies Verge Bruna pel teu acolliment Amorós.
Estic vivint uns moments de mobilitat. Aquestes possibilitats me les regala la cadira de motor. Em permet sentir-me independent, puc anar jo sola, això sí, relativament, però reconec i agraeixo que en aquest present tant els espais com els mitjans de transport ens reconeixen. A dormir a casa.
Dimarts 7 d'agost de 2012, em poso amb contacte amb les oficines del FCC, per dir-los que pujem 5 cadires de rodes a motor a Montserrat el dia 8. Dimecres 8 d'agost de 2012, a l’estació el personal dels Ferrocarrils, ens esperava Tren amb dos vagons adaptats. No ens vam deixar en tot el viatja ni al pujar ni al baixar. Gràcies pel bon servei.I, aquí ens teniu fent el passeig per Montserrat, Fa goig tombar per Montserrat amb companys que circulen com jo mateixa, em cadira rodant. Va ser un molt bon dia. Vale!
Dijous 16 d'agost de 2012, a Montserrat. Encara hi vaig trobar els bons amics de sempre. Joan i Antonia, Enric i Maria i Jaume. Fins a l’any proper estimats amics. Hep, sabeu que de gust es prèn una el café amb llet, des dels porxos de les botigues de l’Abat Oliva?
Divendres 17, pregària i sopar a casa, amb Helena Gordón, que es presenta amb quantitats d’ofrenes.
De que va Helena? Què cerques? tens tot el que et cal per dur endavant el teu projecte, què més et cal?
Segurament el que em cal és reconéixer quin és el meu de projecte, per variar sembla que aniríem millor. amor"
Dimarts 9 d'octubre 2012,
El que vaig sentir només ho pot comprendre el mateix Crist. De fet em demanr que el mires Ressucitat, que feia dos mil anys, que li estava plorant al peu de la Creu i amb aquell dolor el sostenia crucificat. Mira'm a mi, lok me. Perdonar'm perquè m'he quedat atrapada en el dolor de no tenir-te en el físic. Perdona'm.
Et vull descobrir en cada instant, en cada alè. En cada moiment de la respiració. En cada criatura que és mou al meu entorn. Et vull descobrir en mi. En el silenci, en el pensament quiet i callat, en el sentiment que m'impulsa a fer o des-fer. Ets Tú en mi, sóc jo en Tú.
El dia 30 d'octubre de 2012, a quarts de set de la tarda, és a dir, de nit, arribava a Montserrat per anar a l’hostatgeria on estaré per primera vegada.
Del dissabte 13 d’agost fins el dilluns 15 al Santuari de Montserrat. No hi havia cel·les disponibles, amb la qual cosa, sóc a l’Hotel Abat Cisneros. El dissabte a les 21 hores, concert d’Orgue, a la Basílica. L’Orgue i les trompetes. No tinc paraules, la meva ment es fon en el silenci. Tot és mou en el profund i callat Amor del Crist.
El diumenge 14 d'agost de 2011, pregària al cambril, d’un jove grup de francesos que van a Roma, per a ser rebuts pel Sant Pare. No els faig nosa, em miren amb tendresa, em feia falta aquesta mirada de tendresa.
Gràcies.M’he posat el corrent de l’abonament als Butlletins del Santuari, anava endarrerida de un parell d’anys.
És el temps que feia que no pujava.
És el temps que feia que no pujava.
Dilluns 15 d'agost e 2011.
El meu 60è aniversari em preparo part tornar a Barcelona, estic llegint aturada davant el mur de la Basílica, el que a casa en diem “el mur de les lemantacions” Passa en Jaume Cardona, anem cap dat, i li proposo empenye'l. Ofego la cadira.
Una jove parella em porta a l’hotel.
La cadira no engega, m’ha de venir a recollir un tacxi adaptat.
Una jove parella em porta a l’hotel.
La cadira no engega, m’ha de venir a recollir un tacxi adaptat.
Bé al tacxi nº 17, en Claudi i, m’arrenca la cadira, s’havien disparat el sistema d’alarma de les bateries, i jo no sabia com funcionava.
Tenim cadira, gràcies Verge Bruna per aquest final tan amorós.
Hep tenim elevador per a pujar al Cambril!
A Montserrat amb Pepa Mayol Hem passat un molt bon dia,
A les 18 hores concert d’Orgue a la Basílica. Abans he saludat al pare Manel Gasch… Què he sentit en veure'm a Montserrat amb Pepita Mayol, la senyora Calduch, dons no ho sé. Gratitud sí, però també un cert enyorament d'en Ramon, l'enyoro, enyoro a tots els estimats que han obert el camí de retorn a casa. Voldria fer-lo amb ells.
Bé a les 22 hores de la nit, erem a casa. A les 18 hores concert d’Orgue a la Basílica. Abans he saludat al pare Manel Gasch… Què he sentit en veure'm a Montserrat amb Pepita Mayol, la senyora Calduch, dons no ho sé. Gratitud sí, però també un cert enyorament d'en Ramon, l'enyoro, enyoro a tots els estimats que han obert el camí de retorn a casa. Voldria fer-lo amb ells.
Diumenge 24 dia de Sant Joan, excursió a Sante Esteves Sesrovires, a casa d’Anna Margarit celebrem l’anviersari d’Albert. Un molt bon dia.
Al vespre, excursió de nou. Cap a Martorell, de Martorell a Monistrol i d’aquí al cremallera fins a Montserrat.
Torno cap a casa el 26 al matí. inclós.
Al vespre puja Helena, amb Clara i Josep, un matrimoni encantador, amics d’Helena, que col·laboren amb ella en l'organitzacio del centre que s'obrí a Montgat el 2010, Drayangling. Dedicat a l'extensió del Budisme. Helena es queda a dormir. 
Potser és el moment d'expressar el paper que fa Helena en aquest escenari.
No és que ho entengui gaire bé,.. Helena Cordón apareix en escena quan la Casa del Tibet organitze els preparatius per la visita del Dalai-Lama a Barcelona el 2007. Ens va conectar Enric Aynó, que està convençut de que jo podía demanar a l'Abat de Montserrat la col·laboració de l'escolania en l'obertura de la Conferència del Dalai-Lama al Palau Sant Jordi. I així va ser, gràcies a la Verge Bruna! Cal fer notar que conseguir els permisos per a tot això és molt costós perquè una part del Govern Espanyol hi és en contra. Degut a les relacions comercials amb Xina. L'enfoque d'Enric es complir, l'Escolania de Montserrat col·laborar en la presentació del Dalai-Lama a Barcelona el setembre de 2007. Helena desaparegué no recordo gens com va ser que vam continuar contactant.
Sí tinc clar que quan em van operar el 2009, va venir diverses vegades a l'hospital i a casa. volia interessar-me en el seu projecte de Drayanling, L'Unió Cristico-Budica estava activa. La relació d'Helena amb els monjos de Montserrat només va funcionar a mitjas. A ella no la coneixien i es van adonar que ella els cercava per complir el seu propi projecte. La sanació de la Ment per Unió de l'acció amb el cor, l'interessava poc. 
Sembla que per Helena la ment és l'eina per a direccionar-te en la vida cap allà on vols anar. Tal vegada sigui així. Segons voldria jo viure la vida la ment ha d'estar al servei del Cor Cristic, sinó és així, si no hi ha amor incondicionat les relacions són senzillament l'acompliment d'un contracte volgut o forçat.
No és que ho entengui gaire bé,.. Helena Cordón apareix en escena quan la Casa del Tibet organitze els preparatius per la visita del Dalai-Lama a Barcelona el 2007. Ens va conectar Enric Aynó, que està convençut de que jo podía demanar a l'Abat de Montserrat la col·laboració de l'escolania en l'obertura de la Conferència del Dalai-Lama al Palau Sant Jordi. I així va ser, gràcies a la Verge Bruna! Cal fer notar que conseguir els permisos per a tot això és molt costós perquè una part del Govern Espanyol hi és en contra. Degut a les relacions comercials amb Xina. L'enfoque d'Enric es complir, l'Escolania de Montserrat col·laborar en la presentació del Dalai-Lama a Barcelona el setembre de 2007. Helena desaparegué no recordo gens com va ser que vam continuar contactant.
La Relació meva amb ella va contiuar amb alts i baixos. Ella estava projectant el creixement i independència dels seus tres fills, tots nois, i li calia suport i confiança. Jo era un bon element que li donana confiança i suport espiritual.
Aquestes reflexions surten avui a 19 de febrer de 2019, aleshores no les feia pas, i els meus sentiments d'amistat confossos amb la necessitat d'afecte extern, reconeixement i motivació, em van regalar moltes hores de tristesa, rebuig i ràbia.
Dilluns 11 de juliol de 2012,
Estic vivint uns moments de mobilitat. Aquestes possibilitats me les regala la cadira de motor. Em permet sentir-me independent, puc anar jo sola, això sí, relativament, però reconec i agraeixo que en aquest present tant els espais com els mitjans de transport ens reconeixen. A dormir a casa.
Dijous 16 d'agost de 2012, a Montserrat. Encara hi vaig trobar els bons amics de sempre. Joan i Antonia, Enric i Maria i Jaume. Fins a l’any proper estimats amics. Hep, sabeu que de gust es prèn una el café amb llet, des dels porxos de les botigues de l’Abat Oliva?
Divendres 17, pregària i sopar a casa, amb Helena Gordón, que es presenta amb quantitats d’ofrenes.
De que va Helena? Què cerques? tens tot el que et cal per dur endavant el teu projecte, què més et cal?
Segurament el que em cal és reconéixer quin és el meu de projecte, per variar sembla que aniríem millor. amor"
Oblats del Santuari de Montserrat: conciliari pare Jordi Castanyer
Fins a l’últim moment no vaig saber si podía anar a la trobada que els Oblats de Montserrat feien al Monestir del 10 al 14 d’octubre. L’actual conciliari dels Oblats, és el Pare Jordi Castanyer. A la fi, vam parlar per telefon el dilluns dia 8, sense cap problema, puc anar a totes les conferències en qualitat de simpatitzant dels Oblats, endavant.
El matí del dimarts dia 9 d'octubre vaig a la caixa, esperant que Déu, em doni solucions. I, les dóna, a la caixa han ingressat l’ajut de lloguer, els primers 6 mesos de l’any, 440,00 euros. M’han salvat l’esperança.
A mig dia pujo a Montserrat. Hotel Cisneros, hb 110.
El dimecres dia 10, encara no he conectat amb cap dels oblats, l’organitzadora és una senyora a qui anomenen Faustina, cal esperar que arribi. 
Sortint de Conventual i davant de l’altar del Santissim hi trobo a Eugeni Fornells, és a dir, ens veiem alhora. Quin goig, reconectem.
Anem a dinar plegats. Un bon dia. Prop de la nostra taula, a l’hotel, hi ha la taula on dinen els Oblats que ja han arribat, ens presentem, i quedem per a la tarda, a les cinc. De moment no en puc sintetitzar res, l’experiència és massa espaiosa dins meu…
No torno a Barna fins el dimarts dia 16, això sí, he passat per una agencia immobiliaria de Monistrol, per veure si hi puc trobar un petit piset per anar-hi a viure…Déu però, té l’última paraula. 
El dissabte dia 20, hi vaig pujar, haviem quedat amb el Pare Lluís per veure si podia accedir a l’hostatgeria del Monestir.
Vam quedar a les 4 de la tarda. No ho puc expresar, i sí, m’és accessible, gràcies a Déu.
Hi seré del dia 30 d’octubre fins al 4 de novembre, fent un espai de silenci.
L'experiència de veure que l'hostatgeria m'és accessible va acompanyda d'una experiència en sortir de l'hostageria.
Vaig anar a donar les gràcies a la Mare de Déu i quan anava a entrar a la Basilica en sortia la Romeria de Vilafranca acompanyant al Sant Crist per anar a fer el camí del Via Crucis.
Et vull descobrir en cada instant, en cada alè. En cada moiment de la respiració. En cada criatura que és mou al meu entorn. Et vull descobrir en mi. En el silenci, en el pensament quiet i callat, en el sentiment que m'impulsa a fer o des-fer. Ets Tú en mi, sóc jo en Tú.
El dia 30 d'octubre de 2012, a quarts de set de la tarda, és a dir, de nit, arribava a Montserrat per anar a l’hostatgeria on estaré per primera vegada.
El pare Lluís em dona la clau, planta 7 cel·la R9. Cap a vespres en tornà plovisqueja en tornar a la cel·la, ja no en sortiré fins a demà. Santa nit!
El compromis que assumeix un oblat es: el matí la primera pregrària de Laudes, una missa diària, el rosari cada día i tanca el día amb la pregària de les "completes. Dedicar una estona diària a llegir i reflexionar amb la "Regla de Sant Benet. Es a dir, et configures amb la pregària benedictina
Divendres 14 de desembre de 2012,
Aquí tenim les primeres fotografíes de la cel·la R9 a la planta 7ª de l’hostatgeria.
Gràcies Senyor, aquí estic. El diuemnge 4, després de Vespres, agafava el cremalliera de les 20:15 per tornar a casa.
A baix a l’estació de Monistrol, encara no havia agafat el tren que Glòria Lomas, em trucava el móvil.
Dilluns al matí és a Barna i li agradaría veure’m. D’acord, però jo tinc assaig del Concert de Nadal a l’Auditori, cap problema t’hi acompanyo
El 23 de novembre és divendres, pujo a Montserrat a Conventual, però torno a Barna, a les 5 de la tarda
Segueixo a missa diària a Sant Pius X. El lloc de trobada de les activitats no és adaptat i per tant no hi puc accedir, i, resulta difícil integrar-me en un nucli de treball o estudi. No em sé adaptar al grup.
Dies de reflexió i retrobament amb la comunitat de Sant Ildefons, no he sabut caminar amb la comunitat i m’hi he apropat per demanar-los perdó.
Dies de reflexió i retrobament amb la comunitat de Sant Ildefons, no he sabut caminar amb la comunitat i m’hi he apropat per demanar-los perdó.
Alhora he sabut que mossèn Lluís Saumell, està deteriorat de salut i he pogut pregar amb la comunitat per la seva recuperació. 
Voldria que la comunitat de Sant Ildefons m’acompanyés en el procès d’aproximació a la pregaria Benedictina que s’ha m’està iniciant dins del cor.
Així, com es aquest imatge els porto dins el cor. Són els mossèns Joan Alemany, Lluís Saumell, i el vicari Xavier Dou, el nostre Xavier.
24 de novembre de 2012, dissabte.
A primera hora de la tarda, cap a la Sagrada Família on feien una Eucaristia els devots del Crist de la Divina Misericòrdia. Dins del Temple que en som de petits.
Hi vaig anar amb Montserrat Serna. Ens va sorprendre una mica la litúrgia, un poc radical, vull dir de bons i dolents. Déu ens triarà als bons mentre matem als dolents. Què hi ferem. Tal vega és arribat el punt del cami, on em cal mirar quin vestit li he posat al meu Jesús. El Crist de la Divina Misericòrida és presenta com el veim aquí, amb dos ratjos potens que li brollen del Cor, L'amor i la Compasió. No hi ha Amor sense Compasió, La passió que ens acompanya a acceptar a l'altre tal com és perquè hem comprès que l'únic do que Déu Pare Etern no ens ha concedit és el de jutjar al germà. Quan pogui comprendre que cada vegada que jutjo al meu germà m'estic jutjant a mi mateixa, potser aleshores la Pau farà estada al nostre cor. “Nadal”
a Montserrat.
Hi sóc tot el cap de setmana. Celebro la meva primera “Gaudette” amb els Oblats. De fet es pot dir que estem iniciats en el “noviciat”. Inicar-me en una lectura de la RBenedictina, compromís de seguir les Laudes i els Vespres, cada dia, no es fa vacances. Acabar el dia amb les “Completes”, són curtes, però, una petita joia! 
Ha estat un cap de setmana joiós. El diumenge a la tarda, a la sala de la façacna, ens rebia el Pare Abat. Sempre per la “Gaudette” reb els Oblats i els simpatitzans que hi volen ser. Jo hi era!
Pare on em crides? La liturgia benedictina em tornarà al pecat, la culpa i el sacrifici: Cal? Faig un primer pas i ja em sento atrapada com en la família, supeditada a una voluntad que no és la Teva Pare ni la meva. 
2013 l'any d'entrda als Oblats de Montserrat
Amb el bus 50 de les 7:15 cap a Montserrat. Rampa provisional per entrar a l’hostatgeria, funciona força bé. Cel·la 12 de sant Josep, el pis 4t. A Vespres hi trobo a Montserrat i Pilar, les senyores de San Cugat, amb les qui haviem coincidit a les cel·les els anys 2007/08/09. Feia molt de temps que no ens trobàvem. Ben trobades amigues. L’endemà Laudes, la Basílica és preparada per celebrar la Candelera.
Després de Conventual, trobada amb el pare Jordi, estudi de la RB, la pregària segons la RB. Bases: entrega, silenci mental, humilitat i silenci emocional. Oh, així ho he entès.
Silenci emocional. La RB, et convida, com el mateix Crist ha coneixe't en profunditat. Ha desmiticar-te i desmiticar les situacions viscudes que t'ahn arrelat a la memòria empenyen-te a satisfer-les o sostenir rancúnies no reconegudes. Diumenge més. Vaig tornar cap a casa el matí de dilluns. r
Silenci emocional. La RB, et convida, com el mateix Crist ha coneixe't en profunditat. Ha desmiticar-te i desmiticar les situacions viscudes que t'ahn arrelat a la memòria empenyen-te a satisfer-les o sostenir rancúnies no reconegudes. Diumenge més. Vaig tornar cap a casa el matí de dilluns. r
Dimecres 20, dijous 21, divendres 22, Conferències Quaresmals a l’Estonac, c/Arago, 284. Les dirigeix el pare Jordi Castanyer. El segon dia ens ens demana una pregària pels monjos Oriol Divi i Hilari Raguer, tots dos malats de gravetat. El pare Hilari és ingressat a l’hospital de Sant Pau, el pare Oriol el porten de Manresa a la infermeria de Montserrat. enllaç a 2013 Pelegrins a Montserrat
Aquí he posat a Sant Jordi acompanyant aquestes lletres ara i aquí. Tants anys com en la meva joventud aviat anar a Montserrat ni un dia li mancava al Sant Jordi del Cambril de la Mare de Déu la meva visita. La meva pregària sempre solia ser la mateixa, deixar caure l'espasa, deixa'n soritr d'aquest món que no comprenc. Si, l'ivocava per a morir, per al meu compredre alliberar-me del dragó és alliberar-me del físic, del cos. El cos m'es un limit què només l'infinit amor de Jesus em pot ajudar a acceptar. Avui la mega pregària és un clam de gratitud per tot l'Amor rebut, acceptat i reconegut. Gràcies Pare Tú ens has estimat primer. Uns bons dies, a Montserrat m’il·lumino. El matí de dilluns dia 4, cap a Barcelona. ganes!
Amb la familia voltem per Olesa, el Mercat i a la plaça del teatre de la Passió, ens hi asseiem i fem un petit aperitiu. Cap a quarts de dues ells cap a Castellar i jo cap a Montserrat: Hostatgeria planta setena, cel·la 8.
Aquest cap de setmana tenim trobada es la “letare” El diumenge els aspirants a oblats, demanem els monjos benedictins, representats pel pare Jordi, que ens acollin em la familia dels Oblats. Pare/Mare ajudeu-me a perdonar la meva vivència familiar, Només som Amor. Amb les Completes acabem el dia de la dona. 
Diumenge 10 de març de 2013 Desperta des de la matinada, vaig esciure al dietaris “tot s’ha fet pregària” A les 10 ens vam trobar a la portería amb el pare Jordi, poc més tard ens rebia el P.Abat, Josep M.a Soler. Ens encoratja a aprofundir en la Fe i la Pregària. Després de Conventual vam pujar al Cambril, allí es feu la sol·licitud d’acollida a la familia dels oblats.
Diumenge 10 de març de 2013 Desperta des de la matinada, vaig esciure al dietaris “tot s’ha fet pregària” A les 10 ens vam trobar a la portería amb el pare Jordi, poc més tard ens rebia el P.Abat, Josep M.a Soler. Ens encoratja a aprofundir en la Fe i la Pregària. Després de Conventual vam pujar al Cambril, allí es feu la sol·licitud d’acollida a la familia dels oblats.
Tarda a les 5 ens aplegavem a la sala de la façana del Monestir. Els oblats tenen eleccions, Faustina Font, és presidenta dels oblats. Cap a les sis de la tarda ens vingué a saludar el P. Abat. just fins a Vespres. Sopar avui amb el pare Jordi a l’hostatgeria.
No sé si riure o plorar. No cal deixar el pis. Déu, una vegada més ha dit l’última paraula en el present que visc. Gràcies Senyor. Bé cal telefonar al senyor Emili i explicar-li que no signaré contracte, que em quedo a Barcelona.
El dijous 14 de març de 2013 santa Matilde, és un dia per gaudir del sentiment que em quedo a casa.
Diumenge 17 no puc anar a missa a Sant Ildefons, perquè a barna hi ha “Marato” i algunes linees d’autobus, entre elles el 15 estan parades unes hores al matí. Cap a casa, respirant el nostra cel, mare. Ara em cal gaudir-lo, que ho faig, però, m’hi sento sola, em manques mareta. T’estimo.
Dijous 21 de març 2013. Conventual a Montserrat, avui recordem el Trànsit de Sant Benet. El Pare Oriol Divi a traspassat a la casa del Pare. Segur que seguirá treballant amb els seus meravellosos exlibris i les seves boniques il·lustracions. La Pau que ha regalat, segur que el porta a la falda dels Pares. Cap a les 7 de la tarda a Barna. asa!
Dijous Sant, dia 28. És la primera vegada que sóc a Montserrat per els dies claus de dol. Hi estic acompanyada de les germanes oblates. M’hi sento acollida, m’hi sento a casa amb la meva familia. 
Les fotografies són fetes per Montserat Fortuny, l'oblata que vaig conéixer a la Cooperativa Rocaguinarda, i que ens vam retrobar a Montserrat. Cal tenir en compte que el grup del Rocaguinarda no ho sap que Montserrat és Oblata. Montserrat és mestre de català com la majoria del grup del taller d'escriptura del Rocaguinarda.Bé ja us he presentat a Montserrat Fortuny.També n'hi ha de fetes per Ma Teresa Segarra, i n'hi ha alguna feta pel fill d'en Pere.
El dinar de la "Gaudette" es fa a l'hotel Abat Cisneros. com que és multitudinari i està preparat per la Comunitat Benedictina, ens preparen un menu de grup amb força qualitat. Canelons i Fricandó, beguda, pa, postres i cafetó amb gotes. Déu ni dó.
Taula amb la part de la família Lledó-Acarreta que ha volgut ser-hi. Les cosines Montserrat Serna i Rosa Ruiz. Les amigues Rosa Balague i Ma Teresa Segarra.
Taula dels Oblats entrants i els coordinadors del grup.
Ha estat un bon dia per a nosaltres i per les nostres famílies
El dinar se'ns va passar sense adonar-nos-en.
Els qui m'hi van acompanyr una mica despenjats de tots, no coneixien a ningú, Però con que entre ells si es coneixien, dons van estar contents. Cal dir que la més despenjda era jo, encara estava en la pau del Senyor,
Cap a quarts de cinc, Rosa Soler Duran i Ma Rosa Matas, Marina Lledó i les nenes, se’n anaven. Rafel i família també se’n anaren, contents d’haver vingut.
Els Oblats vam anar a la rebuda que ens feu l’Abat Josep Ma Soler. És costum que per la tarda de la “Gaudette” rebi als Oblats i els faci propostes de creixement en la Fe. .
Dimarts 31 de desembre de 2013 
Vull tancar l'any 2013 amb aquesta imatge del dia que vaig entrar a formar part de la família dels Oblats de Montserrat. Gràcies a la Vida per aquest regal. Aquests dies hi he sigut amb tot el cor. Ara el que continua és el ser capaç de discernir com es relacionen el Déu que sento dins meu, un Déu que només perdona i estima i aquest Déu que visc en el meu entorn que aparenment jutja i et recorda que seràs jutjat
Aquests dies els horaris van una mica
canviats. Aquest matí a la Basilica han fet la Penitència Comunitaria. He anat a confessar de tot cor. M’ha impactat.
canviats. Aquest matí a la Basilica han fet la Penitència Comunitaria. He anat a confessar de tot cor. M’ha impactat.
Gràcies Senyor pel teu Amor i la teva immensa Misericòrdia. A la tarda celebració del Sant Sopar, Adoració del Santíssim i despullament de l’altar. Poc més tard anem a sopar. Després tornem a la Basílica fins prop de les dotze. 
Diumenge de Pasqua 31 de març
El diumenge de Pasqua, sortiem de Conventual, gairebé a la una. Vam anar a dinar a l’hotel amb Ramona Solans, la seva sol·litud em desperta tendresa.
Dimarts 2 d'abril de 2013,
Laudes, asmurçar a la cel·la amb Faustina, Conventual. Vam passar per l’hotel, vaig demanar cel·la per la Setmana Santa de l’any vinent,
Ens acomiadem amb Faustina costa de marxar. Són dies de joia.
"No és un adéu per sempre és sols l'adéu per uninstant, el cercle referem i fins i tot serà més gran"
Aqui al costat tenim l'Himne a la Mare de Déu de Montserrat, que hem gaudit en aquesta vetlla Montserratina.
Avui a 21 de febrer de 2019 en portar al present la vetlla de la Mare de Déu de Montserrat tot se'm fa fugisser, s'esvaeix darrera una boirina suau. Del centre de la Basilica en treuen els bancs i només en deixem uns pocs al laterals. La joventud i no tan joventud seuen a terra, on s'hi han posat catifes.
Des que obren les portes cap a les vuit del vespre la gent no para d'entrar i eren les dotze de la nit que encara arribaven grups que venien a acompanyar a la Mare de Déu en la seva Vetlla. 
26-27 d'abril de 2013 Així de pletòrica i vibrant estava la Basílica la nit de la Vetlla de la Mare de Déu. Gràcies Mare per concedir-me aquest regal. 
Divendres 28 de juny de 2013
cap a Montserrat. Hi tenim una trobada d’estudi de la Regla Benedictina.
La Regla Benedictina la visc com quelcom de molt senzill, sembla que Sant Benet i la seva germana Escolàstica el que vam facilitar va ser un retorn cap a la senzillesa de vida i relació amb l'acostament a la natura. Quinze segles de relacionar natura, cultura i devoció a la Immensitat de Déu, em sembla, i voldria estar equivocada, han perdut la senzillesa de vista.
Agost 2013
Divendres dos cap a Montserrat. Aquesta nit concert entre el Clavincel i l’Orgue. Una meravella. Gracies per aquests dies. Diumenge dia quatre cap a casa.
L'agost va passant fent-me sentir una fonda melangia de la companyia de la mare. L’estiu sense l’obligació d’anar a l’assaig de la coral es fa més llarg, més solitari.
Ni que aquest any el treball a ganxet, ho fa més passador. Em faig una xaqueta per a mi, i tsmbé m’he fet dos cossos de ganxet per a una fer-me un vestidet sense mànigues d’una roba, prou encertada que m’he comprat a la casa dels retalls. Per cert que Ribes i Casals ha canviat la botiga, ha passat de Pau Claris a Roger de Llúria. Les fotografies són del Concert del dia dos d'agost.
Dimecres 14 d'agost de 2013
anem a Montserrat amb Rosa Balague, i passem dos dies, és a dir, la Vetlla de Santa Maria.
Així he complet els 62 anys a Montserrat. Gràcies Mare per concedir-me de obrir un nou any ben a prop de les teves Serres Montserratines. Ara fem vacances de la preparació per entrar als Oblats. Els Oblats més o menys per aquests dies fan les seves vacances conjuntes. Acostumen a fer un viatge/circuit cada anys, acomodant les dates al tipus de circuit que volen fer.
Baixem el dia 16 ho hem passat prou bé juntes compartint la cel·la 24 del 6è pis, de l'Abat Marcet. existeix,
Divendres 30 d’agost de 2013 cap a Montserrat, avui és la cloenda del Festival Internacional d’Orgue, Abat Cassià Just. In Memoríam. Un concert Inolvidable. L’Organista Montserrat Torrent, 92 anys. Déu ni dó. Gràcies a la Vida per aquests regals d’estiu.
Cel·la Abat Marcet, 510.
El dia 31 cap a dinar a casa. L’economia comença a fer sentir que està afeblida.
Setembre 2013
Dissabte 7 de setembre cap Montserrat, tenim trobada de novicis. Jornada dedicada a l'actitud en la salmodia i el silenci.
M'hi quedo fins a diumenge. Demà és la festivititat de la Mare de Déu i l'entrada d'escolans els primers dies de curs.
Seguiment de la Vetlla de la Mare de Déu, més tranquil·la que la d'abril i agost.
Aquest any de preparació per entrar a la família dels Oblats passo més dies al tren que en cap altre lloc.
És la primera professió monàstica en la que puc ser present. Gràcies Mare, gràcies germans. Acabada la celebració, cap a les cinc de la tarda, el cremallera, el tren i cap a casa.
Dimarts dia 10 tornava a Montserrat. Hi vaig ser fins el diumenge dia 15.
Divendres 13 arriba la Romeria de Vilanova i la Geltrú. El vespre ens saludem amb Rosa Soler i Duran. L'endemà dissabte dia 14, celebració de la Santa Creu, els romeus de Vilanova fan el Via Crucis, pel camí de Sant Miquel, si fa no fa, l'acaben a l'alçada del cami del Viacrucis. Després tornen cap a la Basílica i hi entren la Creu. Els vaig seguir amb el cor per devant meu, fins a dins la Basílica on va acabar el Via Crucis i van fer una celebració eucarística. Ens vam donar la Pau amb Rosa i la seva cunyada Carme. Temps era Tems. Només Tu Senyor coneixes els nostres camins.
També hem tingut recés amb el pare Jordi Castanyer.
Els dies anteriors, es a dir, del 10 al 13, van ser, per a mi, dies de silenci i reflexió. Com visc avui l'església? Perquè aquesta necessitat d’entrar en la família d’Oblats de Montserrat?
Només Tu Senyor, saps el perquè. En el meu interior tinc la necessitat d'entrar a la família d'Oblats, però tambè el concepta de família segons el que hi he viscut m'ocupa. La comunió entre germans que és la família, no l'he sabut pas viure i ajudar a viure-la. La família per a mi és qui més m'ha empès a seguir les passes del Crist, a cercar a Déu i sentir-me'l Pare Etern, ha sentir-me'n filla, alhora que per la família em sentia desqualificada, la meva recerca de Déu no l'he pogut compartir sinó amb la mare. Per la família som dues beneïtes passades de temps. Tinc por. A casa no som religiosos de missa diaria. Som creients Cristians que fugen d'una litúrgia en la que no sabem veure l'Amor Incondicionat de Déu.
Aquí tenim les fotografies que ens va fer en Joan, l'amic amb qui l'any passat vam conectar en sortir de Conventual.
Divendres Sant 29 al matí a la sala de la façana, el pare Jordi-Agustí Pique ens regalà una conferencia sobre el “duel de la vida i la mort” mitjancant el Requiem de Mozart. Senzillament magnífic.
Per cert, al mati pujar una estona, bàsicament per escoltar la conferencia del pare Jordi Agustí, Helena Gordón. Adéu amiga el nostre projecte és diferent, per ara no coincideix.
A la tarda a la Basílica, celebració de la Passió de Nostre Senyor Jesucris. Adoració de la Creu. No sé expresar el que vaig sentir en besar la mà dreta del crucificat. Gràcies Senyor perquè ets Tu el vencedor d’aquesta petita vida que gestiono i que es tota ella Gràcia Teva. Faustina i Rosa, sempre molt aprop meu, gràcies germanes. Nit: Via Crucis a dins la Basilica, fora plou!
Dissabte Sant 30 de març de 2013
Al matí, a l’hora d’asmurçar, li comento al pare Lluís Planas, que voldria fer una ofrena en la celebració de la Vetlla Pasqual. Ell ho gestiona i poca estona després em confirma que ho podré fer. Gràcies pare Lluís. Cap a les 5 de la tarda, anem a la Basílica, ja no en surto. Gaudeixo del vestiment de l’altar, veig tornar guarnir el baldaquí i retornar la Santa Creu. Gràcies.
Cap a quarts de deu, els nois de servei em porten una cadira manual i hem deixen a davant de la sacristía.
Des d’allí, alhora de fer les ofrenes, em portaren fins a l’altar, duia una patena plena de petites Osties, em semblava que deixava a l’altar tots els menbres de la familia que des de temps infinits han format la cadena que ens ha dut en aquest present. Gràcies Senyor.
Al matí, a l’hora d’asmurçar, li comento al pare Lluís Planas, que voldria fer una ofrena en la celebració de la Vetlla Pasqual. Ell ho gestiona i poca estona després em confirma que ho podré fer. Gràcies pare Lluís. Cap a les 5 de la tarda, anem a la Basílica, ja no en surto. Gaudeixo del vestiment de l’altar, veig tornar guarnir el baldaquí i retornar la Santa Creu. Gràcies.
Des d’allí, alhora de fer les ofrenes, em portaren fins a l’altar, duia una patena plena de petites Osties, em semblava que deixava a l’altar tots els menbres de la familia que des de temps infinits han format la cadena que ens ha dut en aquest present. Gràcies Senyor.
En entregar l’ofrena l’Abat em desitjar bona Pasqua i també una bona Pasqua als Oblats. Sant Pasqua Germans.Hep, encara vam fer xocolata desfeta i melindros a la sala de l-hostatgeria, amb una pare Lluís cansadissim i un germa Andreu esgotat. Gracies germans pel vostre acolliment.
El diumenge de Pasqua, sortiem de Conventual, gairebé a la una. Vam anar a dinar a l’hotel amb Ramona Solans, la seva sol·litud em desperta tendresa.
Després de Vespres sopar a la cel·la amb Faustina Font. Ella s’està en una cel·la perquè aquests dies ha rebut visites de la seva familia. Sopem una truita magnífica, com podem veure. Que n'és de bo el menjar compartit entre els germans¡
U d’abril de 2013, dilluns de Pasqua, avui a Conventual celebrem els 25 anys d’Abaciat de l’Abat Bardolet. L’Abat Bardolet ens fa una homilía molt sentida dedicada al apostol Pere. M'estimes Pere?
És el dia en que, després de Conventual, amb Helena Gordón, anem a saludar, cinc minuts, el pare Jordi-Agustí Pique. Helena li demana una entrevista entre el Lama Gyurme i l’Abat, jo assenyalo que potser seria millor que primer es coneguéssim el pare Jordi-Agustí i el Lama Gyurmè, el pare Jordi-Agustí hi està d’acord, l’Helena no gaire. 
Queden que el pare Jordi-Agustí conectarà amb Helena per donar-li una resposta.
Amb Helena dinem, compartim, el dinar amb Faustina a la cel/la. A mitja tarda, Helena se’n va i nosaltres cap a Vespres.
Dimarts 2 d'abril de 2013,
Laudes, asmurçar a la cel·la amb Faustina, Conventual. Vam passar per l’hotel, vaig demanar cel·la per la Setmana Santa de l’any vinent,
Ens acomiadem amb Faustina costa de marxar. Són dies de joia.
"No és un adéu per sempre és sols l'adéu per uninstant, el cercle referem i fins i tot serà més gran"
A dalt, al santuari queden l'Abat i els seus monjos, un univers al servei de Déu fet a mida dels humans, però allò que compte per al Nostre Pare del Cel, és l'intenció del nostra servei. Aquí li oferim la nostra petita creació al Voler de Déu o el voler dels humans?
A Monistrol amb el tren de les 13:45 cap a Barcelona. Arribo a casa gairebé a les quatre de la tarda, tot m’hi espera en pau.
Gràcies. Tinc feina per fer organitzat una mica el retorn a casa. També és tornar a la solitud compartida amb el Crist. Gràcies estimat Tú sempre ets en el nostre Cor.
A Monistrol amb el tren de les 13:45 cap a Barcelona. Arribo a casa gairebé a les quatre de la tarda, tot m’hi espera en pau.
Gràcies. Tinc feina per fer organitzat una mica el retorn a casa. També és tornar a la solitud compartida amb el Crist. Gràcies estimat Tú sempre ets en el nostre Cor.
Dijous 25 d'abril, 2013 a Monserrat, enguany viurem la Vetlla de la Mare de Déu.
Avui a 21 de febrer de 2019 en portar al present la vetlla de la Mare de Déu de Montserrat tot se'm fa fugisser, s'esvaeix darrera una boirina suau. Del centre de la Basilica en treuen els bancs i només en deixem uns pocs al laterals. La joventud i no tan joventud seuen a terra, on s'hi han posat catifes.
Dijous 25 cap a Montserrat, arribo aviat, plou! A Conventual, avui he rebut la sagrada forma de mans de l’Abat. Gràcies per aquest comencemen. 
Divendres 26, el dissabte 27 tarda i el diumenge el matí, trobada d’Oblats amb el pare Jordi. Per que la Vetlla de Santa Maria els Oblats fant ofrena del manteniment d’un llantió. Una estada indescriptible. Això si. Gairebé plou cada dia. Tot i així va ser magnífic!
Divendres 26, el dissabte 27 tarda i el diumenge el matí, trobada d’Oblats amb el pare Jordi. Per que la Vetlla de Santa Maria els Oblats fant ofrena del manteniment d’un llantió. Una estada indescriptible. Això si. Gairebé plou cada dia. Tot i així va ser magnífic!
La nit de la Vetlla en sortir de la Basilica, gairebé a la una plovia amb ganes. 
La cobla que esperava per obserquiar-nos amb unes sardanes, va tocar sota el claustre gòtic. Jo no m’hi vaig quedar, estava absolutament esgotada. Sota els porxos de les cel·les de l'Abat Oliva, aquest colom blanc com una tofa de neu, em saluda i em recordar que a Montserrat sempre hi trobare l'Esperit de Déu esperant-me, si és que amb el trànsit de la ciutat em desconecto d'Ell.
Mareta meva, mareta Matilde tú ijo no vam accedir mai a una Vetlla de la Mare de Déu, però avui ets en mi, sou amb mi tú i el pare, el nostre Alfons. I em vossaltres-nosaltres tots els qui poc a poc anem renunciant els nostres volers propis.
La cobla que esperava per obserquiar-nos amb unes sardanes, va tocar sota el claustre gòtic. Jo no m’hi vaig quedar, estava absolutament esgotada. Sota els porxos de les cel·les de l'Abat Oliva, aquest colom blanc com una tofa de neu, em saluda i em recordar que a Montserrat sempre hi trobare l'Esperit de Déu esperant-me, si és que amb el trànsit de la ciutat em desconecto d'Ell.
Vaig anar cap a Barcelona el diumenge amb el tren de les 15:45 a les sis de la tarda era a casa. A Barna no plovia!
Verge de Montserrat: Pregueu amb nosaltres! mancança.
cap a Montserrat. Hi tenim una trobada d’estudi de la Regla Benedictina.
La Regla Benedictina la visc com quelcom de molt senzill, sembla que Sant Benet i la seva germana Escolàstica el que vam facilitar va ser un retorn cap a la senzillesa de vida i relació amb l'acostament a la natura. Quinze segles de relacionar natura, cultura i devoció a la Immensitat de Déu, em sembla, i voldria estar equivocada, han perdut la senzillesa de vista.
Dissabte 29 de juny de 2013. Sant Pere
Coincideix amb el començament del
"III Festival d’Orgue. In memoríam Abat Cassià Ma Just". Estrenen el Pessebre de Pau Casals en versió per a Coral.
Una meravella. Gràcies per aquests dies: Senyor/Senyora.
Gràcies, gràcies, gràcies! Vida.
Coincideix amb el començament del
"III Festival d’Orgue. In memoríam Abat Cassià Ma Just". Estrenen el Pessebre de Pau Casals en versió per a Coral.
Una meravella. Gràcies per aquests dies: Senyor/Senyora.
Gràcies, gràcies, gràcies! Vida.
Divendres dos cap a Montserrat. Aquesta nit concert entre el Clavincel i l’Orgue. Una meravella. Gracies per aquests dies. Diumenge dia quatre cap a casa.
L'agost va passant fent-me sentir una fonda melangia de la companyia de la mare. L’estiu sense l’obligació d’anar a l’assaig de la coral es fa més llarg, més solitari.
Ni que aquest any el treball a ganxet, ho fa més passador. Em faig una xaqueta per a mi, i tsmbé m’he fet dos cossos de ganxet per a una fer-me un vestidet sense mànigues d’una roba, prou encertada que m’he comprat a la casa dels retalls. Per cert que Ribes i Casals ha canviat la botiga, ha passat de Pau Claris a Roger de Llúria. Les fotografies són del Concert del dia dos d'agost.
Dimecres 14 d'agost de 2013
anem a Montserrat amb Rosa Balague, i passem dos dies, és a dir, la Vetlla de Santa Maria.
Així he complet els 62 anys a Montserrat. Gràcies Mare per concedir-me de obrir un nou any ben a prop de les teves Serres Montserratines. Ara fem vacances de la preparació per entrar als Oblats. Els Oblats més o menys per aquests dies fan les seves vacances conjuntes. Acostumen a fer un viatge/circuit cada anys, acomodant les dates al tipus de circuit que volen fer.
Baixem el dia 16 ho hem passat prou bé juntes compartint la cel·la 24 del 6è pis, de l'Abat Marcet. existeix,
Cel·la Abat Marcet, 510.
El dia 31 cap a dinar a casa. L’economia comença a fer sentir que està afeblida.
Dissabte 7 de setembre cap Montserrat, tenim trobada de novicis. Jornada dedicada a l'actitud en la salmodia i el silenci.
M'hi quedo fins a diumenge. Demà és la festivititat de la Mare de Déu i l'entrada d'escolans els primers dies de curs.
Seguiment de la Vetlla de la Mare de Déu, més tranquil·la que la d'abril i agost.
Aquest any de preparació per entrar a la família dels Oblats passo més dies al tren que en cap altre lloc.
És la primera professió monàstica en la que puc ser present. Gràcies Mare, gràcies germans. Acabada la celebració, cap a les cinc de la tarda, el cremallera, el tren i cap a casa.
Dimarts dia 10 tornava a Montserrat. Hi vaig ser fins el diumenge dia 15.
Els dies anteriors, es a dir, del 10 al 13, van ser, per a mi, dies de silenci i reflexió. Com visc avui l'església? Perquè aquesta necessitat d’entrar en la família d’Oblats de Montserrat?
Només Tu Senyor, saps el perquè. En el meu interior tinc la necessitat d'entrar a la família d'Oblats, però tambè el concepta de família segons el que hi he viscut m'ocupa. La comunió entre germans que és la família, no l'he sabut pas viure i ajudar a viure-la. La família per a mi és qui més m'ha empès a seguir les passes del Crist, a cercar a Déu i sentir-me'l Pare Etern, ha sentir-me'n filla, alhora que per la família em sentia desqualificada, la meva recerca de Déu no l'he pogut compartir sinó amb la mare. Per la família som dues beneïtes passades de temps. Tinc por. A casa no som religiosos de missa diaria. Som creients Cristians que fugen d'una litúrgia en la que no sabem veure l'Amor Incondicionat de Déu.
Aquí tenim les fotografies que ens va fer en Joan, l'amic amb qui l'any passat vam conectar en sortir de Conventual.
Talment ha passat aquest any, En sortir de Conventual el diumenge 15, ell sortia amb la seva mare Magdelena. I, aquí ens teniu. 
El dimarts dia 17 de setembre, novament a Montserrat per passar el dia amb Rosa Soler i Duran i la seva acompanyant Ma Rosa Amat. Déu ni do de Montserrat. Vam dinar a l'hostatgeria i Rosa va poder conèixer al pare Lluís.Vam passar un molt bon dia.
Vaig comentar amb Rosa que el proper desembre faig l'entrada els Oblats de Montserrat. Voldria ser-hi, dons endavant. Al vespre cap a casa. 
El dissabte 23 de novembre de 2013. tanquem a Montserrat, el noviciat.
El dissabte 23 de novembre de 2013. tanquem a Montserrat, el noviciat.
Ara cal esperar el 15 de desembre en que farem l'entrada a la família dels Oblats. Gràcies pare, Jordi Castanyer, Faustina Font, Josep Ma Llauradó, Gràcies per la vostra acollida. Estic inquieta per dins. L'obediència que reclama la RB, com jo ho he entès, no la tinc integrada.
L'obediència a Déu: estima al proxim com a tú mateix, la vaig podent integrar, ni que sóc tossuda. Però l'obediència a la jerarqia eclesial que la família dels Oblats requereix...
Dormir a casa, Queden 10 euros per arribar el dia 25.
13 de desembre de 2013 a Montserrat, cel·la 23 pis sisé. Comença la preparació de l’entrada a la família dels Oblats.
Nit serena, nit de pau i joia. Dissabte arriba Glòria Lomas que s’estarà en una cel·la. També arriba Rosa Soler i Duran amb la seva companya Ma Rosa Matas. Les oblates també van arribant i els aspirants, com jo mateixa, també. De fet al vespre, després de sopar fem plegats l’assaig de l’ofrena i el cant.
Diumenge 15 de desembre de 2013 en puc dir poca cosa. El vaig viure amb una profunda intensitat.
M’ha quedat al cor al fet d’haver passar per l’interior del Monestir per a poder accedir al ascensor que baixa a la sagristia. M’ha acompanyà en el recorregut en Josep Ma Llaurador, quan anàvem a pujar a l’ascensor per baixar a la sagristia, ens feu pas el pare Hilari Raguer.
Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel. Va ser un acte de comunió entre els germans Déu era present en nosaltres.
Vaig estar davant de l'entrada a la Sagristia, al llarg de la preparació per a la Conventual i fins alhora que ens varen preparar per fer l'entrada. Amb la meva cadira només podia anar cap a l'altar.L'acollida a la família i amics la van fer entre Glòria Lomas i Teresa Segarra.
No sé expressar el emu sentir en veurem rodant per l'espai de l'altar on mai havia accedit. La presència de l'Abad Cassià Just i dels nostres germà Andreu i pare Jaume, se'm feia a prop.
Vam entrar a formar part del grup dels Oblats; Maria Massats Suriñach. Pere Jané Galbete, Maria Vilalta Murgades i jo mateixa.
“Rebeu-me Senyor, segons la vostra
paraula i viure, que no quedi confosa en la meva esperança”
“Rebeu-me Senyor, segons la vostra
paraula i viure, que no quedi confosa en la meva esperança”
“Rebeu-me Senyor, segons la vostra
paraula i viure, que no quedi confosa en la meva esperança”
Gratitud pels companys que em van facilitar pujar a l'altar i ser´hi en peu. Gratitud a tots els homes i dones de Déu que han fet amb mi aquest camí que només la meva petitesa ha omplert de dubtes.
En acabar el cant demanant que el Senyor acolli la nostra ofrena, depositem la cel·lula de solicitud sobre l'altar i signem en el llibre d'entrades d'Oblats. Descriure el sentimen de gratiutd, de sentir-me perdonada pel pare Etern, de sentir que tot el petit univers que la meva petita voluntatd era perdonat per l'Infinit Amor dels Pares Eterns. El respecte entranyable per poder ésser en peu a l'altar on tantes celebracions eucarístiques he viscut veient l'altar allà inebastable, però confiada en els germans que entregaven a Déu els feligressos.
Després de l’ofrena, la salutació entre germans. Impressionant. També Marina, mare i filla i les nenes. 
L’abraçada del pare Jordi entrenyable:amb comunió amb el pare Cassià, em va dir. Sí pare Jordi, en comunió amb el pare Cassià.
L’Eucaristia la vam celebrar amb el cor eixamplat. Amb profunda gratitud per sentir-me perdonada, i sentir perdonats als meus pares i les famílies que ens vam implicar en la meravella d'obrir els camins del Amor Incondicionat. Cadascú va fer i fa el millor possible segons les seves creences. El Crist ho ha transformat tot en Amar per Gràcia de Déu i l'Esperit Sant.
L’Eucaristia la vam celebrar amb el cor eixamplat. Amb profunda gratitud per sentir-me perdonada, i sentir perdonats als meus pares i les famílies que ens vam implicar en la meravella d'obrir els camins del Amor Incondicionat. Cadascú va fer i fa el millor possible segons les seves creences. El Crist ho ha transformat tot en Amar per Gràcia de Déu i l'Esperit Sant.
L'Abraçada de la família d'en Rafel, mentre vaig ser a l'altar no va poder ser, perquè ells quan van arribar, segons em van explicar despres, es van quedar de mitja Basílica enrere, i no van pujar per a res. Vam prepar-nos doncs per l'eucarístia. Pare/Mare Eterns només el Vostre Cor Il·limitat coneix la força de l'Amor que transmet l'ecucarístia.
La comnuió dels germans, l'Eterna relació del Crist amb els seus germans. "Aquest memament només us dóno: que us estimeu als uns als altres com jo Us estimo" Amén!
Estimeu-vos als uns als altres com jo Us estimo. Estimat germà Jesus, des que era una nena que sempre t'he cercat en el meu entorn, només tú em pots ensenyar a cercar-te dins del meu petit cor. Acabada la missa, no sabiem marxar del prebiteri. No voliem que la comunió que haviem viscut s'esfumés en separar-nos. Petons i més petons, els Oblats estaven joissos i m'acollien com qui s'obre a un infant que tot just fa tentines. Parlaven de la foto. Es que acabada la ceremònia es fa una fotografia del grup en el Cor superior. Aquí la tenim. Deixeu-me posar aquesta imatge que recull les que m'ahn semblat millors imatges que m'han arribat.
De nou, el recorregut per dins el Monestir acompanyada per Josep Ma. Gràcies Mare Bruna per ésser ara i aquí. Glòria Lomas Gonzalez, la nostra Glòria: es va ocupar de replegar les famílies i organitzar-les per anar a l’hotel, a dinar, va poder agrupar-les en dues taules darrere de la nostra. Gràcies Glòria estimada.
Taula de les famílies; Casas-Rovira, Ferrera-Casas, Ruiz-Casas. Glòria LomasTaula amb la part de la família Lledó-Acarreta que ha volgut ser-hi. Les cosines Montserrat Serna i Rosa Ruiz. Les amigues Rosa Balague i Ma Teresa Segarra.
Ha estat un bon dia per a nosaltres i per les nostres famílies
El dinar se'ns va passar sense adonar-nos-en.
Els Oblats vam anar a la rebuda que ens feu l’Abat Josep Ma Soler. És costum que per la tarda de la “Gaudette” rebi als Oblats i els faci propostes de creixement en la Fe. .
Acabada la trobada, van marxar, Marina Acarreta, la seva amiga Fina, Rosa Balague, Ma Teresa Segarra, Rosaa Ruiz i Montserrat Serna. Gràcies a tothom per ser-hi.
Dilluns 15 de desembre de 2013
M'acomiadava de Montserrat després de dinar, i rebre les últimes abraçades del pare Lluís Plana i de Faustina que també marxava.
Sincerament em va costar una mica de tornar a ubicar-me a Barcelona...
Senyora de Montserrat, Vege Bruna de la Serra rebeu la nostra bona petita voluntad.
M'acomiadava de Montserrat després de dinar, i rebre les últimes abraçades del pare Lluís Plana i de Faustina que també marxava.
Sincerament em va costar una mica de tornar a ubicar-me a Barcelona...
Senyora de Montserrat, Vege Bruna de la Serra rebeu la nostra bona petita voluntad.
A les 7 del vespre hem quedat amb Carme Escartín per anar juntes a missa a Sant Joan Bosco, és la Solemnitat de l’Emmanuel.
Amb Carmen acabem l’any donant gràcies a Déu per tots els dons rebuts i per la seva Immensa Misericòrdia.
Tornant a casa, aquesta nit de fi d'any en que ja ningú hem telefona i tampoc truco a ningú. Cadascú segueix el seu camí i és perfecte, però Pare què és el que et puc oferir des d'aquesta solitud, serena i calmada, però alhora enyorada d'estrenye una mà amiga que no hi és.
Amb Carmen acabem l’any donant gràcies a Déu per tots els dons rebuts i per la seva Immensa Misericòrdia.
Tornant a casa, aquesta nit de fi d'any en que ja ningú hem telefona i tampoc truco a ningú. Cadascú segueix el seu camí i és perfecte, però Pare què és el que et puc oferir des d'aquesta solitud, serena i calmada, però alhora enyorada d'estrenye una mà amiga que no hi és.
enllaç a Nosaltres som el Miracle
