Senyora de Montserrat, Verge Bruna de la Serra, rebeu-lo amb gran majestat quan arribi a Vostra Terra, i baix vostra mantell blau, orgull de la nostra historia, feu-li un lloc en el palau:cper cantar la Vostra Glòria. La boca havia enmudit, i el seu llavi no es movia, era estès damunt del llit i semblava que dormía".
enllaç a "el Jardí de la Mare de Déu"
enllaç a 2022 l'Holograma
Després de la Segona Guerra Mundial
Jugava feliç en el Jardí dels Pares, quan se’m apropà el preceptor per dir-me, que hauria de practicar el voluntariat. A la Terra, en una petita nació que s’anomenava Catalunya, en una bella ciutat anomenada Barcelona hi havia una parella que s’estimava profundament i que volien tenir una filleta. Fora bo pel meu aprenentatge que m’hi oferís.
Pujem el video del gener del 2021 "Emergeeent"
Fill del Cel a la terra t'enyoraves
o, dolç germà del Pobrissó d'Assís!
El català fou l'escala que empreaves
per pujar i baixar del paradís.
Cada graó el nom d'una flor boscana
d'una font, d'un ocell o d'un tossal:
partint d'un gra de terra catalana,
no et deturava ni l'estel més alt.
A mossèn Cinto Verdaguer 1845 - 1902
enllaç a 1994 Camó sense retorn
Fill del Cel a la terra t'enyoraves
o, dolç germà del Pobrissó d'Assís!
El català fou l'escala que empreaves
per pujar i baixar del paradís.
Cada graó el nom d'una flor boscana
d'una font, d'un ocell o d'un tossal:
partint d'un gra de terra catalana,
no et deturava ni l'estel més alt.
Endut pel ritme de la llengua mare,
que senties renéixer dintre teu,
l'ascensió pels noms se't feia clara:
de l'home a l'àngel, de l'àngel a Déu.
sols et calia ja el supren conhort:
trobar a l'escala que et feia de guia
l'ample replà que dominés la mort
I el vas atényer, que en fer la centúria
de ta neixença a la gleva pairal,
un vent novell que somou la boscúria
brunz i murmura un sol mot: immortal!
Cada mot de la llengua catalana
ressona cada dia més segur,
i és un crit que arrenglera i agermana
que ens hi sentim, tots, immortals com tú!
Cercant per camps sembrats saó de Crist!
Un reconeixement profund als ermitans de la Santa Muntanya.
Dissabte 5 d'octubre de 2024.
que senties renéixer dintre teu,
l'ascensió pels noms se't feia clara:
de l'home a l'àngel, de l'àngel a Déu.
I un cop al cim de tota jerarquia,
trobar a l'escala que et feia de guia
l'ample replà que dominés la mort
I el vas atényer, que en fer la centúria
de ta neixença a la gleva pairal,
un vent novell que somou la boscúria
brunz i murmura un sol mot: immortal!
Cada mot de la llengua catalana
ressona cada dia més segur,
i és un crit que arrenglera i agermana
que ens hi sentim, tots, immortals com tú!
Escrit per Ventura Gassol en el centenari del naixement de mossèn Cinto 17 de maig de 1945. Publicat per homenatjar a mossèn Cinto en el seu 150è aniversari del seu naixement a Folgueroles 17 de maig de 1995.
Jacint Verdaguer i Santaló
17 de maig de 1845 Folguerolas- 10 de juny de 1902 Barcelona.
Mossèn Cinto Verdague i Santaló
va somniar una humanitat Cristica.
Crist com a capdavanter amb la torxa del amor fratern obrint el camí. La humanitat però és humana i com a grup de relació tria els valors que prioritza en el seu camí. Sembla que per a l'humanitat Crist és una possibilitat que pot esperar a demà.
Les grans guerres que es van obrir el segle XX segueixen obertes sense guarir les farides. Mossèn Cinto, segons el sento, va posar en Montserrat la fe i l'esperança d'un esdevenidor més Cristic sostingut per la l'Estiamda, per l'Amorosa Rosa d'Abril.
Els jardiners de Montserrat, els monjos benedictins, es cuiden del jardí el millor que saben i poden.Mossèn Cinto Verdaguer deslliurar l'ànima el juny de 1902, abans que l'humanitat obris les grans guerres.
El Santuari de Montserrat havia estat, gairebé destruit en la "guerra del Francés" 1808. Es reconstruí i tornar a brillar, aquest és el Montserrat que conegué mossèn Cinto, el Montserrat de l'Abat Deàs.
Antoni Maria Marcet i Poal (Terrassa, 5 de juliol de 1878 - Abadia de Montserrat, 13 de maig de 1946) fou un monjo de l'Abadia de Montserrat. Nomenat abat coadjutor el desembre de 1912, fou nomenat abat l'any 1913 en substitució del seu predecessor, Josep DeàsAl 1936, "una vegada fora d'Espanya, M. Marcet va indicar a tots els seus monjos en edat militar que es traslladessin a la zona nacional i s'incorporessin a l'Exèrcit.
Després d'uns mesos a Alemanya, l'Abat de Montserrat, a mitjan juliol de 1937, va entrar a l'Espanya nacional i, acompanyat pel cardenal Gomá, va visitar a Franco a Salamanca. 
Després va fixar la seva residència en el balneari de Belascoain, prop de Pamplona, on va romandre amb els seus monjos fins que el 25 de gener de 1939 Montserrat va ser alliberat". En 1940, l'Abat Marcet visita a Franco a Madrid per a donar-li una cèdula on li nomenava Confrare de Montserrat Al 1942, afirma Santos Juliá, "Heu fet triomfar la nostra fe amb la vostra espasa contra la fúria dels seus enemics": amb aquestes paraules rebia Antoni Maria Marcet a Francisco Franco en la basílica de Montserrat el 26 de gener de 1942.
L'abat mitrat saludava al cap de l'Estat que, "amb la protecció i ajuda molt patents de Déu" i com a "instrument de la Provisió", havia donat cim a la "admirable gesta de la reconquesta d'Espanya" i havia retornat a l'Església "els nostres temples i les nostres llars i, amb ells, l'exercici del dret de cristians i espanyols" 
Debilitat pels anys de treball, el 1941 demanà un coadjutor i la comunitat elegí Aureli Maria Escarré i Jané. El seu cos reposa a la cripta de la basílica montserratina, en un sarcòfag esculpit per Joan Rebull (1951) La Guerra Civil Espanyola passar per Montserrat segant la vida de 21 monjos, que s'ha sàpiga. Cal llegir diversos llibres de la història explicada i de les diverses versions que s'an explicant. n'hi ha per tots els gustos i colors, blancas, roigs i blaus que destenyeixen.
Mossènc Cinto però no ens n'ha pogut contar res, el seu llavi havia enmudit i la seva mirada amorosa s'havi fos darrera unes perpelles closes. El seu missatge però segueix bategant convocant als cors Cristics a caminar amb la torxa del amor entre els germans ben alta. Acabo aquestes meves reflexions amb aquesta imatge de la visita a Montserrat del Patriarca de Venecia l'any 1958, Angelo Roncalli, quí en pocs mesos seria l'estimat "Papa Bo" Joan XXIII. enllaç a Pacem in Terris
Cassià Maria Just i Riba (Joan Just i Riba, Barcelona, 22 d'agost de 1926 - Montserrat, 12 de març de 2008) fou un religiós i músic català, que fou abat de Montserrat des de 1966 fins a 1989, considerat un dels referents en la modernització de l'església catalana.
Apassionat de l'orgue, en va fer estudis al Pontifici Institut de Música Sacra (Roma), on també hi va estudiar cant gregorià. Del 1955 al 1956 marxà a París per tal d'ampliar els seus coneixements d'orgue; allí hi va tenir com a mestres André Marchal i Norbert Dufourcq en orgue i André Jolivet en composició.
Organista reconegut, ha escrit algunes composicions polifòniques.
El 5 d'agost de 1942 va ingressar al monestir i el 27 d'agost de 1950 fou ordenat sacerdot. El 1964 fou nomenat prior del monestir de Montserrat, i l'1 de desembre de 1966 fou escollit abat en substitució de Gabriel Maria Brasó, que era l'abat coadjutor des de 1961 i el qual havia quedat com a únic abat des del 12 de març de 1965 quan l'abat Aureli Maria Escarré i Jané fou expulsat del territori espanyol pel règim franquista.
El 1989 va renunciar al càrrec d'abat, essent succeït per Sebastià Bardolet, i fou elegit visitador general de la Congregació Benedictina de Subiaco (actualment Congregació de Subiaco-Montecassino), a la qual pertany el monestir de Montserrat, fins al 1996.
El 1989 va renunciar al càrrec d'abat, essent succeït per Sebastià Bardolet, i fou elegit visitador general de la Congregació Benedictina de Subiaco (actualment Congregació de Subiaco-Montecassino), a la qual pertany el monestir de Montserrat, fins al 1996.
La matinada del 12 de març de 2008 va morir a la infermeria del monestir de Montserrat als 81 anys després d'haver patit una embòlia tres dies abans i arrossegar un càncer.
Abril 2018
Al llarg de la nostra vida de família, per el pare, la mare i jo, mossèn Cinto és un referent de recerca del Crist i del treball callat i profund per encarnar l'Amor del Crist en el món.
En aquests moments en què després d'entrar als Oblats de Montserrat, la mística espiritual laica em crida més que mai, cerco el cor humà i crístic de mossèn Cinto per poder veure-hi clar.
La mística espiritual és impres-cindible perquè l'extensió que ells fan de l'Esència acompanya a obrir els espais d'Amor i Compassió que calen en aquest present per encarnar al Crist en mig del mon.
A dalt veiem al mossèn Cinto ple d'esperança i motivat per canviar "lo món". el seu punt fort era Jesu-Crist.
Ara amb el pas dels anys entre la societat burgesa catalana, quan va veure que la societat ho manipula tot per por; va entrar en un altre procés d'observació.
Encara no sé si aquests cap de setmana 28/29 d'abril de 2018 seré a Montserrat amb el recés que hi fem els Oblats, pot ser, avui només som a dia 25.´
enllaç a Vikipèdia Jacint Verdaguer i Santaló
27 d'abril del 2018
Virolai
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Mossèn Cinto Verdaguer per a nosaltres és un referent espiritual irrepetible. Hem passejat per Montserrat amb la mare sovint parlant del que mossèn Cinto fou pel pare i per a ella, sense haver-lo conegut, dons hem de recordar que mossèn Cinto tornar al Crist el 1902. En el nostre sentir és mossèn Cinto quí ens va empenyer cap al Santuaride la Mare de Déu, la bella "Rosa d'Abril". Mossèn Cinto un Cor i una ploma al servei del Crist i d'estimar la terra petita que ens obra el camí a la Glòria del Cel.
Després de la Segona Guerra Mundial
Per fi vaig entrar en "ovari". Sembla que en una excursió que van fer els pares al Montseny al sector del Turo de l'Home, a finals de novembre de 1950, celebrant l'aniversari de la mare.
Els pares van decidir que quan fos el moment jo decidiria si em volia batejar.
Revetlla 2006
Jugava feliç en el Jardí dels Pares, quan se’m apropà el preceptor per dir-me, que hauria de practicar el voluntariat. A la Terra, en una petita nació que s’anomenava Catalunya, en una bella ciutat anomenada Barcelona hi havia una parella que s’estimava profundament i que volien tenir una filleta. Fora bo pel meu aprenentatge que m’hi oferís.
Vaig arrufar el nasset, però quin remei, si ho demana el preceptor més val dir que sí. Abans de baixar, però el preceptor em va dir, que sempre m’ajudarien i que a prop de Barcelona, si el sàvia trobar hi havia un Jardí semblant en el que estava creixent.
Hi cap a Barcelona. Nois, el viatja no feia gens de goig. 
En contemplar el bell poble on naixeria, vaig saber que havien patit una terrible guerra, feia ben poc. En travessar l’any 1945, l’any en que s’acabà la Segona Guerra Mundial, vaig veure, com dues hermoses ciutats del Japó eren arrasades per un terrible odi, en diuen bomba atòmica!
En contemplar el bell poble on naixeria, vaig saber que havien patit una terrible guerra, feia ben poc. En travessar l’any 1945, l’any en que s’acabà la Segona Guerra Mundial, vaig veure, com dues hermoses ciutats del Japó eren arrasades per un terrible odi, en diuen bomba atòmica!
Una mica més enllà l’any 1948 a Nova Delhi era assassinat el líder de la resistència pacífica Gandhi, el bon Mahatma Gandí.
Al Sant Pare de Roma Pius XII, amb una parròquia tan guerrera no li va tocar més remei que benei els canons i que Déu Nostre Senyor reculli el què pugui dels seus fills.
Pataplaf! ja sóc a Barcelona... filla d’una mareta valenta i un pare noble, honest, idealista i enamorat de l’amor.
Patirem Montserrat, patirem.
Per fi vaig entrar en "ovari". Sembla que en una excursió que van fer els pares al Montseny al sector del Turo de l'Home, a finals de novembre de 1950, celebrant l'aniversari de la mare.
El Montseny, serralada pre-litoral, els seu cim més alt, el Truo de l'home, seguit de "les Agudes 1705m" i el "Matagalls 1897m"
El General Franco preparava una visita a Catalunya i al papà li tocarien uns mesos de presó. Ostres el General Franco! Espanya i Catalunya s'han configurat un "dictador" per inhibir-se de la seva responsabilitat de creixer junts en consciència. Carai!
Vaig obrir els ulls físics en aquesta vida el
15 d'agost de 1951, hep a les nou del vespre!.
La mare va ser assitida a la "Clinica Victòria" de Barcelona, passeig de Maragall, 52. Antiga Clinica "Ginecox" Aleshores vivia rellogada amb la família de Josefa Casas vidua de Julià, en el pis principal de la finca número 5 del carrer de Sant Joaquim, el barri de Gràcia.
Hep, vaig néixer en plena Festa Major, que aleshores es començava a tornar a celebrar
I, així em vaig quedar amb els pares, en un cos físic. 
Vivia amb la mamà.
De nena em vaig divertir molt anant a treballar amb la mamà a "cal Corrius", i gaudint dels meus padrins Eduard i Núria, fills de la "Pita" com jo li deia amb la meva mitja llengua a la senyora Josefa vidua de Julià.
El papà apareixia a vegades el divendres o dissabte i es quedava amb nosaltres fins el dilluns al matí que anava a treballar. La primavera de 1953 el papa i la mama van decidir viatjar a Mallorca.
Vam passar-hi uns mesos. Allà a Mallrca amb vaig enamorar del papa, nois i fins avui!.
Quan vam tornar de Mallorca vam anar aviure a la pensió del carrer Guilleries, 24. A casa la senyora Antonia..
A vegades per casa apareixia en Rafel, aleshores el papa i la mama estaven molt contens. Rafel però, no es quedava a dormir, ell vivia amb l'àvia, una senyora que jo no coneixia. Jo coneixia a la "pita" i els seu fills Núria i Eduard a qui anomenava els meus padrins, no n'eren, perquè jo no estava batejada. 
Els pares van decidir que quan fos el moment jo decidiria si em volia batejar.
Els pares eren molt avançats el seu temps, ho eren i ho són, ni que ara ja no tenen físic. Però existeixen i seuen al meu costat.
També va ser un dia de goig aquell en que el papà i la mamà em van presentar a la "Moreneta" a Montserrat. 
El sis d'abril de 1959 el pare va tornar al Cel de l'Origen. Des d'allà va seguir acompanyat el difícil cami obert.
"Alfons amor, gràcies per tota una vida d’amor viscuda al teu costat primer i després, en el teu record, fins que ens tornem a trobar en la propera vida. No, Alfons encara no sóc capaç de deixar d’esperar-te. Confio en que ens retrobarem en la Llum de l’Amor Etern. L’Amor que nosaltres hem viscut i pel que hem donat tot el que teníem en aquesta vida." 
Nois, semblava que el viatja seria un viatja de comiats, així és. Si feu una ullada els meus blogger's trobareu comiats arreu!
Nois, semblava que el viatja seria un viatja de comiats, així és. Si feu una ullada els meus blogger's trobareu comiats arreu!
Per conhortà tans comiats, amb la mare vam anar a posar-nos els peus de la Mare de Déu de Montserrat.
Al Santuri de la Mare de Déu de Montserrat és cultivat en una muntanya que hi ha a uns 30 kilòmetres del centre de Barcelona. .
De la revetlla que us en puc dir? Des de fa anys un club esportiste s'encarrega de pujar la "Flama del Canigo a la Moreneta". Arriben cap a les deu de la nit, aquella hora encara hi ha una mica de claror a la muntanya.
És un sentiment d'Eternitat el que sentim en aquesta hora plena de misteris. El solstici d'estiu és la nit de la Llum. Celebrem el neixement de Joan Baptiste el profeta de Yehovan, el déu d'Israel.
Pare Sagrat què és per a Tú un ésser huma? Què som per a Tú aquestes petites criatures que configurem el que en diem l'humans?
La mare, la nostra estimada Matidel va deixar el físic el 23 de novembre del 2006. Som en Unitat en l'Etern Amor Incondicionat que s'expressa en el fet de Viure.
enllaç a el Jardí de la Mare de Déu
El següent referent per a la mare i per a mit és Joan Just i Riba, quí fou Abat de Montserrat 1966 - 1989 i, el cual tinguerem el goig de gaudir de la seva pregària i el seu afecte. Gràcies pare Cassià. En aquesta imatge de 1982 hi veiem al pare Basili, a l'Abat Cassia, abdos benedictins i el XIVé Dalai Lama, Tenzin Giatso. En la seva visita a Montserrat a finals d'octubre de 1982.
Estanislau Maria Llopart i Ros (Amadeu de bateig)
(Esparreguera, 12 de setembre de 1915 - Monestir de Montserrat, 29 de març del
2003), també conegut com a l'ermità, fou un monjo ermità de Montserrat
enllaç a 1915-2003 P. Estanislao Llopart
Basili Mª Girbau, monjo, va néixer en 1925 a Barcelona, ciutat en la qual va morir el 23 de desembre del 2003, als 78 anys després d'una llarga i penosa malaltia.De jove va cursar el batxillerat i, als 18 anys va sentir la veu de Déu. Llavors se'n va anar a Montserrat, on va professar com monjo benedictí a l'any 1945.
enllaç a 1925-2003 P. Basili Girbau
Dissabte 5 d'octubre de 2024.
Des d'avui observar aquest llarg peleginatge que fem amb voluntad absoluta de servir a l'Amor Etern Incondicionat que ens ha creat i cap el que retornem, podem expressar infinita gratitud pel viatja. Un viatja en el que, si ho mirem amb atenció mai ens ha mancat res. Avui amb la mare reconeixem que el pare sempre ha estat amb nosaltres, la visió del pare que vibrava en elnostre cor petit indivisible del Cor de Crist.
En el cor de mossèn Dijous 24 de febrer de 2022.
N'hem passat de tots colors. Fins i tot amb sis mesos hem tancat i tornat a obrir el pis de Trinxant 144, 2n2a. I, ara què cal?
Mossèn Cinto va creuar l'Oceà cercant sanació pels seus pulmons delicats. El Crist, ara em convida a creuar l'oceà per tornar a Casa. Al Nou món i a la Nova terra.
Ara puc i cal. Aquí estic Senyor!
Senyor em cal el teu suport Incondicionat, que sé que hi és. Però tinc por, por de continuar en aquesta situació de la que no sé treure'n goig de viure, ni veig com compartir-la amb Tú. Tú ets joia, pau, passió per donar-te i ser rebut i, no sé veure cap d'aquests trets en el moment que visc en el físic. Segur que estic confonen nivells, però aleshores segueixo incrementant la separacio en lloc de expressar la Unitat que Som en el Teu Amor Infinit.
Pujo un petit video, on Isidro Sola recita uns versos de mossèn Cinto escrits a Sant Hilari Sacalm uns tres anys abans de transitar-se cap al Crist.
enllaç a 1897 Joan Just Bertran
enllaç a poemes de "Mossèn Cinto"
enllaç a "Som noies de ràdio"
enllaç a Khrishnamurti
enllaç a "Us: Free to Be" 
MUNTANYES DEL CANIGÓ Muntanyes del Canigó fresques són i regalades, més que més ara a l'estiu que les aigües són gelades.
Tres mesos hi sóc estat sens veure persona nada sinó un trist rossinyolet que nit i dia cantava;
El rossinyolet és mort, tres dies ha que no canta. M'ha vingut enyorament i una cruel mala gana.
Ningú no m'entén el mal, ningú coneix el que em mata, sinó una nina que hi ha que és la meva enamorada. 
