A mossèn Cinto Verdaguer 1845 - 1902
enllaç a Camino es tiempo
Fill del Cel a la terra t'enyoraves
o, dolç germà del Pobrissó d'Assís¡
El català fou l'escala que empreaves
per pujar i baixar del paradís.
Cada graó el nom d'una flor boscana
d'una font, d'un ocell o d'un tossal:
partint d'un gra de terra catalana,
no et deturava ni l'estel més alt.
Endut pel ritme de la llengua mare,
que senties renéixer dintre teu,
l'ascensió pels noms se't feia clara:
de l'home a l'àngel, de l'àngel a Déu.
I un cop al cim de tota jerarquia,
sols et calia ja el supren conhort:
trobar a l'escala que et feia de guia
l'ample replà que dominés la mort
I el vas atényer, que en fer la centúria
de ta neixença a la gleva pairal,
un vent novell que somou la boscúria
brunz i murmura un sol mot: immortal!
Cada mot de la llengua catalana
ressona cada dia més segur,
i és un crit que arrenglera i agermana
que ens hi sentim, tots, immortals com tú!
Escrit per Ventura Gassol en el centenari del naixement de mossèn Cinto 17 de maig de 1945. Publicat per homenatjar a mossèn Cinto en el seu 150è aniversari del seu naixement a Folgueroles 17 de maig de 1995. 
Mossèn Cinto Verdague i Santaló va somniar una humaniaaat Cristica. Crist com a capdavanter amb la torxa del amor fratern obrint el camí. La huanitat però és humana i com a grup de relació tria els valors que prioritza en el seu camí. Sembla que per a l'humanitat Cris és una possibilitat que pot esperar a demà. Les grans guerres que es van obrir el segle XX segueixen obertes sense guarir les farides. Mossèn Cinto, segons el sento, va posar en Montserrat la fe i l'esperança d'un esdevenidor més Cristic sostingut per la l'Estiamda, per l'Amorosa Rosa d'Abril. Els jardiners de Montserrat, els monjos benedictins, es cuiden del jardí el millor que saben i poden.Mossèn Cinto Verdaguer deslliurar l'ànima el juny de 1902, abans que l'humanitat obris les grans guerres. 
Mossènc Cinto però no ens n'ha pogut contar res, el seu llavi havia enmudit i la seva mirada amorosa s'havi fos darrera unes perpelles closes. El seu missatge però segueix bategant convocant als cors Cristics a camiar amb la torxa del amor entre els germans ben alta. Acabo aquestes meves reflexions amb aquesta imatge de la visita a Montserrat del Patriarca de Venecia l'any 1958, Angelo Roncalli, quí en pocs mesos seria l'estimat "Papa Bo" Joan XXIII. enllaç a Pacem in Terris
Cassià Maria Just i Riba (Joan Just i Riba, Barcelona, 22 d'agost de 1926 - Montserrat, 12 de març de 2008) fou un religiós i músic català, que fou abat de Montserrat des de 1966 fins a 1989, considerat un dels referents en la modernització de l'església catalana.
Apassionat de l'orgue, en va fer estudis al Pontifici Institut de Música Sacra (Roma), on també hi va estudiar cant gregorià. Del 1955 al 1956 marxà a París per tal d'ampliar els seus coneixements d'orgue; allí hi va tenir com a mestres André Marchal i Norbert Dufourcq en orgue i André Jolivet en composició. Organista reconegut, ha escrit algunes composicions polifòniques.
El 5 d'agost de 1942 va ingressar al monestir i el 27 d'agost de 1950 fou ordenat sacerdot. El 1964 fou nomenat prior del monestir de Montserrat, i l'1 de desembre de 1966 fou escollit abat en substitució de Gabriel Maria Brasó, que era l'abat coadjutor des de 1961 i el qual havia quedat com a únic abat des del 12 de març de 1965 quan l'abat Aureli Maria Escarré i Jané fou expulsat del territori espanyol pel règim franquista.
El 1989 va renunciar al càrrec d'abat, essent succeït per Sebastià Bardolet, i fou elegit visitador general de la Congregació Benedictina de Subiaco (actualment Congregació de Subiaco-Montecassino), a la qual pertany el monestir de Montserrat, fins al 1996.
La matinada del 12 de març de 2008 va morir a la infermeria del monestir de Montserrat als 81 anys després d'haver patit una embòlia tres dies abans i arrossegar un càncer.
Mossèn Cinto Verdaguer per a nosaltres és un referent espiritual irrepetible. Hem passejat per Montserrat amb la mare sovint parlant del que mossèn Cinto fou pel meu pare i per a ella, sense haver-lo conegut, dons hem de recordar que mossèn Cinto tornar al Crist el 1902. En el nostre sentir és mossèn Cinto quí ens va empenyer cap al Santuaride la Mare de Déu, la bella "Rosa d'Abril". Mossèn Cinot un Cor i una ploma al servei del Crist i d'estimar la terra petita que ens obra el camí a la Glòria del Cel. Aquí enllacem amb una veu que cantar como ningú l'Emigrant
El següent referent per a la mare i per a mit és Joan Just i Riba, quí fou Abat de Montserrat 1966 - 1989 i, el cual tinguerem el goig de gaudir del seu afecte. Gràcies pare Cassià. En aquesta imatgede 1982 hi veiem al pare Basili, a l'Abat Cassia, abdos benedictins i el XIVé Dalai Lama, Tenzin Giatso. En la seva visita a Montserrat a finals d'octubre de 1982.
En el cor de mossèn Dijous 24 de febrer de 2022. N'hem passat de tots colors. Fins i tot amb sis mesos hem tancat i tornat a obrir el pis de Trinxant 144, 2n2a. I, ara què cal? Mossèn Cinto va creuar l'Oceà cercant sanació pesl seus pulmons delicats. El Crist, ara em convida a creuar l'oceà per tornar a Casa. Al Nou món i a la Nova terra. Ara puc i cal. Aquí estic Senyor! Senyor em cal el teu suport Incondicionat, que sé que hi és. Però tinc por, por de continuar en aquesta situació de la que no sé treure'n goig de viure, ni veig com compartir-la amb Tú. Tú ets joia, pau, passió per donar-te i ser rebut i, no sé veure cap d'aquests trets en el moment que visc en el físic. Segur que estic confonen nivells, però aleshores segueixo incrementant la separacio en lloc de expressar la Unitat que Som en el Teu Amor Infinit. Pujo un petit video, on Isidro Sola recita uns versos de mossèn Cinto escrits a Sant Hilari Sacalm uns tres anys abans de transitar cap al Crist.
que senties renéixer dintre teu,
l'ascensió pels noms se't feia clara:
de l'home a l'àngel, de l'àngel a Déu.
trobar a l'escala que et feia de guia
l'ample replà que dominés la mort
I el vas atényer, que en fer la centúria
de ta neixença a la gleva pairal,
un vent novell que somou la boscúria
brunz i murmura un sol mot: immortal!
Cada mot de la llengua catalana
ressona cada dia més segur,
i és un crit que arrenglera i agermana
que ens hi sentim, tots, immortals com tú!
Jacint Verdaguer i Santaló
17 de maig de 1845 Folguerolas- 10 de juny de 1902 Barcelona.
El Santuari de Montserrat havia estat, gairebé destruit en la "guerra del Francés" 1808. Es reconstruí i tornar a brillar, aquest és el Montserrat que conegué mossèn Cinto, el Montserrat de l'Abat Deàs.
Antoni Maria Marcet i Poal (Terrassa, 5 de juliol de 1878 - Abadia de Montserrat, 13 de maig de 1946) fou un monjo de l'Abadia de Montserrat. Nomenat abat coadjutor el desembre de 1912, fou nomenat abat l'any 1913 en substitució del seu predecessor, Josep DeàsAl 1936, "una vegada fora d'Espanya, M. Marcet va indicar a tots els seus monjos en edat militar que es traslladessin a la zona nacional i s'incorporessin a l'Exèrcit. 
Després d'uns mesos a Alemanya, l'Abat de Montserrat, a mitjan juliol de 1937, va entrar a l'Espanya nacional i, acompanyat pel cardenal Gomá, va visitar a Franco a Salamanca. Després va fixar la seva residència en el balneari de Belascoain, prop de Pamplona, on va romandre amb els seus monjos fins que el 25 de gener de 1939 Montserrat va ser alliberat". En 1940, l'Abat Marcet visita a Franco a Madrid per a donar-li una cèdula on li nomenava Confrare de Montserrat Al 1942, afirma Santos Juliá, "Heu fet triomfar la nostra fe amb la vostra espasa contra la fúria dels seus enemics": amb aquestes paraules rebia Antoni Maria Marcet a Francisco Franco en la basílica de Montserrat el 26 de gener de 1942.
L'abat mitrat saludava al cap de l'Estat que, "amb la protecció i ajuda molt patents de Déu" i com a "instrument de la Provisió", havia donat cim a la "admirable gesta de la reconquesta d'Espanya" i havia retornat a l'Església "els nostres temples i les nostres llars i, amb ells, l'exercici del dret de cristians i espanyols" Debilitat pels anys de treball, el 1941 demanà un coadjutor i la comunitat elegí Aureli Maria Escarré i Jané. El seu cos reposa a la cripta de la basílica montserratina, en un sarcòfag esculpit per Joan Rebull (1951) La Guerra Civil Espanyola passar per Montserrat segant la vida de 21 monjos, que s'ha sàpiga. Cal llegir diversos llibres de la història explicada i de les diverses versions que s'an explicant. n'hi ha per tots els gustos i colors, blancas, roigs i blaus que destenyeixen.
L'abat mitrat saludava al cap de l'Estat que, "amb la protecció i ajuda molt patents de Déu" i com a "instrument de la Provisió", havia donat cim a la "admirable gesta de la reconquesta d'Espanya" i havia retornat a l'Església "els nostres temples i les nostres llars i, amb ells, l'exercici del dret de cristians i espanyols" Debilitat pels anys de treball, el 1941 demanà un coadjutor i la comunitat elegí Aureli Maria Escarré i Jané. El seu cos reposa a la cripta de la basílica montserratina, en un sarcòfag esculpit per Joan Rebull (1951) La Guerra Civil Espanyola passar per Montserrat segant la vida de 21 monjos, que s'ha sàpiga. Cal llegir diversos llibres de la història explicada i de les diverses versions que s'an explicant. n'hi ha per tots els gustos i colors, blancas, roigs i blaus que destenyeixen.
Cassià Maria Just i Riba (Joan Just i Riba, Barcelona, 22 d'agost de 1926 - Montserrat, 12 de març de 2008) fou un religiós i músic català, que fou abat de Montserrat des de 1966 fins a 1989, considerat un dels referents en la modernització de l'església catalana.
Apassionat de l'orgue, en va fer estudis al Pontifici Institut de Música Sacra (Roma), on també hi va estudiar cant gregorià. Del 1955 al 1956 marxà a París per tal d'ampliar els seus coneixements d'orgue; allí hi va tenir com a mestres André Marchal i Norbert Dufourcq en orgue i André Jolivet en composició. Organista reconegut, ha escrit algunes composicions polifòniques.
La matinada del 12 de març de 2008 va morir a la infermeria del monestir de Montserrat als 81 anys després d'haver patit una embòlia tres dies abans i arrossegar un càncer.
Abril 2018
Al llarg de la nostra vida de família, per el pare, la mare i jo, mossèn Cinto és un referent de recerca del Crist i del treball callat i profund per encarnar l'Amor del Crist en el món. En aquests moments en què després d'entrar als Oblats de Montserrat, la mística espiritual laica em crida més que mai, cerco el cor humà i crístic de mossèn Cinto per poder veure-hi clar. La mística espiritual és imprescindible perquè l'extensió que ells fan de l'Esència acompanya a obrir els espais d'Amor i Compassió que calen en aquest present per encarnar al Crist en mig del mon.
A dalt veiem al mossèn Cinto ple d'esperança i motivat per canviar "lo món". el seu punt de fouera Jesu-Crist.
Ara amb el pas dels anys entre la societat burgesa catalana, quan va veure que la societat ho manipula tot per por; va entrar en un altre procés d'observació. Encara no sé si aquests fi de setmana 28/29 d'abril de 2018 seré a Montserrat amb el recés que hi fem els Oblats, tal vegada, però avui només som a dia 25.
27 d'abril del 2018
Virolai
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
El següent referent per a la mare i per a mit és Joan Just i Riba, quí fou Abat de Montserrat 1966 - 1989 i, el cual tinguerem el goig de gaudir del seu afecte. Gràcies pare Cassià. En aquesta imatgede 1982 hi veiem al pare Basili, a l'Abat Cassia, abdos benedictins i el XIVé Dalai Lama, Tenzin Giatso. En la seva visita a Montserrat a finals d'octubre de 1982.
enllaç a 1897 Joan Just Bertran
