1987 - 1993 Pioners- 6è septeni

De 1973 al 1993
Del 4t al 7è septeni, és a dir dels 21 als 42 anys són dedicats el desenvolupament anímic. L'ànima dons demanarà l'atenció necessària per direccionar el cos o vehicle físic cap a la consciència de Ser.
Temps per l'aprenentatge, temps per madurar i aprendre a observar.

6è septeni 6 d'abril de 1987. Un miracle de l'Amor que jo volia compartir amb el meu entorn. La família, els veins, els amics... En l'entrada a quirofan de 1986 m'hi va acompanyar una senyora santa: Bienvenida. Era una ànima néta i servidora de l'Amor..En sortir vam anar amb la mare a donar-li les gràcies. Ella va assenyalar que tot just començava un camí: el camí de descobrir la consciencia Espiritual. I axií va ser, pare. ja ho saps. En aquest despuntar de camí vaig conéixer motls germans. En una reunió que es feia els dimecres al matí i dirigia un vident, en Jaume Nicolau, hi vaig conéixer a l'esposa del meu germà Joaquim, si pare del teu fill.

No hi calen comentaris, pare, segur que tú saps millor com ha funcionat la nostra relació. Aqui en tens la imatge pare, aleshores tenien una casa a  Creu Aragall, Corbera Alta. Vivien a Esplugues de Llobreat. Vaig visitar-los als dos llocs. Joaquim em va allunyar en adonar-se dels meus sentiments d'amor cap als meus pares. La fotografia la feia el teu nét papà, la néta és al costat de la seva mare.

No volia que la relació amb les seves germanes i amb ell mateix, em fessin mal. La relació amb Marina la seva dona, va seguir, però no ha estat pas cap bàlsam per unes ferides que es mantenien encèses.  El vident que he conegur Jaume Nicolau em sembla que ell serà la meva parella espiritual i també per formar una família. Déu ni do! Recrear la Sagrada família a la terra. Descobrir la terra com una entitat viva que és Una amb el Tot. Estic molt confosa perquè la vida humana és mol senzilla i natural. 

enllaç a COR PERDONAT

Primavera 1987, El meu germà Jaume, ha estat nou dies a cures intensives a l’hospital de Sant Pau, ha tingut una congestió pulmonar amb implicacions cardiovasculars. 
Els dies que Jaume ha estat ingressat m'han permès adonar-me de tot el que representen Jaume i Anita per a mi. Si ell també passés a l'altre vida ens quedaríem en una solitud absoluta. La senzillesa d'en Jaume, els seus silencis i l'honestedat de saber que no sap, el porta a viure amb molta atenció. 

Les situacions viscudes per la nostra Montserrat ens han portat a tots el límit dels nostres sentiments.Montserrat encara té un punt de rancor a tot el que creu haver viscut amb la família. Espero que quan la vida l'acompanyi a madurar s'adonarà del que és la família per a la persona. 
Jaume sembla cansat de no sentir-se comprès. Certament comprendre a la persona que tenim davant, acceptar  que possiblement  ens estigui mostrant aspectes nostres que no volem conèixer, és senzill però no sembla fàcil. 

 

Juliol 1988, Montserrat en una reunió de persones espirituals a la que acostuma anar s’hi ha trobat a Marina Acarreta, l’esposa de Joaquim el fill d’Alfons. Viuen a Esplugues de Llobregat i tenen una casa a Corbera. Joaquim l’ha volgut conèixer, hi anat ha passar un dia. Torna buida,  diu que Joaquim a perdonat al seu pare, però que en parlar d’ell, es refereixin a dues persones diferents Montserrat no podrà compartir el sentiment que té pel seu pare amb el seu germà Joaquim. 

Conèixer a la seva cunyada, és a dir a Marina, ara per ara no l'ajuda gens. Marina sembla ser una dona molt espiritual, amb problemes en la relació amb el seu marit, degut a la contradicció de l'espiritualitat que ella viu i la realitat en el físic. Els cercador espirituals, igualment que els cercadors religiosos comparteixen quelcom de força interessant: ensenyen el que no practiquen. Viure en consciència de Ser Esperit expressant´se en el plano humà, no és una tècnica a desenvolupar: és viure estimant tota expressió manifestada de vida.  

 

Comencem el 1989, entrant i sortint de l'Hospital de Sant Pau.
Dijous 5 de gener de 1989. Déu ens regala el Miracle que avui operen a Marta Casas Rovira d’un tumor al cerebel·lo. 
El dia de Reis dinem a casa de Jaume i Anita, després de sortir de l'UVi de Sant Pau. Rafel, Teresa i Gemma, també i són. Com sempre, l’allunyament i la distància s’imposen a l’amor i a la tendresa. Tot anat bé, Marta, estimada sigues molt feliç.

El 24 de desembre de 1989, el nostre tiet Juame, el germà petit de la mare, el primer que va perdonar, ens ha deixat, a Sant Paulo, al Brasil, on la seva dona i té la família. Van anar a passar els nadals amb ells i allà va entregar l'ànima per tornar a Servir amb Plenitud a la Llum que És el Nostre Origen. Des d'aqui a la terra o a l'inconscient col·lectiu s'us enyora. Adéu siau Jaume, hem sigut companys en molts moments de la nostra vida, sobretot quant eres un noi, després et vaig perdre però ens hem retrobat Jaume. Gràcies Jaume per tot el que ens has regalat en aquest camí que hem fet junts. 
No et ser dir adéu no puc. Quan sento que no hi ets la solitud m'aclapara. 
Hem recuperat el que havíem tingut, T’estimem Jaume! Fins que ens trobem: en un altre temps un altre espai d'amor compartit!  

 

Juliol de 1990 Amb Joan Blesas Gonzalez, i Ma José, la noia que li té el cor près, anem a Sant Miquel del Fai, Juan, és un dels amics que han arribat a la vida de la meva filla cercant eixamplar el cercle de coneixements de l'Energia Divina, més o menys atrapada en conceptes. El va conèixer juntament amb els germans Joan i Jaume Camorera, Tot plegat és el quadre on Montserrat està perdent el goig i la senzillesa .de viure. "Volem el pàmpol de la fresca parra, volem la glòria de l'eixida estant..."  Així deia en Josep Ma de Sagarra en un poema. Ben cert. Volem assolir el Cel, sense estimar la terra. Volem ser ànima divina, sense respectar els equilibris que la creació en la seva manifestació de la Vida ens posa a l'abast. Volem la glòria condemnant els nostres germans perquè tenim por d'estimar sense límits. 

Juliol 1990 la plaza del Obradoiro
L’estiu Montserrat i jo fem un viatge per terres gallegas. Una setmana a Ria d’Arosa. Des d’allí visitem Vigo, Cangas d’Onís, Corunya, Pontevedra, Tuy, Padrón, la Toja i Santiago de Compostel·la, hi passem una tarda. Decidim visitar la capella del sepulcre.

enllaç a COR PERDONAT

 

Maig 1991,  Primera pròtesi a la cama esquerra. De nou a la Clínica Corachan, operen a Montserrat de la cama esquerra, cada vegada que l’operen es dessagna. Sembla que queda bé. De fet la recuperació és ràpida, a mitjans de juny ja és a casa. Com sempre a la clínica un seguit d’amics i veïns i antics companys de feina de Montserrat, i amics força amics, ella té la mateixa capacitat del seu pare per fer-se amic de tothom. 
La família però justeta com sempre.
Ens acompanya aquest llibre que ens han regalat els amics del grup espiritual que agrupa en Joaquim Ferrer, la promotora del regal Mercè Lluís, Gràcies amics és una eina que regala consol i esperança. Eillen Caddy, enn una platja al nord d'Escocia, vivint en una roultee amb la seva parella Peter. Va començar a rebre mentalment aquest missatge del Nostre Pare Etern. 

Eileen Caddy ha trucat a la porta del nostre cor. li obrim la porta de bat a bat. Ha vingut per quedar-se .Per a Montserrat en aquells moments va ser una llum pacificadora. Eillen Caddy i Peter Caddy, fundadors dels "Jardins de Findhorn" al nord d'Escocia. El que aquesta família espiritualment representava aleshores i ara, era i és el somni de la nostra Montserrat perquè també és el nostre. el d'Alfons i meu. Veure el nostre petit món humà convertit en un Jardí d'Amor on els germans es donen la mà i avancen junts és la nostra voluntat. 

Jaume Lomas - Michael Landon in memory. Divendres 15 de març de 2019. 

El 15 de juny de 1989 va morir Victor French actor parella de Landon en Autopista hacia el Cielo i que també havia treballat amb ell a "la Casa de la Pradera.
Michael Landon, nascut com Eugene Maurici Orowitz,  31 d'octubre de 1936, Forest Hills, Nova York, Estats Units. Malalt per un càncer de pàncrees i hepàtic tornar a l'Origen de la seva Llum l'1 de juliol de 1991, Malibú, Califòrnia, Estats Units.

Va ser un actor, escriptor, productor i director nord-americà, qui va protagonitzar tres reeixides sèries de televisió en la cadena de NBC. Any de debut: 1956

És conegut pels seus papers com Little Joe Cartwright a Bonanza (1959–1973), Charles Ingalls a Little House on the Prairie (1974–1983) i Jonathan Smith a Highway to Heaven (1984–1989). 

 

1992 Findhord

Divendres 15  de maig 1992, Montserrat se’n va una setmana a Findhorn (Escòcia). En una comunitat que vol recuperar la consciència de la vida. Em sembla bé, si més no, aquests dies és feliç i la sento en pau. Aquesta setmana el telèfon de casa no para, també telefona Glòria, la meva neboda. Vol acompanyar-me a recollir-la a l’aeroport, quan torni de Findhorn. 

25 de juliol de 1992 Inauguració de les Olimpiades de Barcelona

A la fi hem tingut les nostres Olimpades, aquelles que l’any 1936 no es van poder realitzar. Ja tocava que la voluntat de treballar per la pau d’un poble, de la nostra gent tingués un reconeixement mundial. Aquestes Olimpiades són el fruit del treball callat i tossut per viure i conviure amb pau i respecte a la diversitat del nostre col·lectiu. 

Tornar a Mallorca: setembre 1992 del dijous 10 fins a al diumenge 13  amb Montserrat he tornat a Mallorca Alfons hi t’hi he trobat per cada racó que encara existeix dels nostres temps. T’haguès agradat veure la nostra filla, cercant el teu record, en aquells indrets on vem ser tan feliços. Gràcies per aquests dies.

Ens em partit una ensaïmada a la plaça de les Peixateres, em fet una pregària a la Catedral. Hem passejat per Cas Català convertit en una deixalla del turisme. 

Pràcticament irrecuperable. Per restaura-ho cal fer-hi una inversió econòmica important. 

l’Olivera de Mallorca  

Montserrat ha volgut aquesta fotografia, perquè diu que l’olivera l’ha saludat: que se’n recorda de quan ella era «una nina» que corria per aquest passeig...¡ 
Saps Alfons en algun raconet del seu cor ella ho sap, que el jardí l’ha de trobar dins d’ella, però li falta, com ho diries tu? ah sí, li falta solera.. Una miqueta més i serà un vi immillorable. La nostra filla s’assembla força a tu Alfons, i com tu necessita amor i li costa trobar-lo. 

Alfons vida meva, algún dia la veure’m feliç? Algún dia podrà viure el que nosaltres hem viscut. És  pot tornar a viure un amor com el nostre?.

Dijous 3 de setembre de 1992 amb la nostra amiga Encarnaciío Agustina, anem a la inauguració, a l’estadi Lluís Companys, de les Olimpiades dels Paralimpcs: la dels discapacitats. El seu fill Josep, ha fet el disseny de les cadires de rodes per la desfilada. Encarnació es queda a dormir a casa. Ens ho hem passat força bé, igual que el dia seguent a la inauguració 

 

Gener - abril de 1993 
Ens regala experiències variades, Des d'apareixer per casa la senyora Rosa Soler, la mestressa del taller de punt per el que vaig treballar des de 1960 fins el 1968. 
Volia saludar-nos i va venir una temporada a fer-se reflexologia podal amb la Montserrat. Sí, va ser una vivència alliberadora. Gràcies.
Celebrem que Montserrat s'ha aprimat gairebé vint kilos amb el tractament que han fet amb Teresa. Gràcies Teresa, gràcies filla.

El genoll esquerre de Montserrat, el traumatòleg, doctor E. Vallvè no ho té gaire clar però a Montserrat genoll esquerre la molesta molt.  Deixeu-me recordar que et mes d’abril, ha instàncies de Marina, l’altre cunyada de Montserrat, li ha fet un tractament al genoll un chaman mexicà. El senyor visitava en un pis del carrer Bruniquer. Ens hi van acompanyar, Josep Obradors i Ma Teresa Segarra, amics de Montserrat i quan la situació començava a ser incoherent, vam decidir marxà acompanyades per ells. 

Estiu de 1993 enyorança de Finhornd

Montserrat està enyorada de Findhornd. Quan va tornar portava aquest llibre que li va regalar una de les companyes del viatja. Alhora de fer aquest repàs pel camí fet, he de dir que aquest llibre l'hem seguit cada dia fins alhora de la meu traspàs. 
Montserrat va tornar amb  la certesa de que tornaria a Findhornd slgún dia. Ella diu que és el portal del Cel. De fet des que va tornar és força més lliure de tots el grups i grupets, però pateix molèsties de genoll. Ella voldria poder tornar a Findhorn aquest estiu o el proper de 1994, però aquest any es casen les nenes d'en Rafel. 
La recreació de la família continua i, hi volem ser. 
A l'empresa on treball en Rafel estant informatitzant els sistemes i, a Rafel li aniria bé tenir un ordinador, ell aquest any ni el proper hi pot invertir perquè casa les filles. Decidim amb Montserrat regalar-li l'ordinador en Rafel. 

Saps papà? Les filles d'en Rafel i Teresa s'han casat aquest any 1993, Gemma amb Noè el 24 de juliol, a la tarda. A l'esglèsia del Tibidabo i Marta amb Emili el 2 d'octubre, en una capelleta de Sabadell, on també han comprat el pis on viuran. I, així el camí va fent via. 

Tenerife: el Teide = Fuego blanco  

Divendres 23 d'agost al 31 de juliol de 1993, Montserrat m’engresca i anem a passar uns dies a Tenerife. És el meu segon viatja en avió, en aquest vol ja he tingut més temps per veure com m’hi sento. Això és fantastic. «Alfons carinyo, quan que t’hagués agradat poguer fer aquest viatge». Han estat uns dies inoblidables de retrobament amb mi mateixa. M’hi quedaria a viure, 

Dijous 2 de setembre de 1993, Clínica Corachan " a dossos" dos dies després de tornar de Tenerife, operen a Montserrat d’una osteotomia al genoll esquerre, i a mi d’el dit gros del peu esquerre. Les dues al llit. Ens recuperem justet per anar al casament de Marta amb Emili! Gràcies Pare·Mare Etern que n'he sortit amb el genoll flexible. mesos.

Dijous 28 d'octubre 1993 La tardor de 1993, amb un profund sentiment de Crist alliberat em vaig acomiadar del grup personal d'en Jaume Nicolau. La tècnica que aplicaven, segons jo sentia, era d'un judici continuu, pressuposant que els qui es sumaven en el judici ho tenien clar. Pare on és l'Amor a l'altre?. Pare on m'enganyo? Adéu germans i gràcies per haver-me acollit. 
Els anys 1992-1993 van ser per a nosaltres d'unes vivències profundes on et senties amor donant-te sense mida. El dia a dia amb els veïns, els amics, amb la família més limitat, mai m'he permès sentir-me estimada pels de casa. Però poc a poc, el repte que la lectura de Krishnamurti m'havia posat m'ha alliberava. Tu no vius en amor, em deia, i jo m'havia entregat a descobrir en quins punts i persones em negava a estimar, em negava a mi mateixa. Condicionada pel grup personal d'en Jaume no podria fer aquest camí. 

Adéu Jaume i perdonem si no puc servir al teu propòsit grupal. 
Cerco l'amor que sóc i això només ho puc trobar dins meu. Quan aprengui a mirar sense jutjar. Gràcies per tot el respecte que em regales, gràcies.
El genoll va seguir marcant territori i es va configurar un altre operació. Del grup personal d'en Jaume dues dones van quedar a prop nostre: Joana i Beatriz. Així com Neus Jacas amb qui van continuar l'amistat i que venia del gurp que Jaume alimentava amb Roser, la vident que vivia al passeig Universal. on vaig trobar-m'hi amb Marina.

El dimecres 24 de novembre la mare va complir 79 anys. Segurament ho vam celebrar el diumenge següent. No ho recordo. Ens estàvem preparant perquè m'havien de tornar a operar pel desembre. La profunda estimació que compartim ens portava a celebrar els petits moments que estàvem juntes. La meva ànima però cada vegada expressava més tristesa i dolor en no poder-se expressar en un entorn grupal fet de silencis de por. El fet que tota possibilitat de parella s'esfumi com una boirina em fa mal. Al tipus d'home que trobo només li interessa el contingut però no el continent.

Aleshores la vida es converteix en una total submissió al sistema. Sempre he estat rebel al sistema. Entenc que un col·lectiu humà precisa un sistema d'ordre, però un sistema que controli als seus sentiments? Que li digui a qui ha d'estimar i aqui no? Un sistema basat en que sóc bo peruè hi ha un dolent. No ho entenc, hi ha una paret que no sé travessar, ensopego en ella i em faig malbé. 
Acceptar aquesta realitat per a mi és molt amarg, em sento utilitzada i no ho puc pair. No encerto la manera de desfer-me d'aquest sentiment de fracàs. 

El Nadal 1993 a la clínica Corachan. 

Han operar-me del genoll el mes de septembre, s’ha luxat la pròtesi esquerre. Ingresso a Corachan, el 16 de desembre, m'operen el 17. Recanvi parcial de pròtesi. 
Tornem a casa el 31 de desembre! 

Adéu a l'any 1993. Tanquem el 6è septeni! 

I, ara contemplem el que el la proposta del Filòsof Rudolf Steiner ens va oferir a les primeries del 1900: observar les situacions plantejades el que hom diu "la seva vida" per septenis.    

Aquí s'expressa el que nosaltres treballem per integrar-nos a la Vida Real. 

enllaç a R. STEINER. SEPTENIS

Y el Verbo encarnó entre los hombres

 

El miracle de la mare de Déu. Pregant a la cova es fa present la mare de Déu. enllaç a 1994 7è septeni