1895 - 1986 Esperit - Ment - Ànima

Jiddu Krishnamurti

11 de maig de 1895 Madanapalle, India

17 de febrer de 1986 Ojai, California. EEUU  

enlace a Jiddu Krishnamurti: Observador

"Sostengo que la verdad es una tierra sin caminos, y no se puede abordar por ningún camino, por ninguna religión, por ninguna secta. Ese es mi punto de vista, y me adhiero a eso de manera absoluta e incondicional.

La verdad, siendo ilimitada, incondicionada, inaccesible por cualquier camino, no puede ser organizada; ni se debe formar ninguna organización para guiar o coaccionar a las personas a lo largo de un camino particular. ... Esta no es una obra magnífica, porque no quiero seguidores, y lo digo en serio. En el momento en que sigues a alguien, dejas de seguir la Verdad.

No me preocupa si prestas atención a lo que digo o no. Quiero hacer algo en el mundo y lo haré con una convicción inquebrantable. Me preocupa una sola cosa esencial: liberar al hombre. Deseo liberarlo de todas las jaulas, de todos los miedos y no fundar religiones, nuevas sectas, ni establecer nuevas teorías ni tampoco nuevas filosofías."

Asi se expresaba Khrihnamurti y así acompañaba a decubrir la Verdad en tú expresión en al Vida. 
Em permeto començar aquesta reflexió acompanyada per la mirada de Krishna Murti. Ell és en el camí compartit el guia que sense fer-se notar m'acompanya sempre. 

Des que la mare: Matilde Lomas Subirats va deixar el físic he continuat el camí de recerca dels acords entre ànimes per expressar l'Amor Etern en el pla físic. Aparentment el físic és la vibració més densa de la Creació. I, dic aparentment perquè des de la petita ment personalitzada tot és i no és alhora.

Aquest és el primer recull d'ànimes que vaig expressar. 

En passar el temps seguint, aparentment en el mateix espai n'he fet d'altres que també vull presentar aquí. 

Aquests passat any 2019 vaig expressar el recull dels dies en que la mare es preparava per traspassar i emprendre el camí de retorn al Nostre Origen. 

Al Creador que tot ens dóna i el que poc a poc ens anem obrint a rebre, acceptant que som la seva expressió en tots els nivells manifestats. 
Aquests són els germans que més van ser a prop de nostra aquells dies. N'hi ha però que no hi són perquè no en tinc imatges. 

El 2014 i 2015 em vaig dedicar a mostrar l'àrbre geonològic familiar amb tota la diversitat que això comporta. Les nostres famílies humanes són diverses i de diferents estaments socials.
És una experiència càlida quan t'adonés que tot és energia, i que és l'energia, les ones d'energia de Vida que són Amor Absolut en diversos graus de vibració el que retrobes quan t'apropes a mirar amb respecte i gratitud. És l'ànima Crística la que respon quan truques al Cor.
En aquest recull hi ha les dues branques familairs la del pare i la de la mare, fins als rebesavis per als dos sectors.

Ara voldria saber expressar la meva gratitud a les ànimes que m'acompanyen en aquest trajecre. sé que hi són perquè en els moment més durs d'aparent solitud el cor es sent acompanyat i el pensador calla i entra al silenci. Gràcies estimats per Ser-hi. 

El 2019 ha estat un any de profunds comiats, tan de persones que han marxat com de les meves creences, les que han configurat aquesta experiència humana que no té cap altre sentit que aprendre a estimar l'Origen que ens ha fet Eternament Estmiats i Lliures.
Aquesta primera és un intent de veure clarament els primers anys i perdonar la creença en un Déu personal i fet a mida de les pròpies pors.

He seguit amb l'etapa, semblantment més madura. Aquella en la que vam viure adeus díficils d'acceptar com difícil va ser acceptar els primers. Déu mata, com no tenir por a un Déu que mata els nostres éssers estimats? Així amb aquestes preguntes va anar caminant la meva petita vida. Cercant un Déu que només És Amor Incondicionat en un món de somnis malaltissos.

Hi vaig continuar a la recer:ca del més profund en el interior a la recerca de l'ànima, la que guia el camí que hem emprès.
Aquí hi trobem els últims anys viscuts amb la mare, aquells en que vivíem aquí al carrer Trinxant, 144, 2o2a, gaudint del nostre balcó de Trinxant.

Ha seguit un camí trist i maldestra. Sense el caliu de l'ànima de la Matilde, la Nostra Matilde, tot s'ha fet trist, molt trist. El Dalai-Lama em va donar una empenta, però no vaig comprendre la profunditat i humilitat de l'ensenyament que m'oferia hi el desitjava més que cap altre cosa, fins i tot més que tornar a Findhorn. He pogut comprendre que si no saps què ets, és indiferent allò on siguis; no gaudeixes, no dones pau ni la vius.

Comprenc sí, que mentre jo sigui el jutge del que passa la pau no es pot estendre. Pau i judici són incompatibles.  Les paraules si no són sentides i emeses amb consciència són buides. Sobren. Comença un temps/espai on vull centrar-me en el silenci total. En la escolta del silenci. No hi ha altre camí per a mi cap a Déu que el silenci i el perdó.

El perdó a mi mateixa. El perdó al déu que he creat: la personalitat. Ara cal obrir-se a descobrir en cada instant que la personalitat: no existeix. 

Obrim un present diferent. Hi som tots. No hi ha ni tu ni jo som U. Però mentre alimentem el temps/espai, mentre vulgui jugar a ser un jo separat d'altre la tristesa i el cansament físic semblen els meus acompanyants constants.

He tancat el 2019 amb aquest recull de germans, d'experiència properes, d'ànimes que ja han passat el Portal de Casa i des d'allí ens miren i acompanyen amb Amor Integrat i Alegria de Ser Servei en l'Esperit Etern. ¡Namaste!

Som a dimarts 8 de març de 2022. Tanquem un llarg temps de records i tendreses. La família em quí em hem compartit aquests llarg procés, podem dir que totos els qui ho han acceptat han tornat a l?origen Etern.

Els qui no ho han acceptat viuen les experiències que en la seva llibertat absoluta han desitjat viure. L?Amor Incondicionat ens acompanya en tota experiència sia la de tornar a l'Origen, sia la viure pel nostre compte negats a l'Amor Credor. Gràcies germans pel camí compartit. Gràcies!