El guiatge al perdó no dual. Som ara i aquí
Fa uns vuit anys, vaig fer el curs de meditació, amb Carlos
Murciego, el setembre de 2016, vaig seguir amb Integraació, vaig tenir per
tutor a Agustín Ollero.
Agustín em va facilitar la pel·licula "la Cabaña".
Va ser l'impuls de fer un pas més endavant.
que es va tancar l'octubre del 2017 i el novembre del mateix any
engegàvem la Facilitació del Perdó que s'enllestia el juny del 2018.
No recordo com va anar, el juny de 2019 tancàvem Expressio, fet amb en Jorge Lomar.
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película. De la mà del dolor del protagonista, vaig començar a permetre'm perdonar-me la desconfiança. Mai he estat sola, mai he estat abandonada, mai he estat rebut-jada. És impossible que Déu m'ha abandoni. Déu és l'Amor que dóna la Vida!
Gracies per aquest regal.
Caiguda de L'imperi Romà 476 dC
Els seguidors de les ensenyances del Crist en Yeshua de
Natzaret, es van sostenir units per desemvolupar un altre sistema social de
convivència, aprofundint el que havien après.
Però a poc a poc els poderosos del desaparegut Imperi Romà es van anar convertint en senyors feudals opressosrs.
Unim el que mai s'ha separat.
La Mente de Cristo Una Indivisible del Padre Eterno Impulso Creador nos ofrece al Espiritu Santo que nos envuelve para recuperarnos del olvido del Ser que elegimos para "crear" un camino de negación o juicios, llamalo como quieras.
El Espiritu Santo nos ofrece el camino recto, el camino del perdón a "nuestros juicios" que han creado un dios dual castigador y solitario, un dios sin hijos. 
El perdón a nuestros juicios y el compromiso a observar nuestros pensamientos para deshacer todo juicio emitido es el camino que nos devuelve el diálogo con Nuestro Padre. Hablar con Dios es el camino recto que nos sugieren todos los sabios y maestros en el arte de observar en amor.
El perdón a nuestros juicios y el compromiso a observar nuestros pensamientos para deshacer todo juicio emitido es el camino que nos devuelve el diálogo con Nuestro Padre. Hablar con Dios es el camino recto que nos sugieren todos los sabios y maestros en el arte de observar en amor.
En el camino que me invitan a tomar el equipo de la Ponderosa, creado en el constante diálogo con Dios, se extiende un bello universo sanador por sanado: en el se centra nuestra atención.
El propòsit d'aquesta encarnació era reunir als germans al servei de l'Amor Etern que ens ha creat.
Som Unitat d'Amor Incondicionat expresant-nos en el més petit.
Voliem donar-nos les mans per, junts recordar que només podem avançar units en Confiança en l'Amor Etern que ens soste en el seu Sí.
Voliem desbrossar els ponts que uneixen la Terra al Cel que l'ha Creada. Voliem viure la Plenitud de la Pau entre els germans..
L'anima que ha près forma en aquest cos es eterna. Pertany al Creador Primer. Encarnació rera encarnació hem anat fent creixer en el col·lectiu humà la consciència de Ser només Amor Incondicionat, il·limitat i Etern. Aquest vehicle (cos físic) en el que em sostinc entre l'últim grup familiar que generosament va acceptar acollir-nos.
L'Esperit-Ànima que va voler donar-me físic, com infinites vegades ho ha fet, estava encarnat en Alfons Lledó Duatis 1906-1959 i Matilde Lomas Subirats 1914-2006. No es poden enumerar les vegades que hem encarnat formant una familia al Servei de l'Amor Etern Incondicionat. Gràcies Pare/Maare Etern per tot l'amor en que acompanyes senpre les nostres encarnacions.
Alfons i Matti es van trobar cap als anys 1941-1942.El meu pare Alfons un home lluminós d'idees de germanor i progrès, enfonsat entre guerres, 1914-1936,1939.
Matilde, la nostra Matilde, la pageseta que va canviar la fàbrica de teixits del poble, per un taller de teixits a Barcelona, enmalaltida per la mort de la seva primera filla i la guerra. Sobrevivint pel seu nen: en Rafel Casas Lomas. 
L'Amor Incondicionat que va abraçar a Matilde i Alfons: Unit-los per emprendre el Retorn a l'Origen, els va allunyar de les families en les que havien estat puntals fins aleshores. A la mare la seva familia la va treure de casa. Al pare, que per les seves creences polítiques es movia entre la pressó i la seva familia, la que ell havia creat, va ser tret de casa seva pels seus porpis fills. Com podem veure les relacions humanes d'aquest món són molt limitades i exigents.
L'Amor Incondicionat que va abraçar a Matilde i Alfons: Unit-los per emprendre el Retorn a l'Origen, els va allunyar de les families en les que havien estat puntals fins aleshores. A la mare la seva familia la va treure de casa. Al pare, que per les seves creences polítiques es movia entre la pressó i la seva familia, la que ell havia creat, va ser tret de casa seva pels seus porpis fills. Com podem veure les relacions humanes d'aquest món són molt limitades i exigents.
Van passar anys abans no es va determinar el meu neixement.
Vaig néixer el 15 d'agost de 1951: filla d'un pare idealista i una mare valenta.
De les situacions creades i els sentiments que es van moure en parlem abastament a:
El pare va traspassar el 6 d'abirl de 1959.
El vaig enviar directament a Deú. Sàbia que el pare era acollit per Déu, perquè jo encara no havia oblidat que venim de Déu, i d'allà on venim tornem. Així ho tenia de clar als 7 anys. Encara avui, a tot el qui deixar el cos físic l'amor que sóc l'envia a Déu, que l'interessat hi volgui o no tornar, és indiferent, el que importa és que un cor obert a Déu li mostri el pont que porta a Casa.
El traspàs del pare va facilitar retornar a les relacions amb la familia de la mare. Hi ens vam coneixer. Havia nascut a un entorn que no m'esperava ni s'imaginava que arribaria al seu si.
L'àvia materna, l'àvia Matilde una mestra a l'amor familiar. Hem montat aquesta fotografia la primavera del 2021. Ens fa sentir que a la fi: ens ha n'hem sortit junts! Fer camí junts, no ha sigut feina senzilla, però si feta el millor possible per a tots. 
El nostre germà Rafel 1938 - 2017
El nostre camí ha estat molt marcar pel meu germà Rafel. Casat el febrer de 1966, ell havia de crear una familia que pogués viure dignament en aquesta petita ciutat que es Barcelona.
Ni Rafel ni jo hem heretat cap patrimoni evaluable monetàriament, però si hem heretat el patrimoni àlmic/espiritual. Mai, però n'hem pogut conversar ni clarificar. Rafel és un silenci de dol sorrut, inmers en el món en el que treballava de mecànic ajustador de primera.. L'entrada a treballar a "les Autopistes del Mediterrani" com a delineant, l'any 1969 va transformar el seu univers enriquint-lo abastament.
L'accident d'en Rafel l'octubre de 1970, ens va donar la facilitat d'alleugerir rancunies, la ferida però, es va tornar a tancar en falç.
Els següents set anys van ser viscuts amb molta intensitat. La mare i jo vam fer tes canvis d'habitatge. De Porvença 515, baixos a Guadiana 37-39 2º2ª per anar a fer estada a Josep Llovera 13, porteria.
Aquests anys són els que la meva personalitat lluita per obrir-se pas i crear el seu propi espai. El repte és que, l'ànima confossa amb la personalitat, vol aconseguir una parella per obrir camíns a la familia que serveix al Crist, vol viure la familia cristica a la terra.
Cal primer que l'ànima es reconegui: en l'Esperit que l'ha Creat: l'Amor Unificat.
L'ànima vol retrobar-se amb la seva Plenitud i la parella física l'interessa poc. Però m'ha quedat atrapada en el concepte espiritual Cristic-catòlic: la carn és pecat. Dons una vegada més emprendrem el camí del calvari.
L'ànima vol retrobar-se amb la seva Plenitud i la parella física l'interessa poc. Però m'ha quedat atrapada en el concepte espiritual Cristic-catòlic: la carn és pecat. Dons una vegada més emprendrem el camí del calvari.
El 16 febrer de 1979 passava per quirofan per primera vagada pel "meu orgull". El camí serà llarg.
enllaç a Cor Perdonat: septenis 1980-1986.
enllaç a Cor Perdonat: septenis 1980-1986.
Els quirofans i postoperatoris han cursat sempre recordant-me que som Esperit, i que el cos està sota els efectes de l'anestesia, l'ànima se'n va els desitjats espais de Pau Eterna. Però, fins avui els instructors, els quí coneixem ben bé, el proposit del Nostre Esperit/ànima, em fan tornar.
El procés de les operacions enfortirà la unitat de relació que tenim amb la mare. espiritualment cercarem el suport de la nostra fe Montserratina, els monjos, que ens coneixen a força de veure'ns pregar, s'apropen per acompanyar-nos en la pregària.
La pregària eclesial, però està lligada a la culpa i el pecat i això no ens ajuda, fins que comencem a prioritzar el do del perdó.
Década 1980 - 1990
Els quirofans no em resolen el problema físic. començo a derivar cap a cercar vidents. En principi va bé, perquè trobem una vident que és un do de Déu, la senyora Bienvenida. Amb la seva pregària que es suma a la nostra, viurem clarament un Miracle. Gràcies Pare Etern en la Teva Misericòrdia confiem.
En els següents passos, em perderè en el camí de les vidents, sanadors/sanadores, atrapats, com jo mateixa en "l'ego espiritual"
He entrat en el joc de trobar el mestre espiritual, que podria ser el meu complement àlmic. No anem bé.
Aquests grups àlmics no em podrant acompanyar a fer el cami, que sembla que he de fer: potser sola?
La nit del 24 de decembre de 1990, el nostre estimat tiet Jaume Lomas Subirats, se'n va al Cel. 
És a Sao Paulo, Brasil, però ràpidament el veig ben a prop de la mare. Jaume Lomas Subirats, en aquest vida: Esperit voluntari al servei de l'Amor Incondiconat, intimament vinculat amb el Crist.
És a Sao Paulo, Brasil, però ràpidament el veig ben a prop de la mare. Jaume Lomas Subirats, en aquest vida: Esperit voluntari al servei de l'Amor Incondiconat, intimament vinculat amb el Crist.
De les ànimes-esperits que vaig conéixer en aquells dies, no vam poder sumar pregària gairebé amb ningú. Cadascun la pregària la feia per a realitzar les intencions propies de les seves necessitats personals, familiars i socials segons els seus propis judicis els empenyien.
La mare intentava essenyar-me que sí l'entorn no està joiós, hom tampoc ho està. Li va costar molt de treball fer-m'ho veure, però la mare és dona de treball de filigrana.
El nadal de 1993, el vam passsar a la Clínica Corachan, l'operació no va donar gaire resultat. Estic perdent la capacitat de caminar.
Els anys que segueixen serant els més amargs del llarg procés que hem viscut des que el pare va traspassar. Els vincles que tenim amb Montserrat, ens faciliten cultivar el perdó, però, rera d'aquest perdó hi ha un culpable alhora que hi ha la pròpia culpa de jutjar al teu germà.
Els grups espirituals, aparentment tots seguidors del Crist, es van treient mestres de la maniga, com qui fa jocs de mans. Quan un mestre no dona el que li demanes, dons te'n vas a cercar-ne un altre i llestos.
No va ser possible sumar voluntats per complir el propòsit de servir amb diligència a Déu, en el Crist. La nostra voluntad era donar-nos al Crist en la seva voluntad d'obrir ponts per a transitar amb els nostres germans del Cel a la Terra i de la Terra al Cel, distrets amb el nostre "ego" el propòsit del Crist sembla està encallat.
enllaç a 2024-1994 Confessió-Observació
El mal són que vam viure del 1994 al 1998, aquí, en aquest món, només m'hi va sostenir la mare. Mai em va deixar, mai va dubtar que tenia la capacitat per sortir-ne. Mai va escoltar a les veus dels bons amics que li deien, que m'havia perdut. El Miracle de l'amor es va fer present de la mà, dels nostres veins de la casa on viviem i treballvem com a porteres. Ens van facilitar tancar el servei de porteria i ens van indemnitzar, suficientment per poder llogar un pis, una mica allunyades de tot el que haviem viscut. Vam anar a viure al Camp de l'Arpa. A cuatre trevessies de la clínica on vaig néixer l'any 1951 Tampoc va ser fàcil.
El mal són que vam viure del 1994 al 1998, aquí, en aquest món, només m'hi va sostenir la mare. Mai em va deixar, mai va dubtar que tenia la capacitat per sortir-ne. Mai va escoltar a les veus dels bons amics que li deien, que m'havia perdut. El Miracle de l'amor es va fer present de la mà, dels nostres veins de la casa on viviem i treballvem com a porteres. Ens van facilitar tancar el servei de porteria i ens van indemnitzar, suficientment per poder llogar un pis, una mica allunyades de tot el que haviem viscut. Vam anar a viure al Camp de l'Arpa. A cuatre trevessies de la clínica on vaig néixer l'any 1951 Tampoc va ser fàcil.
Som a Trinxant, 144 2º2ª. L'antiga clínica Victòria, on vaig néixer, s'ha convertit amb el Centre Atenció Sanitaria del barri: el Cap Maragall. 
Tenim una doctora de capçalera, molt bona que s'interessa per la nostra situació. Ella ho gestiona tot per obrir-me expedient a l'Hospital de Sant Pau. El cap de traumatologia el doctor Rogelio Sancho Navarro. Sí teneim concertat trobar-nos en aquesta vida: ho hem fet.
Ell serà qui s'ocuparà de operar-me per aconseguir per a mi la màxima qualitat de vida, amb els mitjansde la Seguretat Social.
El doctor Sancho va conseguir que no tingues dolor, però vam haver d'acceptar que no tornaria a caminar, és més, que havia d'acceptar primer els camindors, per descarregar les cames de sobrepes, després la cadira manual.
El doctor Sancho va conseguir que no tingues dolor, però vam haver d'acceptar que no tornaria a caminar, és més, que havia d'acceptar primer els camindors, per descarregar les cames de sobrepes, després la cadira manual.
No he anotat que l'any 1987, quan vaig comença a entrar al món astral o de les "ànimes que s'han quedat atrapades en les fixacions, que han tingut mentre estaven encarnades".
Vaig conéixer a Marina Acarreta, l'esposa del meu germà Joaquim Lledó Viola, el fill del meu pare. El pare té cuatre fills, més grans que jo. Tres noies i en Joaquim. Marina és una dona profundament espiritual, però em molta por als desencarnats. Això la feia molt vulnerable. La nostra relació, no sabrem que ens ha comportat fins que les dues ens retrobem en la Llum. No he parlat d'ella, perquè va formar part del mal són que vam viure amb la mare del 1994 al 1998. Marina va voler ajudar-me fent-me arribar bons llibres espiritulas, però la relació que vam tenir negava els llibres que compartiem. Excepte que a l'octubre de 1995, em va regalr un llibre molt valous per a ella en aquell moment "Un Curso de Milagros". La nostra relació no va ser més transparent. però la voluntd d'arribar-hi es va encendre en els nostres cors.
Pare/Mare Etern perdona'ns hem fet el màxim que semblava que podiem fer.Aprendre a invocar-te quan realment ens cal, que és a cada instant en el que no ens semtims plens de goig, per a nosaltres ha semblat un camí difícil. Ens haviem cregut molt allò de "la dignitat de ser" confonent-la amb 2l'orugll del jeck". L'orgull del vestit o hpabit, diguem-li com millor ens ha sembli. Anteposar el propi voler al Voler del Nostre Creador.
El Déu Vivent. el que Se'ns mostra en tot el que vibra i abraça snese jutjar-nos. Déu només espera de nosaltres que ens reconeguem com a gernams del Fill Estimat per Ell, el Crist.
Vaig conéixer a Marina Acarreta, l'esposa del meu germà Joaquim Lledó Viola, el fill del meu pare. El pare té cuatre fills, més grans que jo. Tres noies i en Joaquim. Marina és una dona profundament espiritual, però em molta por als desencarnats. Això la feia molt vulnerable. La nostra relació, no sabrem que ens ha comportat fins que les dues ens retrobem en la Llum. No he parlat d'ella, perquè va formar part del mal són que vam viure amb la mare del 1994 al 1998. Marina va voler ajudar-me fent-me arribar bons llibres espiritulas, però la relació que vam tenir negava els llibres que compartiem. Excepte que a l'octubre de 1995, em va regalr un llibre molt valous per a ella en aquell moment "Un Curso de Milagros". La nostra relació no va ser més transparent. però la voluntd d'arribar-hi es va encendre en els nostres cors.
Pare/Mare Etern perdona'ns hem fet el màxim que semblava que podiem fer.Aprendre a invocar-te quan realment ens cal, que és a cada instant en el que no ens semtims plens de goig, per a nosaltres ha semblat un camí difícil. Ens haviem cregut molt allò de "la dignitat de ser" confonent-la amb 2l'orugll del jeck". L'orgull del vestit o hpabit, diguem-li com millor ens ha sembli. Anteposar el propi voler al Voler del Nostre Creador.
El regla per a nosaltes del Deú Vivent en els anys en que vam viure a la porteria del passatge Josepa Llovera 13, va ser l'amistad. En destacré l'amistad els nostre veins de l'atic, el senyor Emiliano Garcia i la seva esposa Ma del Pilar Belarr Tomas. Ells va ser amics inquestionables. El senyor Emiliano va traspassa la tardor de 1978. Ma del Pilar l'any 2002 i ens va poder acompanyar en el nostre trànsit a Trinxant. L'altre amiga és Carolina Coutier Bignotti, la veiem a la fotografia al csotat de la mare, i es que al costat de la mare va estar des que es van coneixer de més a prop, a partir del 1990, aproximadament quan Carolina fiea un parell d'anys que havia acomiadat a la seva parella: al seu estimat Joaquin. Gràcies Carolina per ser-hi i per estimar-nos!
Del 2001 al 2007 van ser el temps millor en molts anys i alhora el nostre comiat. Va arrivar l'hora que la mare es pogués alliberar del cos físic. Sí algú llegeix aquestes "reflexions" li caldrà llegir alhora els septenis o Cor Perdonat, sinó ho fa, i en tot el que expresso hi enten quelcom, és que em coneix molt be´. D'aquest 8è septeni només el vull dedicar a la gratitud del que hem viscut amb la mare, això no vol dir que la nostra relacio no hagi tingut controversies, però l'amor que ens ha unit, que és el del pare, ens ha fet travessar qualsevol diferència.
Aqui, al pis de Trinxant, hem viscut molt a prop del meu germà Rafel, lo suficient, com deixar-nos plena llibertat de ser-hi o no ser-hi. 
Els últims anys en que la mare va viure, jo estba jubilada per a la gran invalidesa, amb la qual cosa la vaig poder acompanyar. Va ser un goig, el millor que he fet en aquesta vida i el que més alegria i tendresa m'ha regalat. Vam recuperar les nostres anades al "Jardí de la Mare de Déu", vam gaudir de petites passajades, vam gaudir del respecte i estimació dels nostres veins. Hem gaudit de passejar juntes en aquest món entremaliat fet de jocs de judicis, dels que al capdavall ens en podem enriure.
Els últims anys en que la mare va viure, jo estba jubilada per a la gran invalidesa, amb la qual cosa la vaig poder acompanyar. Va ser un goig, el millor que he fet en aquesta vida i el que més alegria i tendresa m'ha regalat. Vam recuperar les nostres anades al "Jardí de la Mare de Déu", vam gaudir de petites passajades, vam gaudir del respecte i estimació dels nostres veins. Hem gaudit de passejar juntes en aquest món entremaliat fet de jocs de judicis, dels que al capdavall ens en podem enriure.
Dels anys 2002 al 2006 tota l'atenció va estar posada en acompanyar-nos al goig de viure les petites coses de que gaudiem. Ella era una experta en gaudir dels petits moments, de les petites belleses que ens regal el fet de viure, ho havien practicat abastament amb el pare. 
També va ser un temps per conversar del viscut, de com es van conéixer, de com vann decidir viure junts arrossegant el llast de que els seu entron els jutjaria i els condemnaria. De com van ser de valents per dur-me a viure aquesta expressió de vida. Per agrair-li l'amor incondicionat que sempre em va regalar, la paciència d'escoltar-me, la generositat de donar-se plenament en tota situació. Gràcies mare: vostés, els meus pares són el millor regal que m'ha donat el Pare/Mare del Cel!
Lúltima sortida la vam fer al Montseny amb uns veins amics, en Pere i Consol: Déu els beneeïxi, pel dia meravellós que vam gaudir plegats.
El 23 de novembre del 2006 la mare se'n tornar al Cel des d'aquí, del menjador de casa reconvertit amb habitació per a ella, perquè li pogués tocar aquest sol que es ens va enamorar quan vam venir a viure aquí al c/Trinxant, 144, 2º2ª 08041 BCN. 
El 2007 va ser l'any que va entrar a la meva vida la cadira de rodes a motor. Això em permete diversos viatges a Montserrat. També va ser l'any en que el Dalai-Lama vingué a inaugurà la nova seu de la Casa Del Tibet a Barcelona.
El dia 10 de setptembre, al matí, feia una conferència al Palau Sant Jordi i el dia 11 inauguruva la nova seu, ara al carrer de Rossello, nú 181 plant baixa.Enric Aynó em eu arribar l'invitació per gaudir de la visita del Dalai Lama de ben a prop. Una vegada més vull expressar la meva gratitud a enric Aynò, 
Del 2008 al 2014 la vida m'ha anat presentant tot el que m'havia quedat a mig comprendre. Amb els pares acompanyant-me des del Cel, les posibilitats d'expressar-me a la terra s'han anat reduint poc a poc.
Per l'entorn amb el que haviem viscut amb la mare, va semblar que, ells havien d'agagar el "relleu" d'acompanyant. No ens vam adonar els pares eren en mi, que mai havien marxant.
La primera que es va posar el meu costat va ser Neus, la conserge de la finca on vivim. Però per una familia completa com la seva, no hi ha espai ni temps per ocupar-se de ningú més.
De les families dels meus germans no cal parlar-ne.
Els primers passos que vaig fer van ser cap al Casal de la Gent Gran de Navas, l c/Capella 14, ben a prop de casa.
Hi vaig trobar acolliment i afecte. Va funcionar gairebé 4 anys. Però en un Casal de Gent Gran la vida es mou mot ràpid, i la gent canvia constament. I, jo mateixa stic vivint un canvi constant.
Els primers passos que vaig fer van ser cap al Casal de la Gent Gran de Navas, l c/Capella 14, ben a prop de casa.
El 2009, va ser l'any de la última operació, fins avui (septembre 2024). Vaig tenir el suport d'amics, companys del Casal i familia. Immobilitzada, de nou, per recuperar-me de l'operació vaig començar a viure mitjançant el blogger, vaig obrir el primer. He fet de la possibitat de volcar en el blogger el que sembla que vivim, el nostre millor company 
El 14 de setembre de 2009 acomiadem al nostre Joan Lomas Gonzalez. Joan representa el sector de la familia natural, que no hem sabut recuperar. Dotat d'un intel·ligència magna, Joan no va trobar el cami per expressar-se, com jo mateixa. Tot el bell potencial del seu cor es va dirigir a alliberar-lo d'unes cadenes que mai va acceptar.
El 14 de setembre de 2009 acomiadem al nostre Joan Lomas Gonzalez. Joan representa el sector de la familia natural, que no hem sabut recuperar. Dotat d'un intel·ligència magna, Joan no va trobar el cami per expressar-se, com jo mateixa. Tot el bell potencial del seu cor es va dirigir a alliberar-lo d'unes cadenes que mai va acceptar.
Cal observar i sentir les relacions entre els grups de la nostra familia, ens adonem que volem tots e millor per l'altre, no he sabut escoltar i acceptar el que realment l'altre volia i necessitava. Hem tendit a imposar el que nosltres creiem que era millor per la persona estimada, sense escoltar-la..
El 2010 va portar el comiat de Joana Pro, la vident espiritual profundament conectada a l'Àrcangel Miquel amb la que ens unia un amor respectuós i profund. Joana estaba ingressada en una residència desde feia uns tres anys, no ho recordo bé. Sé que la prrimera residència on va estar era fora de Barcelona, i quan es poder traslladar a Barcelona, va anar a la residència del c/Carbonell a la Barceloneta, allà vam passar algunes estones juntes. La mare de Joana Pro era amiga i veïna d'Anita, la mare d'en Jaume Nicilau.
El 2010 va portar el comiat de Joana Pro, la vident espiritual profundament conectada a l'Àrcangel Miquel amb la que ens unia un amor respectuós i profund. Joana estaba ingressada en una residència desde feia uns tres anys, no ho recordo bé. Sé que la prrimera residència on va estar era fora de Barcelona, i quan es poder traslladar a Barcelona, va anar a la residència del c/Carbonell a la Barceloneta, allà vam passar algunes estones juntes. La mare de Joana Pro era amiga i veïna d'Anita, la mare d'en Jaume Nicilau.
Amb Joana dançant en la Llum de Crist, els sentiments que no vam saber gestionar mentre en Jaume va sostenir el punt de trobada del seu grup, espiritual, ha quedat transperantat i dissolt.
Integrar el missatge del Crist de perdó per els teus propis judicis és un camí d'entrega absoluta a l'observació del teu pensament sobre qualsevol situació-relació que et presenti el moment present.
Gràcies Joana pel teu servei constant al Crist.
El fet d'escriure en el blogger em permet veure com poc a poc, es va anar convertint en un espai de comiats, d'acompanyament dels qui se'n van, cap a la Casa Eterna, L'Origen Primer. Aquests és el meu desig per tota ànima que es deslliura del cos.
Gràcies Joana pel teu servei constant al Crist.
El fet d'escriure en el blogger em permet veure com poc a poc, es va anar convertint en un espai de comiats, d'acompanyament dels qui se'n van, cap a la Casa Eterna, L'Origen Primer. Aquests és el meu desig per tota ànima que es deslliura del cos.
En encapçalar aquestes reflexions de l'Holograma, deia que em sembla que em moc entre tres ponts, ho dic, perquè l'any 2010 comença la relació amb Hercules. mitjançant un sèrie televisiva americana que es va presentar del 1998 al 2004 més o menys. Aparemtment Hercules és un ídol, un arquetip de déu fet home.
Hercules i el seu amic inseperable Iolus, em van acompanyar força anys. Semblant al viscut amb Richard Gere, pero calmat perque ho vaig viure des del cor i en solitud física. No hi havia ningú més. 
2010 - 2012
2010 - 2012
En aquest punt va aparèixer Helena Cordon, deixeble del Lama Gyourmè, i la dedicació d'un petit temple budista al Masnou, en una propieta d'Helena. Helna cercava obrir espais pels aspirants budistes que volgueesin fer un voluntariat. Vam intentar conectar Montserrat amb el centre budista dedicat al Lama Gyourmè. No va cumplir les aspectetives d'Helena. El Lama Gyourmè està en una comunitat budista en un poblet mplt proper a Paris, França. És allà on ell té una sanga nombrosa i preparada.
La llei dels opostos va funcionar, Helena em tibava cap al centre del Masnou, i jo em vaig disparar cap a Montserrat.
El setembre de 2012 sortint de Conventual em va aturar en Joan amb la seva mare, la senyora Magdalena, una coneixença que, telefonicament s'ha anat sostenin. Gràcies Joan i Magdalena. 
El 15 de decembre de 2013 va culminar el procès d'entrar a la familia dels Oblats de Montserrat. No n'havia après suficientment de la familia, ho havia de completar. Havia de poder comprendre que no és de la mateixa vibració la Familia de Déu. que la familia social. La Familia de Déu És Trinitat, l'U És Indivisible de la SEva Creació. La Mare o Ment Expressada i el Fruti el Fill U amb el Pare. -el Pare i Jo Som U- Quí em coneix a mi, coneix al Pare- ens diu el Crist. De les families humanes hem d'aprendre a distingir la natural, l'entregada a Déu, gairebé, desapareguda en segons quins sectors socials. La familia natural desapereix, quan li donem el poder a l'economia i a la cultura, altrement dit "estat o nació". La familia natural en el món desapreix degut a la por que ens fa estimar-nos sense límits, entenguís per límits qualsevol brí de judici a mi, o, a l'altre.
El 15 de decembre de 2013 va culminar el procès d'entrar a la familia dels Oblats de Montserrat. No n'havia après suficientment de la familia, ho havia de completar. Havia de poder comprendre que no és de la mateixa vibració la Familia de Déu. que la familia social. La Familia de Déu És Trinitat, l'U És Indivisible de la SEva Creació. La Mare o Ment Expressada i el Fruti el Fill U amb el Pare. -el Pare i Jo Som U- Quí em coneix a mi, coneix al Pare- ens diu el Crist. De les families humanes hem d'aprendre a distingir la natural, l'entregada a Déu, gairebé, desapareguda en segons quins sectors socials. La familia natural desapereix, quan li donem el poder a l'economia i a la cultura, altrement dit "estat o nació". La familia natural en el món desapreix degut a la por que ens fa estimar-nos sense límits, entenguís per límits qualsevol brí de judici a mi, o, a l'altre.
L'Esperit prèn forma per expresar-se en l'Amro que és. El sol fet de prendre forma és un limit, i acceptar els límits que imposa un cos, sense oblidat que ets Esperit: és un camí d'atenció present.
El 2014 va ser un temps per comprendre, més de mi matexa. He hagut d'acceptar que no em sé subordinar a cap regla religiosa. Sigui Catòlica sigui budista. El Crist ens va deixar tres Lleis per seguir els seus passos: "estimar a Déu en tot el que és mou i a l'attre com a tu mateix". Segles avnat Sant Agustí les va resumir en una "Estimar és fer la Voluntad de Déu" El maig de 2014 vingué a Barcelona de nou Ana Ma Winn, per impartir un seminari de "Un Curso de Milagors". Marina, l'esposa del meu germà Joaquim Lledó, m'hi convida. Era el segon seminari de Rosa Ma en el que jo anava. Aquesta vegada, com la primera, em va enamorar la passió que tenia per expressar l'Amor el Pare Etern i per rendir-se a ser deixeble dle Crist. Això sí que ho puc integrar: I vaig tornar a començar a estudiar "Un Curso de Milagros".
Per més tranquil·litat però visita amb el doctor Sancho, tres setmanes d'espera. mentres tant immobilitzada. El repós va funcionar, quen en va visitar el doctor Sancho va confirmar que les aprotèsis estan jubjectes, i que estava superant una contractura. Em va recomanar que no forçar el cos. Em va dir que tenia el projecte de fer-me fer una maqueta de pelvis, li calia saber si jo tenia prou os per empeltat una pelvis. No sé si vull passar per aquest tràngol, doctor, Ja he oblidat el que és caminar.
Va ser a primers de maig que vaig conéixer a Xavier Pedro i Blanca Bargallò. Blanca ànima germana honesta i humil. Gràcies per abraçar-me.Per a mi Xavier era més del mateix que havia anat coneixent, recerca de poder per crear el món que li semblava el correcte. Té totes les possibilitats per reconeixe's Fill Etern, però ara per ara, prefereix anar pel seu compte. Cal esperar.Blanca és en si mateixa: Font d'Àngels i Arcangels. Kai i Ornaí són una parella Eterna que està treballant amb col·laboracío amb els "Druides" Kai i Ornai van tenir el do de recordar-me al Senyor de Sirio i el meravellós món nuatural, que gairebé havia oblidat.
L'esperit s'extenia obrint espais a la Llum. A la qüotidianitat li calia solucions. Amb la contractura vaig conectar amb l'assiten social, vam actualitzar les ajudes mitjançant la Llei de la dependència. Em podien oferir una "cuidadora" sis hores semanals, repartides en tres dies. Probem-ho. Era l'única manera de no necessitar ajuda del meu entorn diari. Dons vam tenir cuidadora. Carolina Herrera Villada, va entrar a casa a finals de juny de 2015, per remoure vivnces i llimar cicatrius. El 2015 ho va tornar a portar tot, però calmat, una cosa darrera l'altre. Helena Cordon s'ha jubilat i ho vam celebrar a la Fundació Miró on ella treballava. Helena s'interessa pels meus moïments, voldria apropar-me al budisme.
L'espiritualitat de recerca en "solitari" és facilment atrpada per l'ego espiritual, sembla que un guia religós, que segueix unes "normes" t'ajuda a veure millor les teves pròpies trampes. potser sí. El 15 d'agost de 2015, ens va deixar per tornar als Camins del Pare Etern en José Pnés, el nostre veí del 3èr 4at. M'ha fet sentir més sola, la mirada del nostre "Pepe" em recodova el millor de mi, Sense ell serà més difícil continuar endavant, en un món que honestament em costa molt d'entendre. Segueixo treballant la col·lecció de fotografies on m'hi sumo amb el meu mitja de transport present: la cadira de motor. 
El 2015 va ser un any, vist amb prespectiva d'ofertes multiples. Què tries Montserrat?. A quín grup t'enganxes?
Podia veure la sortida i la posta del sol en les llargues hores de soletat que hi visquè. Es transfigurà en la Llum la matinada del 13 al 14 de juny de 2017. El vam acomiadar al Tanatori de Sancho d'Avila el 17 de juny a mig dia.
Diumenge 6 d'octubre de 2024. De finals de 2017 han passat gairebé 7 anys. Camí es temps, on porta el camí?
El 2014 va ser un temps per comprendre, més de mi matexa. He hagut d'acceptar que no em sé subordinar a cap regla religiosa. Sigui Catòlica sigui budista. El Crist ens va deixar tres Lleis per seguir els seus passos: "estimar a Déu en tot el que és mou i a l'attre com a tu mateix". Segles avnat Sant Agustí les va resumir en una "Estimar és fer la Voluntad de Déu" El maig de 2014 vingué a Barcelona de nou Ana Ma Winn, per impartir un seminari de "Un Curso de Milagors". Marina, l'esposa del meu germà Joaquim Lledó, m'hi convida. Era el segon seminari de Rosa Ma en el que jo anava. Aquesta vegada, com la primera, em va enamorar la passió que tenia per expressar l'Amor el Pare Etern i per rendir-se a ser deixeble dle Crist. Això sí que ho puc integrar: I vaig tornar a començar a estudiar "Un Curso de Milagros".
Els primers mesos del 2015, van estar configurats per la meva lluita interna, entre les recomanacions de la Regla de Sant Benet: Segle V i "Un Curso de Milagros". Tenia clar que el camí per a mi, és "Un Curso de Milagros", però em sentia com si em desdís del compromís amb els Oblats de Montserrat, com si de nou la relació amb el grup fos límitant en llo d'amorosa i expansiva. Seguia anant a escoltar a Sergi Torres Baldó. El que escoltava i el que sentia em feia compredre que sí,, que aquest és el camí. Però estava envoltada de joventud i jo em sentia com l'àvia de tots plegats.Tot aquest aldarull dins meu, va portar una contractura de maluc. El dilluns 23 de març, em calçava per sortir i em vaig quedar bloquejada. L'endemà a Urgències de l'Hospital de Sant Pau, em tranquilitzaven, assegurant-me que era un contractura.
Per més tranquil·litat però visita amb el doctor Sancho, tres setmanes d'espera. mentres tant immobilitzada. El repós va funcionar, quen en va visitar el doctor Sancho va confirmar que les aprotèsis estan jubjectes, i que estava superant una contractura. Em va recomanar que no forçar el cos. Em va dir que tenia el projecte de fer-me fer una maqueta de pelvis, li calia saber si jo tenia prou os per empeltat una pelvis. No sé si vull passar per aquest tràngol, doctor, Ja he oblidat el que és caminar.
Quina d'aquestes propostes m'apropa el Fill de Déu que anhela Coocrear amb el Seu Pare Etern?
La confusió de nivells mentals em desorienta.
El qué si puc comprendre es que Blanca i Xavier emeten la mateixa energia, en la que vaig vibrar, quan vaig coneixer a Jaume Nicolau. L'unificació de l'ànima amb a l'Esperit Crador U. L'ànima retorna al Pare Etern el Seu Fill, Propòsit Etern d'Extensió de Sí Mateix, reconeixent-se Creada.
Aquest any la proximitat amb Blanca i Xavier remou els meus primers contactes amb el món espiritu-astral. 
Blanca tot ho porta als àngels que faciliten l'alliberament de l'astral, acompanynant-nos al perdó i reconoexement dels nostres errors per disoldre'ls.
El potencial de l'any es va mantenir fins al final. El 24 de decembre a la tarda em visitava en Jaume Nicolau. Va ser una visita agradable i, segurament de comiat, perqu`en Jaume sempre diu que tornarà i, potser ho farà, però al cap d'anys.
El 25 de decembre a la tarda vaig torbar un audio d'en Jorge Lomar. Era un missatge de felicitiació del Nadal on parlava de la "no-dualitat". Mai havia registrat aquest terme: "no-dualitat". Aleshores vaig comprendre que potser hi ha dues maneres de viure i relacionar-te. Aleshores vaig començar a integrar "Un Curso de Milagros". Ens obriem a un altre realitat.
El 2016 serà l'any que obrint-me a estudiar amb ulls nous el "Curso de Milagros" m'acostarè a la "escuela del perdón". Perdón no-dual. i de la mà de Jorge Lomar, descobrirè que sóc innocent, que som innocents, per continuar vers a la Llum que ens fa iguals en el Cor del Pare Etern. L'abril del 2016 acomiadem al doctor Enric Vallvè Queraltò. Nascut el 1949 o 1952 no ho recordo, era de la meva generació més dos anys més o menys. Mai ens oblidarem del meravellós fet d'ahver-nos trobat i reconegu, Enric-Marta. La Vida És ara i aquí. L'abril passarè un dia a casa de Rafel i Teresa. Rafel ha pogut cumplir els 78 anys, pel seu aniversari no ens vam veure i aquesta primavera celebrem el fet de ser germans i estimar-nos.
Un dia per a gaudir del mon que han creat Rafel i Teresa, aquí em veig amb els meus nets-nebots. Són els hereus del llegat de Rafel i Teresa.
El 22 de juliol celebrarem a Montserrat amb els mojos: Jordí Castanyer i Lluís Planas, els 90 anys de Ramona Solans que fa uns tres anys que em porta treballant la llei del mirall.
El 22 de juliol celebrarem a Montserrat amb els mojos: Jordí Castanyer i Lluís Planas, els 90 anys de Ramona Solans que fa uns tres anys que em porta treballant la llei del mirall.
Agost-setembre anirem al cine. Han estrenat un altre versió de Tarzan. "La leyenda de Tarzan" Està ben feta. Ens mostra el natural masculi i com l'amor porta al femení a compredre el dolor que crea la ment quan s'allunya de la seva propia naturalesa. 
A primers d'octubre comença el meu primer curs amb la "escuela del perdón". És sobre meditació i durà fins a mitjans de decembre. El 16 d'octubre acomiadarem a Blanca Bargall`que se'n va amb els Ángels i Arcangels a reunir-se amb el Crist, l'únic amor en el que batega el cor de Blanca.
No em puc acomiadar de tú Blanca sempre estarem unides en el Cor de Crist!
Divendres 28 fins a diumenge 30, taller d'en Jorge Lomar a Barcelona! Un regal del Cel. Me sentit totlament integrada en les exposicions que en Jorge fa de "Un Curso de Milagros" Indica que l'ha pogut comprendre perquè tant ell com la seva esposa Reyes, són practicans de la filosofia Advaita, una filosofia no.dual. Aleshores han pogut comprendre l'esència no-dual de "Un Curso de Milgros" 
Tot l'any 2017 es un cant joiós de comiats als germans que em prcedeixen amb el retorn a la Casa del Pare, amb el retorn a la Ment Una, a la Ment Natural. Rosa Maria Winn, la traductora al español de "Un Curso de Milagros" 1981-1992. Mestra en acompanyament a l'entrega a L'Esperit Sant. Ella ens ensenyava escoltant i permeten per facilatr-nos que ens adonéssim en quin moment haviem près una decisió pel nostre compte, que desprès es reiteraria constantment allynayant-nos de la pau.
Tot l'any 2017 es un cant joiós de comiats als germans que em prcedeixen amb el retorn a la Casa del Pare, amb el retorn a la Ment Una, a la Ment Natural. Rosa Maria Winn, la traductora al español de "Un Curso de Milagros" 1981-1992. Mestra en acompanyament a l'entrega a L'Esperit Sant. Ella ens ensenyava escoltant i permeten per facilatr-nos que ens adonéssim en quin moment haviem près una decisió pel nostre compte, que desprès es reiteraria constantment allynayant-nos de la pau.
Ella vivia a los Ángeles California. El 8 de febrer de 2017 arriba als deixebles d'Espany que Rosa Maria havia despertat plenament a la Llum d'Origen. Gràcies Rosa Eterna en el Cor Joiós de l'Únic Creador. En el raig de Llum que ella va obrir en trapassar el vel de la igonrància molts germans i germanes la van acompanyar al retrobament amb l'Amor Primer. Per acompanyar el procès viscut només posarè l'enllaç a Cor Perdonat 2017. 
També exposarè el comiat dels meus germans en aquest present i en aquest món. L'abril de 2017 el meu germà Joaquim Lledó Viola, fill del meu pare Alfons Lledó Duatis, va ingresar malalt de graveta a l'Hospital del Mar. Va estar en una lluminosa habitació, des d'on el principe, que encara es podia alçar del llit, veia una d'aquestes esplèndides vistas al mar, que ens regala la ciutat de Barcelona.
El se u comiat em va regalar conéixer els meus nebots Candy i Frances, fills de Pepita Lledó Viola i Francesc Bertran el seu espós, i a Carles Ferrer Lledó, fill de Núria Lledó Viola i el seu espós Carles Ferrer.
El comiat de Joaquim no ha facilitat que la relació amb la seva familia sigui més freqüent. De fet amb als seus fill, no ens hem vist més i amb Marina potser cuatre a cinc vegades fins avui 19 de setembre de 2024. 
El següent comiat, entre d'altres anteriors, és el del meu germà Rafel Casas Lomas, fill de la meva mare, Matilde Lomas Subirats. Rafel des que es va jubilar en cumplir els seixanta anys, va anar presentar patologies dels sistema endocri, circulatori i respiratori. Aquestes últimes es van agrujar molt els seus últims cinc anys de via física. La tarda del 1 d'octubre va presentar un infart cerebral, que li va obrir el pas a la Vdia Eterna, el capvespre del 2 d'octubre del mateix 2017.
Una vegada més el tràngol de la mort va mostrar que en aquet món no m’hi queda ningú, aparentment.
El següent comiat, entre d'altres anteriors, és el del meu germà Rafel Casas Lomas, fill de la meva mare, Matilde Lomas Subirats. Rafel des que es va jubilar en cumplir els seixanta anys, va anar presentar patologies dels sistema endocri, circulatori i respiratori. Aquestes últimes es van agrujar molt els seus últims cinc anys de via física. La tarda del 1 d'octubre va presentar un infart cerebral, que li va obrir el pas a la Vdia Eterna, el capvespre del 2 d'octubre del mateix 2017.
Una vegada més el tràngol de la mort va mostrar que en aquet món no m’hi queda ningú, aparentment.
Heriberto i Carolina van voler donar-me escalf de família. Les diferències culturals però, es fan sentir en un món de cossos.
Desprès d'acomiadar en Rafel, Joan i Gemma em van tornar a casa. 
Vaig sentir la mateixa solitud que vam sentir amb la mare, la primera nit que en Rafel no va ser a casa el dia del seu casament.
Vam compartir la solitud vivint i estimat juntes el nostre entorn. Les petites coses de cada dia. Des que ella és a la Llum de la Veritat, aquella solitd només la visc jo no hi ha amb quí compartir la vida.. Curiosament, mesos desprès enraonant amb Teresa, la meva cunyada, em va parlar de la solitud que vivia, des que Rafel no hi és.
El 25 d'octubre acomiadavem al Tanatori d'Horta a Monserrat Miserachs Cross, la amiga que feia molst anys em va presentar per entrar a treballar a Ca l'Escribà.
El 25 d'octubre acomiadavem al Tanatori d'Horta a Monserrat Miserachs Cross, la amiga que feia molst anys em va presentar per entrar a treballar a Ca l'Escribà.
L'any 2017 encara es va endur a una altre persona ben entrenyable. Per l'abril havia trapassat en Pere Jane Galbete i la seva esposa Blanca el va acompanyar a Llum de l'Origen el novembre de 2017
Ara es queda per observar l'estrany "curtmetratge" viscut amb Felipe Tapia del Canto. De Valpariso a Barcelona"
Perquè per seguir els passos de Crist no necessitem temps, només ens cal donar-nos-hi totalment.
Volem tancar aquest holograma amb aquesta fotografía de Montserrat. Estem amb en Josep Maria Llaurado i vull donar-li les gracies per la seva visita. No la vaig anotar en lloc, només en el cor. Diria que l'he de ubicar a la tardor del 2021. Em digué que ara no anava gaire a Montserrat, perquè haiva començat un servei a "Caritas" de Cambrils. Se'l sentia joiós. La seva mare feia poc que havia traspassat. M'explica que ell era l'hereu de la petita finca familiar, i ni que ho havien repartit amb el seu germà, ara ho havia donat tot el germà i nebots. Era lliure completament. Gracies Josep Maria per la teva visita. Pel 2022 que vaig tenir alguna conversa amb Faustina i Aurea, els vaig preguntar per Josep Maria. Em van respondre que havia traspassat, poc desprès de la seva mare. Que feia més d'un any. M'ha quedat el goig que en Josep Maria va venir a dir-me que: era lliure! Gràcies Amor Etern!b 
Dilluns 14 d'octubre de 2024
Unim L'Hologrma amb els septenis. Cercarem de posar la màxima atenció en l'instant present, on el Crist És Presnecia.
És un instant per a conectar el treball fet amb els septenis de Rudolf Steiner i COR PERDONAT No sé que ensortirà, però amb els guies que m'acompanyen segur que serà lluminós i ple d'esperaça. Sé que hi ha un canvi en aquest present. Ara cal obrir-se cada instant a la única Volunad Existent. L'Esperit Sant guia el camí! Sóc en la certesa que m'estimeu tinc plena confiança en Vos.
El mestre de l'Observació Kirnshna Murti m'acompanya des que la vida em va empenyer a
iniciar-me en la intuició de l'Esperit en relació amb l'ànima. Per a mi és un procès d'estirar la paciència, perquè l'atenció que requereix l'observació és el meu punt més feble. Però que hi farem: vivint s'aprèn a viure.
És un instant per a conectar el treball fet amb els septenis de Rudolf Steiner i COR PERDONAT No sé que ensortirà, però amb els guies que m'acompanyen segur que serà lluminós i ple d'esperaça. Sé que hi ha un canvi en aquest present. Ara cal obrir-se cada instant a la única Volunad Existent. L'Esperit Sant guia el camí! Sóc en la certesa que m'estimeu tinc plena confiança en Vos.
"Emergent" un video que és un portal.
El mestre de l'Observació Kirnshna Murti m'acompanya des que la vida em va empenyer a
iniciar-me en la intuició de l'Esperit en relació amb l'ànima. Per a mi és un procès d'estirar la paciència, perquè l'atenció que requereix l'observació és el meu punt més feble. Però que hi farem: vivint s'aprèn a viure.
enllaç a Mike's Nine Keys
enllaç a Vivir Nuestro Sueño Feliz!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada