El guiatge al perdó no dual.
Som ara i aquí
Fa uns vuit anys, vaig fer el curs de meditació, amb Carlos Murciego, el setembre de 2016, vaig seguir amb Integraació, vaig tenir per tutor a Agustín Ollero. Agustín em va facilitar la pel·licula "la Cabaña". Va ser l'impuls de fer un pas més endavant. que es va tancar l'octubre del 2017 i el novembre del mateix any engegàvem la Facilitació del Perdó que s'enllestia el juny del 2018.
No recordo com va anar, el juny de 2019 tancàvem Expressio, fet amb en Jorge Lomar. 
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película. De la mà del dolor del protagonista, vaig començar a permetre'm perdonar-me la desconfiança. Mai he estat sola, mai he estat abandonada, mai he estat rebut-jada. És impossible que Déu m'ha abandoni. Déu és l'Amor que dóna la Vida!
Gracies per aquest regal.
Però a poc a poc els poderosos del desaparegut Imperi Romà es van anar convertint en senyors feudals opressosrs. Convertits a la nova religió van dessenvolupar els sistemas per extendre l'esclavitut dels quí treballaven la terra i tenien petits grups socials.
L'ideari de gemanor, respecte i d'ofrena a Deú constant del treball acció constant i gratitud pels dons rebuts, es va anar esmicolant amb el canvi de generacions
Els germans de Núrsia 480 - 547
1209 - 1244 Cruzada contra los Càtaros.
Denominación derivada de Albi, ciudad situada en el suroeste de Francia—, también conocida como cruzada cátara o cruzada contra los cátaros, fue un conflicto armado que tuvo lugar entre 1209 y 1244, por iniciativa del papa Inocencio III con el apoyo de la dinastía de los Capetos (reyes de Francia en la época), con el fin de reducir por la fuerza el catarismo, una herejía de la Iglesia católica asentada desde el siglo XII en los territorios feudales del Languedoc, favoreciendo la expansión hacia el sur de las posesiones de la monarquía capetana y sus vasallos.
La guerra, que se desarrolló en varias fases, se inició con el enfrentamiento entre los ejércitos de cruzados súbditos del rey Felipe Augusto de Francia con las fuerzas de los condes de Tolosa y vasallos, provocando la intervención de la Corona de Aragón que culminó en la batalla de Muret. En una segunda etapa, en la que inicialmente los tolosanos alcanzaron ciertos éxitos, la intervención de Luis VIII decidió la sumisión del condado certificada por el Tratado de París (1229). En una prolongada fase final, las operaciones militares y las actividades de la recién creada Inquisición se centraron en la supresión de los focos de resistencia cátara, que, desprovistos de sus apoyos políticos, terminaron por ser reducidos. 
La guerra destacó por episodios de gran violencia (como la masacre de Béziers de 1209), provocó la decadencia de la herejía cátara, el ocaso de la hasta entonces floreciente cultura languedociana y la conformación de un nuevo espacio geopolítico en Europa occidental. 
La batalla de Beziers va ser beneïda pel Papa Inocenio II. Ni que aperentment la masacre Caàtra va acabar el 1244, el 1312 va ser cremat Guillem de Belibasta. Últim Catar assassinat per la Inquisició.
L'u d'agost de 1218 es funda en un petita capital de la mediterrània, el Comtat de Barcelona, l?ordre militar de la Mercè. Ells es regeixen per la Regla de S. Agustí d'Hipona, i les propies diferències que el seu compromís reclama. Els mercedaris fan els mateixos vots, que les altres ordres, les que assenyalà el Vaticà: Pobressa, castedad, obediència, i en sumen una cuarta; alliberar als germans més febles en la fe, donat la pròpia vida física si cal,
En Pere Nolasc (1180-1249) viatja a València i Mallorca i té èxit rescatant cinc captius a València, tres a Alger i varis a Mallorca i Granada. Entre l’any 1222 i el 1228, funda l'Orde militar de la Mercè, assessorat per En Ramon de Penyafort i amb el suport del rei Jaume I. El nou orde va ser aprovat l’any 1222 pel bisbe de Barcelona Berenguer de Palou II (¿?-1241), i uns anys més tard, el 1235, pel pontífex Papa Gregori IX (1143-1241).
Ramon Llull (Palma de Mallorca, dcC 1232-Mar Mediterráneo,
1316), también conocido como Raimundo Lulio en castellano, Raimundus o
Raymundus Lullus en latín, como رامون لول en árabe, como Raymond Lully por los
ingleses, Raimondo Lullo por los italianos o como Raymond Lulle por los
franceses, fue un laico próximo a los franciscanos (pudo haber pertenecido a la
Orden Tercera de San Francisco), filósofo, poeta, místico, teólogo y misionero
mallorquín.
Fue escritor, divulgador científico, misionero, teólogo, entre otras cosas, y dejó en estos ámbitos una obra ingente, variada y de muy alta calidad escrita en catalán medieval, latín y, aunque no se ha conservado ningún texto original, árabe. La mayor parte de ella aún no ha sido traducida al castellano.
Tirante el Blanco (Tirant lo Blanch en su título original en
valenciano/catalán) es una novela caballeresca escrita en torno 1460-1464 por
el noble valenciano Joanot Martorell (1410?-1465), y que se suponía concluida por Martí Joan
de Galba —idea que aún hoy no se descarta—, publicada en Valencia en 1490, en
pleno Siglo de Oro valenciano.
571 octubre 7, catòlics contra musulmans
En aquesta vida on aparentment vaig néixer l'any 1951, el referent més calr, si em miro en la esglèssia catòlica és el Sant Crist de Lepant.
1571 Papa Pio V
Desconec el valor que els germans de Núrsia li donaven a la crucificció, imagino que en aquells temps en que l'esglèssia asumia més poders en cada batalla guanyada, la mort que fou sembrada en nom de Déu, pels quí sentien el Crist dins seu degué ser complex de comprendre talment com ara.
Les lluites entre grups que immigraven i cercaven nous espais per afincar-se i desenvolupar-se va anar creixent amb l'assentamet gruapal. Les tribus es van converti al llarg dels segles en families podesosas segons els territoris que tenien i els esclaus o gent de la gleva, els que treballaven la terra. Les continues guerres van afeblir els conrreus, la gent no podia afincar-se en un espai, sembrar-lo i recollir-ne els seus fruits, degut al transit continuu dels guerrers del senyors feudals. Del segle XIII l XIV les epidemies i la gana van afeblir les ciutats, però les families monarquiques euroeas augmentaven les seves guerres de poder. enllaç Wikipedia Historia de Barcelona
Les families feudals de la peninsula Iberica van lluitar contra tots els qui els l'havien fet creixer, musulmans, jueus,.. La llista es llarga. 
La Guerra dels Segadors 1940-1659
La sublevación comienza con el Corpus de Sangre del 7 de junio de 1640, explosión de violencia en Barcelona (cuyo hecho más trascendente es el asesinato del conde de Santa Coloma, noble catalán y virrey de Cataluña) protagonizada por campesinos y segadores que se sublevaron debido a los abusos cometidos por el ejército real, compuesto por mercenarios de diversas procedencias, desplegado en el Principado a causa de la guerra con la Monarquía de Francia, enmarcada dentro de la guerra de los Treinta Años (1618-1648).
Josep Moragues i Mas
Casado con Cecília Regàs, natural de Arbucias, por
parentesco se relacionó con grupos de Osona que tenían problemas de todo tipo
con la gente de la comarca y que solían acabar de manera violenta.
Posteriormente trabó relación con los denominados vigatans (vigitanos),
habitantes de la Plana de Vich que mostraban una fuerte oposición a las
continuas incursiones del ejército francés.
El somni d viure en la Pau o, en Amor Incondicionat que és el mateis.
Cercant la Pau en camps sembrats de Crist.
Gracies per aquest regal.
Caiguda de L'imperi Romà 476 dC
Els seguidors de les ensenyances del Crist en Yeshua de Natzaret, es van sostenir units per desemvolupar un altre sistema social de convivència, aprofundint el que havien après. Però a poc a poc els poderosos del desaparegut Imperi Romà es van anar convertint en senyors feudals opressosrs. Convertits a la nova religió van dessenvolupar els sistemas per extendre l'esclavitut dels quí treballaven la terra i tenien petits grups socials.
L'ideari de gemanor, respecte i d'ofrena a Deú constant del treball acció constant i gratitud pels dons rebuts, es va anar esmicolant amb el canvi de generacions
Ens ha arribat el moment de centrar el viscut. Les memòries són una mica barrejades, perquè estirar el fil de la emòria col·lectiva que ens impacta, és confús.
Al morir Cesari, el abad Oliva intentó anexionarse el monasterio de Santa Cecilia. El monasterio de Ripoll tenía ya otras posesiones en la montaña, como el monasterio de Santa María pero se encontró con la oposición de los monjes de la comunidad.
En 1108, el conde de Barcelona ligó este monasterio al de Sant Cugat. A pesar de que la comunidad también se opuso a la unión, el cenobio quedó unido al del Vallés durante más de cincuenta años.
Más tarde pasó a depender del obispado de Vich. Aunque los monjes intentaron liberarse, en 1220 el obispado de Tarragona confirmó la dependencia diocesana del cenobio. 
Wikipedia Sant Iscle i Sta Victòria
Santa Cecília no va acceptar aquesta nova situació i Oliba va decidir fundar el monestir de Santa Maria al lloc on hi havia una antiga ermita amb el mateix nom.
El 722 amb la Batalla de Covadonga (Asturies), on els rebels al govern Islàmic, comendats per Don Pelayo, derroten l'execit Islmàmic i Don Pelayo es proclamat Rey d'Asturies i confirnat per l'Arquebisbe de Toledo, Urbano?. Han començat a Espanya les guerres contra l'Islam 
Les guerres dons van seguir sent l'eina del poder, ara en nom de Déu.
Aquesta pàgina s'obre per honrar als jardines de la Mare de Déu de Montserrat, els cuidadors de la Santa Muntanya. No ens cal anar acercar l'història de Montserrat ni del Vaticà, si que em cal, però, acceptar que la institució Benedictina és inseparable del Vaticà i li conserva obediència. Vist des d'aquest sector, el paissatge canvia. Em cal acceptar que l'hàbtil del monjo és dependent de la Mitra del Vaticà.
Sant Benet i Escolàstica de Núrsia, Italia 480 - Montecasino Italia 547- Nascuts en el sí d'una familia noble romana. Germans besons dedicats al servei de les Lleis de Crist.
Va ser Benet qui pogué estructura una Regla Monàstica Regla Benedictina, amb el suport de la lectura de les obres de Sant Agustí dHipona, 386. Bé, són nomes unes bases per a seguir endanvant la nostra reflexió.
Per la nostra branca Espiritual Eterna el camí és molt clar; acompanyar aql Crist en el seu Cami d'estendre l'Amor al Nostre Creador Etern Pare8Mare Indivisibles. Com ho expressem i els molts errors els qué donem forma per aprendre d'ells i desfer-los, és el llarg cami que hem convertit en temps.
Reconeguts i honrats els germans de Núrsia com ciratures eternes que ens mostren el millor camí a seguir, per acompanyar al Crist, podem observar d'on sembla que venim i on som.
A la Muntanya de Montserrat el 880 ja ji havia una hermita St. Cecília
L'Abadia de Santa Cecília el 945
El monasterio de Santa Cecilia de Montserrat es una antigua abadía benedictina que se encuentra en la localidad española de Marganell, en la comarca del Bages, provincia de Barcelona. Hasta 1954 residió en él una comunidad de monjas benedictinas. Es el primer monasterio documentado en la montaña de Montserrat.
Historia
El monasterio fue fundado gracias al empuje del que fue su primer abad, Cesari, quien contó con el patrocinio de Suñer I, conde de Barcelona y de su esposa Riquilda de Tolosa.
El 945 el obispo de Vich autorizó la formación del monasterio que sería regido por la regla de San Benito. El cenobio quedó bajo el control del obispado de Vich.
El monasterio de Santa Cecilia de Montserrat es una antigua abadía benedictina que se encuentra en la localidad española de Marganell, en la comarca del Bages, provincia de Barcelona. Hasta 1954 residió en él una comunidad de monjas benedictinas. Es el primer monasterio documentado en la montaña de Montserrat.
Historia
El monasterio fue fundado gracias al empuje del que fue su primer abad, Cesari, quien contó con el patrocinio de Suñer I, conde de Barcelona y de su esposa Riquilda de Tolosa.
El 945 el obispo de Vich autorizó la formación del monasterio que sería regido por la regla de San Benito. El cenobio quedó bajo el control del obispado de Vich.
En 1108, el conde de Barcelona ligó este monasterio al de Sant Cugat. A pesar de que la comunidad también se opuso a la unión, el cenobio quedó unido al del Vallés durante más de cincuenta años.
El monasterio funcionó como lugar de acogida de los peregrinos que viajaban a Montserrat. En el siglo XV entró en decadencia y en 1539 quedó unido de forma definitiva al monasterio de Santa María de Montserrat.
Abadia 1409
L'origen del monestir és incert, però se sap que, cap al 1011, un monjo procedent del monestir de Santa Maria de Ripoll va arribar a la muntanya per encarregar-se del monestir de Santa Cecília, amb la qual cosa el cenobi quedava sota les ordres de l'abat Oliba, de Ripoll.
Santa Cecília no va acceptar aquesta nova situació i Oliba va decidir fundar el monestir de Santa Maria al lloc on hi havia una antiga ermita amb el mateix nom.
A partir del 1082, Santa Maria va passar a tenir abat propi i va deixar de dependre del de Ripoll.
Aquesta ermita s'havia convertit en la més important de totes les que hi havia a la muntanya gràcies a la imatge de la Mare de Déu que s'hi venerava des de l'any 880.
El monestir aviat va esdevenir santuari, la qual cosa el va beneficiar, ja que els donatius i les almoines rebudes li van permetre anar creixent de forma constant. A la fi del segle xii, l'abat regent va sol·licitar que es permetés ampliar la comunitat de monjos a dotze, el mínim requerit perquè pogués ser considerada abadia.
El segle següent va ser el de l'inici de la lluita de Montserrat per aconseguir la seva independència del monestir de Ripoll. Durant el Cisma d'Occident, el priorat de Montserrat era fidel al papa de Roma, tot i que el monestir de Ripoll donava suport a Benet XIII d'Avinyó. El rei Martí l'Humà va aconsellar a Benet XIII que convertís Montserrat de priorat en abadia i posés al capdavant com a primer abat Marc de Villalba, que ho era de Ripoll des del 1408. El 10 de març de 1409, una butlla papal de Benet XIII va crear l'abadia de Montserrat. Amb tot, Ripoll continuava mantenint certs privilegis sobre Montserrat. Amb tenacitat, el seu primer abat aconseguí una butlla del papa Eugeni IV, l'11 de març de 1431, que alliberava definitivament Montserrat de tota servitud. 
El 1493, Montserrat va perdre de nou l'autonomia. El rei Ferran el Catòlic va enviar al monestir catorze monjos procedents de Valladolid, i Montserrat va passar a dependre de la congregació d'aquesta ciutat castellana. Durant els segles posteriors s'hi van succeir els abats catalans i castellans, i també els abats comanditaris no residents, entre els quals cal destacar el cardenal Giuliano della Rovere, futur papa Juli II. Aquell mateix any 1493, un frare de l'orde dels mínims, abans ermità de Montserrat, Bernat de Boïl, va acompanyar Cristòfor Colom en un dels seus viatges a Amèrica, cosa que va propiciar l'expansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat en aquest continent.
enllaç a Wikipedia Monestir de Montserrat
Reconquesta o de la "Retauració"que s'allarga fins el 1492. Entremig s'hi sumen les croades contra les heretgies. Heretges eren y són tots aquells que pensen diferent al pensament establert pel poder monàrquic-eclesial que al llarg de mil cinc cents anys ha governat la societat.
enllaç Wikipedia: Batalla de Covadonga
Les Croades van omplir la mar i la terra d'odi i sang. Lluites de poder Espanya-França- Catalunya- Italia
N'hi ha de tota mena, aquí vull pincellà l'heretgia Càtara que és la del nostre "petit territori" Em sembla que els Catars van practicar, fins on van poder els ensenyaments rebuts del Crist que conservaven amb certa fidelitat. La lluita interna entre el bé i el mal, però, es el repte de tot ésser humà.
N'hi ha de tota mena, aquí vull pincellà l'heretgia Càtara que és la del nostre "petit territori" Em sembla que els Catars van practicar, fins on van poder els ensenyaments rebuts del Crist que conservaven amb certa fidelitat. La lluita interna entre el bé i el mal, però, es el repte de tot ésser humà.
Denominación derivada de Albi, ciudad situada en el suroeste de Francia—, también conocida como cruzada cátara o cruzada contra los cátaros, fue un conflicto armado que tuvo lugar entre 1209 y 1244, por iniciativa del papa Inocencio III con el apoyo de la dinastía de los Capetos (reyes de Francia en la época), con el fin de reducir por la fuerza el catarismo, una herejía de la Iglesia católica asentada desde el siglo XII en los territorios feudales del Languedoc, favoreciendo la expansión hacia el sur de las posesiones de la monarquía capetana y sus vasallos.
La batalla de Beziers va ser beneïda pel Papa Inocenio II. Ni que aperentment la masacre Caàtra va acabar el 1244, el 1312 va ser cremat Guillem de Belibasta. Últim Catar assassinat per la Inquisició.
enllaç a Wikipedia las Cruzadas Albigense
enllaç a Vikipèdia Guillen Belibasta
Alguns éssers humans, quan el grup els converteix en capdavanters i renunciant als seus drets de Fills de Déu entreguen tot el poder el lider, comencen a posar les bases del que més endavant serà un enfrontament continuat per obtenir més poder negant als germans per centrar tot el poder en el grup que lidera.
Això vol dir, que dins del mateix grup lider hi ha enforntaments per assolir més poder com a individuu.
En mig 'aquestes lluites pel poder personal, emergeix l'Ordre militar del Mercedaris.
L'u d'agost de 1218 es funda en un petita capital de la mediterrània, el Comtat de Barcelona, l?ordre militar de la Mercè. Ells es regeixen per la Regla de S. Agustí d'Hipona, i les propies diferències que el seu compromís reclama. Els mercedaris fan els mateixos vots, que les altres ordres, les que assenyalà el Vaticà: Pobressa, castedad, obediència, i en sumen una cuarta; alliberar als germans més febles en la fe, donat la pròpia vida física si cal,
Són els Patrocinadors d'aquest Ordre. Pere Nolasc, un comerciant de Barcelona,
Un ric comerciant barceloní,
En Pere Nolasc (1180-1249) viatja a València i Mallorca i té èxit rescatant cinc captius a València, tres a Alger i varis a Mallorca i Granada. Entre l’any 1222 i el 1228, funda l'Orde militar de la Mercè, assessorat per En Ramon de Penyafort i amb el suport del rei Jaume I. El nou orde va ser aprovat l’any 1222 pel bisbe de Barcelona Berenguer de Palou II (¿?-1241), i uns anys més tard, el 1235, pel pontífex Papa Gregori IX (1143-1241).
A la mort d’En Pere Nolasc, l'Orde comptava amb 17 monestirs, que posseïen hospital i església pública. A més a més, l’Orde disposava de congregacions femenines a Barcelona, El Puig, Girona, Palma i Perpinyà, on tenien convents i beateris que seguien el principi de clausura.
Enllaç a Wikipedia Orden de la Merced
enllaç Wikipedia Raimundo de Peñafort
Fue declarado beato por la iglesia católica. Su fiesta se
conmemora el 27 de noviembre.Se le considera uno de los primeros escritores en usar una
lengua neolatina, el catalán, para expresar conocimientos filosóficos,
científicos y técnicos, además de textos novelísticos. Se le atribuye la
invención del nocturlabio.
Datos biográficos
Conocido en su tiempo por los apodos de Doctor Inspiratus (Doctor Inspirado), Doctor Illuminatus (Doctor Iluminado) o Arabicus Christianus (árabe cristiano), Llull fue una de las figuras más avanzadas de los campos espiritual, teológico y literario de la Edad Media. En algunos de sus trabajos (Artificium electionis personarum, 1247-83 y De arte electionis, 1299) propuso métodos de elección, que fueron redescubiertos siglos más tarde por Condorcet (siglo XVIII).
Fue escritor, divulgador científico, misionero, teólogo, entre otras cosas, y dejó en estos ámbitos una obra ingente, variada y de muy alta calidad escrita en catalán medieval, latín y, aunque no se ha conservado ningún texto original, árabe. La mayor parte de ella aún no ha sido traducida al castellano.
enllaç a wikipedia Ramon Llull
Es uno de los libros más importantes de la literatura
universal y obra cumbre de la literatura en valenciano. Se considera una
novela caballeresca muy moderna en comparación a lo que se escribía en aquella
época, pues incorpora humor, amor, reflexión sobre la muerte y la guerra.
Disfrutó de un notable éxito a fines del siglo XV gracias a sendas impresiones
incunables, de 1490 (Valencia, Nicolás Spindeler) y 1497 (Barcelona, Diego de
Gumiel), además de posteriores ediciones y traducciones a diversos idiomas.
enllaç a Wikipedia Tirant lo Blanch
571 octubre 7, catòlics contra musulmans
En aquesta vida on aparentment vaig néixer l'any 1951, el referent més calr, si em miro en la esglèssia catòlica és el Sant Crist de Lepant.
És éll dons qui ens porta a l'any 1571, octubre dia 7, "batalla de Lepant.
Els catòlics s'unien per lluitar contra els musulmans, les anus catoliques espanyoles, Feli II, eren comandades per Joan d'Austria, el seu germà natural.
L'armada Espanyola va vèncer i el Crist que portava la nao capitana, fou el nomenat posteriorment "el Sant Crsit de Lepant".
Cal recordar que en aquesta nao viatjava el quí fou gran escriptor Don Miguel de Cercantes Saavedra
Enllaç a "la batalla de Lepanto"
Desconec el valor que els germans de Núrsia li donaven a la crucificció, imagino que en aquells temps en que l'esglèssia asumia més poders en cada batalla guanyada, la mort que fou sembrada en nom de Déu, pels quí sentien el Crist dins seu degué ser complex de comprendre talment com ara.
Les lluites entre grups que immigraven i cercaven nous espais per afincar-se i desenvolupar-se va anar creixent amb l'assentamet gruapal. Les tribus es van converti al llarg dels segles en families podesosas segons els territoris que tenien i els esclaus o gent de la gleva, els que treballaven la terra. Les continues guerres van afeblir els conrreus, la gent no podia afincar-se en un espai, sembrar-lo i recollir-ne els seus fruits, degut al transit continuu dels guerrers del senyors feudals. Del segle XIII l XIV les epidemies i la gana van afeblir les ciutats, però les families monarquiques euroeas augmentaven les seves guerres de poder. enllaç Wikipedia Historia de Barcelona
Aquest petit recull només és per a mi, per comprendre i sentir que quan l'ésser humà nega al seu germà és nega así mateix. i, en algún moment cal investigar més m'he deixat enllaços per a seguir tantes trames bel·liques com calguí. Però, cal? La meva ànima només anhela Crist.
La sublevación de Cataluña, revuelta de los catalanes,
guerra de Cataluña o guerra de los Segadores (guerra dels Segadors, en catalán)
afectó a gran parte de Cataluña entre los años 1640 y 1652. Tuvo como efecto
más duradero la firma de la Paz de los Pirineos entre la monarquía española y
la francesa, pasando el condado del Rosellón y la mitad del condado de Cerdaña,
hasta aquel momento partes integrantes del principado de Cataluña, uno de los
territorios de la monarquía hispánica, a soberanía francesa.
La sublevación comienza con el Corpus de Sangre del 7 de junio de 1640, explosión de violencia en Barcelona (cuyo hecho más trascendente es el asesinato del conde de Santa Coloma, noble catalán y virrey de Cataluña) protagonizada por campesinos y segadores que se sublevaron debido a los abusos cometidos por el ejército real, compuesto por mercenarios de diversas procedencias, desplegado en el Principado a causa de la guerra con la Monarquía de Francia, enmarcada dentro de la guerra de los Treinta Años (1618-1648).
Tot plegat s'enllestí amb la "Pau dels Pirineus" La monaqrquia Espanyola cedia a Franç els territoris Pirinecs del Rossellò i el Conflent,
enllaç a Wikipedia Sublevación de Catalunya
Josep Moragues i Mas
Sacalm, Gerona, 1669 - Barcelona, 1715) fue un militar
español que luchó en el bando austracista en la Guerra de Sucesión Española, a
principios de 1714 se puso al servicio de los Tres Comunes durante la Campaña
de Cataluña (1713-1714).
Datos biográficos
José Moragues y Sobrevía, que más adelante firmaría como
José Moragues y Mas, nació en el Mas Moragues situado en San Hilario Sacalm.
Terrateniente, por diversas circunstancias se vio involucrado en movimientos
que tenían lugar en diferentes lugares de la zona en contra de las tropas
francesas que a menudo invadían y ocupaban el territorio catalán.
enllaç a Wikipedia José Moragues i Mas
enllaç a "Real Academia de la Historia" José Moragues i Mas
Com podem veure les families som guerreres. Els individuus que les conformem hauriem de cercar dins nostre el valor de la Pau i la Confiança en la Vida que ens ho dona tot gratuïtament si ni amagzamem i sabem trobar el que ens cal al nostre entorn.
Hi ha cuatre menes de families: la de neixement, és a dir; el papà, la mamà i els germans i els valors que ens tranmeten ells ens facilitaran integrar l'ampliació que els germans comporten. És aquí on hem d'aprendre que no tenim necessitat d'amagatzaments ni retencions. Seguidament ens trobem amb la familia socio/plítica per extensió socio/religiosa.
Els monjos del Monestir de Montserrat i els escolans ens parlen de que potser conviure en la Pau del Crist sigui possible, però, com el cant ho hem de conrear cada dia.
També he cercat l'histôria de l'Escolania de Montserrat a la Wikipedia, i el que ens en diu, ens tramet ell 1307, ho deixo exposat per alleugerir una mica tot el que hem vist fins aquí. 
La Escolanía de Montserrat (oficialmente y en catalán:
Escolania de Montserrat), perteneciente al Monasterio de Montserrat (en
Cataluña, España), es uno de los coros de niños cantores más antiguos de
Europa. Hay documentos del siglo XIV que testimonian su existencia como
institución de carácter religioso y musical.
1025: se funda la comunidad benedictina de Montserrat.
1307: primer documento que demuestra la existencia de la Escolanía, y ya se hace referencia a la saya que visten los chicos aún hoy.5
1479: son solicitados para cantar al Rey Fernando el
Católico en su visita a Barcelona.5
1494: Abad García de Cisneros habla de la importancia del
canto en relación con los chicos de la Escolanía. Son unos 205
s.XVI: Bartomeu Garriga, siendo niño cantor, promete que cuando sea mayor hará un gran templo para la Virgen. En 1560, como abad del monasterio, empieza a construir la basílica actual.
ss.XVII – XVIII: época de crecimiento. Aparecen los Maestros de la Escolanía: monjes que dirigen el coro y cultivan la composición del nuevo repertorio para el coro.
Monasterio de Montserrat a partir de la reapertura de 1844
Miquel Muntadas i Romaní (1858-1885). En 1862, el Monasterio
se une a la Congregación de Subiaco
Josep Deàs i Villar (1885-1921)
Antoni Maria Marcet i Poal (1921-1946)
Per a més informació aquí deixo enllaç a l'Escolania de Montserrat
i enllaç a Wikipedia Anexa Abades de Montserrat 1082 - 2021
Mosèn Cinto Verdaguer és el vincle més fort que els meus pares, Alfons i Matilde tenen amb el Santuari de Montserrat. L'espiritualitat de mosèn Cinto prenyada d'ànima de Crist, és la que els meus paes m'han ensenyat a cultivar.
El Montserrat de mossèn Cinto Verdaguer, el Nostre Montserrat!
Homenatge del Centre Excursionista de Catalunya a mossèn Cinto Verdaguer, inaugurat l'any 1956.
enllaç a Abadia de Montserrat.cat 2025
Joan Just Bertran i Joan Just i Riba, retrobaren la mateixa Unitat pregatnt mitjançcant l'Orgue. Instrument musical que disposa de teclat per a les mans i pedals pels peus. És dons un instrument on es practica l'equilibri en l'acció.
Joan Just Bertran 1897-1960
Gran pedagog, formà tota una generació de professionals de la música. Alguns dels seus exalumnes destacats han estat Jordi Savall, Maria del Rio Monfort, les pianistes Teresa Llacuna i Josefina Rigolfas, i el seu propi fill Joan (el futur abat de Montserrat Cassià Maria Just).
El seu fill
Cassià Maria Just i Riba (Joan Just i Riba, Barcelona, 22 d'agost de 1926 - Montserrat, 12 de març de 2008) fou un religiós i músic català, que fou abat de Montserrat des de 1966 fins a 1989, considerat un dels referents en la modernització de l'església catalana.
Durant el seu mandat va procurar mantenir la projecció religiosa de Montserrat com a referent en l'àmbit estatal i internacional, alhora que defensava el patrimoni històric i cultural del monestir i es preocupava per mantenir una bona convivència, guanyant-se fama de persona pluralista.En la seva empresa de defensa dels drets humans es va enfrontar en diverses 
Setembre 15, del 2026
És aquí, a casa, quan havent enllestit el recull de memòries familiars vaig voler fer un recull del que havia representat Montserrat en el nostre camí per obsequiar a l'Abad Cassia Just. Disposa d'una norenta de Butlletins per cercar informació i de l'Enciclopèdia Catalana per focalitzar els punts més febles. Vaig posar-me a treballar amb el recull Montserratí ·Ora et labora"
Aquesta és la primera fotografia que més em va interessar d'un dels primers butlletins que recordava la visita del Cardenal de Venecia a Montserrat, pocs mesos abans de ser anoment el 261è Papa de Roma,amb el nom de Joan XXIII. A la fotografia està acompanyar pel que aleshores era Abad de Montserrat Aureli Escarrè.Un abad molt criticat per tothomm, pels uns per catalanista, pels altres per colaboracionista. Com sempre en la controversia hi ha la diversió. ¿ oh no? 
1878 - 1946 Antoni Ma Marcet i Poal
Nomenat Abad de Montserrat el 1913
Antoni Maria Marcet i Poal (Terrassa, 5 de juliol de 1878 - Abadia de Montserrat, 13 de maig de 1946) fou un monjo de l'Abadia de Montserrat. Nomenat abat coadjutor el desembre de 1912, fou nomenat abat l'any 1913 en substitució del seu predecessor, Josep Deàs.
enllaç a Wikipedia: Antoni Ma Marcet i Poal
enllaç a Wikipedia; llistat d'Abats de Montserrat. 
A dalt el veiem amb el President de la Generalitat de Catalunya, Frances Macia i Llussà (1859 - Deecembre 25, 1933) l'any 1931, a Montserrat amb motiu de la inauguración del monument a Jacint Verdaguer.
A dalt el veiem amb el President de la Generalitat de Catalunya, Frances Macia i Llussà (1859 - Deecembre 25, 1933) l'any 1931, a Montserrat amb motiu de la inauguración del monument a Jacint Verdaguer.
Al costat del tex el President Francesc Macià i Llussà amb la seva familia, esposa Eugènia Lamarca i de Mier i les seves filles, Josefina i Maria, amb les netes.
Fill gran de Francesc Macià. Tots els que el van conèixer parlen de la seva bondat i simpatia. Una mena d’ovella negra de la família, genial i ocurrent, que anava pel seu compte i que va saber definir-se a si mateix amb una frase que volia inscrita a la seva làpida: “Aquí segueix descansant Joan Macià”
Gracies a un Facebook, he trobat aquestes fotografies. Sembla que el Facebook es d'una besneta de l'Avi Francesc.
Fill: Joan Macia Lamarca
Neixement el 1890
defunció el 14 de abril de 1962 (sábado) - Barcelona, Barcelona, Cataluña, España, a la edad de 72 años
Filla Josefina Macià Lamarca 1895-1983
Filla Maria Macia Lamarca 1897-1997
Filla Eugenia Macia Lamarca 1900-1903
enllaç a Wikipedia Francesc Macià i Llussà
Mosèn Cinto Verdaguer és el vincle més fort que els meus pares, Alfons i Matilde tenen amb el Santuari de Montserrat. L'espiritualitat de mosèn Cinto prenyada d'ànima de Crist, és la que els meus paes m'han ensenyat a cultivar.
L'obra literària de mosèn Cinto honra la Creació Sagrada Primera i tota ella cerca a Deu on la vista humana potalbirar.
La vida de mosèn Cinto és una vida absolutament entregada a servir a Deu, i dins d'aquest servir, descobrir que la relació més complexa és entre germans, entre humans.
enllaç a Wikipedia Jacinto Verdaguer
Homenatge del Centre Excursionista de Catalunya a mossèn Cinto Verdaguer, inaugurat l'any 1956.
Aquest monolit és dal al cim de Sant Jeroni. El mirador de mossèn Cinto és al punt més alt de Sant Jeroni on es por arribar caminant. Hi accedem per un munt d'escales, no recordo exactament quantes, 0 o 80 graons escarpats a la roca. L'escala era "protegida" per cordes a banda i banda.
enllaç a Abadia de Montserrat.cat 2025
L'escala que ens permet arriba, caminant amb cames llargues, al cim de Sant Jeroni.
És aquí, en el punt més alt de la muntanya de Montserrat, on mossèn Cinto retobava la perfecta Unitat del Pare i el Fill.
El camí per tornar a casa, d'on mai hem sortit, el retrobem cor endins.
Joan Just Bertran i Joan Just i Riba, retrobaren la mateixa Unitat pregatnt mitjançcant l'Orgue. Instrument musical que disposa de teclat per a les mans i pedals pels peus. És dons un instrument on es practica l'equilibri en l'acció.
Estem movent un present continuu.
Enguay les institucions commeren el centanari de Joan Just i Riba. Ell va voler ser monjo, volia servir al Crist. "No anteposar res a l'Amor de Crist" Aquest era el seu lema en ingressar al monestir de Montserrat.
Miquel Just i Antonia Bertran
Nascuts entre el 1855 o-1865 a Sant Cugat de Sesgarriges, Alt Panedés. Fou una familia que donà bons musicolegs
Joan Just i Bertran
(Sant Cugat Sesgarrigues, 5 d'octubre
del 1897 – Igualada, 25 d'abril del 1960)
va ser un músic, mestre de música i
compositor, molt vinculat a Igualada.
Cuadro de la Familia Riba de l'any 1890
Miquel Just i Antonia Riba
Van tenier 4 fills: Ernest, antoni, Joan 1897 i Maria
Gran pedagog, formà tota una generació de professionals de la música. Alguns dels seus exalumnes destacats han estat Jordi Savall, Maria del Rio Monfort, les pianistes Teresa Llacuna i Josefina Rigolfas, i el seu propi fill Joan (el futur abat de Montserrat Cassià Maria Just).
Com a compositor produí un centenar d'obres, que signà ocasionalment amb els pseudònims Grüber i Frommer. A més d'un gran nombre de cançons, pròpies i harmonitzades per a cor, fou autor de músiques per al teatre, goigs i sardanes.
Homenatges i distincions.
Retornar al Cant Etern
El dia 25 d'abril de 1960 va morir sobtadament al Conservatori mentre donava classes a una alumna.
El seu fill
Cassià Maria Just i Riba (Joan Just i Riba, Barcelona, 22 d'agost de 1926 - Montserrat, 12 de març de 2008) fou un religiós i músic català, que fou abat de Montserrat des de 1966 fins a 1989, considerat un dels referents en la modernització de l'església catalana.
Cassià Maria Just va continuar la línia marcada pel seu predecessor, l'exiliat abat Escarré, de defensa dels drets humans i de la personalitat catalana, així com de crítica a les jerarquies eclesiàstiques, a les que reclama més obertura als temps actuals en la línia marcada del Concili del Vaticà II.
La matinada del 12 de març de 2008 va morir a la infermeria del monestir de Montserrat als 81 anys després d'haver patit una embòlia tres dies abans.
Com podeu veure aquí hi ha moltes linees per desenvolupar, però, ara ho deixarem així.
enllaç a "el Miracle ets tú"
Des d'avui puc comtemplar els primers anys viscuts aquí, al C/ Trinxant, 144, 2n2a. Obertes al balcò de la Vida.
Just començar el decembre del 2002, el doctor Sancho em va donar la baixa i vam començar el procés per a obtenir la invalidesa. Tenia un fort dolor el maluc dret, i el doctor Sancho Navarro, no estava disposat a programar-me més operacions. Accepta la cadira de rodes Montserrar, per començar la manual.
Les llargues hores a casa esperant les dates per entrar a quirofan, les passava a l'ordinador. La mare sempre em va ajudar i facilitar l'activitaat de reculls de memòria que és, encara avui, el que dona sentit a les hores de quietud i silenci. Enllestides les memories familiars que treballava amb els llibres de James Redfiel, des de a "Novena Revelación fins a "Undecima Revelación- Shamballa" El que havia integrat de les lectures ho aplicava a la vida diaria, amb la mare, ella em absolutaa honestedat i sinceritat, jo tambñe però, potser darrera de les meves lectures i tapava la profunda carència de parella, que la mare no havia passat, però si va acompanyarme a acceptar la meva con ella havia acceptat el transit del pare el 1959.
Les llargues hores a casa esperant les dates per entrar a quirofan, les passava a l'ordinador. La mare sempre em va ajudar i facilitar l'activitaat de reculls de memòria que és, encara avui, el que dona sentit a les hores de quietud i silenci. Enllestides les memories familiars que treballava amb els llibres de James Redfiel, des de a "Novena Revelación fins a "Undecima Revelación- Shamballa" El que havia integrat de les lectures ho aplicava a la vida diaria, amb la mare, ella em absolutaa honestedat i sinceritat, jo tambñe però, potser darrera de les meves lectures i tapava la profunda carència de parella, que la mare no havia passat, però si va acompanyarme a acceptar la meva con ella havia acceptat el transit del pare el 1959.
El setembre del 2003 el llibre familiar estava enllestit i compartit. Vaig començar a repassar seriosament els "Butlletins Montserrat", els teniem des que el 1982, amb motiu de la visita del Sant Pare Joan Pau II, a Montserratt, l'editorial dels monjos va recueprar l'antic Butlletí i el va dur el present. A casa hi havia mées de cent Butlletins. En surten 4 a l'any..
El dossier entregat el pare Cassià Just.
Vaig muntat un dossier del meu recorregut en aquesta vida, cercantde viure al Crist a diari tal com el sentia dins meu. Vaig emsemblar la nostra petita vida, amb l'històric Montserratí que presentaven els monjos en els "Butlletins" Poc abans de la festa pels 90 anys de la mare, el novembre 24, del 2004, vam entregar el dosier el pare Abat Cassià Just el dossier qui el va acceptar amb sorpresa i respecte. Gràcies amic etern!.
El dossier va ser fet amb el programa "pagemaker-6". Actualment la configuració del Windonws no el permet, amb prou feines el Photihsoop.
El tex relatava la senzilla experrieència de la nostra vida familiar, les meves il·lusions i desencisos, les esperançes i les pors. L'anhel de Crist contraposat el meu ego. Tot això, amenit amb molts fracments de Btlletíns scanejats a casa, amb ensenyaments històrics i artícles escrits pels monjos d'aquells temps. Tot va ser scanejat a casa i imprés a casa.
És aquí, a casa, quan havent enllestit el recull de memòries familiars vaig voler fer un recull del que havia representat Montserrat en el nostre camí per obsequiar a l'Abad Cassia Just. Disposa d'una norenta de Butlletins per cercar informació i de l'Enciclopèdia Catalana per focalitzar els punts més febles. Vaig posar-me a treballar amb el recull Montserratí ·Ora et labora"
ANY 1939 - El día 28 de gener, dissapte, arriba a Montserrat
el monjo Ildefons Llobet, al trobar el monasteri tancat va tornar a marxar. El
dia 29, diumenge, a las nou del matí arriba a Montserrat el pare Severo Renyé i
a les tres de la tarda arriba el pare Aureli Mª Escarré i el monjo Albert
Miquel.
El Pare Aureli Ma Escarrè fou nomenant Abad de Montserrat l'any 1946.
Be, per a més informació cal recorrer als magnífics de l?Historia de Montserrat, edtat per "Publicacions de l'Abadia". Anselm Ma Albareda, 1946 i el del Pare Josep Massot i Muntaner 1972.
Monestir de Montserrat 1967, l'Abad Escarrè amb Pau Casals en una breu visita que se li permetè al gran violinista fer a Catalunya. Ell però retorna a Puerto Rico on va tornar al Pare Etern l'any 1973. En aquesta fotografia als acopanya Andreu Abelò.
Abad Aureli Ma Escarrè 1908-1968.
El monjo i historiador Anselm Ma Albareda, al Avaticà amb el Papa Joan XXIII l'any 1962.
El Vaticà es nutreix sovint dels monjos de Montserrat. L'escola benedictina ha donat grans pensadors que s'han especialitzat amb pedagogies de tots tipus.
Montserrat ha donat filòsofs, linguistes, arqueloegs, hsitoriadors, cal interesar-se per tot el patrimoni cultural que ha generat i genera l'Abadia de Montserrat.
Hem de recordar que el monjo Anselm Ma Albareda va recollir en un llibre l'Històira de Montserrat l'any 1949.
Enllaç a Joan XXIII "el Papa bo"
Quan vam conéixer a Maria Rossell de
Riera, del doctor Pere Tarres no en sàbiem res. Han passat molts anys, res no em queda de Maria Rossell i el seu marit en Pau Riera, siní el record de la bonessa d'abdos. És per això, que ara trobem aquí el doctor Pere Tarres i la sintesis l'Enciclopèida.cat té pbublicada. El doctor Tarrès era un home molts estimat en aquell temps a Montserrat. Però el temps passar i estèn la boira de l'oblit- Entre la Fundació que van crear sobre el seu prestigi i la canonització, poc en queda de la persona de la que Maria no es cansava d'enaltir dins del respecte més profuns-
Aquesta article publicat dons és en homenatge a Maria Rossell de Riera i al seu direcot espiritual fins el 1949, doctor Pere Tarrés i Claret.
Pere Tarrés i Claret
(Manresa, Bages, 30 de maig de 1905 — Barcelona, 31 d'agost
de 1950)
Fill d’obrers, alternà l’estudi de la medicina amb una forta activitat
dins la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la qual fou dirigent del
1931 al 1936. Com a vicepresident del consell federal participà en tota mena
d’assemblees de l’entitat i escriví nombroses Glosses al setmanari Flama.
Exercí de metge a Avinyó i a Monistrol de Calders fins que s’establí a Gràcia.
Malgrat que durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola fou perseguit
per la seva militància cristiana i hagué de viure amagat, al maig del 1938 fou
mobilitzat en un cos de sanitat fins a la fi de la guerra. 
Tingué una acció
destacada com a metge en la batalla de Baladredo, al juliol. Després de la
guerra ingressà al seminari de Barcelona i, un cop sacerdot (1942), fou vicari
a Sant Esteve Sesrovires i es llicencià en teologia a Salamanca (1944).
L’ambient eclesiàstic de la postguerra l’apartà del seu apostolat preferit,
entre els joves, però treballà sis anys als Centres d’Acció Catòlica femenina
de Sarrià. El 1947, amb Gerard Manresa, fundà la Clínica Sanatori de la Mercè i
intervingué en diverses obres assistencials. El 1949 fou nomenat consiliari de
l’Escola Catòlica d’Assistents Socials, on també exercí de docent. El 1973 li
fou publicat el seu Diari de guerra. Al setembre del 2004 fou beatificat.
enllaç a Enciclopèdia.cat Pere Taarés
L’any 1985, a partir del Servei de Colònies de Caritas, fou creada la Fundació Pere Tarrés, organització no lucrativa d’acció social i educativa, fonamentada en l’humanisme cristià, dedicada a la promoció de l’educació en el temps lliure, el voluntariat, la millora de la intervenció social i l’enfortiment del teixit associatiu. L’any 2016 l’entitat rebé la Creu de Sant Jordi.
Fotografia del descobriment de l'escultara dedicada al doctor Pere Tarrés, el 2 d'octubre de 1983. Auí hi veiem a l'Abad Cassia Ma Just. La mare i jo encara no el coneixiem, sinó per les celebracions de missa. L'any 1986, quan em preparaven per operar-me de nou, Maria ens invitar a saludar a l'Abad Cassià. Ens va explicar que li havia parlat de nosaltres, de la nostra situación i que ell voldria pregar per nosaltres si li ho permetiem. Maria ens acompanyava a la visita el 13 d'agost de 1986. Em sembla recordar vagament que el seu fill Isidre ens va venir a buscar i ens va retornar a casa el mateix dia, perquè veritalblement jo gairebé no podia fer una passa.
L'any 1989, l'Abad Cassià va renunciar voluntàriament al càrrec, i ni que estava molt ocupat, aleshores exercia com a visitador dels monestirs a tot Espanya, pero un parell de vegades l'any tenia un espai a la seva agenda per rebre'ns a la mare i a mi. Alguna vegada encara hi vam anar amb Maria.
Narcís Jubany i Arnau
(Santa Coloma de Farners, Selva, 1913, Barcelona, 26 de
desembre de 1996)Estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat el 1939. Es
doctorà en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma. Professor de dret
canònic al seminari barceloní, fou viceconsiliari dels joves d’Acció Catòlica,
canonge de Barcelona (1954) i bisbe auxiliar de Barcelona (1955).
El 1964,
elegit bisbe de Girona, inicià la renovació de certs aspectes de la pastoral.
Fou promogut a l’arquebisbat de Barcelona (1971), on succeí el controvertit
prelat Marcelo González Martín i féu una reestructuració moderada de
l’arxidiòcesi. El 1973 fou ordenat cardenal. Publicà, entre d’altres obres, El
voto de castidad en la ordenación sagrada (1952) i El diaconado y el celibato
eclesiástico (1964) i un recull de les seves glosses a Full Dominical . 
El 1990
renuncià a l’arquebisbat, on fou substituït per Ricard Maria Carles. L’any 1997
la Universitat Ramon Llull (URL), de la qual fou el principal impulsor, li reté
homenatge i li concedí, a títol pòstum, la Medalla d’Or. L’any 1999, les seves
despulles foren traslladades definitivament a la capella de la Mare de Déu de
l’Alegria de la catedral de Barcelona, seguint el desig que havia expressat en
vida.
Sol·lícit per Montserrat, que “sempre ha sabut estimar
Catalunya i els catalans”, el cardenal Jubany pujava cada any el 27 d’abril,
per presidir la missa conventual, el dia de la Mare de Déu de Montserrat.
El Pare Jaume Badia va atendre molts anys el Centre d'acolliment pastoral. El vam coneixer primer perque anàvem a fer un donatiu per a misses en agraïment pel goig dels dies que passàvem a Montserrat, després mitjançant la senyora Maria Riera vam acabar subscrites al Butlletí de Montserrat, i l'anàvem a pagar al despatx del Centre Pastoral on hi havia el pare Jaume. Angel del Cel caigut a lterra.
Si donem una ullada al blogger Cor Perdonat, entre els anys 1990 i 2004, si fa no fa i trobarem diverses vegades les trucades del Pare Jaume. 
A la fotografia de dalt i veien a un altre germa ben proper Andreu Soler i Seguís-Bandrich. Lloret de Mar 6 de novembre de 1931-Montserrat 14 d'abril de 2008. l germà Andreu en aquella època era un dels pocs monjos que tenia carnet de conduir, i d'una manera o altre era el conductor de l'Abad Cassià Just i d'altres monjos que s'haviend e despplaçcar per a les seves activitats.
Us he presentat els monjos que vam conéixer pel sol fet d'anar a passar uns dies l'estiu, al llarg de força anys. Un altre monjo força conegut és el P. Daniel Codina i Giol. Entre els anys 1980-1988 amb el Pare Gregori presentaven els cursos que es feien des de finals de juliol fins a finals d'agost.
Els cursos de de direcció de cants litúgics, són d'una durada de una semana o 10 dies depenen de l'epoca, hem de pensar que actualment encara es fan. A la fotografia del costat veiem al Pare Gregori Estrada, director dels cants a les celebracions de la Basílica.
Sembla que des de, potser el 2006 o 2009 d'aquestes tascas se'n ocupa el germa Andreu Martines Motos. Amb quí vaig tenir la sort de participar en una d'aquestes semanes l'agos del 2014.
Bonaventura Ubach i Medir. Barcelona, 2 d'abril de 1879, Montserrat 19 de febrer de 1960.
Escrigué entre d'altres: Libros: Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq (1922-1923), El Sinaí: viatge per l'Aràbia pètria cercant les petjades d'Israel. S'espezialitzà en llengua Hebrea al llarg de diversos anys. El 1929 juntament amb altres monjos del Monestir empregueren el treball de traduir la Biblia al Català, directament de l'Hebreu. La que actualment coneixem com "la Biblia de Montserrat"
Un dels altres Biblistes fou el Pare Pius Ramon Trgan i Colilles. Esparreguera 1928 - Monestir de Montserrat.
L’1 d’abril de 1989, el cardenal Jubany presidí la benedicció abacial del P. abat de Montserrat, Sebastià Bardolet. Aquell dia el cardenal Jubany deia: “Recordeu que sou abat, no solament d’un monestir il·lustre per la seva història i pel seu guiatge espiritual, cultural i litúrgic, que de segles ha exercit, sinó també, d’aquest monestir, que és custodi de la imatge entranyable de la Mare de Déu de Montserrat. Ella és el cor i l’ànima de Catalunya i celestial patrona de les diòcesis catalanes”.
enllaç al blogger "la Veritat us farà lliures"
L'Abad Sebastià Bardlet i Pujol
(Torelló, Osona,13 de març de 1934)
Abat de
Montserrat. Ordenat de
sacerdot (1957), estudià tres anys al Pontificio Istituto di Musica Sacra de
Roma, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia. De retorn
al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou
prefecte de l’escolania durant nou anys. El 1977 l’abat Cassià Just el féu
secretari particular seu i l’any següent el nomenà prior del monestir, càrrec
que exercí fins el 1989, en què, per resignació de l’abat Just a l’abadiat, fou
elegit pels monjos abat de Montserrat. 
L'Abad Bardolet acull "la renovació de la Flama de la Llengua" Febrer 1990 El seu abadiat es caracteritzà per la renovació de nombrosos edificis de l’abadia, entre els quals la basílica del monestir (1996).El 1997 creà la Fundació Abadia de
Montserrat 2025 amb l’objecte de recaptar fons econòmics, bàsicament en el si
de la societat catalana, amb vista a restaurar el conjunt arquitectònic de
Montserrat i els serveis que s’hi ofereixen. Presentà la renúncia com a abat de
Montserrat a l’abril de l’any 2000 i fou substituït per Josep Maria Soler i
Canals.
És en l'Abaciat de l'Abad Bardolet, que primerament s'actualitzarant les "Lleis del Patronat de la Muntanya"L'Abad Bardolet obre la porta a la modernització de la gestió econòmica.
El juliol de 1994 haurà d'enfrontar un altre incendi que gairebé destrueix el Monestir i pel decembre de 1995 tindrà aigua a dojo. Les inundacions van afectar tots es accessos.
Els monjos però sempre troben el camí de sortida.
Amb ell comença la restauració i millora dels edificis del Monestir i els accessos a la Muntanya. És en aquesta època que es crea el peatge per accdeir a la Muntanya en determinades hores. Es posen les bases que permeterant la recuperació del Cremallera.
D'aleshores fins el 2020 el Santuari de Montserrat ha estat ben present en els nostres dies. Hem d'agrair a un altre Rossell, Maria Rossell casada amb Pau Riera i afincada a Vilafranca del Penedès, l'apropament cap els monjos. Maria i Pau, passaven les vacances escolars dels seus nets Roger i Natalia, a Montserrat. Això vol dir de finals de juny fins passat la Marede de Déu d'agost.
D'aleshores fins el 2020 el Santuari de Montserrat ha estat ben present en els nostres dies. Hem d'agrair a un altre Rossell, Maria Rossell casada amb Pau Riera i afincada a Vilafranca del Penedès, l'apropament cap els monjos. Maria i Pau, passaven les vacances escolars dels seus nets Roger i Natalia, a Montserrat. Això vol dir de finals de juny fins passat la Marede de Déu d'agost.
Maria Riera fou una persona molt religiosa i va tenir per molts anys de conseller espiritual a mossèn Pere Tarres, quan ell va tonar el Goig del Pare, el conseller espiritual de Maria fou l'Abat Cassià Maria Just. 1966-1989 i aquí comença la nostra sencilla relació amb els jardiners del Jardí de la Mare de Déu: els monjos benedictins. 
El germà Carles Solà i Franquesa, nascut a Barcelona en la familia Solà - Franquesa que dels vuit fillls que tenia sis van estar totalment dedicats al servei de Déu. El germà Carles va ser sagriatà de la Basílica de Montserrat per més de cinquanta anys.
El germà Carles Solà i Franquesa, nascut a Barcelona en la familia Solà - Franquesa que dels vuit fillls que tenia sis van estar totalment dedicats al servei de Déu. El germà Carles va ser sagriatà de la Basílica de Montserrat per més de cinquanta anys.
Era el gemà dels llantions com li deien els escolans i els nens i nenes familiars dels escolans que passaven esl estius a Montserrat. 
Aleshores els escolans no feien vacances i els seus pares i germans passaven una part de l'estiu a Montserrat, per tal d'estar amb els seus fills. Els escolans entraven més a menys a 6 -7 anys i en surtien als 14. A partir dels anys 70 quan acabaven la bàsica també havien de marxar.
Aleshores els escolans no feien vacances i els seus pares i germans passaven una part de l'estiu a Montserrat, per tal d'estar amb els seus fills. Els escolans entraven més a menys a 6 -7 anys i en surtien als 14. A partir dels anys 70 quan acabaven la bàsica també havien de marxar.
Amb la mare van tenir el goig de coéixer la mare i a germa d'en Carles. Teresa. la seva germana es monja beneta, també i estava destinada al Monestir de Sant Pere de les Puel·les al barri de la Bonanova. El germà Carles Solà tornà a la Casa Gran del Pare/Mare Etern el 10 de gener del 2015. Ens retrobarem posant llantions al Cel germà Carles, mai us oblidarem.
El Pare Jaume Badia va atendre molts anys el Centre d'acolliment pastoral. El vam coneixer primer perque anàvem a fer un donatiu per a misses en agraïment pel goig dels dies que passàvem a Montserrat, després mitjançant la senyora Maria Riera vam acabar subscrites al Butlletí de Montserrat, i l'anàvem a pagar al despatx del Centre Pastoral on hi havia el pare Jaume. Angel del Cel caigut a lterra.
El Butlletí de Montserrat inicialment s'edità a partir de 1926, però l'any 1936 amb la Guerra Civil es va suspendra- L'any 1982, amb l'avinentesa dels preparatius per la visita de Sa Santedad el Sant Pare de Roma, es va reemprendre. Des d'aleshores el pare Juam Badia en fou el director fins practicament l'any 2009 o 2010.
El Pare Jaume ens va deixar per tornar a l'Origen Etern el 7 de febrer de 2011.
Aquests aspecte acollidor d'aquests monjos que atenien els feligressos que no passàvem més enlla de la Basíca o del Cambril. La paciència del Pare Gregori quan dirigia els cants de les celebracions i s'adonave que la teva atenció era en un altre lloc, la seva rialla tendra.
Andreu Soler va ser un dels monjos més acitus en el servei a la caritat. El 1957 potencià de nou el servei del "Grup d'escoltes de Montserrat" El seu compromís amb l'Hospitalitat de Lourdes, cercant mitjans i gestionant els dos viatges anuals de L'Hospitalitat a Lourdes.
No, Andreu mait t'oblidarè. T'estimo com sempre!
Sembla que des de, potser el 2006 o 2009 d'aquestes tascas se'n ocupa el germa Andreu Martines Motos. Amb quí vaig tenir la sort de participar en una d'aquestes semanes l'agos del 2014.
Aqui el veiem. Andreu també es un foll de la música, organiste, etec...
Els pares Traductors de la Biblia
Bonaventura Ubach i Medir. Barcelona, 2 d'abril de 1879, Montserrat 19 de febrer de 1960.
Monjo Benedictí, Montserrat.
Abans que les lletrs les pedres feren l'història. El Pare Hubac és el monjo apassionat per l'arqueologia a l'Orient Mitjà. En els seus viatjes va enriquir Montserrat amb autènticas meravelles que posteriorment i quan l'economia Montserratina ho ha permès s'han mostrat en els espai de Museu, que al llarg del temps s'han pogut crear fins a culmina amb l'actual Museu conegut arreu del món.
El 1929, amd d'altres monjos emprengueren el projecte de traudir directament del
Vaig tenir el goig de poder ser en un dos dels seminaris que el Pare Pius va fer a Montserrat, disn d'una proposta amb la Universitat de Barcelona. Degué ser cap a l'any 2008-2009. Sencillamnet un goig podr escoltar la veu de la saviesa. Ens va regalar els participans en el seminari "El cant de la Perla". Gràcies Pare Pius sempre el durem en el cor. 
Pare Oriol Ma Diví: nom de religió de monjo benedictí Pere Diví i Coll.
Pare Oriol Ma Diví: nom de religió de monjo benedictí Pere Diví i Coll.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 12 de febrer de
1924 — Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages, 21 de març de 2013)
Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i
s’ordenà sacerdot l’any 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional de
Barcelona, i el 1956 ingressà al monestir de Montserrat, i s’especialitzà en
l’art de la xilografia sota la direcció d’Antoni Ollé Pinell al Conservatori de
les Arts del Llibre. A partir del 1964 començà la seva producció artesanal
d’exlibris, art en el qual arribà a excel·lir. 
L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer premi de la Biennal Itàlia-Espanya d’Ortona. Fou convidat a exposar a les ciutats poloneses de Katowice (1996) i Wrocław (1997). Al novembre del 1997, el Museu de Montserrat li dedicà una exposició monogràfica. Participà activament
L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer premi de la Biennal Itàlia-Espanya d’Ortona. Fou convidat a exposar a les ciutats poloneses de Katowice (1996) i Wrocław (1997). Al novembre del 1997, el Museu de Montserrat li dedicà una exposició monogràfica. Participà activament
En 1971-83 formà part de la comunitat de Montserrat a l’institut ecumènic de Dayr al-Ṭanṭūr (Jerusalem).El pare Oriol Diví, treballava la xilografia. Els seus ex-libris son conegust arreu del món que cerca amb admiració les primeres escriptures sorgides dels monestris.
Xilogrfies i videos. D'ahir a demà passant per ara!
Aquí hi pujarem dos videos que ens permeten introduir al germà Anton Gordillo, d'ell en parlarem més endavant, però mostrem que la digitalizació de les comunicacions Montserratines han arribat de la seva mà. Amb ell, juntament amb d'altres monjos joves sobre l'època actual audio/visual.
Enllaç a un Ladies Vallbona
Com jo tinc poca traça, deixarè posat aquest video del pare Oriol, Només veure'l em posa davant el monjo que a casa estimem. Enamorat de Déu, dedica la seva vida a manifestar-lo en tot all`que fa i és.
El Pare Oriol un expressió senzilla del "Ora et Labora". Com tants d'altres. la expressió que em sorgeix es " Tot el que facis, fes'ho per a servir a Déu" A Déu no li cal ser servit, però a nosaltres: si ens cal servir-lo i servir-nos en Ell. Per cert: si no ets monjo també post viure psant a Déu Primer en to.
Viure és sorprendre'ns a cada instant gaudint de la meravella. Gràcies Pare Oriol, i de la seva mà entrarem al Pare Hilari Raguer i Suñer. El febrer del 2013, el Pare Hilari va viure una de les operacions més modernes que es feien a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Va trigar mesos a reger.se. Però el septembre de 2013, era al Monestir i per nadal semblava realment un nou nascut.
La seva biografia és molt interessant, els mots que s'han dit motl en el seu comiat sön que era: monjo, historiador
( es ca ocupar molts ansy dels arxius històrics de Montserrat), biblista, independista i podem dir escriptor: tenia més d'una trentena de llibres publicats.N'he llegit dos "els monjos de Montserrat" I Ser independentista no és cap pecat.
L'any 2013, en que jo vivia més a Montserrat que a Barcelona, em va tocar de ven aprop el trapàs del Pare Divi Oriol, de fet el decembre del 2012 en cara vaig gaudir del regal rebre la seva benvinguda el món dels oblats.
Aix´, com uns mesos més tard me la va regalar el Pare Hilari.
Em cal mirar enrere per reemprendre el fil de la memòria.
enllaç a 1951 - 1997 Decembre 31
enllaç en aquest blogger: Jacint Verdaguer i Santaló