Fa uns vuit anys, quan estava fent el curs de meditació, amb Carlos Murciego, era el septembre de 2016, vaig seguir amb Integraació, vaig tenir per tutor a Agustín Ollero.
Va ser Agustín que em va facilitar la pel·licula "la Cabaña". Va ser l'impuls de fer un pas més endavant. que es va tancar pel l'octubre del 2017 i el november del mateix any engegàvem la Facilitació del Perdó que s'enllestia el juny del 2018,
No recordo com va anar que el juny de 2019 tancavem Expressio, fet amb en Jorge Lomar.
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.
Gracies per quest regal.
Barcelona, dijous 29 d'agost de 2024.
Permeto que els ángelets inspirin aquests moments que són de Pau i joia per a mi i desitjo que per a ells.
Estava jugant en el Jardí del Pare, amb els nostres germans i germanes quan se'm acostar el preceptor per a dir-me que seria bo per ami i per els meus germnas que els n'és a fer una visita a la terra. Quan el preceptor em veiè la cara d'espant: em digué-no t'espantis, no et deixarem soleta, tindràs un papà i una mamà que t'estimarant molt, una familia que t'abracarài, si això fos poc, ben a prop i tindràs el Jardí de la Mare: La Muntanya Serrada: Montserrat.
El preceptor dirà el que vulga, a mi em sembla que aquest poble segueix molt entabanat amb la gresca.
Escolteu quan vaig néixer l'agost, el dia15 de 1951, a Barcelona, Espanya era governada per la dictadura del General Franco, Estats Units d'America, amb el consens d'Europa, havien engegat les dues primeres bombes atòmicas, una a Hirosima, l'altre a Nagasaki, Japó, l'any 1945 amb el pretex d'acabar la Segona Guerra Mundial, a sí, perquè ara les guerres ´son mundials- Sempre estan actives, pero si als diaris diuen que estem en pau, dons... estem en pau.
El 1948 a Nova delhi, l'India era assassinat el Mahatma Gandi, el lider de la Pau.
Caram potser m'he entretingut massa en el camí.
¿Què puc tornar enrere? No, no pot ser. 
El Crtist, el nostre Germà Gran, en el govern del Vaticà hi tenia en Pius XII, que feia el que podia beneïnt canons: quin remei!
El Crtist, el nostre Germà Gran, en el govern del Vaticà hi tenia en Pius XII, que feia el que podia beneïnt canons: quin remei!
El papà i la mamà, amb això estaven ben atabalats. M'estimaven molt, però una parròquia tan guerrera i primmirada els tenia desconcertats. 
Malgrat tot quan tenia cinc anys, el papà i la mamà em van portar a la Muntanya de Montserrat per oferir-me a la Mare de Déu.No el recordo gaire aquell dia, però segur que va ser marevellós!.
Malgrat tot quan tenia cinc anys, el papà i la mamà em van portar a la Muntanya de Montserrat per oferir-me a la Mare de Déu.No el recordo gaire aquell dia, però segur que va ser marevellós!.
El 6 d'abril de 1959, jo tenia 7 ansy, Déu Nostre Senyor va cridar el papà al Jardí Gran, al del Cel. Des d'aleshores per aquí baix la mare i jo ens hi vam sentir una mica soles: ens faltava el caliu del papà. 
Com ha anat el camí, no cal que ho torni a explicar. Está molt expressat en aquests mateixos bloggers. Aqui hi anirè centrant els nostres monjos de Montserrat, hep no tots he!. Els que hem tingut una mica aprop la mare i jo, i els quí ens han volgut sentir una miqueta. Ja s'ha sap que ells, vull dir els monjos, tenen molta feina.
Com ha anat el camí, no cal que ho torni a explicar. Está molt expressat en aquests mateixos bloggers. Aqui hi anirè centrant els nostres monjos de Montserrat, hep no tots he!. Els que hem tingut una mica aprop la mare i jo, i els quí ens han volgut sentir una miqueta. Ja s'ha sap que ells, vull dir els monjos, tenen molta feina.
Fins a poc més de vint anys, sóc poc Montserratina, i encara menys d'esglèsia. No ens trobareu a l'esglèsia, parlo en plural, perquè ja sabeu que la mare i jo som indivisibles. Preguem a casa ens confessem amb les estrelles i mirant-nos de fit a fit, la mare i jo no teniem res per amagra-nos. 
La primavera de 1967 El tiet Jaume, el germà petit de la mamà. es compra cotxe. És el primer de la nostra familia que té cotxe. El tiet Jaume i la seva dona, la tieta Anita, són els que viuen amb la iaia. En tenir el cotxe el tiet refar els vincles amb la nostra familia de Sant Esteve Sesrovires. És la familia per part de la iaia, El primer viatge el fan amb la iaia i la seca cosina Enriqueta, allà a Sant Esteve hi tenen l'altre cosina que encara viu: l'àvia Trinitat.
La familia de Sant Esteve els convida a tornar per la Festa Major, la primera setmana d'agost i l'àvia Trinitat li demana que li portí a la Matildeta, la nena de la sea cosina, a la meva mare.Així ho el tiet la primera setmana d'agost ens porta a Sant Esteve. Tampoc cal que us ho torni a explicar, ja está escrit. No´mes cal assenyalar que la familia de Sant Esteve ens obre els braços a la mare i a mi.
Ens proposen de fer alguna vegada una sortida a Montserrat amb ells. Són molt Montseratins i pujan a Montserrat diverses vegades l'any. Pujem fan la pregària i a dinar a casa.
Tot just comença la nostra relació. Serà amb ells que obrirem la nostra relació amb Montserrat, i amb ells compartirem moltes hores de vida, esperança i tristor, així és per nosaltres compartir vida, moments de tot on el respecte i l'amor a l'atre ens permet acompanyar-lo.
La primavera de 1967 El tiet Jaume, el germà petit de la mamà. es compra cotxe. És el primer de la nostra familia que té cotxe. El tiet Jaume i la seva dona, la tieta Anita, són els que viuen amb la iaia. En tenir el cotxe el tiet refar els vincles amb la nostra familia de Sant Esteve Sesrovires. És la familia per part de la iaia, El primer viatge el fan amb la iaia i la seca cosina Enriqueta, allà a Sant Esteve hi tenen l'altre cosina que encara viu: l'àvia Trinitat.
La familia de Sant Esteve els convida a tornar per la Festa Major, la primera setmana d'agost i l'àvia Trinitat li demana que li portí a la Matildeta, la nena de la sea cosina, a la meva mare.Així ho el tiet la primera setmana d'agost ens porta a Sant Esteve. Tampoc cal que us ho torni a explicar, ja está escrit. No´mes cal assenyalar que la familia de Sant Esteve ens obre els braços a la mare i a mi.
Ens proposen de fer alguna vegada una sortida a Montserrat amb ells. Són molt Montseratins i pujan a Montserrat diverses vegades l'any. Pujem fan la pregària i a dinar a casa.
Tot just comença la nostra relació. Serà amb ells que obrirem la nostra relació amb Montserrat, i amb ells compartirem moltes hores de vida, esperança i tristor, així és per nosaltres compartir vida, moments de tot on el respecte i l'amor a l'atre ens permet acompanyar-lo.
A la fotografia de dalt hi veiem a sisset Rossell Estrada amb el seu fill Jaume. No, ja van amb carro. Sisset jubilat s'ocupa de la vinya i de l'hort, Jaume el seu fill treballa de xofer de camió i és repartidor. Jaume és casat i té dos fills: un noi l'hereu, en Narcís i la Montserrat. 
El 25 de març de 1968 l'àvia trinitat va retornar a Cel Original, aquell en que les seves pregaries van alimentar on ella estava. La vam acomiadar amb tot el respecte i gratitud que la seva Presència Eterna ens facilitava. A la mare i a mi, ens va deixar per penyora la relació amb els seus fills, Sisset i Maria, i les families uqe havien creat. Sisset, casat amb Gumersinda Torrens, els qui vivien a Cal Rajoler, tenein dos fills.
En Jaume del que ja he comentat, i Trinitat casada amb Pepito Margarit, que vivien a la plaça de l'esglèsia i tenien una nena, Anna Ma, nascuda el 9 d'octubre de 1966. La primavera de 1968, el 26 de maig van tenir la segona nena, Asumpta. L'altre fill de l'àvia Trinitt Joan, també casat i amb fills grans, com en Sisset, i van tenir relació, però molt esporàdica. La fella de l'àvia, Maria, de joveneta havia estat molt amiga de la meva mare, i aquells bells records les van reunir. Casada amb en Jaume Perallada tenien una filla Dolors, ja casada també, amb en Francesc Vilanova i, quan ens van obrir la porta de la seva amistad, el jove matrimoni tenia dos fills: Frances i Marta i Dolors també esparava un nou fill pel 1968, més cap a l'estiu.
El 25 de març de 1968 l'àvia trinitat va retornar a Cel Original, aquell en que les seves pregaries van alimentar on ella estava. La vam acomiadar amb tot el respecte i gratitud que la seva Presència Eterna ens facilitava. A la mare i a mi, ens va deixar per penyora la relació amb els seus fills, Sisset i Maria, i les families uqe havien creat. Sisset, casat amb Gumersinda Torrens, els qui vivien a Cal Rajoler, tenein dos fills.
En Jaume del que ja he comentat, i Trinitat casada amb Pepito Margarit, que vivien a la plaça de l'esglèsia i tenien una nena, Anna Ma, nascuda el 9 d'octubre de 1966. La primavera de 1968, el 26 de maig van tenir la segona nena, Asumpta. L'altre fill de l'àvia Trinitt Joan, també casat i amb fills grans, com en Sisset, i van tenir relació, però molt esporàdica. La fella de l'àvia, Maria, de joveneta havia estat molt amiga de la meva mare, i aquells bells records les van reunir. Casada amb en Jaume Perallada tenien una filla Dolors, ja casada també, amb en Francesc Vilanova i, quan ens van obrir la porta de la seva amistad, el jove matrimoni tenia dos fills: Frances i Marta i Dolors també esparava un nou fill pel 1968, més cap a l'estiu.
No cal tampoc tornar a relatar el que ja está més que expressat. 
Deixar clar que la relació amb el Santuari de Montserrat ha vingut de la mà de la familia Rossell de Sant Esteve. Enllaç Cor Perdonat
Enllaç a Cor Perdonat
Enllaç a Cor Perdonat
Després es pot anar seguint...
La relació amb els descendents de la familia de S. Esteve es comença a dissoldre a partir de l'any 2015
Com a última fotografia del grup de Sant Esteve de Sesrovires, pujarè la de pasqüa de 1972. En aquell temps les families Rossell, Margarit i Perallada sumaven mones, com si ells fossin la pastisseria.
Veiem a Narcis Rossell amb la seva germana Montserrat. Al costat Natalia, darrera Marta i darrera Frances Perallada. a la dreta de la fotografia veiem a Assumpta Margarit i darrera a Anna Ma. Davant, damunt les cadires una petita exposició de les mones que sumavne.
L.'onze d'agost de 1972 en Sisset Rossell Estrada va tornar a la Casa del Pare/Mare Etern reforçant els vincles que ens unien a la seva familia.
L'any següent, les families d'en Sisset van voler passar uns dies a Montserrat, la primera setmana d'agost i ens hi van convidar.
D'aleshores fins el 2020 el Santuari de Montserrat ha estat ben present en els nostres dies. Hem d'agrari a un altre Rossell, Maria Rossell casada amb Pau Riera i afincada a Vilafranca del Penedès, l'apropament cap els monjos. Maria i Pau, passaven les vacances escolars dels seus nets Roger i Natalia, a Montserrat. Això vol dir de finals de juny fisn passat la Marede de Déu d¡agost.
Maria Riera fou una persona molt religiosa i va tenir per molts anys de conseller espiritual a mossèn Pere Tarres, quan ell va tonar el Goig del Pare, el conseller espiritual de Maria fou l'Abat Cassià Maria Just. 1966-1989 i aquí comença la nostra sencilla relació amb els jardiners del Jardí de la Mare de Déu: els monjos benedictins.
El germà Carles Solà i Franquesa, nascut a Barcelona en la familia Solà - Franquesa que dels vuit fillls que tenia sis van estar totalment dedicats al servei de Déu. El germà Carles va ser sagriatà de la Basílica de Montserrat per més de cinquanta anys.
Era el gemà dels llantions com li deien els escolans i els nens i nenes familiars dels escolans que passaven els estius a Montserrat.
El Pare Jaume Badia va atendre molts anys el Centre d'acolliment pastoral. El vam coneixer primer perque anàvem a fer un donatiu per a misses en agraïment pel goig dels dies que passàvem a Montserrat, després mitjançant la senyora Maria Riera vam acabar subscrites al Butlletí de Montserrat, i l'anàvem a pagar al despatx del Centre Pastoral on hi havia el pare Jaume. Angel del Cel caigut a lterra.
El Butlletí de Montserrat inicialment s'edità a partir de 1926, però l'any 1936 amb la Guerra Civil es va suspendra- L'any 1982, amb l'avinentesa dels preparatius per la visita de Sa Santedad el Sant Pare de Roma, es va reemprendre. Des d'aleshores el pare Juam Badia en fou el director fins practicament l'any 2009 o 2010.
El Pare Jaume ens va deixar per tornar a l'Origen Etern el 7 de febrer de 2011.
Aquests aspecte acollidor d'aquests monjos que atenien els feligressos que no passàvem més enlla de la Basíca o del Cambril. La paciència del Pare Gregori quan dirigia els cants de les celebracions i s'adonave que la teva atenció era en un altre lloc, la seva rialla tendra.
Andreu Soler va ser un dels monjos més acitus en el servei a la caritat. El 1957 potencià de nou el servei del "Grup d'escoltes de Montserrat" El seu compromís amb l'Hospitalitat de Lourdes, cercant mitjans i gestionant els dos viatges anuals de L'Hospitalitat a Lourdes.
No, Andreu mait t'oblidarè. T'estimo com sempre!
Sembla que des de, potser el 2006 o 2009 d'aquestes tascas se'n ocupa el germa Andreu Martines Motos. Amb quí vaig tenir la sort de participar en una d'aquestes semanes l'agos del 2014.
Aqui el veiem. Andreu també es un foll de la música, organiste, etec...
El Montserrat que la mare i jo hem viscut, comença amb l'Abad Cassià Just. Vam viure la transició de l'Abad Cassia a l'Abad Bardolet. La nostra visita anual a Montserrat que moltes vegades passava de ser un visita anual a ser una visita més sovintejada. Agost, novembre i març, coincidint amb l'agenda disponible del Pare Cassià- Aquest recull no ´te la intenció de ser històric, tals sols vull expresaar que és per a nosaltres Montserrat i com l'hem viscut. No hem volgut pas transmetre un missatge religios, només hem mostrat la nostra recerca serena del Crist i aquesta recerca s'ha configurat a prop dels monjos de Montserrat amb la comprensió de que el camí de recerca del Crist interior és compartit.
Del 1973 fins el 1986, coneixiem al Pare Abad Cassià Just per referències, de sobte l'agost del 1986 l'Abad estava davant nostre ens escoltava i em demanava ¿Montserrat qué és Crist per a tú? la meva resposat va ser impulsiva:-la vida que respiro Pare Cassià la força que em fa bategar el cor? Sempre més va estar a prop nostre. El Nosre cor va queda unit al Cor dels Monjos, només als monjos que preguen i ofereixne el seu treball a Déu. És tan senzill!
Va ser l'any 1984 que va comença aquest llarga mal són d'unes operacions que no han resolt res. La nostra fe ens tornava a impulsar a Montserrat. Sí a Montserrat es cultiva el silenci, aprens a escoltar, aprens a aquietar els teus arguments sense argument. Amb la segona operació de l'agost de 1986, va arribar l'incendi que de poc no destrueix la cova i el monestir.
enllaç a Cor Perdonat 1984
Ara ésmoment de recuperar el nostre Montserrat.
El que vam viure la mare i jo, des de 1972 fisn el 2006, l'any que la mare es va acomiadar.
Son de "la colla del rom Cremat" En la primera quinzena d'agost més o menys, vam ser diveses families que ens hi trobàvem cada any. Normalment els `àvis hi feiene estada, en una cel·la gran, amb la mainada, els pares que trebalaven pujjaven i baixaven. Families de Girona, com esl Cardona, amb el seu fill Jaume que hi passave els tres mesos, fisn que el taller per a discapacitats on treballave recomençaven el curs. Les families Bois i els Escardivol, de Sant Boi del Llobregat, la familia Lacy, de Sabadell, En Joan i Antonia amb els seus fills. L'enric i famili, ells eren de Lloret. Els Riera-Rossel de Vilafranca, Unes germanes de Vilanova i Geltrú, eren enfermeres, no recordo el cognom. 
N'hi hagué més, però els que he deixat registrats són els que d'una manera o altre ens hem relacionat fins avui. Gent de casa i de Mare de Déu. Feia anys que gaudiem de les cantades que es eien les nits d'agost. Els grupos que venien a fer el curs de "direcció de cants litúrgics", en acabar de sopar es renunien a baix la plaça de les pageses o a les escles de l'antic hotel. En aquells anys, el monjo que ajuda el Pare Gregori Estrada era wel Pare Daniel Codina, i era ell qui sortia del monestir fins a les onze de kla nit per a reunir-nos en les cantades. Avis, joves, mainades i pares joves que no recordaven que estaven cansats. "Dins la fosca tot d'un, sobre el tronc d'un vell pi, s'enfilava la lluna com el punt d'una i"
N'hi hagué més, però els que he deixat registrats són els que d'una manera o altre ens hem relacionat fins avui. Gent de casa i de Mare de Déu. Feia anys que gaudiem de les cantades que es eien les nits d'agost. Els grupos que venien a fer el curs de "direcció de cants litúrgics", en acabar de sopar es renunien a baix la plaça de les pageses o a les escles de l'antic hotel. En aquells anys, el monjo que ajuda el Pare Gregori Estrada era wel Pare Daniel Codina, i era ell qui sortia del monestir fins a les onze de kla nit per a reunir-nos en les cantades. Avis, joves, mainades i pares joves que no recordaven que estaven cansats. "Dins la fosca tot d'un, sobre el tronc d'un vell pi, s'enfilava la lluna com el punt d'una i"
No em vull resistir a pujar aquest video que em recorda al Pare Daniel, el nostre Pare Daniel, el de les cantdes de les primeres hores de not d'estiu
Dies passats plens de vida i joia, també penúries, però sempre entregant a Deú el moments que és: així és la vida pels de casa. 
El 6 de novembre de 1982 el Sant Pare Joan Pau II, va visitar Espanya. El dia 6 va arribar a Barcelona i el dia 7 es va adreçar un dia a Montserrat, l'endemà a Barcelona i va marxar cap a Madrid on estigué potser un parell de dies. Montserrat es va vestir de gala per rebre'l, els prepartius van ésser exhaustius.
El dia 6 a la tarda la basílica ja va quedar plena i les places de l'entorn de la Basílica no s'hi cabia. La muntanya també va decidir obsequiar al Sant Pare i es va engal·lanar amb la boira més espesa que us podeu imaginar. No hi veies més enllà del teu propi nas. A mitja nit s'hi va sumar la pluja que no va parar fins ben entrada la nit del dia 7.
La visita del Sant Pare, pels monjos i els serveis d'assistència es va convertir en un mal són. Dels nostres coneguts de la "colla del Rom Crmat" hi havia la familia Riera i l'Escardivol. Elles dins la Basílica que s'hi van plantar a les sis de la tarda del dia 6, quan van obrir, perqué la boira era tant espesa que mullava com la pluja que va començar a caure al vespre. 
Els equips de servei i els de Creu Roja van haver d repartir mantes, i begudes calentes i atendres desmais i petits isgnes de congelació. El germà Andreu Soler i el germà Carles Solà no donaven l'abast dirigint els nois/noies de servei.
El 6 de novembre de 1982 el Sant Pare Joan Pau II, va visitar Espanya. El dia 6 va arribar a Barcelona i el dia 7 es va adreçar un dia a Montserrat, l'endemà a Barcelona i va marxar cap a Madrid on estigué potser un parell de dies. Montserrat es va vestir de gala per rebre'l, els prepartius van ésser exhaustius.
El dia 6 a la tarda la basílica ja va quedar plena i les places de l'entorn de la Basílica no s'hi cabia. La muntanya també va decidir obsequiar al Sant Pare i es va engal·lanar amb la boira més espesa que us podeu imaginar. No hi veies més enllà del teu propi nas. A mitja nit s'hi va sumar la pluja que no va parar fins ben entrada la nit del dia 7.
Els equips de servei i els de Creu Roja van haver d repartir mantes, i begudes calentes i atendres desmais i petits isgnes de congelació. El germà Andreu Soler i el germà Carles Solà no donaven l'abast dirigint els nois/noies de servei.
La mare i jo no hi erem, de fet neniem cap interés en la visita del Sant Pare.
Però a més és que jo vaig presentar un pneumonia que va acabar ingressant-e a la Residència de la Vall d'Hebrondel dia 12 fins el 20. Així vivm les visites del Sant Pare la Mare de Déu de Montserrat, la meva mare i jo.
Aquí veiem l¡Abad cassià pregant el costat del Sant Pare amb l'esperança que tot acabaria bé.
" Adéu, Adéu!
L'occident és tot en foc
i el jorn mor a poc a poc,
dins del bosc l'oreig suau
ens ve a dir adéu-siau.
Dormiu en pau!"
L'agost de 1992 va ser lúltim que ens vam enfilar a Sant Jeroni, que encara ens vam atrevir a pujar les dretes escales al mirador de Mossèn Cinto.
L'agost de 1993 serà l'últim que baixerem a la cova. Malgrat el suport del Pare Cassià m'he embrancat amb el coneixement d'espiritualitats boiroses. D'aquelles que quan més clar et diuen que és el camí, més l'entrebanca. La personalitat humana és dins teu, i ets tú qui tries a qui serveixes, a la teva personalitat o a Déu en el conjunt de germans que caminem junts.
L'agost de 1993 serà l'últim que baixerem a la cova. Malgrat el suport del Pare Cassià m'he embrancat amb el coneixement d'espiritualitats boiroses. D'aquelles que quan més clar et diuen que és el camí, més l'entrebanca. La personalitat humana és dins teu, i ets tú qui tries a qui serveixes, a la teva personalitat o a Déu en el conjunt de germans que caminem junts.
Hem volgut pujar la fotografia del tiet Jaume, quan ell va traspassar el 24 de decembre de 1990 el nostre cor va acabar de fer el buit. Per a la mare va ser con si li donguessin l'últim cop que podia rebre, per a mi un augment de la meva rebel#lia innata perquè no podia comprendre res del que estàvem vivint. 
El 23 juny de 1994 vam passar dues nits a Montserrat. Les revetlles a Montserrat ho arretglant tot.
El 23 juny de 1994 vam passar dues nits a Montserrat. Les revetlles a Montserrat ho arretglant tot.
El dia de Sant Joan amb la mare vam anar a la cova, encara vam poder saludar a Jaume i fer una xerradeta amb ell, ens acomiadem fins l'any vinent.
No hi haurà any vinent. La mare hi jo ens vam acomiadar de la cova aquell Sant Joan per sempre. 
Malgrat les meves moltes inquietuds l'agost de 1994 va passar uns cinc dies a Moantserrat, però no vam poder anar a la vova l'incendi del juliol havia dexat el camí molt mal més, i la cova gairebé era enderrocada. El Pare Jaume Badia ens ho explicava amb llagrimes els ulls. Per arreglar el camí i la cova calien molts diners i el Pare Jaume no pensva que la comunitat decidís arrerglar el camí i la cova. 
La restauració de la cova es va intetar l'any 1995, però de nou els iaguats de la tardor van provocar un nou esfondrement. L'any 1996, s'empr de nou la restauració i aquesta vegada es podrà dur a terme- El 19 de març de 1997, es poden inugurar les obres i el Pare Carles Gri hi celebra la primera missa, des d'aleshores fins avui resta oberta en els horaris convenients.En Jaume, que s'havia ocupat del petit kiosk que trobavem en arribar a la cova, va ser contracta per a srveis al Monestir fins assolir la jubilació.
La meva restauració va seguir una mica el camí de la cova. Entre l' agost de 1993 i el septembre de 1995 en van operar tres vegades.
enllaç a Wikipèdia "la Cova de Montserrat"
Una de genoll i les altres dues nous recnvis de pròtesis de maluc. També la mare va have des er operda d'intesti dues vegades de l'octubre al novembre de 1996.
Una de genoll i les altres dues nous recnvis de pròtesis de maluc. També la mare va have des er operda d'intesti dues vegades de l'octubre al novembre de 1996.
També vam alçar el front la pregària silent i constant, el sentiment de qué Déu no et deixa de la Seva Mà Misericoriosa, el sentiment de que som dones fetes de "Pare Nostres" 
El 29 d'agost de 1997, anavem a passar dues nits a les nostres cel·les de Montserrat. Ens vam trobar amb la triste notícia del traspàs del Pare Miquel Estradé, escriptor. La Pluma d'or de Montserrat. El verb del Pare Estradé és foc delc Cel baixat a la terra i fet monjo de Déu.
Miquel Estradé i Ciurana. Tarragona 11 de gener de 1920 - Montserrat 2 d'agost de 1997.
Dels molts llibres que va escriure, n'hi havia de molt sencills de llegir, eren escrtis per a nosaltres, per la gent de cor senzill que li calen poques paraules i molt clares. Per a la mare i jo un llibre de capçalera d'ell va ser "Pare Nostre"
Per primera vegada vam ser a la missa del comiat de l'any. Aleshore era una missa on hi havia poca gent, el 31 de desembre a les 10 de la nit fa fred a la Basílica de Montserrat. Per a la mare i per a mi, va er la Benedicció del Cel. 
El diumenge a la tarda tornàvem cap a casa una la inteció d'acceptar la proposta dels veins que volien tancar el sevei de porteria.
En el món passen més coses marcades per les decisions presses els anys 60's. El col·lectiu humà alçavaa com standart al Crist crucificat la qual cosa creien que els autoritzava a viure l'antiCrist,
Dins meu alenava el somni, el somni d'Amor Etern del que sóc filla.El volie viure, esperava que el meu ballador arribaria, potser ara, en aquest canvi de vida que s0ha gestionat. Talvegada ara és l'instant per despertar a la plenitud del goig de viure i ser. El goig que Cris sempre ha volgut pels seus germans petits!
enllaç a Som Noies de ràdio: alliberats
Fa uns vuit anys, quan estava fent el curs de meditació, amb Carlos Murciego, era el septembre de 2016, vaig seguir amb Integraació, vaig tenir per tutor a Agustín Ollero.
Va ser Agustín que em va facilitar la pel·licula "la Cabaña". Va ser l'impuls de fer un pas més endavant. que es va tancar pel l'octubre del 2017 i el november del mateix any engegàvem la Facilitació del Perdó que s'enllestia el juny del 2018,
No recordo com va anar que el juny de 2019 tancavem Expressio, fet amb en Jorge Lomar.
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.
El 19 de març de 1998 tancàvem la porteria del passatge Josep Llovera, 13, 08021 de Barcelona per anar a viure a un pisset llogat al C/ Trinxant, 144 2º2ª, 08041 de Barcelona. El Camp de l'Arpa!.
De julio fins a novembre de 1998, vaig descobrir que podia recorrer l'Història de Montserrat mitjançant els Butlletins que tenia, més de cincuanta. L'ordinador m'invita a treballar-hi i la mare em donava tant d'espai i temps com em calgués.
En aquells dies tenia força relació amb l'equip que s'ocupaba de la "Casa del Tibet a Barcelona". El Primer que vaig descobrir al Butlletí de Montserrat núm 4, el dedicat a la visita a Sa Santedad el Papá Joan Pau II, va ser, que un parell de setmanes aans havia estat a Montserrat el XIVè Dalai Lama Tenzin Giatso. L'Abad Cassià Just el rebè amb honors de Cap d'Estat com li escau al Dali-Lama, i ens parlava de la relació que el Dalai_Lama tenia amb l'hermità Pare Basili. Aquesta n'és laa fotografia que vaig trobar. El 13 d'abril de 1997 el Dalai Lama havia estat a Barcelona i ens va regalar amb una confrència entrenyable. En auqell moment el missatge budista per el meu enteniment era més clar que el católic- cristià que s'ha queda practicament només en catòlic.
Pel septembre també vam gaudir de la visita de la germana del Dalai_Lama Jetsum Pema, àngels de saviesa expendint amor. El missatgee budista se'm feia més clar. Els llibres del Krishana Murti, corprenadors i entenedors alhora. Som responsables cent per cent de les nostres actitus uhmanes. Pura esència d'Esperit de Déu i absolutament responsables del missatge que en el fet de viure en un coss: donem. 
Cercant al Pare Basili vaig trobar un reportatge molt interessant del Pare Estanislau Llopart, el seu posat, la seva rialla em van donar pau i serenor. Reseguint els Butlletins vaig anar descobrint el llarg camí d'entrega al estudi dels monjos de Montserrat, savis però tal vegada tant d'estudiar els converteix com diu el mestre Santiago Russiyol en "Savis de Vilatrista" enllaç a la pàgina del pare Estanislau Llopart
El Pare Estanislao em va acompanyar a comprendre més a Déu, en la mateixa línea que el Dalai-Lama, ells tenen en comun el somriure, la joia. Viure és goig de sevir i d'estimar a Déu en tot i en tots. Ells no transmente reptes ni dos, només una senzillesa que et porta directa a sentir-te en Pau, perquè És el mateix Déu qui et sosté en la teva petita experiència d'esdevenir forma.
El 13 de juliol del 1999, en Rafel i Teresa ens pujavem a Montserrat. Gràcies fills. Per encert vam trobar lloc en les cel·les de l'abat Marcet i ens hi vam quedar a passar dues nits.
Quan arribem en aquest punt on tot és ben senzill: Déu És la Totalitad de la Vida, la mare i jo, teixidorrrrrrrrrres com som, ens mirem i comprenem que hi ha quelcom que no ho tenim equilibrat.
L'any 2002 té aperences de normalitat.
Setembre 2002 cuatre nits a Montserrat, si ja hi tornem a ser. Es que la mare sap que el seu trajecte fineix. Aprofitem de viure'ns tant com podem, més ella que jo, si he de ser honesta, quan m'agafa el rampell que les coses haurien de ser millor..., les meves coses és clar!
Revetlla de Sant Joan 2003 a Montserrat. La flma que lluny, escoltarem els cants i el brogi de la festa des de la finestra. No podem estar dretes, no hi fa res: som a Montserrat. El dia 25 saludarem a l'Abad Cassià, no recordo quna van començar les visites, mes o menys sovintejades, em sembla que quan es va adonar que la mare s'apagava, poquet a poquet li ava vole fer costat i fe-li sentir que quan ella emprengués el viatge al Pare, el seu amic Joan em cuidaria.
Setembre 2003
El 2003 és l'any que el cremallera torna a circular. Han passat 53 anys des que va desapareixer. Amb la mare ens animem i pujem al cremallera fins a l'estació de Monistrol enllaç, canviem d'andana i cap amunt. La magnífica excursió que ens va fer sentir que encara erem vives i podiem acompanyar a Montserrat en la seva modernització.
El 2004 va ser un any Montserratí. Vam començar per passar 3 nits a finals de març. Vam tenor el goig de viure-hi una nevada, pero veritablement amb la amnca de mobilitat que la mare i ja teniem, déu ni do. El pare Jaume ens va venir a visitar a la cel·la dues vegades, lamentat el temps. El pare Cassià ens va telefonar, i jo el vaig anar a visitar, pero la mare, no, no vaig deixar-la pujar aquella pujadeta vidirosa per la neu. Perdona'm mare estimada.
Enllestit i entreat el dossier del pare Cassià, m'he dedicat amb la mare a recopilar i endreçar el que recorda del viscut, que és molt.
Enguany no hi pujem per la revetlla, no ens podem moure de la cel·la i no ho gaudim. A Barceloona i tenim el Forum de les Culres que comença el 25 de julio i acaba, em sembla que pel setembre. Si pujem a Montserrat el setembre del 4 al 11. Gaudim d'un visita amb el pare Cassià i quedem d¡acord pel 24 de novembre, la mare cumpleix els 90 anys i a la celebració de la missa Conventual, li desitjaran un sant novenari. 
El 24 de novembre del 2004, el nostre amic Eugeni Fornells, ens acompanyava a Montserrat. Com sempre aquests últims anys amb el tacxi de'n Marcel·li.
um;">enllaç a 1998 Ara i AquíAvui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.
Gracies per quest regal.
De les situacions que la vida ens ha presentat en aquest canvi no n'exposarè, gairebé res aquí, deixarè l¡enllaç a Cor Perdonat i allà es pot seguir en més detall el recorregut.
Enfocar que pel juny de 1998, la doctora de capcelera del ambulatori de Cap Maragall, Olga Conejero, ens demanava visita amb el traumatoleg de l'Hospital deSant Pau, doctor Rogelio Sancho Navarro. El Doctor Sancho em va immobiltzar, em va demanr quiròfano i quan t'avisin opererem.
enllaç a Cor Perdonat 1998 Trinxant, 144
De julio fins a novembre de 1998, vaig descobrir que podia recorrer l'Història de Montserrat mitjançant els Butlletins que tenia, més de cincuanta. L'ordinador m'invita a treballar-hi i la mare em donava tant d'espai i temps com em calgués.
En aquells dies tenia força relació amb l'equip que s'ocupaba de la "Casa del Tibet a Barcelona". El Primer que vaig descobrir al Butlletí de Montserrat núm 4, el dedicat a la visita a Sa Santedad el Papá Joan Pau II, va ser, que un parell de setmanes aans havia estat a Montserrat el XIVè Dalai Lama Tenzin Giatso. L'Abad Cassià Just el rebè amb honors de Cap d'Estat com li escau al Dali-Lama, i ens parlava de la relació que el Dalai_Lama tenia amb l'hermità Pare Basili. Aquesta n'és laa fotografia que vaig trobar. El 13 d'abril de 1997 el Dalai Lama havia estat a Barcelona i ens va regalar amb una confrència entrenyable. En auqell moment el missatge budista per el meu enteniment era més clar que el católic- cristià que s'ha queda practicament només en catòlic.
Em vaig interesar encercar en els Butlletins tot el que poogués trobar del Pare Basili, gairegé res més. En aquells temps, Intenet encara no estaba al abst de la gent "menuda" Erem pocs els quí teniem ordinador, i erem "raros"
Si vaig troba un retall de diari on hi havia una entrevista al Pare Basili, i em sembla recordar que en aquella entrevista també hi havia el germà Andreu Soler.
enllaç a la pàgina del pare Basili
Cercant al Pare Basili vaig trobar un reportatge molt interessant del Pare Estanislau Llopart, el seu posat, la seva rialla em van donar pau i serenor. Reseguint els Butlletins vaig anar descobrint el llarg camí d'entrega al estudi dels monjos de Montserrat, savis però tal vegada tant d'estudiar els converteix com diu el mestre Santiago Russiyol en "Savis de Vilatrista" enllaç a la pàgina del pare Estanislau Llopart
El Pare Estanislao em va acompanyar a comprendre més a Déu, en la mateixa línea que el Dalai-Lama, ells tenen en comun el somriure, la joia. Viure és goig de sevir i d'estimar a Déu en tot i en tots. Ells no transmente reptes ni dos, només una senzillesa que et porta directa a sentir-te en Pau, perquè És el mateix Déu qui et sosté en la teva petita experiència d'esdevenir forma.
Aquesta mateixa senzillesa la transmet el Pare Roger de Taizè, que sembla que l'any 1985 visitar també el Monestir de Montserrat, no ´se si la data és exacta, ara ja no disposo dels Butlletins de Montserrat, que en aquells dies eren els nostres acompanyants.
El 13 de juliol del 1999, en Rafel i Teresa ens pujavem a Montserrat. Gràcies fills. Per encert vam trobar lloc en les cel·les de l'abat Marcet i ens hi vam quedar a passar dues nits.
Retornar a Montserrat em va fer qüestionar quin tipus d'Espiritualitat estic vivint. Aquesta pregunta la compartim amb la mare. Qué és la Espiritualitat en Veritat. Hi ha un aspecte que és clar. L'Esperit prèn forma en la materia. No són un cos, som Esperit vivnt-nos com a humans, com a una espurna de Si Mateix.
Però a les hores, quín sentit tté el mal? Sí és que té algún sentit? Aquests sentiment és el que no em permet quedar-me en cap religió ni teoria. Déu no És una teorema: Déu És la Vida Mateixa.
Quan arribem en aquest punt on tot és ben senzill: Déu És la Totalitad de la Vida, la mare i jo, teixidorrrrrrrrrres com som, ens mirem i comprenem que hi ha quelcom que no ho tenim equilibrat.
Empar, una bona amiga nostra ens vingué a recollir, per portar.nos a casa i, alhora veure on vivíem ara. Es va alegrar molt dels canvis. Gràcies amiga.
El Butlletí de Montserrat, nú 55 del septembre-decembre del 1999, ens porta la notícia que el Pare Ricard Sans, el cuidador de la Cova fins a l'any 1994, quan es va enfonrà, ha tornat al Cel. Ara cuida només de les Flors de la Mare de Déu.
El pare Ricard havia nascut el 1905 o 1906, va cumplir 75 anys de servei al monestir. Gràcies Pare Ricard per a cuidar la Cova i les Hermites amb el treball ben fet dels que treballen per a Deú. Gràcies.
La transició al segle XXi, anys 2000, va ser dolça, treballo els coampanys m'aprecien i les corrdinadors també. La amre gaudeix del nou barri, va a comprar, arretgla la casa, espera que torni al vespre, treballo en torn de tarda. 
Al Monestir de Montserrat també hi ha canvis. El 31 de maig de 2000, l'Abad Bardolet renuncia al càrrec en favor dels nous temps. És elegit nou Abad en Josep Ma Soler i Canals. Havia de rebre la benedicció abacial el 23 de juny. La Muntanya però tenia altres intencions i un fort aiguat a matinada del 10 de juny del 2000, va provocar les destroces més grans recordades dins de l'estructura del Menestir i els edificis del seu entorn. Malgrat el desastre no hi va haver perdues de persones.
El 13 d'agost del 2000 va ser beneït el nou abaciat. Benvingut Abad Soler. A casa també hi hagué canvis. 
A primers de septembre, la mare i jo pujem a Montserrat. Ja han obert les cel"les de l'Abat Marcet. Tot es veu mot devastat, però també es veu la gran capacitat de la comunitat de Montserrat per obrir nous camins.
Davant de la cafeteria gran han possat un gran tendal on venen els objectes danyats per l'aiguat. Cor prèn.
És aquest any que ens regalem amb la mare, la petita Mare de Déu de Montsrrat eta de fusta de til·ler. La que ens acompanya en les nostres soletats.
Uns amables peregrins russos ens varen fer aquest retrat que ens van enviar coma a felicitació nadalenca.
A casa també hi arriven canvis.
A casa també hi arriven canvis.
L'any 2002 té aperences de normalitat.
El 22 de juny en Marcel·li, el tacxiste que fa els trjectes Montserrat-Barcelona i a l'inrevés, ens ve a buscar per pujar-nos a Montserrat el 25, desp`res de dinar farem el mateix viatge de cara a casa.
La flama la viem arribar d'un mica lluny, no podem estar dretes gaire estona.
Setembre 2002 cuatre nits a Montserrat, si ja hi tornem a ser. Es que la mare sap que el seu trajecte fineix. Aprofitem de viure'ns tant com podem, més ella que jo, si he de ser honesta, quan m'agafa el rampell que les coses haurien de ser millor..., les meves coses és clar!
El Pare Jaume ens ve a saludar, ens porta notícies i Butlletins, quan sap que hi pujarem no els envia, ens els porta en mà a la cel·la. 
Nadal 2002!
Gràcies estimat! Per la festa de Nadal i Cap d'any estic de baixa, ni que anem a dinar a cal Roser i Santia Sant Celoni. Tinc una forta inflamació al maluc i el doctor Ssncho m'ha donat la baixa. Hem vol tornar a visita a primers de febrer.
Gràcies estimat! Per la festa de Nadal i Cap d'any estic de baixa, ni que anem a dinar a cal Roser i Santia Sant Celoni. Tinc una forta inflamació al maluc i el doctor Ssncho m'ha donat la baixa. Hem vol tornar a visita a primers de febrer.
Els Butlletins tornen a ser el meu motor d'expressió. Escannejo i guardo informació, per maquetar-la i muntar una revista de memòries, sumar el que sóc capaç de comprendre de la comunitat, i comunitat és tothom i el nostre propi esdevenir, el de la mare i meu. Sense adonar-me'n guardo dos menes de informació: una per montar la revista dels monjos, l'altre no sé, per poder recordar el que ha viscut la mare i el hem viscut juntes. Quan pel febrer tornem al doctor Sancho em demana que gestioni la invalidessa.
Revetlla de Sant Joan 2003 a Montserrat. La flma que lluny, escoltarem els cants i el brogi de la festa des de la finestra. No podem estar dretes, no hi fa res: som a Montserrat. El dia 25 saludarem a l'Abad Cassià, no recordo quna van començar les visites, mes o menys sovintejades, em sembla que quan es va adonar que la mare s'apagava, poquet a poquet li ava vole fer costat i fe-li sentir que quan ella emprengués el viatge al Pare, el seu amic Joan em cuidaria.
Setembre 2003
Aquesta vegada a la visita amb el pare Cassià el sorprenem amb l'entrega del dossier. El vaig anomenar "Ora et labora". En aquell senzill i maldestra dossier hi vaig volcar tot el respecte i amor que ens mereixien la comunitat: monjos, treballadors, peregrins, som tots que sostenim viu aquest Montserrat que batega amb el poble. Es va sorprendre i emocionar. Gràcies pare Cassià per la vostra acollida. Gràcies.
Els primers dies de setembre, passant allà la Nativitat de la Mare de déu, el dia 8, hi trobavem la Romeria de Vilanova i la Geltrú i era molt agradable, perquè ells sempre que podien, per les nostres limitacións ens convidaven a participar de les seves celebracions.
El 2003 és l'any que el cremallera torna a circular. Han passat 53 anys des que va desapareixer. Amb la mare ens animem i pujem al cremallera fins a l'estació de Monistrol enllaç, canviem d'andana i cap amunt. La magnífica excursió que ens va fer sentir que encara erem vives i podiem acompanyar a Montserrat en la seva modernització.
Erem a Montserrat preparant les bosses per marxar a la taarda amb en Marcel·li, quan l'advogada Carme Adell ens telefonar per dir-nos que m'havien otorgat la gran invalidesa. La SEguretat Social recorreria, pero segur que la sentència es mentindria. Ara calia esperar un any més, però cobrant la pensio. Gràcies!
enllaç a Cor Perdonat 2003 Gracies a Déu uns
En acomiadar el 2003 també hem d'acomiadar el Pare Basili Girbau que va tornar a la Cas Gran el 25 de decembre del 2003. Avui em cal donar´li gràcies per la seva profunda honestedad i saviesa, El Pare Basili va néixer el 1925 i va entrar a Montserrat 
També acomiadem al Pare Estanislau Llopart, nascut el 1915, Va tornar a la Llum Eterna el 29 de març de 2003. El Nostre Pare Etern Recull als Seus Fills de dos en dos.
També acomiadem al Pare Estanislau Llopart, nascut el 1915, Va tornar a la Llum Eterna el 29 de març de 2003. El Nostre Pare Etern Recull als Seus Fills de dos en dos.
El 2004 va ser un any Montserratí. Vam començar per passar 3 nits a finals de març. Vam tenor el goig de viure-hi una nevada, pero veritablement amb la amnca de mobilitat que la mare i ja teniem, déu ni do. El pare Jaume ens va venir a visitar a la cel·la dues vegades, lamentat el temps. El pare Cassià ens va telefonar, i jo el vaig anar a visitar, pero la mare, no, no vaig deixar-la pujar aquella pujadeta vidirosa per la neu. Perdona'm mare estimada.
Enllestit i entreat el dossier del pare Cassià, m'he dedicat amb la mare a recopilar i endreçar el que recorda del viscut, que és molt.
La mare té una memòria molt clar i fotogràfia, això vol dir que no augmenta els seus records amb emocions que el desfigurin.
Faig el montattge i l'imprimeixo a casa. 
Repetir i repetir, aleshores com ara, no em concentro amb el que estic fent i aleshores cal repetir perquè m'equivoco. Passa l'estiu el llibre era apunt per repartir. En vam fer cinc còpies, una per en Rafel i un per cada una de les meves cosines. Sí, la mare ho va gaudir.
Repetir i repetir, aleshores com ara, no em concentro amb el que estic fent i aleshores cal repetir perquè m'equivoco. Passa l'estiu el llibre era apunt per repartir. En vam fer cinc còpies, una per en Rafel i un per cada una de les meves cosines. Sí, la mare ho va gaudir.
El 24 de novembre del 2004, el nostre amic Eugeni Fornells, ens acompanyava a Montserrat. Com sempre aquests últims anys amb el tacxi de'n Marcel·li.
La celebració va ser molt càlida, hom es sentia perdonat per l'Amor Etern del Pare/Mare que ens Viu. Eugeni ho va gaudir força.
El pare Cassià va participar a la celebració una una preciosa peça tocada a l'orgue durant la Conventua. Ens vam acomiada d'ell amb una nova data a la seva agenda, pel juny del 2005. Eugeni ens va obsequiar amb el dinar i cap a les cuatre de la tarda en Marcel·li ens tornava a Barcelona.
La mare resplendia de pau i goig!
enllaç a 2005 Per sempre!
enllaç a Cor Perdonat 2003 Uns bons anys
Fa uns vuit anys, quan estava fent el curs de meditació, amb Carlos Murciego, era el septembre de 2016, vaig seguir amb Integraació, vaig tenir per tutor a Agustín Ollero.
Va ser Agustín que em va facilitar la pel·licula "la Cabaña". Va ser l'impuls de fer un pas més endavant. que es va tancar pel l'octubre del 2017 i el november del mateix any engegàvem la Facilitació del Perdó que s'enllestia el juny del 2018,
No recordo com va anar que el juny de 2019 tancavem Expressio, fet amb en Jorge Lomar.
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.
El 23 de juny de 2005, pujavem a Montserrat per a la revetlla de Sant Joan, aquest any sí que la podem gaudir perquè ens hi acompanya Paquita, una amiga, recient jubilada, que ara pot passar algunes estones amb nosaltres.
L'any 2005 és un any dedicat a gaudir del que vivim ara i aquí.
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.
Gracies per quest regal.
El 23 de juny de 2005, pujavem a Montserrat per a la revetlla de Sant Joan, aquest any sí que la podem gaudir perquè ens hi acompanya Paquita, una amiga, recient jubilada, que ara pot passar algunes estones amb nosaltres.
Aquest any dons hem rebut la Flama del Canigó com cal. La mare té un bon braç on apoiar-se i de tant en tant s'asseu als meus caminadors.
Paquita se'n va anar el mateix 24.
La mare i jo ens vam quedar perquè el dia 25 teniem visita amb el pare Cassià: un do de Déu.
Les altres novetats, que n'hi ha, les podem veure seguint l'enllaç a Cor Perdonat 2005 Gràcies per
L'any 2005 és un any dedicat a gaudir del que vivim ara i aquí.
El llibre de records de casa que hem anat donant a conéixer a la nostra familia, ens ha regalt hores de proximitat i companyia.
En Rafel ha, el meu germà ha volgut apropar-se per aclarir situacions que ha trobat el llibre i on s'hi sent reconegut.
Les meves cosines també i la mare ho gaudeix. Sent que el que ha viscut és reconegut per aquells amb quí hem compartit camí.
Enguany no tornarem a Montserrat, gaudim del regal "del balcó de Trinxant" 
L'any 2006 vam gaudir del "nostre Montserrat" en gratitut i plenitud. La revetlla de Sant Joan 2006 va ser compartida, coma l'any anterio. Paquita hi va ser i ho va gaudir amb nosaltres.
L'any 2006 vam gaudir del "nostre Montserrat" en gratitut i plenitud. La revetlla de Sant Joan 2006 va ser compartida, coma l'any anterio. Paquita hi va ser i ho va gaudir amb nosaltres.
El 23 al matí, en Marcel·li ens vingué a recollir al portal de casa i vam empredre el Cami cap a la Muntanya Santa. Enguany vam demanar dues cel·les. 
Per a Paquita vam demanar un estudi, una habitació amb dos ambients. Una sala on hi és tot el que et cal. Taula, cadira, butacó, llit, i un petit taulell de cuina per escalfar o fer menjar i un bon finestral., no hi ha nevera. L'altres espai és el any. La mare i jo vam comartir com sempre una cel·la per a dues persones, aquestes tenen cuatre hambients, mejador, cuina,una habitació amb dos llits i el bany.
Vam arribar aviat, Marcel·li ens venia a recollor a les 8 del matí, per tal d'evitar el transit més dens. Quan vam tenir les claus de les Cel.3les hi vam estar instal·lades, les botigues ja eren oberte i vam anar a comprar el que ens calia i. coca. Hep, també coca de Montserrat per fer un segon asmurçar. Les fotografies ens mostren la taula parada i a nosaltres entaulades.
De la nit de Sant Joan, que en podrè dir? La Flama del Canigó va arribar a les 10 de la nit, un monjo surt a rebre-la. no recordo queí la va rebre aquell any. La Flam és rebuda com a la Llum que il·lunina la nit, la nit del 23 de juny és el solstici d'estiu en quest sector del planeta.
El monjo és convida a pregar amb junts per tal que la Llum, la Confiança en Déu i l'anhel de compartir amb els germans no ens manqui mai. Així Sia!
Per a Paquita vam demanar un estudi, una habitació amb dos ambients. Una sala on hi és tot el que et cal. Taula, cadira, butacó, llit, i un petit taulell de cuina per escalfar o fer menjar i un bon finestral., no hi ha nevera. L'altres espai és el any. La mare i jo vam comartir com sempre una cel·la per a dues persones, aquestes tenen cuatre hambients, mejador, cuina,una habitació amb dos llits i el bany.
Vam arribar aviat, Marcel·li ens venia a recollor a les 8 del matí, per tal d'evitar el transit més dens. Quan vam tenir les claus de les Cel.3les hi vam estar instal·lades, les botigues ja eren oberte i vam anar a comprar el que ens calia i. coca. Hep, també coca de Montserrat per fer un segon asmurçar. Les fotografies ens mostren la taula parada i a nosaltres entaulades.
De la nit de Sant Joan, que en podrè dir? La Flama del Canigó va arribar a les 10 de la nit, un monjo surt a rebre-la. no recordo queí la va rebre aquell any. La Flam és rebuda com a la Llum que il·lunina la nit, la nit del 23 de juny és el solstici d'estiu en quest sector del planeta.
De bracet de paquita fem camí avall cap a la Cel·la. Darrera el brogi de les sardanes que toquem desde l'altaveu que instal"len al porxo gòtic, la mainada que amb els seu pares engegant petarts. Nit de goig, nit de Sant Joan Gràcies per ser ara i aquí.Nit plena, nit Joissa, nit de l'Amor!
Escoltem a Ramon Calduch que ens canta la sardana "la nit de l'amor"
Dissabte 21 de juny de 2006,
malgrat estar en una cel·la independent, Paquita volgué marxar el dissabte.
Gràcies amiga al teu suport que ens ha permès viure aquesta revetlla compartida amb l'amistad.
La mare i jo ens vam quedar, el dia 25 teniem una visita amb el pare Cassià.
El fet de quedar-nos també ens permetia descansar i després fer petites ono tant petites caminades. Arribar a les pagesses que ara són el passeig de l'escolania, era obligar per a comprar mató, els amgs ce Marganell.
Des que vam venir a Montserrat l'any 1972, el mato l'hem comprat els pagessos de Marganell. 
De tornada ho feiem a poc a poquet, quan trobavem un seient ens hi paravem i, una vegada haviem calmat el cansament de l'esforç, contemplavem, aquell paissatge tant conegu i nou alhora. Aquell paissatge cap a la Creu del mirador de Sant Miquel i més enllà vers un infinit que desconeixem però presentim joiós i ple de Déu!
De tornada ho feiem a poc a poquet, quan trobavem un seient ens hi paravem i, una vegada haviem calmat el cansament de l'esforç, contemplavem, aquell paissatge tant conegu i nou alhora. Aquell paissatge cap a la Creu del mirador de Sant Miquel i més enllà vers un infinit que desconeixem però presentim joiós i ple de Déu!
Diumenge 25 al matí, pagesses, mato, la nostra petita caminada que acaba a la Basilica per assistir a Conventual i en acabar retrobar-nos amb el pare Cassià. Cada pas que fa la mare és un cmomiat, una expressio de gràcies. La mare vol deixar clar que etá agraida per aquesta vida que ha viscut, que no li ha mancat res, que Déu Nostre Senyor la proveïda de tot el que li calia:
Mare, papà no sempre us he sabut donar les gràcies per el regal d'aquesta vida en la que m'acompanyeu a aprendre a oerdonar tot el que mai ha existit ni existirà. Només L'amor Etern És i poc a poquet l'anem acceptant.
Fotografia del 26 d'agost del 2006 al Turo del Home, Montseny. 
Setembre 18-22 de 2006
Setembre 18-22 de 2006
Som a Montserrat. Cel·les Abad Marcet. El setembre a Montserrat té escalf de tardor, les altes muntanyes fan que en els espais del Monestir el sol desaparegui ben aviat, a quarts de sis, ja comença el capvespre.
Si vols acompanayar el rosari, comença a les 18:15 a les sis has d'estar a la Basílica. 
Si et quedes per viure les Vespres comencen a les 18:45, quan surts a a un quart de vuit, potser una mica més, depenen del temps que s'allargui la celebració. és de nit. Aleshores camí avall cap a cel·la, a vegades en arribar a la plaça encara tens una estona de conversa amb els qui, com nosaltres són Montserratins.
Vam ser-hi cuatre nits. Ho vam viure molt a poc a poc, així s'ha fet la vida per a la mare i per a mi. La compartim, quieta, callada, amb una mirada en tenim prou per sentir que hi ha dins l'altre. Sento que la mare s'acomiada de tot el que mira, de tot el que toca. Sento que s'acomiada de mi en cada mot que em diu i amb el que no em diu.
Pots Montserrat, pots seguir endavant encara que jo no hi sigui, però com deia al teu pare, si des del Cel et podem ajudar, no tinguis cap mena de dubte que t'ajudarem.
Si et quedes per viure les Vespres comencen a les 18:45, quan surts a a un quart de vuit, potser una mica més, depenen del temps que s'allargui la celebració. és de nit. Aleshores camí avall cap a cel·la, a vegades en arribar a la plaça encara tens una estona de conversa amb els qui, com nosaltres són Montserratins.
Vam ser-hi cuatre nits. Ho vam viure molt a poc a poc, així s'ha fet la vida per a la mare i per a mi. La compartim, quieta, callada, amb una mirada en tenim prou per sentir que hi ha dins l'altre. Sento que la mare s'acomiada de tot el que mira, de tot el que toca. Sento que s'acomiada de mi en cada mot que em diu i amb el que no em diu.
Aquí veiem la cuina de les cel·les per a des persones.
La re rentant plats, era una feina que la gaudia i la mare oferint-me el"nostre pa de cada día. Mai no ens ha faltat res, filla el Pare Etern hens ha concedit tot el que ens calia. 
La visita amb el pare Cassià, entrenyable, ell com jo mateixa sentia que la mare s'acomiadava i la acollir talment fos la seva propia mare. Els pares del pare Cassià van traspassar molt jove, el seu pare en Joan Riba Betran el 1960, amb 63 anys la mare un mica mes gran cap el 1979 o 1980, amb poc més de 70 anys. El pare Cassià també jsuteja, ha tingut alguns signes patogens, però un monjo mai no parla d'ell mateix, els només escolten l'altre.
Oració des de Montserrat setembre 2006
La visita amb el pare Cassià, entrenyable, ell com jo mateixa sentia que la mare s'acomiadava i la acollir talment fos la seva propia mare. Els pares del pare Cassià van traspassar molt jove, el seu pare en Joan Riba Betran el 1960, amb 63 anys la mare un mica mes gran cap el 1979 o 1980, amb poc més de 70 anys. El pare Cassià també jsuteja, ha tingut alguns signes patogens, però un monjo mai no parla d'ell mateix, els només escolten l'altre.
Tinc por Alfons, por d'aquell moment de temença en que et cerqui i no et sàpiga veure. Sé que hi seràs, però no sé si et sabré vuere. Sento amb intensitat el dolor del meu fill, d'en Rafel, aquest Rafel sorrut que no ha sabut anar més enllà dels seu propi dol. Sento el dolor de la nostra Montserrat, que no sap anar mès enllà de la mancança d'aquesta parella que no volgut ocupar el seu lloc en el projecte de vida que van fer. Montserrat ho ha donat tot per obrir-se al propòsit de tornar a l'Origen, d'acceptar la consciència de Ser, però el company amb qui volien fer el cami, o s'ha despistat o s'han creuat i no s'han reconegut. 
Senyora de Montserrat, Verge Bruna de la Serra, feu-li un lloc en el Palau per lloar la Vostra Glòria. Tinc el goig i la gratitud als Pares Eternala pels petits pares que m'han obert el camí en aquesta vida i en moltes d'altres.
Senyora de Montserrat, Verge Bruna de la Serra, feu-li un lloc en el Palau per lloar la Vostra Glòria. Tinc el goig i la gratitud als Pares Eternala pels petits pares que m'han obert el camí en aquesta vida i en moltes d'altres.
En aquests instant que en que porto al present el viscut ahir, només desitjo estimats pares/Pares viure el goig de la Vostra Esència i donar-vos gràcies per Ser Amor Etern.
Us demano estimats que em perdoneu les meves moltes mancances, les meves pors. Quedeu-vos només l'Amor que Som per Sempre.
Ahir, avui, demà 3 de febrer de 2023
Ahir, avui dem'a 3 de setembre de 2024
enllaç a Cor Perdonat 2006 només Amor
Dissabte 14 d’octubre del 2006,
ültim viatja a
Sant Esteve de Sesrovires.
En Xavier i l’Albert ens vénen a buscar amb el cotxe, avui passarem el dia amb ells, a Sant Esteve Sesrovires, gaudint del retorn de l’Anna al seu poble estimat.
Felicitats familia i gràcies pel vostre amor gratuït.
Faig l'última fotografia a la mare. Montserrat filla t’estimo, t’estimem! 
L'última viatja a Montserrat amb vosté mare.
L'última viatja a Montserrat amb vosté mare.
Diumenge 3 de desembre de 2006 vam pujar a Montserrat Anna i Asumpta Margarit, amb Pere Roca i Glòria Lomas, i vam entregar les cendres de la mare al final del camí dels Degotalls. Més tard, vam anar a dinar en un restaurant de Collbató, on ens hi esperaven Xavier i Albert. Va ser un dia lluminós on ens va arribar la Pau dels Pares. Gràcies Mare de Déu de Montserrat per tot l’Amor que ens regaleu.
Dilluns cuatre de decembre de 2006
vam començar un camí de solitud físíca i d'acompanyement amb l'Esperit dels qui s'ha deixat anar d'un món de desconfinaces per donar la mà als seus germas i retornar a l'únic Amor que és per sempre: l'Amor Incondicionat.
Dissabte 9 de desembre de 2006
pujave a Montserrat. Aquesta vega a l'hotel no em veia capaç d'assumi la slitud de les ce·les, ni que hi ha families, pero el fred fa que cadascú s'estigui a dins la cel·, o bé en els activitats que volen fer, però no hi ha gent fent grupets de convera a les places.
L'hotel amb va acollir la primera vegada que vaig ser a Montserrat sense la mare. Diumenge dia 10 el vespre, mentre feia un entrepà a a cafateria de l'hotel, Asssumpta i Anna Margarit, amb els seus marits, em van regalar la sorpresa de ferm-hi una visita.
Em volien convidar a passar el dia de sant Esteve a casa d'Assumpta, ella fa la reunió familiar aquest dia. Anna, també ho vol, perquè ella no fa reunions per les festes de nadal, només organitza trobades de famila pel dia de l'aniversari d'Abert i pel seu sant, el 15 d'octubre. 
Van arribar propiament els dies de les festes nadalenques, sense veure-les. M'envoltàvem les persones conegudes i les families amb les quí teniem relació, a casa però no hi havia ningú. Sorprenentment el dia de nadal el matí vaig agafar impuls i me'n vaig anar a l'estació dels Ferrocarrils catalans a la plaça Espanya. Ara ja sabia que eren adaptats i accessibles per a mi, hi haviem pujat amb el grup que vam anar a acomiadar la mare, el passa 3 de desembre. Al matí de Nadal, dons vaig asmurçar a la cafeteria de Montserrat i xino-xano, vaig anar a la Basilica per assistir a Conventual. El pare Cassià que m'hi va veure, abans de retirar-se em vingué a saludar, així com el pare Jaume. Gràcies amics, la nostra pregària d'amor senzill i vibrant puja al Cel, per a tots els qui ens han passat al davant.
El juny, mentre m'arribaven l'aprobació per la cadira, Assumpta Amils Corps, la meva companya de Sertel, em porta a l'Ortopedia que va ella, està al carrer de Sicilia, 282, per veure quina seria la millor cadira per a mi, i que la anessim preparant.
Van arribar propiament els dies de les festes nadalenques, sense veure-les. M'envoltàvem les persones conegudes i les families amb les quí teniem relació, a casa però no hi havia ningú. Sorprenentment el dia de nadal el matí vaig agafar impuls i me'n vaig anar a l'estació dels Ferrocarrils catalans a la plaça Espanya. Ara ja sabia que eren adaptats i accessibles per a mi, hi haviem pujat amb el grup que vam anar a acomiadar la mare, el passa 3 de desembre. Al matí de Nadal, dons vaig asmurçar a la cafeteria de Montserrat i xino-xano, vaig anar a la Basilica per assistir a Conventual. El pare Cassià que m'hi va veure, abans de retirar-se em vingué a saludar, així com el pare Jaume. Gràcies amics, la nostra pregària d'amor senzill i vibrant puja al Cel, per a tots els qui ens han passat al davant.
El pare Cassià em va anar telefonant, si fa no fa cada qunze dies. Vam senitr que podia passar la setm
ana Santa a Montserrat, no ho havíem fet ami. Vaig tenir cel·la pel dissate 31de març fins a dimarts 10 d'abril del 2007
El dia u d'abril era la celebració de Rams.
El dissabte 31 hi havia un concert de música a la Basílica. Ma Teresa Segarra i la seva mare van pujar amb mi per a passar el dissabte i diumenge, el dilluns elles van tornar a Barcelona.
Ma Teresa va demanar un cadira de rodes, per a la seva mare a l'hote, cosa que se'ls va concedir, Vam passar un parell de dies ben acompanyades.
La celebració de Palmes lluïda. Ma Teresa i la seva mare, van marxar el diumenge jo em vaig quedar. 
El dimarts dia 3, la cama em va començar a fer mal, i el vespre ja l'arrastraba.
El dimarts dia 3, la cama em va començar a fer mal, i el vespre ja l'arrastraba.
Vaig demanr a Marcel·li que em vingués a buscar el dimecres al mati.
Em vaig acomiadar del pare Cassià per telefono, no podia pujar fins a la Basilica i cap a Barcelona.
Directament a la consulta del doctor Sancho. Repós absolut i et demano una cadira de motor: Montserrat no pots caminar.
Aquell dia mateix vaig entregar la solicitud a l'Adminsitració de l'Hospital de Sant.
Abril, maig, i mig juny immobilizada.
Neus Pallarès, la nostra conserge, em va ajudar i em va acompanyar fins on va poguer, que va ser molt.
La aprobació va arriba el dia 21 de juny, el 22 sortia de l'Ortopèida, conduint la meva cadira per primera vegada, acompanyada per Assumpta Amils. Vaja "el duo Dinamico"
El dissabte 23 de juny de 2007 revetlla a Montserrat, asseguda., pujava a Montserrat, amb els Ferrocarrils Catalans, sortin de plaça Espanya.
Vaig poder comprobar que estan molt ben adpatats i són perfectament accesibles, l'enllaç amb el cremallera també. Montserrat ja en aquells dies tenia un acceptable nivell d'accessibilitat ni que calia millorar-lo. 
Vaig estar dos dies en una cel·la, vaig poder visitar al pare Cassià, qui es va sorprendar de l'agilitat que tenia coduint la cadira.
Vaig estar dos dies en una cel·la, vaig poder visitar al pare Cassià, qui es va sorprendar de l'agilitat que tenia coduint la cadira.
Gairebé no en recordo res d'aquella revetlla, possiblemet l'enyorança de la mare era massa forta, Ara si que podem donar pasa a les Muntanyes del Canigó, el cant d'enyorament d'un pastor que ho ha perdut tot. 
Dilluns 10 de septembre de 2007
Dels actes al Palau de Sant Jordí, només pujar la fotografia de l'Escolania i recordar que quan van presentar el director de l'Escolania i el secretari de l'Abad, Jordí Agustí Pique al Dalai-Lama, se'ls va ofrenar una "cata" i també una "cata" per posarl-la on reposaven les restes del hermità Pare Basili Girbau, amic del Dalai-Lama segons les seves propies paraules del mteix Tenzin-Giatso.
Tardor de 2007 Montserratina
Cap a Montserrat
El primer dia de l'any 2008, cap a Montserrat, missa Conventual.
Me’n vaig amb les claus de la cel·la Abat Marcet 610,a la butxaca, per tornar-hi diumenge dia 16.
Dijous sant dia 20 de març de 2008, torno a Montserrat, celebració comunitària de la “reconciliació”, hi he participat amb el cor unit als germans. Gràcies Sagrada Trinitat per la Vostra Misericordia.
El 2007 la Federació d'escoltes de Catalunya va editar un llibre anomenat "Antics Escoltes de Montserrat" memòries dels cinquanta anys de la dedicació d0'Andreu Soler i Seguis-Baldrich a reactibar l'escoltisme a Montserrat. 
Agost 2008, divendres 7 fins a dilluns 9, a Montserrat, hotel Abat Cisneros,
hab 110.
Sòc lliure com les Aus del
Paradís. He gaudit i gaudeixo de l'Amor més Bell, l'Amor Incondicionat, honest,
humil. el dels pares irrepetibe a la terra, al dels "nostres monjos"
repetible al Cel.
Sorprenentment, el dissabte 30 de juny de 2007
Enric Ayno, coordinador de la Casa del Tibet a Barcelona, em telefona per donar-me una bona notícia: pel setembre el Dali-Lama ve a Bracelona. Coneixent la relació de llllllla que li he parlat, alguna vegada,a amb el pare Cassià, em demana si podrien entrevistar.se amb l'Abad Soler, p er tal que l'Escolania de Montserrat, cantès en l'acte que farà el Dalai-Lama a Barcelona. Ell dissertarà sobre la felicitat. Dons ho preguntarè Enric.
Dels passos següents, del acolliment del pare Cassià, del secretari de l'Abad en aquells dies Jordí Agustí Pique, de les facilitats del pare Manel Gasc, preceptor dels escolans i del director de l'escolania en Bernat Vivancos, noés en puc donar lloances a la Mare de Deu epls seus Jardiners.
Enllaç a Cor Perdonat 2007 solitud
Dels actes al Palau de Sant Jordí, només pujar la fotografia de l'Escolania i recordar que quan van presentar el director de l'Escolania i el secretari de l'Abad, Jordí Agustí Pique al Dalai-Lama, se'ls va ofrenar una "cata" i també una "cata" per posarl-la on reposaven les restes del hermità Pare Basili Girbau, amic del Dalai-Lama segons les seves propies paraules del mteix Tenzin-Giatso.
Tardor de 2007 Montserratina
A finals de septembre vaig pujar a Montserrat per tal d'agriar al pare Cassià, la seva gestió en l'actuació de l'Escolania en al visita del Dalai-Lama. Em suggeri que fes unes paraules per pare Jordí Agusti Pique,i pel Bernat Vivancos.
A l'abad ja li haviem donat les gracies juntament amb en Wanchen i Enric Aynó.
Vam tornar a quedar per a finals d'octubre o primers de novembre, no ho recordo.
Va ser en aquesta visita que em va dir, que estava una mica delicat, res de greu però.
Vam quedar pel dia 24 de desembre.
El 24 de desembre sí, un altre nadal sense la mare, un altre nadal sense ningú a casa, Mare t'enyor i enyoro aquells dos nadals que vam viure junts amb el papà i en Rafel el piset del C/Jaon Blanques.
Cap a Montserrat
El 24 de desembre del 2007 el pare Cassià és ingressat a l'Hospital de Manresa, ha patit un infart cerebral.
El dia de nadal, 25 de cecembre de 2007, pujo a Conventual a Montserrat.
En sortir a la plaça de Sant Maria hi troba al pare Bardolet, m'atreveixo a aturar-lo per preguntar-li pel pare Cassià.
En sortir a la plaça de Sant Maria hi troba al pare Bardolet, m'atreveixo a aturar-lo per preguntar-li pel pare Cassià.
L'Abad emèrit Bardolet, em somriu i em diu que arriba de veure'l, els monjos fan torns per no deixar-lo sol. Què el pare Cassia está millor i els coneix, haviat tornarà a ser a casa, Montserrat, prega amb nosaltres, em demana.
Gràcies pare Bardolet pel vostre somriure, gràcies!
Cap a casa cremallera, tren i bus i a casa. Som Nadal ara i aquí!
El primer dia de l'any 2008, cap a Montserrat, missa Conventual.
En acabar vaig a secretaria per preguntar per l'estat de salut del pare Cassià, em diuen que ja és a la casa i que a la celebració era ell que ha fet el servei d'organista.
Em fan esperar un moment, el telefonen per dir-li que sóc allí, i ell em fa passar. Déue l baneix pare Cassià, Déu ens estima!. Em dona agenda pel dia 9 de març de 2008. 
Març 6-9, 2008 a Montserrat.
Març 6-9, 2008 a Montserrat.
VI Jornades Universitàries de Cultura Humanista "L’abat Oliba: política i cultura a l’Europa medieval"
Tinc la sort que m'han accepta a les jornades, aquestes són les primeres en les que puc ser-hi. Les gaudeixo a cor que vols.
El diumenge dia 9 de març tinc agenda amb el pare Cassià. No el vaig pode veure tronava a ser ingressat a l'Hospital de Manresa, ara amb una forta insuficiència cardiaca. 
Dimarts 11 de març,de 2008
Dimarts 11 de març,de 2008
a les vuit del matí, telefona Eugeni, ha escoltat per la ràdio que el Pare Cassià ha tornat a l’Origen Etern. Descansi en el Cor del Crist, quí és el cor obert al Crist per a nosaltres.
13 de març, cap a Montserrat per posar un ram de flors als peus del nostra estimat Pare Cassià Ma Just.
M’hi trobo a la familia Riera-Escardivol. No fan Conventual, missa sí.
Cap a Barcelona, només anotar que van ser uns dies intensos: Anna Ma Margarit estava operada a la Clínicaa Teknon. Resultats immilloralbes! 
Divendres 14 de març de 2008,
Santa Matilde Reina, Amb el primer tren cap a Montserrat, Em poden llogar una cel·la per passar la setmana Santa a Montserrat, el diumenge 16 és Rams. Avui hi som per acomiadar al Pare Cassià. Impossible ami ens diren adéu, si cal, fins a reveure!
El comiat a l’Abat èmerit Cassià Ma Just, una ceremonia inesborrable. L’emoció de la veu de l’Abat Dom Josep Ma Soler, entrenyable.
Fins a reveure Sant Amic!.
enllaç a Joan Just i Bertran
Me’n vaig amb les claus de la cel·la Abat Marcet 610,a la butxaca, per tornar-hi diumenge dia 16.
Diumenge de Rams a Montserrat amb Helena Cordon.
Nit concert a la Basílica
“La Passió segons Sant Mateu”
Helena va poder parlar amb el pare Jordi Agustí Pique, secretari de l’Abat, té agenda per rebre a Jetsum-Pema. Posteriorment, però, Jetsum.Pema no va venir a Barcelona.
17 dilluns tarda cap a casa, amb les claus a la butxaca.
Tot aques trànsit és perquè Anna Ma ha tingut algún petit problema, i volia ser-hi aprop. Ara però ja és a casa seva i la vida segueix endavant.
Dijous sant dia 20 de març de 2008, torno a Montserrat, celebració comunitària de la “reconciliació”, hi he participat amb el cor unit als germans. Gràcies Sagrada Trinitat per la Vostra Misericordia.
No em quedaré la resta de la setman, dins meu hi vull quelcom que no va alhora, massa missa i sempre el Crist en creu. No vaig alhora.
En sortir de la Basílica pluvisqueja, m'èspero sota les porcades, em criden: -tia Montse- Marta, Emili el seu marit, Gerard i Judit. Sí la Mare de Déu fa aquestes coses a les filles que estima!
Accepten que els convidi a dinar, hoo fem a l'hotel Abat Cisneros. Sí, mare és cert, és agradable está una estona amb la família.
Se'n van cap a les cuatre de la tarda.
Jo també. vaig a recepció, entrego les claus de la cel·la Abat Marcet, 610.
Amb el tren que surt de l’estació de Monistrol a les 17:45 cap a Barcelona.
Jo també. vaig a recepció, entrego les claus de la cel·la Abat Marcet, 610.
Amb el tren que surt de l’estació de Monistrol a les 17:45 cap a Barcelona.
La Pasqüa a casa. Gràcies al Procés de la Vida per la Pau que ens regala, juntament amb els pares.
Estimo la comunitat Benedictina, pero no la separo de tots els treballadors que fan possible que Montserrat sigui posssible. Per a mi tot es el conjunt que servei al Crist. 
Me’n vaig assebentar a l’agost, el 14 d’abril de 2008, ens ha deixat per tornar a casa dels Pares, l’estimat germà Andreu Soler i Seguís-Bandrich, a l’edat de 76 anys i 50 de vocació monástica.
Me’n vaig assebentar a l’agost, el 14 d’abril de 2008, ens ha deixat per tornar a casa dels Pares, l’estimat germà Andreu Soler i Seguís-Bandrich, a l’edat de 76 anys i 50 de vocació monástica.
El nostre germà
Andreu, absolutament irrepetible. El seu cor no cabia en un cos físic.
Va
sostenir el seu compromís amb la Regla Benedictina mitjançant l'entrega al
servei.
Mai va deixar la condició de monjo, el seu cor duia sandàlies que
caminaven pel Crist.
Fidel devot de la Mare de Déu i del seu Ministre Joan XXIII, "el Papa Bo" 
Els últims anys en que la mare i jo podíem pujar a Montserrat
i ens hi trobàvem amb la família Riera-Rossell, el germà Andreu, el pare Jaume Badia i lAbat emèrit Cassià
Just eren inseparable perquè Andreu era el quí tenia carnet de conduir i
portava el petit vehicle que la Comunitat Benedictina de Montserrat tenia en
aquelll moments.
Descansa en la Pau i Serenor de la Mare Bruna, estimat germà.
L'lultima vega que amb la mare vam saludar a l'Andreu, av ser l'estiu del 2005. Encara la revetlla del 2007, em va venir a fer una abraçada. El mateix 2007 vag comprar aquest llibre que la federació va editar en homenantge a l'Andreu i me'l va signar. Ja no el veuria més en aquest món.
La colla del Rom Cremat, tant estimada I coneguda, célèbre
els 25 anys I plega.Volen que hi sigui, hi sóc. Després de molts anys he tornar
a ser a la “nit del rom cremat, després he fet un tomb fins a “el revolt del
vent”, et sentía amb mi, mare. El diumenge 8, després de la ballada de
Sardanes, anem a dinar al restaurant-self-servi. Un definitiva, un molt bon
dia.
Presentar la colla del "Rom cremat" és parlar de tota la meva joventud viscuda a Moantserrat, sense aparents fruits, sí és que la vida ha de donar els frutis que nosaltres creiem.
No m'he casat, no he tingut fills, no tinc posicio social, econòmica ni, evidentment partimonial.
L'amor dels amics sembla tenir més condicionants, però, només
ho sembla. 
Ens vam coneixer a l'entorn de Maria Rossell, quan vam
començar a passar uns dies a les cel·les de l'Abat Oliba, cap el 1980. Jaume
passava l'estiu allà amb els seus pares, al pare d'en Jaume i crec que una
germana o germà són metges.
El 24 de setembre de 2008
Decembre 2008
A Barcelona, al Camp de l'Arpa on vivim el nostre camí havia dessembocat al Casal per a Gent Gran de Navas.
El juliol del 2011 m'arriba al Butlletí de Montserrat, si encara hi estic subscrita. En tinc una col·lecció de gairebé 94 o 95. Aquest porta la nova del traspàs del nostre Pare Jaume Badia. Em remou l'ànima i em sorprèn, feria uns dos mesos que emcara em va telefonar per recordar-me les emission de ràdio i les celebracions de la Conventual pel canal de televisió de Montserrat. Pare Jaume, l'última veu del Monestir que em crida, em recorda perquè vibrem un mateix amor al Crist.
Dissabte 13 d'agost - dilluns 15, 2011
No recordo que em va empenyer a pujar a Montserrat per celebrar el 60è aniversari. Potser la solitud, si més no a Montserrat m'hi acompanyen les pedres, els paissatges, que encara que hna cambiat, no ho han fet tant, senzillament perquè l'espai, es a dir el buit i les roques no ho faciliten.
El 23 de setembre de 2011 vam pujar a Montserrat amb la senyora Pepita Mayol, vidua de Ramon Calduch. Vivim ben aprop, i la vaig trobar pocs dies després de tornar de Montserrat, li vaig comentar la meravella del so del nou Orgue i que el proper dissabte dia 23 feien cun concert a la tarda..
al Casal G.G.Navas hi han entrat dos elements subversius. Dos catalans de mena, en Rartomeu Turull i Mestres Cor i batec per una Catalunya lliurament reponsable de sí mateixa. L'altre és en Ramon Ballester I Batallé, un poeta romàntic. Català de ploma, seient i escriptori i recitals de poesia. Ell és nebot de Carme Ballester, la qui fou esposa i vidua del president Companys. 
Pel juny 2012 igual que aquests últims anys vam acomiadr el Casal fins amitjans de setembre que comencen els tallers. Els avis ara fan horari de mainada, vaja, com si anessin a l'escola.
A la fotografia m'hi veieu amb Jaume Cardona, l’amic que sempre és a Montserrat el mes d’agost, des de fa anys, molts i molts anys.
Desconec quin tipus de malaltia el va afectar des de nen. Sempre l'he vist caminar amb unes crosses de tripode. Voluntarios, tossut i una mica mal geniat, en aquells temps no vam tenir gaire relació, ell sempre cercava la relació amb els homes que van muntar les nits del "Rom-Cremat". I, certament ells l'aprecien i el coneixen molt. Han passat llargues hores a l'estiu, sota els porxos de la plaça de les pageses. Compartien les petites coses que als homes els atrauen, la política, la religió, l'esport, i el que els feia sentir "el pit i el cul" de les noies que voltàvem pel seu entorn.
De la família Riera-Rossell ja no hi ve ningú a passar-hi
uns dies. Els recordo amb tendresa i regularment, per aquests dies els demano
una missa al Monestir, com la demano per a la meva família..
Divendres 15 d’agost 2008, 57 anys a Montserrat, gràcies
Verge Bruna!
el meu aniversari, a Montserrat, gràcies Verge Bruna! Pel teu acolliment!
El 24 de setembre de 2008
al matí va telefonar Pepita Mayol, en Ramon Calduch, el seu marit, el
nostre Ramon ha tornat a l’Origen de la Vida. Ha deixat el cos físic a la
residencia on vivía, des de la primavera de l’any 2006.
Ramon Calduch Gimeno Barcelona 5 de novembre de 1928 - 24 de
setembre de 2008, Barcelona.
Descansa en Pau i Goig, amic, ara podràs cantar davant la Llum Eterna.
La tardor del 2008 va ser de dols. Dissabte 14 de novembre pujava a Montserrat, per tal de gaudir de les "VII Jornades Univesitàries Humanisticas" Aquestes dedicade al món Biblic coordinades pel Pare Pius Tragan.
Va se en aquestes jornades que ens
va obsequiar amb el "Cant de la Perla" Traduit per a ell mareix, força anys enrere, quan amb d'altres monjos traduien al català directament del Arenu els textes Biblics. Regal del Cel.
A Barcelona, al Camp de l'Arpa on vivim el nostre camí havia dessembocat al Casal per a Gent Gran de Navas.
Poc abans de nadal m'hi vaig acostar per oferir els meus serveis.
Pel perfil que jo presentava em van dir que hi arribava caiguda del Cel, l'aula d'Informatica m'esperava, passat les vacances de nadal, t'esperem a partir del 12 de gener.
Hi vaig anar i el grup de voluntaris del Casal em va oferir suport, entrenament i amistad. Vaig tenir amics. companys, relació amb persones soles com jo, que cercavem una mica de proximitat.
Casal de Gent Gran de Navas, C/Capella 14, sempre et dure al cor amb el nostre grup de volantaris. 
Dissabte 18 i diumenge 19 d'abril de 2009, a Montserrat van presentar VIII Jornades, també referides al món Biblic i coordinades pel Pare Pius Tragan.
Dissabte 18 i diumenge 19 d'abril de 2009, a Montserrat van presentar VIII Jornades, també referides al món Biblic i coordinades pel Pare Pius Tragan.
No redordo si hi vaig ser, tenia els diplomes que donaven si completaves les sessions, però amb el transit a la Residència, aquests documents van desaperixer igual que els llibres i els discs.
Les Jornades es van fer a la sala d'actes, la que té la preciosa balconada que veiem quan ens apropem al Monestir. Vaig tenir el goig de trepitxar la balconada, i feiem el descans.
Les cames van presentar seriosses dificultats cap el mes de febrer, i el doctor Sancho va obrir quirofan. M'operva el 5 de magi del 2009.
Les cames van presentar seriosses dificultats cap el mes de febrer, i el doctor Sancho va obrir quirofan. M'operva el 5 de magi del 2009.
Fins a dia d'avui, 4 de septembre de 2024, aquesta va ser l'última operació. 
Ingressada a l'Hospital de Sant Pau, els companys del Casal van venir per obseqwuiar-me amb un ordinador portàtil, que entre tots m'havien comprat. Gràcies a la Vida que ens mostra l'Amor Gratuït.
Ingressada a l'Hospital de Sant Pau, els companys del Casal van venir per obseqwuiar-me amb un ordinador portàtil, que entre tots m'havien comprat. Gràcies a la Vida que ens mostra l'Amor Gratuït.
La tardor del 2009 va tenir el color del Casal. L'aula d'Informàtica es va convertir amb una opertura a l'enginy, va desvetllar la curiosita, cóm funcina aquest programa?, cóm es fa un PowerPoint? , cóm es fa un video? Caram el Blogger em dona la facilitat de conbinar lletra i fotografia i video i ... 
M'interesa! El prime Blogger te data de la tardor del 2009. De l'aula d'Informàtica vam passar al taller d'hsitòries en català, Cóm vaqneixer el Casal de la Gent Gran de Navas? Què hi havia abans en aquest espai? Què som? d'on venin?, on anem?
M'interesa! El prime Blogger te data de la tardor del 2009. De l'aula d'Informàtica vam passar al taller d'hsitòries en català, Cóm vaqneixer el Casal de la Gent Gran de Navas? Què hi havia abans en aquest espai? Què som? d'on venin?, on anem?
El Casal per a nosaltres en aquells instants van se hores compartides de recerca, d'obertura al nou món digital, a descobrir que hi teneim un lloc, si ho savien gestinar. Gestionar les situacions és un art meravellós que m'agradaria aprendre. 
Abril 25, 2010 l'Orgue de Montserrat!
Deixar constància que l 25 d'abril el vespre em telefona Eugenei Fornells, per dir-me que a TV3 havien donat en directe la inauguració del nou Orgue de la Basílica. Una verdera joia, capacitada per ser tocada pels millors mestres del món i alhora per crear escola per aprendre a tocar-la. Felicitats estimats germans: el vostre somni a près forma. Segur el Pare Cassià us inspirarà els millors concerts que podeu organitzar.
L'any 2010 Montserrat va quedar lluny, Muntanya Santa allunyada dels mortals.
Deixar constància que l 25 d'abril el vespre em telefona Eugenei Fornells, per dir-me que a TV3 havien donat en directe la inauguració del nou Orgue de la Basílica. Una verdera joia, capacitada per ser tocada pels millors mestres del món i alhora per crear escola per aprendre a tocar-la. Felicitats estimats germans: el vostre somni a près forma. Segur el Pare Cassià us inspirarà els millors concerts que podeu organitzar.
L'any 2010 Montserrat va quedar lluny, Muntanya Santa allunyada dels mortals.
Al Casal hi bategava la vida de cada día, el pa nostre de cada apat. En un espai conduies un taller, en l'altre aprenies les meravelles artesanls que poden fer els companys. Pintura, dibuix, puntes de coixí, poesia, cuina. Cada taller un univers conectat amb els altres. 
El juny del 2011 vam tancar els tallers. com s'acostumava, vam celebrar les hores coampartides i, una mica ens vam acomiadr, perquè havent compartit els mateixos talles dos anys, havia arribar l'hora de cambià de grups. Llevat del taller de poesia, així era per tots els tallers, calia moure la gent per obrir noves relacions, aprendre coses noves. Ja s'ha sap el moïment es vida.
El juny del 2011 vam tancar els tallers. com s'acostumava, vam celebrar les hores coampartides i, una mica ens vam acomiadr, perquè havent compartit els mateixos talles dos anys, havia arribar l'hora de cambià de grups. Llevat del taller de poesia, així era per tots els tallers, calia moure la gent per obrir noves relacions, aprendre coses noves. Ja s'ha sap el moïment es vida.
He de dir que els grups del Casal de la Gent Gran de Navas, saben montar les festes d'estiu i d'hivern.
El juliol del 2011 m'arriba al Butlletí de Montserrat, si encara hi estic subscrita. En tinc una col·lecció de gairebé 94 o 95. Aquest porta la nova del traspàs del nostre Pare Jaume Badia. Em remou l'ànima i em sorprèn, feria uns dos mesos que emcara em va telefonar per recordar-me les emission de ràdio i les celebracions de la Conventual pel canal de televisió de Montserrat. Pare Jaume, l'última veu del Monestir que em crida, em recorda perquè vibrem un mateix amor al Crist.
No recordo que em va empenyer a pujar a Montserrat per celebrar el 60è aniversari. Potser la solitud, si més no a Montserrat m'hi acompanyen les pedres, els paissatges, que encara que hna cambiat, no ho han fet tant, senzillament perquè l'espai, es a dir el buit i les roques no ho faciliten.
Sóc el Hotel, no hi havia lloc a ls cel·les, dies de silenci, pregària, celebraciosn al costat de la Mare de Déu, mentre pel pensament desfilen tots els estimats amb quí hem compartit vida a Motnserrat
Em vaig atrevir a fer el camí dels Degotalls, fins al final, vaig trobar peregrins que em van ajudar a passar els petits trams més esglaonats de l camí.
Camí dels degotalls, camí dels adéus...
El 23 de setembre de 2011 vam pujar a Montserrat amb la senyora Pepita Mayol, vidua de Ramon Calduch. Vivim ben aprop, i la vaig trobar pocs dies després de tornar de Montserrat, li vaig comentar la meravella del so del nou Orgue i que el proper dissabte dia 23 feien cun concert a la tarda..
Anem juntes a Montserrat?.
Hi vam ser. Ho vam gaudir.
enllaç a Cor Perdonat 2011 solitud
La solitud del 2011 va deixar entrar a la solitud del 2012,
Pel juny 2012 igual que aquests últims anys vam acomiadr el Casal fins amitjans de setembre que comencen els tallers. Els avis ara fan horari de mainada, vaja, com si anessin a l'escola.
Des de l'any 2007, no he pujat a la nostra Revetlla de Montserrat. Aquest any toca!
Pujo el dissabte 23, encerto a trobar cel·la, al Abad Marcet, les del Abad Oliva i Ntr Senyora, no estan operatives. S'han de millorar.
La Flama del Canigó aquest any es rebuda davant l'estació del Cremallera, degut a que la plaça del Monestir està en obres. La Flama la rep el Pare Sanromà i la coca ens la mengem a la cafeteria Self-Servi. Amb sobte el canvi, aquesta no és la nostra Revetlla.
Dilluns 25 de jny de 2012 cap a casa...
Aquí deixo aquesta entrada, els peus de Joan Baptista l'inconegut mestre respectat i estimat: el Cor Bategant per Crist.
Obro una entrada nova per relatar-me les nostres vviències amb la familia dels Oblats de Montserrat.
Mare de Déu de Montserrat: pregueu amb nosaltres.
enllaç a 2012 Sense temps>