El proper dijous 7 de febrer del 2013, a 2/4 de 8 del vespre,s’ha organitzat un homenatge al P. Antoni M. Marcet i Poal amb motiu del centenari de l’elecció com a abat de Montserrat (del 1912 al 1946) i que tindrà lloc a la Sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès, carrer de la Canuda, 6 de Barcelona.
L’acte estarà presidit per l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, i intervindran el P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat, el Dr. Francesc Fontbona de Vallescar, historiador de l’art, i la coral “Antics Escolans de Montserrat”.
L’Abat de Montserrat, Antoni Maria Marcet Poal, nascut a Terrassa el 5 de juliol de l’any 1878, (+ Montserrat, 13-5-1946) després de ser escollit el 7 de desembre de 1912 com a abat prengué possessió d’aquesta responsabilitat el 15 de gener de 1913, produint-se la solemne benedicció abacial el 26 de gener de 1913, es a dir, s’escau ara el centenari i és per això que un conjunt d’entitats montserratines organitzen aquest acte, a més de que el monestir de Montserrat ho commemorarà a la missa conventual de les 11 h. el pròxim dissabte.
L’Abat Marcet ha estat particularment important en la història de Montserrat en molts aspectes. Va fer importants obres en la basílica i en el monestir, millorà les comunicacions amb l’Abadia, impulsà la biblioteca, adquirí obres d’art que s’incorporaren al patrimoni artístic de Montserrat, donà suport al Congrés Litúrgic (1915), impulsà també els estudis bíblics amb el gran estudiós que fou el P. Bonaventura Ubach. Promogué l´us del català tant com a llengua de relació dins el monestir com en la consideració del català com a llengua de cultura habitual. Inaugurà els museus montserratins i restaurà l’església romànica de Santa Cecília. En conjunt, situà el Monestir de Montserrat com un centre d’espiritualitat cristiana en el panorama europeu.
Terrassa el considera un dels seus personatges il•lustres i per això hem volgut retre-li aquest petit record des del blog dels records de Terrassa. Per tal d’il•lustrar aquest escrit hem triat una fotografia on es pot observar l’Abat Marcet juntament amb el President Francesc Macià a Montserrat, l’any 1931 en motiu de la inauguració del monument a Mossèn Cinto Verdaguer.
L'Abat Marcet fou l'impulsor dels Oblats.
1920-1997 P. Miquel Estrade i Ciurana
Miquel (Josep) Estradé i Ciurana
Tarragona, 11 de gener de 1920 - Monestir de Montserrat, Bages, 2 d'agost de 1997
Fou un biblista, estudiós del grec clàssic i
de l'hebreu, escriptor i monjo català.
enllaç a Wikipedia P. Miquel Estrade
1926 - 2008 Joan Just i Riba
Comunicació Montserrat
La matinada del 10 de gener va morir al monestir de Santa
Maria de Montserrat el G. Carles Solà i Franquesa. Tenia 87 anys i en
feia 66 que era monjo.
El G. Carles (Josep, nom de bateig) Solà i Franquesa va
néixer el 4 de novembre de 1927 a Barcelona. Va entrar al noviciat el 23 de
desembre de 1947 i va realitzar la professió simple el 2 de gener de 1949. La
professió perpètua va tenir lloc l’1 de novembre de 1952 i la solemne el 15
d’agost de 1964. Durant més de 50 anys, el G. Carles, un monjo senzill, abnegat
i ple de bondat, va treballar a la Sagristia de la Basílica de Santa Maria de
Montserrat.
Després d’haver treballat en diverses seccions del monestir, el 1953 va ser nomenat sagristà de la basílica de Santa Maria, càrrec que va exercir amb competència i amb esperit de servei durant més de cinquanta anys, fins que la malaltia li ho va impedir. “Quan acollia els preveres amb els grups de pelegrins o els qui venien per concelebrar a la missa conventual, sempre tenia una bona paraula i els atenia de gust. Treballador infatigable, volia ser útil a la comunitat; encara durant els primers anys d’estada la infermeria tenia el deler d’anar a la sagristia per ajudar. Malgrat la feina, que en un santuari com el de Montserrat té moments d’activitat intensa, procurava no deixar mai la lectura espiritual, ni la preparació dels textos litúrgics del dia, ni tampoc el res del rosari perquè estimava la Mare de Déu amb tendresa. Li plaïa la vida en comunitat, procurava no faltar mai a les trobades fraternes de cada dia on aportava les seves anècdotes i el seu humor fi.
“Tot ho volia viure des de l’esperit d’obediència i de
servei a la comunitat i als pelegrins, tant si li era més agradable com menys.
Els compromisos de la vida monàstica i el treball formaven part, per a ell, del
jou suau que Jesucrist l’havia cridat a portar com a deixeble seu en el camí
monàstic. I ell l’acceptava amb amor per correspondre a l’amor que Déu li
tenia, i en això trobava el repòs i la pau. Una pau que ha mantingut fins al
final, fins que s’ha adormit plàcidament en el Senyor”, va concloure el P. Abat
Josep M. Soler.
Una de les seves germanes, Teresa, monja que normalment va viure, pregar i treballar al Monestir de sant Pere de les Pueñ·les a Barcelona, a quí he tingut el goig de conéixer personalment i escoltar els seus consells. A setembre 17 de 20266, encara prega ni que les seves capacitats cognitivas s0han replegat per deic¡xar més espai a la Pregària. Gràcies Carle, Teresa pel vostre Ser i Estar. Gràcies.
1942-2016 pare Salvador Plans i Vall
El religiós Salvador Plans, monjo del monestir de
Montserrat, va morir aquest passat dissabte a l'edat de 74 anys, segons ha
comunicat l'orde aquest dilluns. El funeral per qui va ser prefecte de
l'Escolania es farà aquest mateix dimarts, a les 10.45h a la basílica de Santa
Maria i serà presidida per l'abat del monestir, Josep Maria Soler.
Salvador Plans i Vall va néixer al municipi d'Alpens, a
Osona, el 28 d´agost de 1942 i va entrar al noviciat a final d'estiu del 1963,
abans de ser ordenat sacerdot l'1 d'octubre del 1972. Plans era llicenciat en
Teologia, especialitat en monàstica.
Després d'uns anys al Seminari de Vic, l'any 1963 va entrar
al Monestir de Montserrat. Va pertànyer, durant un any, a la comunitat de
Montserrat present a l'Institut Ecumènic de Tantur, a Jerusalem. Va obtenir la
Llicenciatura en Teologia Monàstica en el Pontifici Ateneu Universitari de Sant
Anselm de Roma. De retorn a Montserrat, el P. Salvador va participar activament
durant molts anys en les Trobades d'Animadors de Cant per a la Litúrgia de
Montserrat, que va fundar el P. Gregori M. Estrada. Entre les múltiples
responsabilitats al monestir, el P. Salvador M. Plans va ser sotsprefecte i
prefecte de l'Escolania. Va col·laborar amb el P. Ireneu Segarra, el gran
mestre del cant litúrgic i director durant 40 anys de l'Escolania. Feia més de
50 anys que formava part de la capella de música del monestir.
El religiós, destaquen fonts del monestir, era un excel·lent
coneixedor del cant litúrgic i un bon comunicador de l'experiència de la fe,
raó per la qual impartia un gran nombre de conferències a Catalunya i a l'Estat
espanyol. Havia estat assistent del visitador de monestirs de monges
benedictines d'Espanya, càrrec que el portava a predicar exercicis i recessos
en tots ells.
Anselm M. Parés i Domènech
a comunitat de l’abadia de Montserrat ha perdut el monjo
Anselm M. Parés, que ha mort a l’edat de 78 anys. Als 53 va entrar al monestir
i en feia 7 de la seva ordenació sacerdotal. Va treballar en tasques vinculades
a l’administració, i des del 1998 va portar la caixa de la comunitat, servint
els monjos facilitant-los gestions.
La vida professional del P. Anselm, que va cursar el
professorat mercantil, es va desenvolupar sempre en l’àmbit de la comptabilitat
i de la supervisió administrativa. Va viure l’adolescència i la joventut al
marge de la fe cristiana, fins que als 46 anys es va convertir, “en descobrir
la persona de Jesucrist i l’amor que Déu li tenia”. Per tal d’aprofundir la
seva fe a nivell intel·lectual, va fer el batxillerat en teologia a la Facultat
de Teologia de Catalunya (Ateneu Universitari Sant Pacià). Es va vincular,
també, a la parròquia de Sant Medir de Barcelona, fins que va ingressar a
Montserrat el setembre del 1995, perquè en aquest procés de creixement en la fe
va anar descobrint la vida monàstica.
“Ha estat un monjo d’una vida espiritual intensa, per bé amb alguns moments de foscor. Ell mateix reconeixia que de vegades es barallava amb Déu, però després, deixant-lo guanyar, trobava la pau. Des del dia que va entrar, mai no ha tingut cap dubte del seu camí monàstic a Montserrat, creia fermament que era el que Déu li demanava. I que Santa Maria el sostenia i l’ajudava. Fidel fins que ha pogut a l’Ofici diví i a la lectura orant de la Paraula de Déu, devot de la Mare de Déu i fidel al rés del rosari cada dia; durant una colla d’anys el dirigia a la basílica. Donava temps personal a la pregària i, no sense lluita interior de vegades, cercava de ser obedient al voler de Déu sobre d’ell, es preocupava per les vocacions a nivell d’Església i de la comunitat. Estava molt interessat, en els seus diàlegs amb altres persones, a mostrar que la fe cristiana és compatible amb la raó i que Jesucrist és capaç d’omplir de joia, de sentit i de compromís l’existència de qui creu en ell. Tot i haver estat acostumat a viure sol durant molts anys, es va integrar fàcilment a la vida de comunitat, ajudat pel seu tarannà pacífic, per la seva capacitat de diàleg i per la seva capacitat d’interiorització”, va dir l’abat Josep M. Soler en l’homilia de la missa exequial.
Pare Daniel Codina i i Giol
.jpg)
L’Abadia de Montserrat
que aquest dimecres 28 de gener, el P. Daniel M. Codina i Giol, ha mort a l'edat de vuitanta-cinc anys (6 de març de 1940 - 28 de gener de 2026).
El Rvdm. P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat, li ha administrat el sagrament de la Unció dels malalts aquest mateix dimecres.
La seva vinculació amb Montserrat va començar l'any 1960 en entrar com a novici, va fer la professió simple el 1961 i la solemne el 1964. Tres anys després, l'any 1967, va ser ordenat prevere. L'any 1969 es va diplomar en Pedagogia religiosa i catequesi a l'Institut Catequètic d'Estrasburg.
Al llarg de la seva vida monàstica va desenvolupar diferents serveis a la comunitat. En destaca el càrrec de prior del monestir entre 1989 i 1993, amb el P. Sebastià Bardolet com a abat de Montserrat. Va ser en aquest any, el 1993, que va ser destinat al Santuari del Miracle (Riner, Solsonès). També va exercir com a superior del monestir de Sant Miquel de Cuixà des del desembre de 2001 fins al 2010, moment en que retornà a Montserrat.
Va ser autor de diferents articles al Butlletí del Santuari de Montserrat sobre música, vida monàstica i història de Montserrat, així com també en altres publicacions com la Revista de Musicologia, i diferents entrades sobre personatges eclesiàstics al Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya.
En fer-vos-ho saber, amb tristesa i plens d’esperança en Jesucrist ressuscitat, l’encomanem a les vostres pregàries.
El funeral, presidit pel P. Abat Manel Gasch, serà el divendres 30 de gener a les 10.45 hores a la Basílica de Santa Maria de Montserrat.
Daniel Codina i Giol
Àngel Codina i Giol
(la Cellera de Ter, la Selva, 6 de març de 1940 —
Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages, 28 de gener de 2026)
Musicòleg.
Començà els estudis musicals al seu poble i els continuà al
seminari diocesà de Girona (1951) amb Francesc Geli i Francesc Civil. El 1959
ingressà al monestir de Montserrat, on professà el 1961 i fou ordenat de
sacerdot el 1967. Es diplomà en catequètica i pedagogia religiosa a Estrasburg
(1968-69).
Altra vegada a Montserrat, s’ocupà de l’arxiu musical i
col·laborà amb el pare Gregori Estrada en diferents tasques musicològiques i
també en l’organització de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia,
a més de treballar amb el pare Ireneu Segarra en l’escolania.
Fou l’encarregat de la catalogació de l’arxiu musical montserratí i de la
publicació de la col·lecció Mestres de l’Escolania de Montserrat,
concretament dels volums del X al XV, dedicats a l’obra d’A. Viola, N.
Casanoves i B. Julià. També publicà, entre altres treballs, tres volums de
sonates per a l’estudi del piano dels monjos B. Brell, J. Boada i N. Casanoves
respectivament, per al darrer dels quals comptà amb la col·laboració de la
professora Ludovica Mosca.
Prior de Montserrat (1989-93), del santuari del Miracle al
Solsonès (1993) i del monestir de Sant
Miquel de Cuixà al Conflent (2001-10).
Bibliografia
- Julià
i Julià, Benet; Codina, Daniel: Obres completes, Publicacions
de l’Abadia de Montserrat; Generalitat de Catalunya, Montserrat; Barcelona
1989-1991
- Codina,
Daniel: Música instrumental, Publicacions de l’Abadia de
Montserrat; Generalitat de Catalunya, Montserrat; Barcelona 1993
- Enllaç a Enciclopèida.cat Daniel Codina i Giol
No hay comentarios:
Publicar un comentario