El guiatge al perdó no dual. Som ara i aquí
Fa uns vuit anys, quan estava fent el curs de meditació, amb
Carlos Murciego, era el septembre de 2016, vaig seguir amb Integraació, vaig
tenir per tutor a Agustín Ollero.
Va ser Agustín que em va facilitar la pel·licula "la
Cabaña". Va ser l'impuls de fer un pas més endavant. que es va tancar pel l'octubre del 2017 i el
november del mateix any engegàvem la Facilitació del Perdó que s'enllestia el
juny del 2018,
No recordo com va anar que el juny de 2019 tancavem Expressio, fet amb en Jorge Lomar.
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.
Gracies per quest regal.
La Revetlla de Sant Joan 2012
degué deixar-me com una inquietdu a dins. El repte de cóm expresso ho al Crsit?
Des que la mare i el pare Cassià Justa van tornar a l'Esència de Ser, em sento com si el meu Ser Intern no es pogués comunicar amb ningú.
La Revetlla de Sant Joan el pare Sanromà ens qüestiona: quí és per a tú el Crist, i ens va proposar que cadascú cerques la seva pròpia resposta. Per a mi aquesta resposta és clara: el Crist ho És Tot, per a mi, Expressió perfecta del Pare/Mare Etern a prop nostre. Ara bé, la qüestió que jo em plantejo és: com em relaciono amb Crist en l'altre? Peru què en sento rebutxada quan expresso el que Crist es en mi?
No vaig tenir temps d'estar a casa que tornava a ser a Montserrat
El dissabte 30 el "II Festival Internacional Orgue de Montserrat Abat Cassià M. Just. In Memoríam"que organitzen al monjos de Montserrat, des de l'estiu del 2011.
Hi vaig passar dos dies, el dissabte era el Concert i jo marxava el dilluns. El dissabte va pujar Helena Cordon, es va quedar fins diumenge, però aquí no parlarè d'ella, en el meu camí ha hi he parlat molt amb ella: massa i tot.
Cal mirar-s'ho. El dilluns 11 de juliol celebració de Sant Benet i tornava a ser. Havia demanat una missa per la familia de casa i era el día.
Això sí, el vespre a dormir a casa.
El dimarts 7 d'agost de 2012 a Montserrat per un dia, amb el grup de la Coral AMIBA.
Va ser un dia difrent, Montserrat compartit amb gent dels meus grups de cada dia, perquè ara canto en aquesta coral. bé canto feina a rai, per no desafinar gaire.
Per el director Mique Àngel Arias Soler té molta paciènciia. Ells es va formar en direcció coral amb la filosofia d'Anselm Clave.
Amb el grup no hi pots parlar ni de fe, ni de la força del Crist Intern, de com ens acompanya en cada instant. Pel grup, només hi ha viatges, dinars i televisió, els qui tenen familia: fills i nets. 
El dijous 16 d'agost de 2012, a les 7 del mati Bus 50, Tren a plaça Espanya, sortim a les 8:36, estació de Monistrol enllaç, cremallera i arribem al Monestir 10 del amtí. Temps per aturar-nos al Sef-Servi i cap a Conventual.
El dijous 16 d'agost de 2012, a les 7 del mati Bus 50, Tren a plaça Espanya, sortim a les 8:36, estació de Monistrol enllaç, cremallera i arribem al Monestir 10 del amtí. Temps per aturar-nos al Sef-Servi i cap a Conventual.
Encara hi vaig trobar a la familia de Sabadell, Jaon i Antonia, als de Lloret, Enric i Maria, Conxita i Maria de Sant boi, el Jaume Cardona de Girona.
Vam fer un café sota els porxos de la cafeteria de la plaça, i fins l'any que ve, amics, un goig saludar-vos. Tornem a fer el mateix recorregut que al matí, a l'inrevés a les 13:15 sortia de Montserrat amb el cremallera i arribava a casa gairebe a les cuatre de la tarda. dinar-berenar a casa. Continuem...
Dissabte 8 i diumenge 9 de setembre de 2012, a Montserrat. Dissabte al vespre fan la cloenda del
"II Festival Internacional Orgue de Montserrat Abat Cassià M. Just. In Memoríam".
La Basílica era plena moderadament, perque una vegada els seients són plens i els espais laterals també, els serveis de seguretat no hi dejaven quedar a ningú més.
Certament all`que l'Esperit viu, no ho sé comunicar. Si intento explicar-ho se'n va.
El diumenge dia 9 a Conventual al meu costat hi havia una senyora molt dolça i agradable, en acabar la celebració em vaig acomiadar d'ella amb un petó a la mà.
Era a la plaça encarada per anar a cercar el cremallera, quan aquest senyor de la foto amb va aturar.
És Joan Dalmau, viu amb la seva mare, la senyora de la cadira, que es diu Magdalena, són de l'Espluga Calba (Lleida, comarca de les Garrigues)
Ell anava amb la seva màquina de retratar, que us puc fer una foto?. Prop de nadal amb la seva felicitació per les festes m'arribaven les fotos. 
Dilluns 24 de setembre de 2012, a casa. Cap al vespre quedem amb Ma Teresa Segarra i Carme Vila, anem a la terrassa de la cafetería/xarcuteca a fer un mos. Cap de les tres ho volia però el tema de l’independència surt amb molta força, la meva posició neutra agredeix a Teresa i Carme. Em sembla que ni tant sols em sap greu.
Dilluns 24 de setembre de 2012, a casa. Cap al vespre quedem amb Ma Teresa Segarra i Carme Vila, anem a la terrassa de la cafetería/xarcuteca a fer un mos. Cap de les tres ho volia però el tema de l’independència surt amb molta força, la meva posició neutra agredeix a Teresa i Carme. Em sembla que ni tant sols em sap greu.
A les deu en punt agafo el bus 20 i cap a casa. 
Dissabte 29 de setembre de 2012.
Dissabte 29 de setembre de 2012.
La setmana per a mi, va ser inquieta, sento al meu entorn uns sentiments d'agressió d'enfrontament. Els qui ara es diuen catalans volen la indepèndencia d'Espanya i alhora tot el poder mundial. Potser sempre asigut així. Cercant, no sé qué, vaig trobar la pagina dels Oblats de Montserrat, actualment el coordinador n'és el pare Jordi Castanyer. Monserrat dons em torna a sortir al pas i dins meu quelcom es tranquilitza. 
Dilluns 1 d’octubre 2012
Dilluns 1 d’octubre 2012
Primer assaig amb la coral Amiba, M’agrada, però el meu cor
batega cap un altre dirección.
L'ànima no s'expressa, on m'estic equivocant?
Des que la mare falta la meva ànima no troba caliu. És sempre ensopegar amb un
tarannà pracmàtic que no comprenc. "Jo no sé que sento en el fons del meu
cor, no sé si és amor" 
El dissabte dia 6 d'octubre 2012.
El dissabte dia 6 d'octubre 2012.
Fins a l’últim moment no vaig saber si podía anar a la
trobada que els Oblats de Montserrat feien al Monestir del 10 al 14 d’octubre.Vaig poder enraonar amb el pare Jordí Castanyer, el dilluns dia 8 d'octubre de 2012, sense cap problema, puc anar a totes les
conferències en qualitat de simpatitzant dels Oblats, endavant. 
El matí del dimarts dia 9 d'octubre vaig a la caixa, esperant que Déu, em doni solucions. I, les dóna, a la caixa han ingressat l’ajut de lloguer, els primers 6 mesos de l’any, 440,00 euros. M’han salvat l’esperança.
El matí del dimarts dia 9 d'octubre vaig a la caixa, esperant que Déu, em doni solucions. I, les dóna, a la caixa han ingressat l’ajut de lloguer, els primers 6 mesos de l’any, 440,00 euros. M’han salvat l’esperança.
A mig dia pujo a Montserrat. Vaig al Hotel Abad Cisneros, on s'hostatagent els Oblats, degut que a l'Hostatgeria del Monestir s'hi fan obres de millora.
Hotel Cisneros, hb 110. Als Oblat's encara no han arribat. 
El dimecres dia 10, encara no he conectat amb cap dels oblats, l’organitzadora és una senyora a qui anomenen Faustina, cal esperar que arribi.
El dimecres dia 10, encara no he conectat amb cap dels oblats, l’organitzadora és una senyora a qui anomenen Faustina, cal esperar que arribi.
Sortint de Conventual i davant de l’altar del Santissim hi
trobo a Eugeni Fornells, és a dir, ens veiem alhora. Quin goig, reconectem.
Anem a dinar plegats. Un bon dia.
Prop de la nostra taula, a
l’hotel, hi ha la taula on dinen els Oblats que ja han arribat, ens presentem,
i quedem per a la tarda, a les cinc. De moment no en puc sintetitzar res,
l’experiència és massa espaiosa dins meu…
Déu sempre ens sorprèn!
Dijous 5 de setembre de 2024. D'acord, abans de continuar respondrem a la qüestió: qué e´s un oblat, segons la mateixa web dels Oblats, actualitzada al 2024.
Dijous 5 de setembre de 2024. D'acord, abans de continuar respondrem a la qüestió: qué e´s un oblat, segons la mateixa web dels Oblats, actualitzada al 2024.
"És un cristià, home o dona, casat o solter, que desitja
viure l’evangeli en comunió amb una comunitat de monjos o monges i seguint
l’espiritualitat benedictina. I ho fa des del seu propi lloc de vida i de
treball. Sant Benet (s. VI) va escriure per a monjos la seva famosa Regla, però
aquest text ha estat i continua essent font de vida per a qualsevol cristià.
Així els oblats miren de viure enmig del món el carisma benedictí. Som, doncs,
oblats benedictins de Montserrat.
L’oblació benedictina arrela en el compromís que prové del baptisme.
– constant recerca de Déu, – estimar l’adoració i el silenci,
– viure l’Eucaristia i la Litúrgia de les Hores,– actitud de germanor i
d’acolliment,– treball interior per a viure amb simplicitat l’evangeli,–
sintonitzar amb una comunitat monàstica,
Es recomana sintonitzar amb els horaris de pregària del
Monestir per al qual t’has fet oblat.
En el de Montserrat són: Matines-6 del matí,
Laudes 7:30 Vespres-18:45 i Completes: 21h, o després de l’última activitat,
ja que després els monjos guarden silenci fina al següent matí. Per un oblat la
pràctica del silenci és prioritària. Es recomana una missa diària." 
L’anhel de viure a Crist compartit em va empènyer. D’entrada sóc molt accèssisble, vaig conectar amb e millor del grup. Després ve la Regla monàstica, l’escola educativa. Mai he pogut entendre a Crist, com un mestre de conducta social. Sempre l’he sentit i els sento, com un home, Fill de Déu, que obstinadament ens vol portar al Pare/Mare Etern. Amb tendresa, amb alegria, amg goig de viure i compartir a Deú, en els nostre pa de cada dia. Aleshores la fraternitat és viu naturalment, sense esgalis ni embuts.
L’anhel de viure a Crist compartit em va empènyer. D’entrada sóc molt accèssisble, vaig conectar amb e millor del grup. Després ve la Regla monàstica, l’escola educativa. Mai he pogut entendre a Crist, com un mestre de conducta social. Sempre l’he sentit i els sento, com un home, Fill de Déu, que obstinadament ens vol portar al Pare/Mare Etern. Amb tendresa, amb alegria, amg goig de viure i compartir a Deú, en els nostre pa de cada dia. Aleshores la fraternitat és viu naturalment, sense esgalis ni embuts.
La següent trobada amb els oblats era a l’hostatgeria, que ja tenia les obres interiors enllestides i l’ascensor funcionava. L’hostatger en aquells dies, el pare Lluí Planas, amb va donar cita per veure si els serveis d’hostatgeria m’eren accesccibles.
L'experiència de veure que l'hostatgeria m'és accessible va acompanyada d'una experiència en sortir de l'hostageria.
Vaig anar a donar les gràcies a la Mare de Déu i quan anava a entrar a la Basilica en sortia la Romeria de Vilafranca acompanyant al Sant Crist per anar a fer el camí del Via Crucis.
El que vaig sentir només ho pot comprendre el mateix Crist. Em demanar que el mires Ressuscitat, que feia dos mil anys, que li estava plorant al peu de la Creu i amb aquell dolor el sostenia crucificat. 
Mira'm a mi, lok me. Perdona'm perquè m'he quedat atrapada en el dolor de no tenir-te en el físic. Perdona'm.Et vull descobrir en cada instant, en cada alè. En cada moiment de la respiració. En cada criatura que és mou al meu entorn. Et vull descobrir en mi. En el silenci, en el pensament quiet i callat, en el sentiment que m'impulsa a fer o des-fer. Ets Tú en mi, sóc jo en Tú. 
El dia 30 d'octubre de 2012, a quarts de set de la tarda, és a dir, de nit, arribava a Montserrat per anar a l’hostatgeria on estaré per primera vegada.
El dia 30 d'octubre de 2012, a quarts de set de la tarda, és a dir, de nit, arribava a Montserrat per anar a l’hostatgeria on estaré per primera vegada.
El pare Lluís em dona la clau, planta 7 cel·la R9. Cap a vespresel sortir de la Basílica plovisqueja, cap a l'habitació la ja no en sortiré fins a demà. Santa nit! "Jerusalem, ciutat ben construïda, conjunt harmiós, és quí que pujen les tribus: les tribus d'Israel." 
Uns dies irrepetibles. Seure, per primera vegada, al menjador de l’hostatgeria m’ompli el cor de vida, de fet segueix fent-me sentir així cada vegada que hi sóc.
Uns dies irrepetibles. Seure, per primera vegada, al menjador de l’hostatgeria m’ompli el cor de vida, de fet segueix fent-me sentir així cada vegada que hi sóc.
Aquí tenim les primeres fotografíes de la cel·la R9 a la planta 7ª de l’hostatgeria.
Gràcies Senyor, gràcies per la Teva Presència gràcies per la Llum que ens alimenta, gràcies pel silenci fet pregària: aquí estic.
El diuemnge 4 de novembre de 2012, després de Vespres, agafava el cremalliera de les 20:15 per tornar a casa.
A baix a l’estació de Monistrol, encara no havia agafat el tren que Glòria Lomas, em trucava el móvil. Em volia veure, dons sí, demà parlem.
En entrar a casa va abraçar-me el silenci dels pares: és ara i aquí que hem de gaudir de la Llum del Silenci. 
Així, com es aquest imatge els porto dins el cor. No pdrà ser. Han passat molts anys i visc lluny de la parròquia.
Tema missa diaria: no anem bé.
Voldria que la comunitat de Sant Ildefons m’acompanyés en el procès d’aproximació a la pregaria Benedictina que s’ha m’està iniciant dins del cor.Així, com es aquest imatge els porto dins el cor. No pdrà ser. Han passat molts anys i visc lluny de la parròquia.
El 23 de novembre és divendres, pujo a Montserrat a Conventual. T'enyoro mare sis anys sense vosté, t'estimo mareta. Torno a Barna, a les 5 de la tarda. 
Divendres 14 de desembre de 2012, a Montserrat.Hi sóc tot el cap de setmana. Celebro la meva primera “Gaudette” amb els Oblats.
Divendres 14 de desembre de 2012, a Montserrat.Hi sóc tot el cap de setmana. Celebro la meva primera “Gaudette” amb els Oblats.
De fet es pot dir que estem iniciats en el “noviciat”. Inicar-me en una lectura de la RBenedictina, compromís de seguir les Laudes i els Vespres, cada dia, no es fa vacances. Acabar el dia amb les “Completes”, són curtes, però, una petita joia! Ha estat un cap de setmana joiós. 
El diumenge a la tarda, a la sala de la façacna, ens rebia el Pare Abat.
El diumenge a la tarda, a la sala de la façacna, ens rebia el Pare Abat.
Sempre per la “Gaudette” reb els Oblats i els simpatitzans que hi volen ser. Jo hi era!
Pare on em crides? La liturgia benedictina em tornarà al pecat, la culpa i el sacrifici: Cal? Faig un primer pas i ja em sento atrapada com en la família, supeditada a una voluntad que no és la Teva Pare ni la meva.
Fotografia de finestra i és que sóc dona de finestres. 
Divendres 1 de febrer de 2013. Amb el bus 50 de les 7:15 cap a Montserrat.
Divendres 1 de febrer de 2013. Amb el bus 50 de les 7:15 cap a Montserrat.
Rampa provisional per entrar a l’hostatgeria, funciona força bé. Cel·la 12 de sant Josep, el pis 4t.
A Vespres hi trobo a Montserrat i Pilar, les senyores de San Cugat, amb les qui haviem coincidit a les cel·les els anys 2007/08/09. Feia molt de temps que no ens trobàvem. Ben trobades amigues.
L’endemà Laudes, la Basílica és preparada per celebrar la Candelera. Després de Conventual, trobada amb el pare Jordi, estudi de la RB, la pregària segons la RB. Bases: entrega, silenci mental, humilitat i silenci emocional. Oh, així ho he entès. Silenci emocional. 
La RB, et convida, com el mateix Crist ha coneixe't en profunditat. Ha desmiticar-te i desmiticar les situacions viscudes que t'ahn arrelat a la memòria empenyen-te a satisfer-les o sostenir rancúnies no reconegudes.
Diumenge més. La reflexió més profunda en mi és contradictòria. El discurs benedictí com tot discurs catòlic i d'altres religions de caire catòlic es centra en la culpa i el pecat. Aquí ensopego. Vaig tornar cap a casa el matí de dilluns.
Disssabte 8 de febrer de 2013 a Montserrat, trobada de novicis. El pare Jordi i Faustina ens preparen per al ritual d’entrada el 5è diumenge de Quaresma (Letare) i pel d’acollida en la familia benedictina, 4t diumenge d’Advent (Gaudette) . Faustina Font és la presidenta en funcions dels Oblats de Montserrat, és una senyora molt activa i propera, viu entre Vic i Gurb. Bé aquesta vegada no estem a l’hostatgeria, amb Maria Vilalta, una senyora aspirant a Oblata com jo mateixa, que viu a la Selva del Camp (Tarragona). Compartim una cel·la, Abat Marcet 207. “Tant de temps que ha passat, dintre meu tanta nit, dalt del cel la ciutat, on potser ells han fugit” Temps fugit.
Diuemnge 10 a la tarda cap a casa
Dimecres 20, dijous 21, divendres 22, Conferències Quaresmals a l’Estonac, c/Arago, 284. Les dirigeix el pare Jordi Castanyer. El segon dia ens ens demana una pregària pels monjos Oriol Divi i Hilari Raguer, tots dos malats de gravetat. El pare Hilari és ingressat a l’hospital de Sant Pau, el pare Oriol el porten de Manresa a la infermeria de Montserrat.
Divendress 1 de març de 2013. Tant cansada em sento que em plantejo no pujar fins demà, al capdavall pujo a Montserrat. A l’estació demano ajut per treure el billet, com sempre, m’aten el mateix treballador d’edat a prop de la jubilació. Em treu el billet d’anar i tornar, només fins a Monistrol, perquè les Montserrats tenim el billet del cremallera gratuït. Bingo!
Dimecres 20, dijous 21, divendres 22, Conferències Quaresmals a l’Estonac, c/Arago, 284. Les dirigeix el pare Jordi Castanyer. El segon dia ens ens demana una pregària pels monjos Oriol Divi i Hilari Raguer, tots dos malats de gravetat. El pare Hilari és ingressat a l’hospital de Sant Pau, el pare Oriol el porten de Manresa a la infermeria de Montserrat.
Divendress 1 de març de 2013. Tant cansada em sento que em plantejo no pujar fins demà, al capdavall pujo a Montserrat. A l’estació demano ajut per treure el billet, com sempre, m’aten el mateix treballador d’edat a prop de la jubilació. Em treu el billet d’anar i tornar, només fins a Monistrol, perquè les Montserrats tenim el billet del cremallera gratuït. Bingo!
Fet i debatut me’n vaig a mig matí i arribo just per dinar. Per entrar a l’hostatgeria segueix la rampa provisional. Cel·la 19, pis 4t, Sant Josep. Les finestres donen sobre el claustre de l’antic museu. Veig la font on, a les primeries de pujar a Montserrat, amb la familia de Sant Esteve, anavem a buscar aigua.
Apartir de migdia trobada de novicis amb el pare Jordi 
Aquí he posat a Sant Jordi acompanyant aquestes lletres ara i aquí. Tants anys com en la meva joventud aviat anat a Montserrat ni un dia li mancava al Sant Jordi del Cambril de la Mare de Déu la meva visita. La meva pregària sempre solia ser la mateixa, deixar caure l'espasa, deixa'n soritr d'aquest món que no comprenc. Si, l'ivocava per a morir, per al meu comprendre alliberar-me del dragó és alliberar-me del físic, del cos. El cos m'és un limit què només l'infinit amor de Jesus em pot ajudar a acceptar. Avui la meva pregària és un clam de gratitud per tot l'Amor rebut, acceptat i reconegut. Gràcies Pare Tú ens has estimat primer. Uns bons dies, a Montserrat m’il·lumino.
Aquí he posat a Sant Jordi acompanyant aquestes lletres ara i aquí. Tants anys com en la meva joventud aviat anat a Montserrat ni un dia li mancava al Sant Jordi del Cambril de la Mare de Déu la meva visita. La meva pregària sempre solia ser la mateixa, deixar caure l'espasa, deixa'n soritr d'aquest món que no comprenc. Si, l'ivocava per a morir, per al meu comprendre alliberar-me del dragó és alliberar-me del físic, del cos. El cos m'és un limit què només l'infinit amor de Jesus em pot ajudar a acceptar. Avui la meva pregària és un clam de gratitud per tot l'Amor rebut, acceptat i reconegut. Gràcies Pare Tú ens has estimat primer. Uns bons dies, a Montserrat m’il·lumino.
El matí de dilluns dia 4, cap a Barcelona. El vespre estava ben apagada. 
El divendres 8 de març de 2013 Hostatgeria planta setena, cel·la 8. Aquest cap de setmana tenim trobada es la “Letare”
El divendres 8 de març de 2013 Hostatgeria planta setena, cel·la 8. Aquest cap de setmana tenim trobada es la “Letare”
El diumenge els aspirants a oblats, demanerem els monjos benedictins, representats pel pare Jordi, que ens acollin em la familia dels Oblats.
Pare/Mare ajudeu-me a perdonar la meva vivència familiar, Només som Amor. Amb les Completes acabem el dia de la dona.
Diumenge 10 de març de 2013 Desperta des de la matinada, vaig escriure al dietaris “tot s’ha fet pregària” A les 10 ens vam trobar a la portería amb el pare Jordi, poc més tard ens rebia el P.Abat, Josep M.a Soler. Ens encoratja a aprofundir en la Fe i la Pregària. Després de Conventual vam pujar al Cambril, allí es feu la sol·licitud d’acollida a la familia dels oblats. 
Aquí en el Cambril de la Mare de Deu, on tantes estones hem estat amb la mareta, alhora de aprofundir en la pregària només puc donar gràcies pels dons rebuts. El Paare-Mare del Cel en regalà aquí a la terra els millors pares amb els quí hem pogut compartir l'Amor Incondicionat. T'ofereixo Pare la gratitud i m'entrego a la Teva Santa Voluntad.
Aquí en el Cambril de la Mare de Deu, on tantes estones hem estat amb la mareta, alhora de aprofundir en la pregària només puc donar gràcies pels dons rebuts. El Paare-Mare del Cel en regalà aquí a la terra els millors pares amb els quí hem pogut compartir l'Amor Incondicionat. T'ofereixo Pare la gratitud i m'entrego a la Teva Santa Voluntad.
Març 10, 2013
Vam entrar a formar part del grup dels Oblats; Maria Massats Suriñach. Pere Jané Galbete, Maria Vilalta Murgades i jo mateixa.
En aquesta fotografia hi som tots, cal destacar que davant de'n Pere Galbte Hi ha la seva esposa Blanca, una de les úniques fotografies on els tenim junts. Pere ens deixar per tornar al Pare/Mare Etern l'abril del 2017 i Blanca a finals de novembre del mateix any. 
Vam dinar junts a l’Hotel Cisneros. Tarda a les 5 ens aplegavem a la sala de la façana del Monestir. Els oblats tenen eleccions, Faustina Font, és presidenta dels oblats. Cap a les sis de la tarda ens vingué a saludar el P. Abat. just fins a Vespres.
Sopar a l’hostatgeria amb el P. Jordi Tanquem amb completes al preciós espai de "les golfes" de l'Hostatgeria. Gràcies Senyor per aquest dia. A la nit a la cel·la segueix la callada pregària, senyor ajuda'm a acceptar la familia tal com són. Ensenyem a estimar com Tu estimes. Gràcies per escoltar-me.
L’endemà comiat amb les Laudes i cap a Barcelona. 
Dijous 21 de març 2013. Conventual a Montserrat, avui recordem el Trànsit de Sant Benet.
El Pare Oriol Divi a traspassat a la casa del Nostre Senyor. Segur que a la Casa del Pare seguirá treballant amb els seus meravellosos ex-libris, que ell treballava amb fusta de boix, i les seves boniques il·lustracions nadalenques.
La Pau que ha regalat, segur que el porta a la falda dels Pares.
Només ticn memòria de veure'l una vegada, fa poquet, em sembla que va se en la segona trobada amb els oblats. La dolçor de la seva mirada, avui, em sembla tendra com la fusta boix.
Cap a les 7 de la tarda a Barna. Diada de Rams a Montserrat acompanyada!
El Pare Oriol Divi a traspassat a la casa del Nostre Senyor. Segur que a la Casa del Pare seguirá treballant amb els seus meravellosos ex-libris, que ell treballava amb fusta de boix, i les seves boniques il·lustracions nadalenques.
La Pau que ha regalat, segur que el porta a la falda dels Pares.
Només ticn memòria de veure'l una vegada, fa poquet, em sembla que va se en la segona trobada amb els oblats. La dolçor de la seva mirada, avui, em sembla tendra com la fusta boix.
Cap a les 7 de la tarda a Barna. Diada de Rams a Montserrat acompanyada!
Vaig sortir de
casa, amb la bossa a l’esquena per trobar-nos amb Montserrat Serna i Joan i
anar a fer un mos al “Viena” del carrer Pelai.
Després vam tornar a la
residencia on està en Joan i vam jugar una bona estona el domino. Vam marxar
juntes amb Montserrat i li vaig proposar si volia pujar a Montserrat, no avui,
no. Però, pujaré demà.
Vaig arribar a Montserrat just passades les 7 de vespre.
Instal·lada a l’hotel em vam facilitar una habitació de davant, la 106. Quin
goig!
Diumenge 24 de març 2013: Rams
Montserrat Serna, va arribar a migdia. Vam gaudir d'una estada a Montserrat
juntes, 
Avui a 21 de febrer de 2019, només en puc dir que va ser absolutament màgic. Joan, el marit de Montserrat era ingressat en una residència perquè l'aparent malaltia mental que patia no els permetia tenir-lo a casa. Montserrat vingué a la muntanya a pregar per ell i per ella. Al vespre concert del cor “Frances Vallès” de la catedral de Barcelona, a la Basílica.
Dimecres Sant 27 de març de 2013. A mig matí cap a
Montserrat. Quan vaig arribar, en sortir de l’estació del cremallera em va
saludar una boira espesa. Em va fer sentir que me’n voltava el misteri de la
Passió, un misteri que des l’octubre passat,
Jesucrist vol que accepti. Aquí em teniu: Senyor. 
Hi arribo just per trobar Coordinació Pastoral tancant, em cerquen al pare Lluís, em dóna la clau del la cel·la 17 del pis 4t. Deixar la bossa, rentar-me les mans i cap al menjador.
Dijous Sant, dia 28. És la primera vegada que sóc a Montserrat per els dies claus de dol. Hi estic acompanyada de les germanes oblates. M’hi sento acollida, m’hi sento a casa amb la meva familia.
Aquests dies els horaris van una mica canviats. Aquest matí a la Basilica han fet la Penitència Comunitaria. He anat a confessar de tot cor. M’ha impactat. Gràcies Senyor pel teu Amor i la teva immensa Misericòrdia. A la tarda celebració del Sant Sopar, Adoració del Santíssim i despullament de l’altar. Poc més tard anem a sopar. Després tornem a la Basílica fins prop de les dotze.
Divendres Sant 29 març de 2013 al matí a la sala de la façana, el pare Jordi-Agustí Pique ens regalà una conferencia sobre el “duel de la vida i la mort” mitjancant el Requiem de Mozart. Senzillament magnífic.
Avui a 21 de febrer de 2019, només en puc dir que va ser absolutament màgic. Joan, el marit de Montserrat era ingressat en una residència perquè l'aparent malaltia mental que patia no els permetia tenir-lo a casa. Montserrat vingué a la muntanya a pregar per ell i per ella. Al vespre concert del cor “Frances Vallès” de la catedral de Barcelona, a la Basílica.
Hi arribo just per trobar Coordinació Pastoral tancant, em cerquen al pare Lluís, em dóna la clau del la cel·la 17 del pis 4t. Deixar la bossa, rentar-me les mans i cap al menjador.
Dijous Sant, dia 28. És la primera vegada que sóc a Montserrat per els dies claus de dol. Hi estic acompanyada de les germanes oblates. M’hi sento acollida, m’hi sento a casa amb la meva familia.
Aquests dies els horaris van una mica canviats. Aquest matí a la Basilica han fet la Penitència Comunitaria. He anat a confessar de tot cor. M’ha impactat. Gràcies Senyor pel teu Amor i la teva immensa Misericòrdia. A la tarda celebració del Sant Sopar, Adoració del Santíssim i despullament de l’altar. Poc més tard anem a sopar. Després tornem a la Basílica fins prop de les dotze.
Divendres Sant 29 març de 2013 al matí a la sala de la façana, el pare Jordi-Agustí Pique ens regalà una conferencia sobre el “duel de la vida i la mort” mitjancant el Requiem de Mozart. Senzillament magnífic.
Per cert, al mati
pujar una estona, bàsicament per escoltar la conferencia del pare Jordi Agustí,
Helena Gordón. Adéu amiga el nostre
projecte és diferent, per ara no coincideix. 
A la tarda a la Basílica, celebració de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Adoració de la Creu. No sé expresar el que vaig sentir en besar la mà dreta del crucificat. Gràcies Senyor perquè ets Tu el vencedor d’aquesta petita vida que gestiono i que és tota ella Gràcia Teva. Faustina i Rosa, sempre molt aprop meu, gràcies germanes.
A la tarda a la Basílica, celebració de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Adoració de la Creu. No sé expresar el que vaig sentir en besar la mà dreta del crucificat. Gràcies Senyor perquè ets Tu el vencedor d’aquesta petita vida que gestiono i que és tota ella Gràcia Teva. Faustina i Rosa, sempre molt aprop meu, gràcies germanes.
A la
nit: Via Crucis a dins la Basilica, fora plou! 
Dissabte Sant 30 de març de 2013 al matí, a l’hora
d’asmurçar, li comento al pare Lluís Planas, que voldria fer una ofrena en la
celebració de la Vetlla Pasqual. Ell ho gestiona i poca estona després em
confirma que ho podré fer. Gràcies pare Lluís. Cap a les 5 de la tarda, anem a
la Basílica, ja no en surto. Gaudeixo del vestiment de l’altar, veig tornar
guarnir el baldaquí i retornar la Santa Creu. Gràcies. 
Cap a quarts de deu, els nois de servei em porten una cadira manual i hem deixen a davant de la sacristía.
Cap a quarts de deu, els nois de servei em porten una cadira manual i hem deixen a davant de la sacristía.
Des d’allí, alhora de fer les ofrenes, em portaren fins a l’altar,
duia una patena plena de petites Osties, em semblava que deixava a l’altar tots
els menbres de la familia que des de temps infinits han format la cadena que
ens ha dut en aquest present. Gràcies Senyor. En entregar l’ofrena l’Abat em
desitjar bona Pasqua i també una bona Pasqua als Oblats.
Santa Pasqua
Germans.
Hep, encara vam fer xocolata desfeta i melindros a la sala de
l-hostatgeria, amb una pare Lluís cansadissim i un germa Andreu
esgotats. Gracies germans pel vostre acolliment. 
Diumenge de Pasqua 31 de març El diumenge de Pasqua, sortiem de Conventual, gairebé a la una. Vam anar a dinar a l’hotel amb Ramona Solans, la seva sol·litud em desperta tendresa.
Diumenge de Pasqua 31 de març El diumenge de Pasqua, sortiem de Conventual, gairebé a la una. Vam anar a dinar a l’hotel amb Ramona Solans, la seva sol·litud em desperta tendresa.
Després de Vespres sopar a la cel·la amb
Faustina Font. Ella s’està en una cel·la erquè aquests dies ha rebut visites de
la seva familia. Sopem una truita magnífica, com podem veure. Que n'és de bo el
menjar compartit entre els germans! 
U d’abril de 2013, dilluns de Pasqua, avui a Conventual celebrem els 25 anys d’Abaciat de l’Abat Bardolet.
U d’abril de 2013, dilluns de Pasqua, avui a Conventual celebrem els 25 anys d’Abaciat de l’Abat Bardolet.
L’Abat Bardolet ens fa una
homilía molt sentida dedicada al apostol Pere. M'estimes Pere?
És el dia en
que Helena Gordon ha pujat per parlar amb el pare Jprdí-Agustí Piqué, després de Conventual, anem a saludar-lo, cinc minuts, després de Conventual.
Helena li demana una entrevista entre el Lama Gyurme i
l’Abat, jo assenyalo que potser seria millor que primer es coneguéssim el pare
Jordi-Agustí i el Lama Gyurmè, el pare Jordi-Agustí hi està d’acord, l’Helena
no gaire. Queden que el pare Jordi-Agustí conectarà amb Helena per donar-li una
resposta. Amb Helena dinem, compartim, el dinar amb Faustina a la cel/la. A
mitja tarda, Helena se’n va i nosaltres cap a Vespres. Posteriorment Helena va renunciar a l'entrevista. 
Dimarts 2 d'abril de 2013, Laudes, asmurçar a la cel·la amb Faustina, Conventual.
Dimarts 2 d'abril de 2013, Laudes, asmurçar a la cel·la amb Faustina, Conventual.
Vam passar per l’hotel, vaig demanar cel·la per la
Setmana Santa de l’any vinent,
Ens acomiadem amb Faustina costa de marxar. Són
dies de joia. "No és un adéu per
sempre és sols l'adéu per uninstant, el cercle referem i fins i tot serà més
gran"
A dalt, al santuari queden l'Abat i els seus monjos, un univers al
servei de Déu fet a mida dels humans, però allò que compte per al Nostre Pare
del Cel, és l'intenció del nostra servei. Aquí li oferim la nostra petita
creació al Voler de Déu o el voler dels humans?
A Monistrol amb el tren de les
13:45 cap a Barcelona.
Arribo a casa gairebé a les quatre de la tarda, tot m’hi
espera en pau. Gràcies. 
Tinc feina per fer organitzat una mica el retorn a
casa. També és tornar a la solitud compartida amb el Crist. Gràcies estimat Tú
sempre ets en el nostre Cor.
La fotografia em recorda que tinc família.
Dijous 4 d'abril de 2013, camí de la clínica del Pilar a conèixer en Lluc Ruiz Casas. Quan arribo a la clínica del Pilar, al passadís on hi ha l’habitacio on están Gemma i Lluc, els primers que trobo són els iaios del petit.
Enfilo cap a la Catedral, els
Oblats oficien una missa cada any a l’altar de Sant Benet, el de la
Transfiguració. Arribo aviat, ens anem trobant els oblats. Sorpresa, no podem
oficiar a l’altar de la Transfiguració, que és una capella lateral prop de
l’atri, perquè a l’altar major, coincidint en l’hora, i celebren una missa els
“Cavallers Ecuestres del Sant Sepulcre. 
Aleshores comencen a veure, bàsicament homes, tots vestits del temps en que es constituir l’ordre. Vestits blancs, potser són hàbits, capes que els cobreixen del tot, amb aquells colls tots plisants i un sombrero de plat, també blanc amb plomes. Cavallers medievals… m’esgarrifo de veure’ls. Sí, Barcelona és una petita ciutat Medieval Bé, el pare Jordi se’n surt i fem la missa a la capella de Santa Llúcia, que bé! En sortir ens vam despedir i Ramona Solans i jo, va anar a dinar a la cafetería que hi ha prop del momument a Ramon Berenguer.
La vaig convidar a dinar a casa l'endemà diumenge. Va acceptar. Ramona cerca solucions pel moment que viu, i pensem que tal vegada podríem viure juntes.Després la
vaig deidar al bus. Diumenge cap a les dues va arribar Ramona, el pis li agrada, el balcó i el sol també. Però és molt lluny del món on ella a viu des que va néixer, en piset del C/Joan Blanques, nú 40. Imatge evocant Ramona, per a detalls deixo l'enlla a Cor perdonat 2013 
Dijous 25 cap a Montserrat, arribo aviat, plou! A Conventual, avui he rebut la sagrada forma
de mans de l’Abat. Gràcies per aquest comencement
Aleshores comencen a veure, bàsicament homes, tots vestits del temps en que es constituir l’ordre. Vestits blancs, potser són hàbits, capes que els cobreixen del tot, amb aquells colls tots plisants i un sombrero de plat, també blanc amb plomes. Cavallers medievals… m’esgarrifo de veure’ls. Sí, Barcelona és una petita ciutat Medieval Bé, el pare Jordi se’n surt i fem la missa a la capella de Santa Llúcia, que bé! En sortir ens vam despedir i Ramona Solans i jo, va anar a dinar a la cafetería que hi ha prop del momument a Ramon Berenguer.
Divendres 26, el dissabte 27 tarda i el diumenge el matí,
trobada d’Oblats amb el pare Jordi. A la Vetlla de Santa Maria els Oblats
fant ofrena del manteniment d’un llantió. Una estada indescriptible. Això si.
Gairebé plou cada dia. Tot i així va ser
magnífic! 
Dimecres 14 d'agost de 2013
anem a Montserrat amb Rosa Balague, i passem dos dies, és a dir, la Vetlla de Santa Maria.
La nit de la Vetlla en sortir
de la Basilica, gairebé a la una plovia amb ganes.
La cobla que esperava per
obserquiar-nos amb unes sardanes, va tocar sota el claustre gòtic. Jo no m’hi
vaig quedar, estava absolutament esgotada.
Mareta meva, mareta Matilde tú jo no vam accedir mai a una Vetlla de la Mare de Déu, però avui ets en mi, sou amb mi tú i el pare, el nostre Alfons. 
I amb vosaltres-nosaltres tots els qui poc a poc anem renunciant els nostres volers propis.
Sota els porxos de les cel·les de
l'Abat Oliva, aquest colom blanc com una tofa de neu, em saluda i em recordar
que a Montserrat sempre hi trobare l'Esperit de Déu esperant-me, si és que amb
el trànsit de la ciutat em desconecto d'Ell.
Les pagesses al passeig de l'Escolania, la visió de Motnserrat quan Deu beneix la terra amb la pluja és diferent.
Vaig anar cap a Barcelona el
diumenge amb el tren de les 15:45 a les sis de la tarda era a casa.
A Barna no
plovia!
Maig, juny i juliol les pujades a Montserrat van ser perdiòdiques per tal de preparar-nos per l'entrada a la familia dels Oblats en la celebració de la "Gaudette"
Enguany Sant Joan a Barcelona em cal centrar-me una mica
allà on visc. 
Divendres 28 de juny de 2013 cap a Montserrat. Hi tenim una trobada d’estudi de la Regla Benedictina. La REgla Benedictina la visc com quelcom de molt senzill, sembla que Sant Benet i la seva germana Escolàstica el que van facilitar va ser un retorn cap a la senzillesa de vida i relació amb l'acostament a la natura. Quinze segles de relacionar natura, cultura i devoció a la Immensitat de Déu, em sembla, i voldria estar equivocada, han perdut la senzillesa de vista.
Dissabte 29 de juny de 2013. Sant Pere Coincideix amb el
començament del "III Festival d’Orgue. In memoríam Abat Cassià Ma
Just".
Divendres 28 de juny de 2013 cap a Montserrat. Hi tenim una trobada d’estudi de la Regla Benedictina. La REgla Benedictina la visc com quelcom de molt senzill, sembla que Sant Benet i la seva germana Escolàstica el que van facilitar va ser un retorn cap a la senzillesa de vida i relació amb l'acostament a la natura. Quinze segles de relacionar natura, cultura i devoció a la Immensitat de Déu, em sembla, i voldria estar equivocada, han perdut la senzillesa de vista.
Estrenen el Pessebre de Pau Casals en versió per a Coral. Una
meravella. Gràcies per aquests dies: Senyor/Senyora.Gràcies, gràcies, gràcies!
A mitjans de juliol i fins a mig setembre les trobades dels Oblats s'aturen, per tal d'organitzar i fer el viatge d'estiu. Per a mi anar-hi no és viable. M'envien postals 
El dijous 25 de juliol de 2013 vaig a casa del meu germà Rafel. Aquest any per a ell i la familia és molt difícl, Rafel presenta una insuficiència respiratoria greu, a més de ser opertat de les arteries coronaries i pulmonars.
El dijous 25 de juliol de 2013 vaig a casa del meu germà Rafel. Aquest any per a ell i la familia és molt difícl, Rafel presenta una insuficiència respiratoria greu, a més de ser opertat de les arteries coronaries i pulmonars.
Fa pocs dies que es a casa i ho gaudim celebrant-ho amb Tere, Marta, Josep i les nenes Judit i agnès que passa uns dies a casa dels iaios 
Gemma i Joan es centren en cuidar el petit Lluc i retrobar l'equilibri familiar amb el nou vingut. Son feliços i la felicitat de les seves filles en sembla que és el que dona força en Rafel per superar aquests temps en el que la seva salud está molt afeblida. Sort n'hi ha que Tere el cuida, com si ella mateix ja fos metgessa. Aquest muntatge ens mostra la familia de Rafel i Teres amb tos els seus nets!
Agost 2, 2013
Divendres cap a Montserrat. Aquesta nit concert entre el Clavincel i l’Orgue. Una meravella. Gracies per aquests dies. Diumenge dia quatre cap a casa. L'agost va passant fent-me sentir una fonda melangia de la companyia de la mare. L’estiu sense l’obligació d’anar a l’assaig de la coral es fa més llarg, més solitari. 
Gemma i Joan es centren en cuidar el petit Lluc i retrobar l'equilibri familiar amb el nou vingut. Son feliços i la felicitat de les seves filles en sembla que és el que dona força en Rafel per superar aquests temps en el que la seva salud está molt afeblida. Sort n'hi ha que Tere el cuida, com si ella mateix ja fos metgessa. Aquest muntatge ens mostra la familia de Rafel i Teres amb tos els seus nets!
Agost 2, 2013
Dimecres 14 d'agost de 2013
Així he complet els 62 anys a Montserrat.
Gràcies Mare per concedir-me de obrir un nou any ben a prop de les teves Serres Montserratines.
Ara fem vacances de la preparació per entrar als Oblats. Els Oblats més o menys per aquests dies fan les seves vacances conjuntes. Acostumen a fer un viatge/circuit cada any, acomodant les dates al tipus de circuit que volen fer.
Baixem el dia 16 ho hem passat prou bé juntes compartint la cel·la 24 del 6è pis, de l'Abat Marcet.
Diumenge 25 d'agost de 2013
Jaume Rossell per a mi i la mare, en els anys 1967-1987 és un referent absolut de família, igual que Trinitat i Pepito i Lola, la dona d'en Jaume. Ells són el suport que hem tingut la mare i jo al llarg de molts anys per a viure amb una mica de tendresa al cor. Gràcies estimada família. És amb la família Rossell que vam començar a pujar a Montserrat l'any 1972, és amb ells que hem que hem caminat junts. Gràcies, gràcies, gràcies. Adéu Jaume mai ens oblidarem perquè en la Família Eterna l'oblit no existeix,
Divendres 30 d’agost de 2013 cap a Montserrat, avui és la cloenda del Festival Internacional d’Orgue, Abat Cassià Just. In Memoríam. Un concert Inolvidable. L’Organista Montserrat Torrent, 92 anys. Déu ni dó.
Baixem el dia 16 ho hem passat prou bé juntes compartint la cel·la 24 del 6è pis, de l'Abat Marcet.
Jaume Rossell per a mi i la mare, en els anys 1967-1987 és un referent absolut de família, igual que Trinitat i Pepito i Lola, la dona d'en Jaume. Ells són el suport que hem tingut la mare i jo al llarg de molts anys per a viure amb una mica de tendresa al cor. Gràcies estimada família. És amb la família Rossell que vam començar a pujar a Montserrat l'any 1972, és amb ells que hem que hem caminat junts. Gràcies, gràcies, gràcies. Adéu Jaume mai ens oblidarem perquè en la Família Eterna l'oblit no existeix,
Divendres 30 d’agost de 2013 cap a Montserrat, avui és la cloenda del Festival Internacional d’Orgue, Abat Cassià Just. In Memoríam. Un concert Inolvidable. L’Organista Montserrat Torrent, 92 anys. Déu ni dó.
Gràcies a la Vida per aquests regals
d’estiu. Cel·la Abat Marcet, 510. El dia 31 cap a dinar a casa. L’economia
comença a fer sentir que està afeblida
Dissabte 7 de setembre cap Montserrat: trobada de
novicis. Jornada dedicada a l'actitud en la salmodia i el silenci. M'hi quedo
fins a diumenge.
Demà és la festivitat de la Mare de Déu i l'entrada
d'escolans els primers dies de curs. Vetlla de la Mare de Déu,
més tranquil·la que la d'abril i agost.
Aquest any de preparació per entrar a la família dels Oblats
passo més dies al tren que en cap altre lloc. Gràcies Mare, Cap a les cinc de la tarda, el cremallera, el tren i cap a casa. 
Dimarts 10 de setembre 2013 tornava a Montserrat fins el diumenge dia 15. Hem tingut recés amb el pare Jordi Castanyer. Del 10 al 13, van ser, per a mi, dies de silenci i reflexió.
Dimarts 10 de setembre 2013 tornava a Montserrat fins el diumenge dia 15. Hem tingut recés amb el pare Jordi Castanyer. Del 10 al 13, van ser, per a mi, dies de silenci i reflexió.
Com visc avui l'església?
Perquè
aquesta necessitat d’entrar en la família d’Oblats de Montserrat?
Només Tu Senyor, saps el perquè. En el meu interior tinc la
necessitat d'entrar a la família d'Oblats, però tambè el concepta de família
segons el que hi he viscut m'ocupa.
La comunió entre germans que és la família,
no l'he sabut pas viure n'hi ajudar a viure-la. La família per a mi és qui més
m'ha empès a seguir les passes del Crist, a cercar a Déu i sentir-me'l Pare
Etern, ha sentir-me'n filla. 
Alhora que per la família em sentia desqualificada, la meva recerca de Déu no l'he pogut compartir sinó amb la mare. Per la família som dues beneïtes passades de temps.
Alhora que per la família em sentia desqualificada, la meva recerca de Déu no l'he pogut compartir sinó amb la mare. Per la família som dues beneïtes passades de temps.
Tinc por. A casa no som
religiosos de missa diaria. Som creients Cristians que fugen d'una litúrgia en
la que no sabem veure l'Amor Incondicionat de Déu. 
Divendres 13 arriba la Romeria de Vilanova i la Geltrú. El vespre ens saludem amb Rosa Soler i Duran. L'endemà dissabte dia 14, celebració de la Santa Creu, els romeus de Vilanova fan el Via Crucis, pel camí de Sant Miquel, si fa no fa, l'acaben a l'alçada del cami del Viacrucis. Després tornen cap a la Basílica i hi entren la Creu.
Divendres 13 arriba la Romeria de Vilanova i la Geltrú. El vespre ens saludem amb Rosa Soler i Duran. L'endemà dissabte dia 14, celebració de la Santa Creu, els romeus de Vilanova fan el Via Crucis, pel camí de Sant Miquel, si fa no fa, l'acaben a l'alçada del cami del Viacrucis. Després tornen cap a la Basílica i hi entren la Creu.
Els vaig seguir amb el cor per devant
meu, fins a dins la Basílica on va acabar el Via Crucis i van fer una
celebració eucarística. Ens vam donar la Pau amb Rosa i la seva cunyada Carme.
Temps era Tems.
Només Tu Senyor coneixes els nostres camins.
Aquí tenim les fotografies que ens va fer en Joan, l'amic amb qui l'any passat vam conectar en sortir de Conventual.
Talment ha passat aquest any, sortint de Conventual el diumenge 15, ell sortia amb la seva mare Magdelena, i la màquina de retratar. I, aquí ens teniu. Cap a les cinc de la tarda cap a casa.
El dimarts dia 17 de setembre, novament a Montserrat per
passar el dia amb Rosa Soler Duran i la seva acompanyant Ma Rosa Amat. Déu ni
do de Montserrat. Vam dinar a l'hostatgeria i Rosa va poder conèixer al pare
Lluís.Vam passar un molt bon dia. Vaig comentar amb Rosa que el proper desembre
faig l'entrada els Oblats de Montserrat.
Voldria ser-hi, dons endavant.
Al
vespre cap a casa. 
Dissabte 5 d'octubre de 2013 a l'hospital Clínic, hi tenim a Joan Escarré ingressat, ha caigut a la Residència, té moltes mancances de respiració i sembla que fa petits infarts cerebrals continuats.
Dissabte 5 d'octubre de 2013 a l'hospital Clínic, hi tenim a Joan Escarré ingressat, ha caigut a la Residència, té moltes mancances de respiració i sembla que fa petits infarts cerebrals continuats.
Sortint de l'hospital cap
a Montserrat, avui dos monjos fan la professeió solemne i dos més assumeixen el
grau de preveres. Acabada la ceremònia cap a casa. Gràcies Mare pel teu Amor
Misericordiós.
Diumenge 6 al Clínic, Joan segueix en estat greu,
Diumenge 14 d'octubre de 2013, prop de la una. Hospital Clínic en Joan Escarré Ribo ens ha deixat per a tornar a la casa dels Pares Eterns.
M'has regalat Joan abans de marxar la consciència que fa dos mil anys, també vam participar en el projecte de l'Humanitat Búdica-Cristica, gràcies per mostrar-me la nostra suma en l'Esperti. Gràcies, gràcies, gràcies.
La teva esposa, Montserrat sembla que no sàpiga com ha
d'afrontar la situació de la teva mancança. .
Encara no pot acceptar l'extensió de l'Amor que li has regalat., perquè ella no
es creu capaç d'estimar com és estimada.
Fins a la Llum Eterna Joan. El dilluns 15 l'hem despedit al tanatori de les Corts.
Diumenge 20 d'octubre de 2013, cap a Montserrat, celebrem
una eucarístia per a donar gràcies per la beatificació dels 22 monjos
assessinats en temps de la Guerra Civil Espanyola.
Ha estat una ceremònia per
la pau i la convivència."Pare nostre que esteu en el Cel, sigui santificat
el Vostre Sant Nom" Tarda cap a casa. 
El dissabte 23 de novembre de 2013. tanquem a Montserrat, el noviciat.
El dissabte 23 de novembre de 2013. tanquem a Montserrat, el noviciat.
Ara cal esperar al 15 de desembre en que farem l'entrada a la família
dels Oblats.
Gràcies pare, Jordi Castanyer, Faustina Font, Josep Ma Llauradó,
Gràcies per la vostra acollida.
Estic inquieta per dins.
en Rafel torna a casa, ha pogut sobreposar-se a l'última operació..
Gràcies a Déu que ens ha estimat primer!
Tinc totes les
confirmación familiars per la festa de la “Gaudette” La família
d'en Rafel, al complert si és ell segueix be, fins i tot compten que vindra en
Gerard.d'ells en són onze. Gràcies.
La familia d'en Joaquim: vindrà Marina, una
amiga d'ella i al final s'hi apunta Marina Lledó amb les seves filles en sumen
cinc. Gràcies.
Glòria Lomas també hi serà.
El grup d'amics en sumen cinc més. Montserrat Serna i Rosa Ruiz, Rosa Balague, Rosa Soler i la noia que l'acompanya Ma Rosa Matas i Ma Teresa Segarra. Gràcies a tots.
Eugeni Fonoll no
s'hi veu capaç
Sembla que serem 23 persones contant amb mi.
Gràcies Mareta de
Montserrat per la Teva Misericòrdia. 
Dilluns 11 de desembre de 2013
Dilluns 11 de desembre de 2013
Imatge de l'estiu de 1987
Aprofitem que vaig al
Poble Nou, per quedar amb Marina Acarreta. Dinem juntes i gaudim d’una llarga i
càlida conversa.
Marina aconsegueix que ens trobem a Joaquim al carrer.
Puc
veure’l i parlar-hi: No vindrà a la festa de la “Gaudette”, bàsicament per
problemes personals amb l’església.
Però està content de que hi siguin la seva
dona, filla i nètes. Gràcies joaquim, gràcies pare estimat. 
13 de desembre de 2013 a Montserrat, cel·la 23 pis sisé. Comença la preparació de l’entrada a la família dels Oblats. Nit serena, nit de pau i joia. Dissabte arriba Glòria Lomas que s’estarà en una cel·la. També arriba Rosa Soler i Duran amb la seva companya Ma Rosa Matas. Les oblates també van arribant i els aspirants, com jo mateixa, també. De fet al vespre, després de sopar fem plegats l’assaig de l’ofrena i el cant.
Diumenge 15 de desembre de 2013 en puc dir poca cosa. El
vaig viure amb una profunda intensitat. M’ha quedat al cor al fet d’haver
passar per l’interior del Monestir per a poder accedir al ascensor que baixa a
la sagristia. M’ha acompanyà en el recorregut en Josep Ma Llaurador, quan
anàvem a pujar a l’ascensor per baixar a la sagristia, ens feu pas el pare
Hilari Raguer. 
Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel. Va ser un acte de comunió
entre els germans Déu era present en nosaltres. Vaig estar davant de l'entrada
a la Sagristia, al llarg de la preparació per a la Conventual i fins alhora que
ens varen preparar per fer l'entrada. Amb la meva cadira només podia anar cap a
l'altar.L'acollida a la família i amics la van fer entre Glòria Lomas i Teresa
Segarra.
No sé expressar el emu sentir en veurem rodant per l'espai de l'altar
on mai havia accedit. La presència de l'Abad Cassià Just i dels nostres germà
Andreu i pare Jaume, se'm feia a prop.Vam entrar a formar part del grup dels
Oblats; Maria Massats Suriñach. Pere Jané Galbete, Maria Vilalta Murgades i jo
mateixa.
“Rebeu-me Senyor, segons la vostra paraula i viure, que no em vegi confós en la meva esperança
13 de desembre de 2013 a Montserrat, cel·la 23 pis sisé. Comença la preparació de l’entrada a la família dels Oblats. Nit serena, nit de pau i joia. Dissabte arriba Glòria Lomas que s’estarà en una cel·la. També arriba Rosa Soler i Duran amb la seva companya Ma Rosa Matas. Les oblates també van arribant i els aspirants, com jo mateixa, també. De fet al vespre, després de sopar fem plegats l’assaig de l’ofrena i el cant.
”“Rebeu-me Senyor, segons la vostra paraula i viure, que no
em vegi confós en la meva esperança”
“Rebeu-me Senyor, segons la vostra paraula i
viure, que no em vegi confós en la meva esperança” 
En acabar el cant demanant
que el Senyor acolli la nostra ofrena, depositem la cel·lula de solicitud sobre
l'altar i signem en el llibre d'entrades d'Oblats.
Descriure el sentimen de
gratiutd, de sentir-me perdonada pel pare Etern, de sentir que tot el petit
univers que la meva petita voluntatd era perdonat per l'Infinit Amor dels Pares
Eterns.
El respecte entranyable per poder ésser en peu a l'altar on tantes
celebracions eucarístiques he viscut veient l'altar allà inebastable, però
confiada en els germans que entregaven a Déu els feligressos. 
Gratitud pels companys que em van facilitar pujar a l'altar
i ser´hi en peu. Gratitud a tots els homes i dones de Déu que han fet amb mi
aquest camí que només la meva petitesa ha omplert de dubtes.
Després de
l’ofrena, la salutació entre germans. Impressionant. També Marina, mare i filla
i les nenes. 
L'entrenyable abraçada del pare Jordi amb comunió amb el pare Cassià, em va dir. Sí pare Jordi, en comunió amb el pare Cassià.
L'entrenyable abraçada del pare Jordi amb comunió amb el pare Cassià, em va dir. Sí pare Jordi, en comunió amb el pare Cassià.
L’Eucaristia
la vam celebrar amb el cor eixamplat.
Amb profunda gratitud per sentir-me perdonada, i sentir perdonats als meus pares i les famílies que ens vam implicar en la meravella d'obrir els camins del Amor Incondicionat. Cadascú va fer i fa el millor possible segons les seves creences.
El Crist ho ha
transformat tot en Amar per Gràcia de Déu i l'Esperit Sant. 
L'Abraçada de la
família d'en Rafel, mentre vaig ser a l'altar no va poder ser, perquè ells quan
van arribar, segons em van explicar despres, es van quedar de mitja Basílica
enrere, i no van pujar per a res. Vam prepar-nos doncs per l'eucarístia.
Pare/Mare Eterns només el Vostre Cor Il·limitat coneix la força de l'Amor que
transmet l'ecucarístia.
La comnuió dels germans, l'Eterna relació del Crist amb
els seus germans. "Aquest memament només us dóno: que us estimeu als uns
als altres com jo Us estimo" Amén! Estimeu-vos als uns als altres com jo Us
estimo.
Estimat germà Jesus, des que era
una nena que sempre t'he cercat en el meu entorn, només tú em pots
ensenyar a cercar-te dins del meu petit cor. 
Acabada la missa, no sabiem marxar del prebiteri. No voliem que la comunió que haviem viscut s'esfumés en separar-nos. Petons i més petons, els Oblats estaven joissos i m'acollien com qui s'obre a un infant que tot just fa tentines. Parlaven de la foto. Es que acabada la ceremònia es fa una fotografia del grup en el Cor superior. Aquí la tenim.
Acabada la missa, no sabiem marxar del prebiteri. No voliem que la comunió que haviem viscut s'esfumés en separar-nos. Petons i més petons, els Oblats estaven joissos i m'acollien com qui s'obre a un infant que tot just fa tentines. Parlaven de la foto. Es que acabada la ceremònia es fa una fotografia del grup en el Cor superior. Aquí la tenim.
Deixeu-me posar aquesta imatge que recull les que m'ahn semblat millors imatges que m'han arribat. Les fotografies són fetes per Montserat Fortuny, l'oblata que vaig conéixer a la Cooperativa Rocaguinarda, i que ens vam retrobar a Montserrat. Cal tenir en compte que el grup del Rocaguinarda no ho sap que Montserrat és Oblata. Montserrat és mestre de català com la majoria del grup del taller d'escriptura del Rocaguinarda.
Bé ja us he presentat a Montserrat Fortuny.També hi ha fotografies fetes per Ma Teresa Segarra, i n'hi ha alguna feta pel fill d'en Pere.
De nou, el recorregut per dins el Monestir acompanyada
per Josep Ma. Gràcies Mare Bruna per ésser ara i aquí.
Glòria Lomas Gonzalez, la nostra Glòria: es va ocupar de replegar les famílies i organitzar-les per anar a l’hotel, a dinar, va poder agrupar-les en dues taules darrere de la nostra. Gràcies Glòria estimada.
Taula de les famílies; Casas-Rovira, Ferrera-Casas,
Ruiz-Casas.
Glòria Lomas 
El dinar de la "Gaudette" es fa a l'hotel
Abat Cisneros. com que és multitudinari i està preparat per la Comunitat
Benedictina, ens preparen un menu de grup amb força qualitat. Canelons i
Fricandó, beguda, pa, postres i cafetó amb gotes. Déu ni dó.
Taula amb de la família Lledó-Acarreta que ha volgut
ser-hi.
Les cosines Montserrat Serna i Rosa Ruiz. Les amigues Rosa Balague i Ma
Teresa Segarra. 
Taula dels Oblats entrants i els coordinadors del grup. Ha estat un bon dia per a nosaltres i per les nostres famílies Els qui m'hi han acompanyat una mica despenjats, no coneixien a ningú, Però con que entre ells si es coneixien, han estat contents.
La més despenjda era jo, encara estava en la pau del Senyor, Cap a quarts de cinc, Rosa Soler Duran i Ma Rosa Matas, Marina Lledó i les nenes, se’n anaven. Rafel i família també se’n anaren, contents d’haver vingut.
Els Oblats vam anar a la rebuda que ens feu l’Abat Josep Ma Soler.
La més despenjda era jo, encara estava en la pau del Senyor, Cap a quarts de cinc, Rosa Soler Duran i Ma Rosa Matas, Marina Lledó i les nenes, se’n anaven. Rafel i família també se’n anaren, contents d’haver vingut.
Els Oblats vam anar a la rebuda que ens feu l’Abat Josep Ma Soler.
És costum que per la tarda de la “Gaudette” rebi als Oblats i
els faci propostes de creixement en la Fe. . Acabada la trobada, van marxar,
Marina Acarreta, la seva amiga Fina, Rosa Balague, Ma Teresa Segarra, Rosa Ruiz i Montserrat Serna.
Gràcies a tothom per ser-hi.
Dilluns 16 de desembre de 2013
Dilluns 16 de desembre de 2013
Em despedia de Montserrat després de dinar, i rebre les
últimes abraçades del pare Lluís Plana i de Faustina que també marxava.
Sincerament
em va costar una mica de tornar a ubicar-me a Barcelona...
Senyora de
Montserrat, Vege Bruna de La Serra rebeu la nostra bona petita voluntad.
Nadal a casa. Ens preparem per acomidar l'any de gràcia de 2013.
enllaç a 2014-2019 Cos i espai
Cos i Espai
El guiatge al perdó no dual. Som ara i aquí
Fa uns vuit anys, quan estava fent el curs de meditació, amb
Carlos Murciego, era el septembre de 2016, vaig seguir amb Integraació, vaig
tenir per tutor a Agustín Ollero.
Va ser Agustín que em va facilitar la pel·licula "la
Cabaña". Va ser l'impuls de fer un pas més endavant. que es va tancar pel l'octubre del 2017 i el
november del mateix any engegàvem la Facilitació del Perdó que s'enllestia el
juny del 2018,
No recordo com va anar que el juny de 2019 tancavem Expressio, fet amb en Jorge Lomar.
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.
Gracies per quest regal.
Dedicat a Rafel Casas Lomas 2014
El meu germà Rafel va néixer l'u de gener de 1938, és per això, que a la nostra familia, comença l'any és una doble festivitat. No sempre ho hem viscut amb goig, però acceptar els erros és el camí que ens porta cap a una millor relació amb nosaltres mateixos.
Em dec perdonar-me per tots els judici que al llarg dels anys he anat centrant damunt d'ell.
M'equivocat. Sempre que en Rafel em telefona, el primer que sento és la veu de la mare que em diu: ell és el record viu de la nostra estimació, filla- Estima'l com m'estimes a mi. El següent pensament ve de la ma d'aquest: si no estimo en Rafel i la seva famiia, mai he estimat a la mare ni el pare, perquè el papá s'estimava en Rafel i volia el millor per ell i el millor per a mi.
M'equivocat. Sempre que en Rafel em telefona, el primer que sento és la veu de la mare que em diu: ell és el record viu de la nostra estimació, filla- Estima'l com m'estimes a mi. El següent pensament ve de la ma d'aquest: si no estimo en Rafel i la seva famiia, mai he estimat a la mare ni el pare, perquè el papá s'estimava en Rafel i volia el millor per ell i el millor per a mi.
Dissabte 22 de març de 2014: el grup d'Oblats prepara la Semana Santa pregant junts i fent reflexions conjuntament un parell de setmanes abans de Rams. La Setmana Santa és a mitg abril i tot s'accelera.
Avui fem la missa a la Catedral en honor a
Sant Benet.
Enllestida la trobada em quedo una bona estona a la Catedral, al peu
de l'altar del Sant Crist de Lepant. No hi tinc accès, És graonat i me'l he de
mirar des d'abaix tot l'any, menys per la quaresma que el treuen de la capella
on està ubicat per col·locar-lo en un lateral de la nau central i facilitar-ne
l'adoració. Aquesta experiència l'he viscut des de nena, quan amb la mare
anàvem a veure "el Negrito" el nostre "Negrito". M'hi vaig
quedar una bona estona.
Tants moments de pregària em van venir a acompanyar. Quan veníem a demanar consòl pel traspàs del pare, quan en Rafel visquè l'accident, quan el nostre país feu la transició a la democràcia, quan vaig començar a perdre la capacitat de caminar, quan...
Ramona m'eimpulsarà a recorre els nostres estimats carres del barri de Gràcia, com que no puc pujar a casa seva, l'escala on viu Ramona és d'aqulles petites finques gracienques on la escala sembla una muntanya. Quan vaig a saludarla sempre quedem, amb la seva cuidadora, en una terrassa bé de la plaça Rovira, bé la plaça Joanich. La primera fotografia que li va fer Montserrat Tudo, anat a comprar amb ella.
Dimarts 13 de maig de 2014, a l'Hospital Tauli de Sabadell, operaven a Rafel d'hernia de melic. Recordem que el 9 de novembre del 2013 l'havien operant d'intestí urgentment al Taulí de Sabadell. El dijous 15 el tornaven a operar, en la primera operació van tenir un accident i se li va perforar l'intestí, suficient com per deixar-lo tres dies clínicament mort.
Gràcies Pare, per l'alliberament d'en Rafel i, alhora el nostre. Encara estarà un parell de setmanes més ingressat. Tot li costa molt, ens va coneixent.
Eugeni per a mi sempre seràs l'amic que sempre tenia temps per venir-nos a saludar. No perquè estiguessis jubilat, perquè quan encara treballaves també ens venies a saludar, obsequiant-nos amb petites coses que tú entenies ens podien fer sentir recordades. Gràcies Eugeni. Preguem per a tú, per la teva família, com per la nostra. Amén. Tanquem etapes amb gratitud i respecte.
L'octubre de l'any 2014 havia obert una nova etapa en el retrobament espiritual amb mi mateixa. Sergí torres, en aquells moment per a mi va ser el fill que no he tingut. Amb la proximitat d'en Sergi he treballat l'entrega del fill al Pare/Mare Etern. Un treball per acompanyar la ment a l'acceptació de la Unitat, això vol dir "no propietat privada".jpg)
Sergi Torres feia un taller a la Casa del Tibet, i m'hi vaig apropar per saber-ne la data i on s'havien de comprar l'entrada. Aleshores vaig saber que le nostre amic coofunadador de la Casa del Tibet a Barcelona, la primera seu al passeig de Sant Joan, 102, Enric, Enric Aynó Sagols, ens havia deixat per tornar al seu Origen al Kailás l'estiu del 2013. 
Adéu amic, em dol no haver pogut veure't els últims anys. S'havia jubilat de la Casa del Tibet, em sembla recordar que l 2010. Des d'aleshores em vaig allunya de la Casa del Tibet, i fins avui, a 9 septembre de 2024, només hi vaig ser en el taller d'en Sergí Torres Baldó aquell octubre de 2014.
Tants moments de pregària em van venir a acompanyar. Quan veníem a demanar consòl pel traspàs del pare, quan en Rafel visquè l'accident, quan el nostre país feu la transició a la democràcia, quan vaig començar a perdre la capacitat de caminar, quan...
Sostenia l'esperanç que un dia tornaria
l'amor de parella que semblava fugir del meu costat.
El vespre em decideixo a trucar a Aurea Saldes, secretaria dels Oblats, per dir-li que hi seré per la "Letare", pero no aniré a passar els dies de reflexió ni la Setmana Santa. 
Al diumenge 30 de març de 2014
Al diumenge 30 de març de 2014
Els Oblats celebrem la "Letare·
El camí de l'Ave Maria és on
hi han pogut posar l'elevador que ens permet accedir al Cambril als qui no
podem pujar escales.
L'elevador està instal·lat des del 2003 o 2004, amb la
mare ja l'havíem gaudit. Pregar al Cambril per a la mare i per a mi és un altre
Univers. És parlar de fit a fit amb la "Mestressa" per donar-li
gràcies per acompanyar-nos a compredre i acceptar el que demana el Senyor de
nosaltres. 
Gràcies Mare et sentim a prop nostre. Per la "Letare" demanen l'entrada els nous aspirants a Oblats.
Gràcies Mare et sentim a prop nostre. Per la "Letare" demanen l'entrada els nous aspirants a Oblats.
Fem la ceremònia a la Cripta,
gràcies al pare Jordi que ho prepara tot, hi puc baixar.
Avui puc fer una
pregària davant el sepulcfre del pare Cassià Just.
Gràcies Pare per la Vostra
Misericòridia. 
A la tarda ens acull al pere Ignasi Fossas, i sintonitza molt bé
amb nosaltres.
El pare Abat està convalescent d'una petita intervenció.
Cap a
casa.
A la nit telefono a Eugeni Fonoll per dir-li que he pregat pels dos a la Cripta. 
Aquest trimestre m'ensenyat que no sóc capaç d'integrar-me en una comunitat religiosa. On més ho he intentat és a la parròquia de Sant Joan Bosco, mossèn Josep, un dels rectors m'ha ajudat amb tot el cor. Però quan m'enfrento al judici que acostuma a presentar-se quan estem reunits i sento que en lloc d'alimentar la comunió amb els Sants derivem cap a jutjar la conducta de l'altre em sento ofegada, No puc expressar-me; el grup fugiria. M'adono que també jutjo al grup i no vull fer-ho, em sento malament.
Aquest trimestre m'ensenyat que no sóc capaç d'integrar-me en una comunitat religiosa. On més ho he intentat és a la parròquia de Sant Joan Bosco, mossèn Josep, un dels rectors m'ha ajudat amb tot el cor. Però quan m'enfrento al judici que acostuma a presentar-se quan estem reunits i sento que en lloc d'alimentar la comunió amb els Sants derivem cap a jutjar la conducta de l'altre em sento ofegada, No puc expressar-me; el grup fugiria. M'adono que també jutjo al grup i no vull fer-ho, em sento malament.
Em quedo a casa. Fins
a reveure apreciats amics!
Diumenge 13 d'abril de 2014 dia de Rams: a casa llegint. La
lectura del Curs de Miracles m'ha reconectat amb Marina Acarreta m'anima a
continuar amb les lliçons del Curs ni que ella ja l'ha deixat enrere. Recordem
que el Curs de Miracles me'l havia regalat ella l'octubre de1995. M'ha canviat
el present. Llegir-lo és com escoltar, enraonar amb JesusCrist. És tornar a
sentir que ens instrueix en la doctrina de l'Amor al Pare. Se m'ha passat la
setmana sense veure-la. Llegeixo moltes hores al dia, i començo a fer-ne els
exercicis, que són diaris. Gràcies a l'Esperit Sant que m'acompanya en aquest
camí. 
Divendres 25 d'abril de 2014 Hem arribat a la Vetlla de la Mare de Déu. Me'n vaig cap a Montserrat el divendres 25, tenim trobada d'Oblats. La Vetlla un goig per l'esperit. La trobada plena de silencis, pregària i estones per escoltar-nos.
Divendres 25 d'abril de 2014 Hem arribat a la Vetlla de la Mare de Déu. Me'n vaig cap a Montserrat el divendres 25, tenim trobada d'Oblats. La Vetlla un goig per l'esperit. La trobada plena de silencis, pregària i estones per escoltar-nos.
Diumenge 27 després de dinar, amb el trén
de les 16:45 cap a casa.
Gràcies Mare per aquests dies d'amor i respecte compartit.
Dimartd 29 d'abril
de 2014 Fotografia del C/Bruniquer, 17 aquí hi havia l'escola on vaig anar,
mentre vam viure al C/Joan Blanques.Vaig trobar l'escola anat a visitar a
Ramona Solans L'any passat ja en vaig parlar de Ramona l'Oblata de 88 anys que
vivia el nú 40 del carrer de Joan Blanques.
La vaig conéixer l'octubre del
2012, Ens hem vist poc perquè ella fa viure una crisi de salut.
Va estar ingressada en el "socio-sanitari" del carrer Secretari Coloma. Li vaig fer algunes visites. Semblava que seria traslladada a una resideència però ella no ho volgué.
En el mateix socio-sanitari conegué una senyora Montserrat Tudo, amb qui s'han posat d'acord per a cuidar-la unes hores cada dia. Ara Ramona pot sortir al carrer, recuperar-se una mica i gaudir de l'efecte de la seva cuidadora quí realment s'ocupa d'ella. Montserrat Tudo está cercant una planta baixa de protecció ofical per tal de transplantar a Ramona i que pogui ser més autònoma.
Va estar ingressada en el "socio-sanitari" del carrer Secretari Coloma. Li vaig fer algunes visites. Semblava que seria traslladada a una resideència però ella no ho volgué.
En el mateix socio-sanitari conegué una senyora Montserrat Tudo, amb qui s'han posat d'acord per a cuidar-la unes hores cada dia. Ara Ramona pot sortir al carrer, recuperar-se una mica i gaudir de l'efecte de la seva cuidadora quí realment s'ocupa d'ella. Montserrat Tudo está cercant una planta baixa de protecció ofical per tal de transplantar a Ramona i que pogui ser més autònoma.
Ramona m'eimpulsarà a recorre els nostres estimats carres del barri de Gràcia, com que no puc pujar a casa seva, l'escala on viu Ramona és d'aqulles petites finques gracienques on la escala sembla una muntanya. Quan vaig a saludarla sempre quedem, amb la seva cuidadora, en una terrassa bé de la plaça Rovira, bé la plaça Joanich. La primera fotografia que li va fer Montserrat Tudo, anat a comprar amb ella.
Dimarts 13 de maig de 2014, a l'Hospital Tauli de Sabadell, operaven a Rafel d'hernia de melic. Recordem que el 9 de novembre del 2013 l'havien operant d'intestí urgentment al Taulí de Sabadell. El dijous 15 el tornaven a operar, en la primera operació van tenir un accident i se li va perforar l'intestí, suficient com per deixar-lo tres dies clínicament mort.
Vaig cada dia al Taulí, al matí o al migdia
hora en que el podem veure.
El dissabte 17 de maig de 2014, amb Marina Acarreta
i unes amigues d'elles que segueixen les ensenyances de Rosa Ma Winn, erem a
Mataró on feia un seminari d'un dia "El recuerdo de nuestra Verdad".
Va ser un dia de Pau i Germanor. Un dia inolvidalbe.
Alhora, en Rafel a Intensius del Tauli, es moria. Però va anar reaccionant i el dijous dia 20 ja ens obria els ulls.
El dijous 29 de maig de 2014 el portaven a l'habitació. No s'aguantava dret, va començar a fer els primers passos amb caminadors... Des de les hores, honestament crec que en Rafel és un ressucitat. Va tornar per amor a la seva esposa i a les seves filles. Sense gota de rencor, d'aquells amargs rencors que tant l'han fet patir i ens han fet patir per no saber ajudar-lo a desfer-los.
Alhora, en Rafel a Intensius del Tauli, es moria. Però va anar reaccionant i el dijous dia 20 ja ens obria els ulls.
El dijous 29 de maig de 2014 el portaven a l'habitació. No s'aguantava dret, va començar a fer els primers passos amb caminadors... Des de les hores, honestament crec que en Rafel és un ressucitat. Va tornar per amor a la seva esposa i a les seves filles. Sense gota de rencor, d'aquells amargs rencors que tant l'han fet patir i ens han fet patir per no saber ajudar-lo a desfer-los.
Gràcies Pare, per l'alliberament d'en Rafel i, alhora el nostre. Encara estarà un parell de setmanes més ingressat. Tot li costa molt, ens va coneixent.
Primer a Teresa i les seves filles i nèts, és clar. A mi li costar una mica recuperar la consciència de quin paper feia una germana en
aquell tinglado.
Poc a poc i ajudat per Teresa i les nenes es va anar ubicant.
Acompanyar a viure en Rafel aquesta experiència m'ha estat difícil ni que en
aquest escenari hi tenia poc paper.
Em dolia i em dol, veure el camí per on está passat, perquè l'he passat, i d'una manera o altre l'estic passat, limitada físicament he de viure molt pendent del que puc i no puc fer. Tot plegat però, ens ha portat un un final de pau.
Ell volia viure i li han permès. Endavant
Rafel la vida és ara. 
Diumenge 8 de juny de 2014 Montserrat: t4robada d'Oblats Hi
vaig pujar al matí, vaig poder seguir una estona la conferència del pare Jordi.
Dinar al menjador de l'hostatgeria amb
les noves taules tipus cafetaria que hi han posat. Després de dinar ens retrobem uns moments a dalt la sala de
conferències. Gaudim del caliu d'estar junts i compartim la fe en el Crist.
Ell
ens aglutina la petita ment ens separa.
Amb el trén de les 16:45 cap a casa.
Enguany no puc anar tant sovint a Montserrat, perquè estic acabant de pagar el
crèdit que vaig demanar fa més d'un any i que acabo de liquidar el juny. Huff!. 
El mes de juny de
2014 s'acaba emportant-se l'estretor econòmica. Aquest juliol ja no he de pagar
el crèdit: està liquidat.
He pogut comprar les rodes devanteres de la cadira,
que les duia punjades. He enllestit el deute que tenia amb Rafael Galiano, el
paleta, des que em va adaptar la dutxa, l'abril del 2011, voleu més
paciència. Gràcies Rafael. Gràcies a la Vida per aquests moments de joia. Juliol tranquil.
enllaç a Cor Perdonat 2014 Corals i Solitud
Agost 2014 cantades a
Montserrat. M'he engrescat a fer un dels
cursets d'animadors per a cant litúrgic que fan a Montserrat. El faig perquè el
germà Andreu Ma Martinez, m'hi ha anat engrescant, com aquell quí no diu res. 
Va del dilluns 4 d'agost fins el dissabte 9. El dirigeixen en Eduard Vila Perarnau de Martorell i l'Albert Pàmies Carrión de Barcelona.
Entre les assistens hi ha Maria del Sol Muñoz Cañivano de Barcelona, professora de piano i de cant. Amb ella quedem per veure'ns a Barcelona, em valorarà la veu i veurem, plegades, si podem donar-li forma.
Va del dilluns 4 d'agost fins el dissabte 9. El dirigeixen en Eduard Vila Perarnau de Martorell i l'Albert Pàmies Carrión de Barcelona.
Entre les assistens hi ha Maria del Sol Muñoz Cañivano de Barcelona, professora de piano i de cant. Amb ella quedem per veure'ns a Barcelona, em valorarà la veu i veurem, plegades, si podem donar-li forma.
Enllaç a: Trobades d'Animadors de Cants per la Litúrgia
El que puc recordar d'aquests dies no pot expressar el que hi vam viure.
El que puc recordar d'aquests dies no pot expressar el que hi vam viure.
Vam fer una trobada amb altres grups a Sant Benet, sí, per primera vegada en 50 anys he pogut estar a Sant Benet.
La germana Natàlia ens facilita la cadira manual. Vam anar-hi amb Andreu.
Just arribar-hi, també, arribava mossèn Lluís Saumell que oficiaria la missa. Gràcies Esperit Sant per el dia d'avui. Calia viure per viure'l. Mossèn Lluís és va quedar a dinar.
P. Sant Ildefons novembre 5, 2011 Homnantge a Mn Lluís Saumell
La germana Natàlia ens facilita la cadira manual. Vam anar-hi amb Andreu.
Just arribar-hi, també, arribava mossèn Lluís Saumell que oficiaria la missa. Gràcies Esperit Sant per el dia d'avui. Calia viure per viure'l. Mossèn Lluís és va quedar a dinar.
P. Sant Ildefons novembre 5, 2011 Homnantge a Mn Lluís Saumell
El divendres dia 8 d'agost, a les 9 del vespre fem una vetlla a la Cripta. El germà Andreu em facilita baixar-hi, el germà Bernat amb vigila i jo, agafada a la berena vaig baixant. El germà Bernat va celebrar la ceremònia, ens va explicar el que va sentir quan van haver de desenterrar els germans martirs de la guerra de 1936. ens ho va fer arribar el cor: no hi ha ningú dolent, només hi ha persones que, avegades, pateixen més del que es pot assumir: gràcies germà Bernat.
Dissabte 9 d'agost de 2014 El dissabte, després de dinar, ens vam tornar a trobar a la sala de la façana, per acomiadar-nos i donà a la comunitat una mostra del nostra treball.
Ens va acomiadar el pare Ignasi Fossas, amb un profund sentiment vers a la música i les trobades d'animadors per a la litúrgia que porten més de 40 anys de vida.
Dissabte 9 d'agost de 2014 El dissabte, després de dinar, ens vam tornar a trobar a la sala de la façana, per acomiadar-nos i donà a la comunitat una mostra del nostra treball.
Ens va acomiadar el pare Ignasi Fossas, amb un profund sentiment vers a la música i les trobades d'animadors per a la litúrgia que porten més de 40 anys de vida.
Amb el trén de les 17:45 cap a casa. A la bústia hi havia la postal dels oblats que del 21 al 28 de juliol van ser a Terra Santa, i allà van tenir la gentilesa de recordar-me. Gràcies germans estimats. 
Diumenge 10 d'agost de 2014 missa a Sant Ildefons, amb mossèn Saumell. No em demaneu pas com, ja erem a Divendres 15 d'agost de 2014. Vam dinar a casa amb Rosa Balagué, va ser un bon dia. He complert
63 anys!
L'endemà dissabte 16 van dinar a casa Lolita Ardanuy, el seu company
Agustí Castell, i el grup d'amics d'ells, Lluïsa, Francisco, Teresa i Ratxha.
La sopresa fou que em vam organitzar un senzill pastís, amb espelmes i tot, i
un regal sorprenent, un teclat.
Lolita està interessada en cantar a la coral
Amiba, i ens vam imaginar que si Marisol em facilita unes classes de cant,
Lolita s'hi podria sumar. Bé sigui com sigui, aquí teniu el teclat. Benvingut a
casa...
El proper dimarts dia 19 Marisol vindrà a casa per la tarda i ens probarà la veu... Marisol m'anima a treballar la veu, diu que aprendre a trobar el "to". Quedem pel setembre
El proper dimarts dia 19 Marisol vindrà a casa per la tarda i ens probarà la veu... Marisol m'anima a treballar la veu, diu que aprendre a trobar el "to". Quedem pel setembre
El dissabte dia 6 de setembre de 2014 a la tarda primera classe amb Marisol, ens
prova la veu a Lolita i a mi, sembla que tenim possibilirtats de gaudir
cantant. Gràcies Marisol, aquesta tardor-hivern els dissabtes a les 17 hores
classe de cant al C/Trinxant 144, 2n 2a. Barcelona 08041. e. Gràcies!
Ara tinc més feina: treballar amb el teclat, és molt bonic aprendre a tocar perquè has de tenir armonia amb les dues mans. Posar molta atenció per que cada dir de la mà té asignades unes tecles. Caram què boni. Lolita em porta ventatge perquè ella sap tocar el piano i té el de la seva mare acas, ni que ella ha deixat de practicar. 
Demà dimarts 9 de setembres de 2014 dinar famíliar a casa. Rafel i Teresa, Rosa
Ruiz, Montserrat Serna i Rosa Balague.
Demà es compleixen 35 anys del traspàs
de l'àvia Matilde i cinc que ens va deixar en Joan Lomas Gonzalez.
El dimarts
dia 9 ha estat un dia inesborrable. Una dia de reconeixement de l'Amor que és
Etern i Eternament ens acompanya. 
Veure el petit grup familiar a casa amb Rafel i Tere com a protagonistes.
Veure el petit grup familiar a casa amb Rafel i Tere com a protagonistes.
La festa es fa per ell, perquè es vegi a casa
la seva mare estimat i acollit i, honestament sembla que sí sent.
És un dia de
vida amorosa per a tots.
T'estimem Rafel a tú i a la famlia que has creat per desemvolupar l'Amor que ets i seràs per sempre. Gràcies per haver-me acceptat en la teva vida, per les atencions que m'has regalat que són moltes. T'estimo, perdona'm per no saber expressar l'estimació que et tinc. 
Dimecres 10 de setembre de 2014 aquest matí, m'assebentava que Eugeni Fonoll Comas, ha tornat a l'Origen Etern,
Dimecres 10 de setembre de 2014 aquest matí, m'assebentava que Eugeni Fonoll Comas, ha tornat a l'Origen Etern,
Se'n va anar el dimarts a
les 18:15 hora que va assenyalar el metge forense.A reveure estimat germà:
trobaré a faltar el teu somriure, la teva serena bondat, la teva freqüent
companyia mentre la salut t'ho permeté. 
Dimecres a la tarda amb Ma Teresa
Segarra anem a Ca l'Escribà a fer una copa de cava per despedir a Eugeni. S'hi
suma la senyora Joss d'Escribà. Avui mateix, dia 10 es compleixen 10 anys que
vam despedir el senyor Antonio Escribà Serra. Havia nascut el 3 de setembre de
1930 i tornar a la Vida el 6 de setembre de 2004. Eugeni també era nascut l'any
1930 el dia 8 de desembre. Acomiaden a Eugeni els seus familiars demà onze de setembre a Sant Feliu
de Codines.
Eugeni per a mi sempre seràs l'amic que sempre tenia temps per venir-nos a saludar. No perquè estiguessis jubilat, perquè quan encara treballaves també ens venies a saludar, obsequiant-nos amb petites coses que tú entenies ens podien fer sentir recordades. Gràcies Eugeni. Preguem per a tú, per la teva família, com per la nostra. Amén. Tanquem etapes amb gratitud i respecte.
.jpg)
L'enric que jo he conegut tenia dos passions: la llibertat del Tibet i el seu fill. 
L'altre passió d'Enric és la llibertat del seu fill Sergi, de ben jove en Sergí marxa a Estats Units, per aprendre a relacionar-se amb els Dofins.. Mols anys va treballar com a terapeuta amb els nostres amics Dofins.
L'altre passió d'Enric és la llibertat del seu fill Sergi, de ben jove en Sergí marxa a Estats Units, per aprendre a relacionar-se amb els Dofins.. Mols anys va treballar com a terapeuta amb els nostres amics Dofins.
Avui, 9 de setembre de 2024, cercant notícies de Sergi Aynó, he trobat aquest article de la Vanguardia, del 24 d'abril de 2014. 
enllaç al article
Diu que la vidua d'Enric Aynó Sagosl, Conxita Sabater, i el seu fill Serfi, han donat a la Biblioteca Pompeu Fabra, el llegat Tibetà d'Enric, més de sos mil llbres, documents d'Història del Tibet i Cd's i DVd's.
Segur que Enric gaudeix de la seva llibertat com dels qui, han aquesta vida han format part de la familia amb qui han compartit el goig de viure.
Vola lliure Enric, estimat amic, el teu vol lliure és el vol de llibertat del Nostre Estimat Tibet: el Cim del món que hem volgut conéixer.
Enric no bolidis: Amics per Sempre! 
La tardor del 2014 va ser exhuberant en quan a conéixer nous grups, que en un principi desperten càlidessa i després has de resiuar-te per no acabar en els somni de l'altre, si és que no hi ets. Acabat el noviciat en l'oblació, les andes a Montserrat s'allarguen. Les classes de cant déu ni do, i els inicis de la relació amb Ramona Solans, també són per posar-hi molta atenció.
Foto: Toni Molina i la seva esposa Adriana Maciel amb un dels cuidadors.
Toni Molina el fundador d'A.C.U. o capacitats diverses en marxa.
Toni Molina el fundador d'A.C.U. o capacitats diverses en marxa.
Diverses possibilitats de grups de recerca espiritual es presenten al meu entorn. Sergi Torres tindrà de llarg la prioritat gairebé cuatre anys. Però ara el que vull deixar expressat és la gratitud per la celebració a Montserrat de la Festa de l'Oblació. La reunió de les persones que al llarg del camí compartit amb la mare ens han estat més a prop. 
L'agraïment al Pare/Mare Etern per permetre que el meu germà Rafel pogués i volgués ser-hi present amb tota la nostra familia. Gràcies Rafel gràcies Tere. També a Marina, la se va filla i netes i la nostra amiga Fina.
L'agraïment al Pare/Mare Etern per permetre que el meu germà Rafel pogués i volgués ser-hi present amb tota la nostra familia. Gràcies Rafel gràcies Tere. També a Marina, la se va filla i netes i la nostra amiga Fina.
A la "Gaudette" del 2014, vam tenir el goig de passejar pel Jardí dels monjos i, en el meu cas, veure de ben a prop l'hermita de Sant Iscle que és dins del seu jardí. Ara puc expressar l'afecte i gratitud per haver conegut a Josep Ma Llaurador Salvat. Josep Ma, era voluntari del Monestir, servicial, callat, silenci expressant Amor Incondicionat. Josep Ma va neixer a Maspujols (Baix camp-,Tarragona) El 1983 va agafar el càrrec del carter de Maspujols, ara però ja pensa en preparar el seu substitud, en la seva jubilació. Viu en un mas, amb la seva mare de gairebé 95 anys. Per a mi en Josep Ma és un amic que voldria poder veure per sempre!. 
Dijous 25 de decembre de 2014. Nadal al barri de Gràcia. Amb Ramona Solans. Amb tota una gestió ben complexa que ca compartaar la compra d'una rampa, per poder accedir a casa seva. A l'entrada només hi havia cuatre graons, però per a mi, cuatre graons són el Tibidabo.
Aquell nadal d'una manera o altre va comença un perdiode que draria tres anys, de relación amb Ramona.
L'u de gene del 2015, a casa d'en Rafel i Tere amb la familia reunida. Marta i la nena i Gemma, Joan i fills. Va ser l'últim, Rafel va deixar de conduir, i els nadals i cap d'any si els passaven a casa de Gemma i Joan, les places de cotxe van anar justes.
Benvingut el 2015. Del 2015 al 2019: un sospir! 
U de gener de 2015
U de gener de 2015
Tenen a casa a la mare de la Tere, amb 89 anys no pot continuar vivint sola a casa seva. Hi serà poc més d'un any, fins que li donin plçaca a la Residència de Castellar. Va començar al Centre de dei i després ja va tenir plaça fixa, cap a finals dels 2015.Ara però, tot just comencem l'any, Feliços 76 Rafel!.
L'última foto amb el "meu tete" Sí, aquesta sóc jo, m'he deformat força.
El 2015 va ser un any per veur-hi clar.
Contradiccions arreu. A mig febrer o març, vaig anar a Montserrat, per fer una trobada amb els Oblats. Vaig parlar amb el pare Lluís de la possibiltat que l'editorial de Montserrat assumis la traducció al català de "Un Curso de Milagros". Em va deixar clar que no era viable, no es podia comercialitzar. D'acord. De fet el mateix pare Lluís no creia que la societat estigues preparada per a l'estudi d'un llibre "no-dual". Res adir, silenci respectuós.
Aquell any no vaig tornar a anar a Montserrat
Contradiccions arreu. A mig febrer o març, vaig anar a Montserrat, per fer una trobada amb els Oblats. Vaig parlar amb el pare Lluís de la possibiltat que l'editorial de Montserrat assumis la traducció al català de "Un Curso de Milagros". Em va deixar clar que no era viable, no es podia comercialitzar. D'acord. De fet el mateix pare Lluís no creia que la societat estigues preparada per a l'estudi d'un llibre "no-dual". Res adir, silenci respectuós.
Aquell any no vaig tornar a anar a Montserrat
L'any 2015 va ser un any de molta relació amb Ramona. De fer moltes coneixences noves, que no tindren continuïtat, de dispersió espiritual en definitiva. És molt fàcil anar canviant de llibre o de "mestre", això et desenfoca l'atenció. Deixo l'enllaç a Cor Perdonat 2015 "Un Curso de Milgros"· 
Aquest anys serà l'últim que em vindrant a buscar de Sant Sadurní per passar Sant Esteve. No he dedicat l'atenció que es podia esperar a Daria, poc a poc ens hem anat desconectant. Aquest anys encara hi serè, però ja és l'últim. Són comiats necessaris per enfocar nous horitzons. Ells tenen un grup familiar potent, jo estic desfen els últims llaços que em queden d'una llarga relació amb els "Druides perduts als Pirineus"
Anys 2016-2017 Són Anys per centrar-me en l'Esència de l'Esperit que s'expressa per mitjà de la Seva Creació. Les diverses manifestacions espirituals es focalitzarant. Sergi Torres Baldó, ha deixat pas a Jorge Lomar i Reyes Ollero, la seva esposa, que ens acompanyen amb la "Consciencia: escuela del perdón" 
Diu el "Un Curso de Milagros" que l'únic us creatiu del temps és el perdó. Sia com vulgues, el perdó en cada moment d'adonar-me que estic jutjant, per a mi és bàsic. És el camí que m'acompanya a la Inocència. El fet de comprometre'm a donar-me compte dels meus judicis i demanar ajuda a l'Esperti Sant per corritgir-los, va donant un altre forma a l'instant present. Auqest moment és per perdonar els meus judicis.
L'any 2017 va ser un any de profundes transformación i consequenment de comiats. Tota transformació és un comiat. És entrà en una nova vibració i enfocar-nos en l'Amor Etern que Som, per configurar-nos en el nou grup de vibració. Mai estem sols, si acceptem els canvis. La vida continua, deixes una mà per sostenir-te o sostenir a un altre, la forma no és important: la questió és: com vibra?. La resposta a aquesta pregunta la sents en el silenci més absolut dels teus judicis per pbrir-te a escoltar la resposta de l'Amor Incondicionat.
Aquest anys serà l'últim que em vindrant a buscar de Sant Sadurní per passar Sant Esteve. No he dedicat l'atenció que es podia esperar a Daria, poc a poc ens hem anat desconectant. Aquest anys encara hi serè, però ja és l'últim. Són comiats necessaris per enfocar nous horitzons. Ells tenen un grup familiar potent, jo estic desfen els últims llaços que em queden d'una llarga relació amb els "Druides perduts als Pirineus"
Diu el "Un Curso de Milagros" que l'únic us creatiu del temps és el perdó. Sia com vulgues, el perdó en cada moment d'adonar-me que estic jutjant, per a mi és bàsic. És el camí que m'acompanya a la Inocència. El fet de comprometre'm a donar-me compte dels meus judicis i demanar ajuda a l'Esperti Sant per corritgir-los, va donant un altre forma a l'instant present. Auqest moment és per perdonar els meus judicis.
La Presència de Josep Maria Llaurador i Salvat ens parla d'Amor Incondicionat. Ens recorda que la mort és una invenció d'uns aspecte de la ment que es "creu humana" i vol imposar luna visió de la Veritat limitada, perquè nega una part de sí mateixa, i creu reflecxar-ho fora d'ella.No cal repetir situacions ja exposades, per detalls cal cercar-los a "Cor Perdonat" i l'any que hi correspongui.
El 2018 Va ser un any de més comiats i d'acceptar uns canvis que dirigien vers a una absoluta solitud física. Cert el cos no existeix, pero aquí, en aquesta societat de somni o mal són, sí ens hi movem en un cos. A finals d'octubre del 2018, fins i tot l'ordinador es va fondre. Huf, la pantalla s'ha fet denit. Semblava la pantalla, dons no. Encara avui treballo amb la pantalla que vam comprar l'any sembla que va ser el 2000 o 2001 amb la mare. El que es va fondre va ser el sistema opertiu. Vaig permetre que Glòria Lomas, una vegada més intervingués en el nostre present. Ella emva regalar el nou ordinador. Volgués que no vaig haver de començar de nou, però les situacions on s'ubica el cos eren i són les mateixes. Sembla haver-hi un canvi d'actitud mental, pero les manifestacions físiques són les mateixes, és a dir, companyia física cap.
A la fotografia tenim el record d'aquells qui ens han deixat l'any 2018 per tornar a l'Origen Etern d'Amor I Pau.
El 2018 Va ser un any de més comiats i d'acceptar uns canvis que dirigien vers a una absoluta solitud física. Cert el cos no existeix, pero aquí, en aquesta societat de somni o mal són, sí ens hi movem en un cos. A finals d'octubre del 2018, fins i tot l'ordinador es va fondre. Huf, la pantalla s'ha fet denit. Semblava la pantalla, dons no. Encara avui treballo amb la pantalla que vam comprar l'any sembla que va ser el 2000 o 2001 amb la mare. El que es va fondre va ser el sistema opertiu. Vaig permetre que Glòria Lomas, una vegada més intervingués en el nostre present. Ella emva regalar el nou ordinador. Volgués que no vaig haver de començar de nou, però les situacions on s'ubica el cos eren i són les mateixes. Sembla haver-hi un canvi d'actitud mental, pero les manifestacions físiques són les mateixes, és a dir, companyia física cap.
A la fotografia tenim el record d'aquells qui ens han deixat l'any 2018 per tornar a l'Origen Etern d'Amor I Pau.
La seensació de reiteració, de donar tombs en un cercle, d'on no encerto l'escletxa per sortir-ne, el treball constatn amb imatges dels estimats companys de camí, que trapassats, sembla que m'acompanyin més que mai.
Els pares, germans, amics, els puc comprendre des del més profund del cord, demar-los perdó pels meus judicis que no tenia cap motiu n'hi molt menys dret de fer-los. Perdonar-me jo mateixa per jutjar i jutjar-me... Tot plegat em deixa en total disposició, per demanar l'ajuda dels àngels, perquè m'ajudin a accpetar l'ajuda de l'Esperit Sant i del mateix Crist, que viu dins nostre.
L'any 2019 ens proposa un altre realitat. Viure en el cos sense estar en el cos. Sembla que el que volem expressar és que estem en aquest món sense ser del món. Des del dis sis de gener de 2018 dedicat als avis paterns i al pare, fins el 31 de decembre on em presento envoltada de cantants de la meva generació ja traspassats, llevat d'en Joan Manel Serrat. Tto ens mostra que la nostra ànima està enllestint un procès d'alliberament. Calmada, serena segueixo sentit que estic aparcada en un sector d'aquí del carrer Trinxant, a l'altre banda de l'escola Emili Juncadella, veig pa placeta i el moviment dels nens/nenes. Quieta contemplan com transformem la vida en temps... 
L'u d'abril de 2019 m'ha arriba el llibre que seguint un impuls amorós i prfund, vaig demanr a l'editorial americana que el té editat aquest llibre, que la filla adoptiva de Michael Landon va dedicar-li. Ell, les últimes setmanes que va viure en el cos físic, quan es veia que deixava enrera als éssers estimats vivint encara en el físic, li va demanar, que escribíes, el que havia viscut amb ell. Michael Landon va deixar el físic l'u de juliol de 1991, a cinquanta-cuatre anys, Al cap d'un any, la tardor de 1992 sortia a la venda el llibre escrit per Cheryl Landon. "I Promised my Dad"
El llibre escrit per Cheryl, va omplir i transformar el nostre moment. Em vaig dedicar a scanejar-lo per traduir-lo amb el "google" i poder comprendre una mica els sentiments que hi expressava. Vaig obrir un blogger per mostrar el que en comprenia.
Va ser el primer de diversos blogger's dedicats a Michael Landon i families...
Montserrat el juny 22-25 del 2018 hi vaig ser amb Senia, També hi vaig acollir dues nits la visita de Isabel i en vam marxar juntes.
Per a més detalls, ja saben cal anar a enllaç a Cor Perdonat No hay grados...
L'agost de 2019 hi vaig ser un dia per saludar als Joan's: Joan Lacy i Joan Dalmau i en Jaume Cardona, no recordo que hi anès a veure a cap monjo, aquesta memòria se'm esvaeix. Possiblement no.
L'agost de 2019 hi vaig ser un dia per saludar als Joan's: Joan Lacy i Joan Dalmau i en Jaume Cardona, no recordo que hi anès a veure a cap monjo, aquesta memòria se'm esvaeix. Possiblement no.
El que visc amb els àngels Jonathan i Mark, m'allunya de les filosofies concretes, fins i tot de "la escuela del perdón". És possible que la relació amb l'Esperit dels qui es van anomenar Michael Landon i Victor French sigui un somni, però per a mi és un somni feliç. El sentiment de Pare/Mare Etern, que em demana que li torni al seu Fill, segons el puc comprendre passar per acceptar l'humanitat que el seu Fill ha volgut viure, sense jutjar-la. El Fill de Déu, fet home cercant-se apsssionadament, a sí mateix, per reconeixe's en el Fill de Déu Etern e Indivisible del Pare/Mare Eterna.
El decembre 2019, dia 9 o 10 vadeixar el físic en Joaquim Costa. El llibreter de vell, que tenia la botiga a laplaça Sant Just de Barcelona. Fa anys amb la familia van decidir anar a viure a Girona. És Aqui perquè la seva esposa és Rosa Ruiz Font. Redordem que les germanes Font eren les amigues de la mare Rosita i Maria, Montserrat Serna és filla de Rosita i Rosa Ruiz de Maria. Aquí podem dir que és el comiat de la relación amb aquestes families. Punt i final.
Com sempre haurem d'anar a Cor Perdonat 2019, per veure els detalls del viscut i sentit de tot plegat. Tancarem aquests resum amb una imatge que en el moment que la vaig muntar em va impactar. La meva joventud. quan era plena i caminava amb esperaça envoltada per cantants de l¡epoca, avui tots treapassats a la Llum del Fill de Déu, que van realitzar el seu somni, aquí en aquest petit país de petits deus.
El decembre 2019, dia 9 o 10 vadeixar el físic en Joaquim Costa. El llibreter de vell, que tenia la botiga a laplaça Sant Just de Barcelona. Fa anys amb la familia van decidir anar a viure a Girona. És Aqui perquè la seva esposa és Rosa Ruiz Font. Redordem que les germanes Font eren les amigues de la mare Rosita i Maria, Montserrat Serna és filla de Rosita i Rosa Ruiz de Maria. Aquí podem dir que és el comiat de la relación amb aquestes families. Punt i final.
Com sempre haurem d'anar a Cor Perdonat 2019, per veure els detalls del viscut i sentit de tot plegat. Tancarem aquests resum amb una imatge que en el moment que la vaig muntar em va impactar. La meva joventud. quan era plena i caminava amb esperaça envoltada per cantants de l¡epoca, avui tots treapassats a la Llum del Fill de Déu, que van realitzar el seu somni, aquí en aquest petit país de petits deus.
Dels cantants que veiem aquí el quí va morir molt jove va ser en Nino Bravo 1940-1973, els altres van dessenvolupar una dilatada carrera. Anotar que Tete Montoliu és el mes internacional per merits propis. Pianista, cec de neixement, entre els anys 1965-1975 va fer dues temporades a EE. UU, 
Enfoquem cap el 2020, serà l'any en què podrè compredre el senzill funcionament de la petita ment?
Obrim un canvi en la pàgina del blogger Cor perdonat. ara és mensual, més definit.
enllaç a 2020 y hablame: te escucho.
Es pot seguir millos les dispersions enllaç a Cor Perdonat gener 2020
El guiatge al perdó no dual. Som ara i aquí
Fa uns vuit anys, quan estava fent el curs de meditació, amb
Carlos Murciego, era el septembre de 2016, vaig seguir amb Integraació, vaig
tenir per tutor a Agustín Ollero.
Va ser Agustín que em va facilitar la pel·licula "la
Cabaña". Va ser l'impuls de fer un pas més endavant. que es va tancar pel l'octubre del 2017 i el
november del mateix any engegàvem la Facilitació del Perdó que s'enllestia el
juny del 2018,
No recordo com va anar que el juny de 2019 tancavem Expressio, fet amb en Jorge Lomar.
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.
Gracies per quest regal.
Gener 2020 ens regalà amb dos comiats. El sis de gener ens deixar per tornar al Pare/Mare Etern en Francesc Vilanova. Estava jubilat feia uns anys. Els fills fan anar el negoci endavant. Ma Dolors Perallada la seve vidua queda ocupada cuidant nets. Adéu Francesc i gràcies per la teva acolllida i atencions que ens has regalat a casa teva. Francesc i Ma Dolors són una de les columnes de Llum a Sant Esteve Sesrovires. Fins a l'Eternitat Estimats.
Aquests últims sis anys Ramona m'ha acompanyat amb el procès viscut a Montserrat, amb els monjos Benedictins. Els jardiners de la Mare de Déu. Malgrat la complexa relació amb els pares Benedictins, perquè amb els monjos no n'hi ha cap de dificultat, el monjo cultiva el silenci i l'escolta. 
Els pares (sacerdots) tene el càrrec d'acompanyar espiritualment els feligressos, i això és diferent.
Els pares (sacerdots) tene el càrrec d'acompanyar espiritualment els feligressos, i això és diferent.
Els feligressos com Ramona i jo mateixa, ens costa una mica d'acceptar la direcció quan no podem comprendre quina utilitat té per a tots.
Ramona va ser una dona de director espiritual Benedictí. Jo no he integrat en el meu devenir aquesta opció.
enllaç a Cor Perdonat gener-març 2020
FEBRER 2020
FEBRER 2020
És un mes on podem veure clarament que la meva capacitat de relacionar-me amb el món de l'Esperit augmenta i es desenvolupa. Quelcom en la ment s'enfoca en la profunditat d'un Amor que en no tenir limit em porta més enllà de qulasevol forma. La qüestio és, voldrem acceptar la subtilessa d'aquest amor que no pot retenir?
enllaç a Cor Perdonat gener-març 2020
MARÇ 2020
MARÇ 2020
Des del decembre del 2019, pel món conegut s'esten una Pandemia que, els governants eurpeus, deien que no entraria a Europa. La Pandemia del "Coranavirus o COVID" va começar, sembla a Ásia i va passar a China. Es va estendre sí, arreu del mon conegut. Hi va entrar a Europa, sí. Va fer estralls als Estats Units d'America, sí. Va passesjar per Russia. No va restar un lloc en el Planeta Terra on el "Coranovirus" no hi passes per endur-se a tots aquells a qui havia arribat el moment de deixar el plano físic.
El 14 de març del 2020 el govern espanyol va donar l'ordre del confinament. El govern català, és clar, no hi va estar d'acord, però com que la població enmalatiem, dons va haver d'acceptar els protocols de confinament del govern central. 
Només podien sortir al carrer les persones que feien anar als serveis públics. La població sanitaria va quedar totalment desbordada i la por es va estendra com una onada de calor.
Els aliments van anar justos, perque les persones asustades van amagatzemar-los. el paper higiènic va mancar.
La televisió ens va regalar amb 24 hores de panic constant, "per tenir-nos informats dels difunts mundials" Però, sobretot que ningú sortir de casa. Si estaves malalt i t'havien de dur aliments, te'ls havien de deixar a la porta. Va ser fantasmagoric. Si el teu fill, o marit, o muller estava ingressat no el podies anar a veure, només telefonar, si es que els serveis sanitaris saturats podien respondre...
Fina a estat una molt bona amiga de Marina, gràcies a ella ha pogut fer algún viatja de gran, en Joaquim li permetia aquests viatges, perquè quan tornava ella estaba més tranquil·la. Al principi només viatjava amb ella quan es tractava d'anar a fer un seminari de Rosa Ma Winn. Però més endavant quan els seminaris es van espaiar, juntes marxaven o bé a la casa d'estiu de Fina o a fer algun viatja cultural per Catalunya i Espanya.
enllaç a Cor Perdonat gener-març 2020
Abril 2020 La semana santa va anar del diumenge 12 al dilluns 20, va ser entre aquests dies que em va telefonar Candi Bertran Lledó. Sí, pare la seva neta. Volia parlar amb mi una estona del seu avi. També em va demanar si voldria parlar amb el seu cossí Carles. Volien conéixer un altre vresió del seu avi Alfons Lledó. Va ser agradable enraonar amb Candi, Carles em va trucar un parell de dies després i la relació amb ell, molt espaiada, encara segueix.
La relació amb els meus pares biològics és l'escola més humana i natural que he gaudit en aquesta vida. L'Amor Incondicionat que els meus petits pares m'han regalat, petita com sóc. M'ha obligat a trapassar les esquifides fronteres que hagués pogut defensar i que he defensat. Quan comprens que tota defensa és por, i que atacant al teu germà ataques el millor que hi ha dins teus, la vida et regala el Goig de Ser Estimat!
Abril 2020 La semana santa va anar del diumenge 12 al dilluns 20, va ser entre aquests dies que em va telefonar Candi Bertran Lledó. Sí, pare la seva neta. Volia parlar amb mi una estona del seu avi. També em va demanar si voldria parlar amb el seu cossí Carles. Volien conéixer un altre vresió del seu avi Alfons Lledó. Va ser agradable enraonar amb Candi, Carles em va trucar un parell de dies després i la relació amb ell, molt espaiada, encara segueix.
La relació amb els meus pares biològics és l'escola més humana i natural que he gaudit en aquesta vida. L'Amor Incondicionat que els meus petits pares m'han regalat, petita com sóc. M'ha obligat a trapassar les esquifides fronteres que hagués pogut defensar i que he defensat. Quan comprens que tota defensa és por, i que atacant al teu germà ataques el millor que hi ha dins teus, la vida et regala el Goig de Ser Estimat!
El diumenge 26 d'abril va tornar a Casa del Pare/Mare Etern Mercè Balauder Rovira.
Els nostres camins es van creuar cap el 1990, quan jo practicava a casa la reflexoterapia podal.
Mercè va venir a probar si els messatges li anaven bé a ella i a la seva mare. Van quedar contentes i aleshores Mercè va venir amb el seu tressor, el nostre Jordí Soler Balauder. Un àngel del Cel a la Terra, una miqueta malgeniat. El nostre Jordí.
Mercè va aconseguir que el seu marit Jordí vingués a fer-se uns quants massatges, i em sembla recordar que les seves germana Rosa, també un parell de vegades i Núria no ho recordo.
Núria Balauder es la "professora" d'anglés que ha viscut i treballat a Londres.
És de la teva mà Mercè que quan vam tenir problemes per superar els graons de l'entrada de Trinxant, 144, aquest pis que tant t'agradava per a nosaltres, em vas empenyer a cercar ajudes de l'Estat, per fer la rampa, que encara avui a 14 de septembre de 2024 em permet viure a Trinxant. Eres tú Mercè que mentre jo treballava, a la tarda feies una ullada a la mare, trencant una estona la seva solitud. Parlaves del teu Jordi, de les vostres anades a la caseta de Vacarisses, de quan vau vendre el "nig nang" que deie en Jordi, perquè ja no hi anàveu. Dels dies a Lourdes a finals d'agost, amb el mossèn de Vacarisses.
Vida compartida amb nosaltres. Gràcies! 
Sí, els nostres camins es van creuar Mercè i tú mai més ens has deixat, fins que poc a poquet vas marxar cap endins. Cap el més intim del teu món interior. Aquests últims anys, des que et vas haver de quedar a la residència, el teu món es va fer silenci.
Avui, Mercè - Jordí us sento vius en el vostre jardí de llum i pau. Sempre molt a prop dels vostres fills Cristina i Jordi.
És un misteri per a mi, encara avui, el perquè algunes persones ens trobem en el camí, ens a propem i seguim el camí sense perdre'ns de vista. Ara torno a donar gràcies al nostre germà gran Crist per haver proposat que els camí ens a propés. Gràcies!
enllaç a Cor Perdonat abril-juny 2020
Juny 9 -12, 2020 adéu Jordí Soler
Un silenci amoròs que ens ha envoltat a tots els qui estimes. Gràcies Mercè per haver-nos estimat primer.
Un silenci amoròs que ens ha envoltat a tots els qui estimes. Gràcies Mercè per haver-nos estimat primer.
El teu Jordi "papá" que s'estava amb tú a la mateixa Residència, quan no et va veure a prop, ha vingut a cercar-te. Ell ens va deixar a primers de juny el 9 o 10. Però això tú ja ho saps que ja el tornes a tenir ben a prop teu. Com sempre. 
Sou fets l'un per a l'alttre i ja saben que el que Déu Nostre Senyor a Fet U, res ho pot destriar.
El millor goig per el camí a la Llum que feu, és el Goig i la Pau dels vostres fills que han quedat aquí seguint la vostra obre d'amor i relació.
Cristina és una dona que creix i es fa responsable dels seus pensaments i sentiments i en Jordí gaudeix de la vida compartida amb els seus companys de vida i treball a la casa de l'agrupació de Moià on el vau confiar. Aquí el podeu veure.
Camineu amb Goig i Plenitud, aquí a la terra hi heu deixat una feina molt ben feta: sí, Jordí tú també.
Rosa i Núria segueixen cadascuna treballant la seva millor versió. La Núria sense veu, discretament, fent el que vol. i Rosa rondinant que és amb el que més bé s'ho passa. Dons ja ho veieu aquí us recordem amb gratitud! 
La nostra gratitud ens a propa el Jordí, mai ens oblidarem Jordi, no sé si algun moment podrè a propar-me físicament on ara vius. Sé que ets feliç. perquè pots treballar i compartir amb amics. Això per a tú sempre és el més important, está amb els teus amics i treballar amb ells.
T'estimen Jordí, sempre ens estimarem! Sempre serè la teva "Monsita"
enllaç a els avets-moià 
Amb el cor cantant comiats el 22 de juny vaig pujar a Montserrat per fer-hi una estada de cuatre nits. Aquesta vegada vaig pujar acompanyada de Rosa Balague, que hi va ser tres nits. Vam pujar i baixar en tacxi, que amb la COVID!), no cal estalviar. Vam gaudir un Montserrat de monjos.
No hi ha turisme i els serveis encara són bàsics. Vaig retrobar un Montserrat que feia molts anys que no el vivia així. Quan Montserrat encara no s'havia convertit en una plaça tutística. Quan hi vam començar a pujar amb la familia de Sant Esteve.
Amb el cor cantant comiats el 22 de juny vaig pujar a Montserrat per fer-hi una estada de cuatre nits. Aquesta vegada vaig pujar acompanyada de Rosa Balague, que hi va ser tres nits. Vam pujar i baixar en tacxi, que amb la COVID!), no cal estalviar. Vam gaudir un Montserrat de monjos.
No hi ha turisme i els serveis encara són bàsics. Vaig retrobar un Montserrat que feia molts anys que no el vivia així. Quan Montserrat encara no s'havia convertit en una plaça tutística. Quan hi vam començar a pujar amb la familia de Sant Esteve.
La calma és total. 
Els treballadors ho estan passat força malament amb la incertessa de quan es recuperarà la normalitat. Els seus són contractes d'obra i servei, si no hi ha feina es cancel·la el contracte.
Els treballadors ho estan passat força malament amb la incertessa de quan es recuperarà la normalitat. Els seus són contractes d'obra i servei, si no hi ha feina es cancel·la el contracte.
La buidor dels espais corprenia.
La natura exhuberant, el planeta si la gent s'està a casa es recupera ràpid. 
La revetlla de Sant Joan corprenedora. Va caldra la COVID, perquè l'Abad en persona sortis a rebre la Flama que enguany va pujar el Club Sportiu de Igualada. Aquesta era la Presència de l'atri del Monestir en rebre l'Abad la Flama del Canigó. L'acompanyen el pare Joan Ma Mayol i el germà Anton Gordillo. En aquell instant hagués dit que el que vam sentir seria inovidable, dons avui a 15 de setembre de 2024, no en recordo res.
La revetlla de Sant Joan corprenedora. Va caldra la COVID, perquè l'Abad en persona sortis a rebre la Flama que enguany va pujar el Club Sportiu de Igualada. Aquesta era la Presència de l'atri del Monestir en rebre l'Abad la Flama del Canigó. L'acompanyen el pare Joan Ma Mayol i el germà Anton Gordillo. En aquell instant hagués dit que el que vam sentir seria inovidable, dons avui a 15 de setembre de 2024, no en recordo res.
Rosa Balague va marxar el dia 25 al mati, jo m'hi vaig quedar fins el 26, que s'allarga fins el 27.
Volia sentir-me a Montserrat, volia sentir-me oblata, totalment ofrenada a Montserrat. Hi ho sóc, ofrenada a Montserrat, ho sóc, entregada a la pregària juntament amb els monjos i germans ho sóc, però en quan topem amb les directrius i normes eclesials, surto correns, no ho vull evitar. 
El dia 26 va venir a passar el dia amb mi per a baixar juntes Isabel Dominguez.
Va ser el dia en que Anna i Xavier de Sant Esteve Sesrovires em van donar la sorpresa de pujar per fer-me una abraçada, gràcies estimats sempre serem un mateix cor, volgum o no volguem.
Enamorada de la quietud, Isabel va proposar de quedar-nos aquella nit, no hi va haver problemes, sobraven cel·les.
enllaç a Cor Perdonat abril - juny 2020
Vam marxar l'endemà havent dinat. Em sembla que l'unic monjo que vaig veure va ser a Vicenç, una criatura entrenyable, semblant al germà Carles, sinó que Vicenç es mostra més comunicatiu, el germà Carles era tot ell silenci, segons els he viscut jo. 
Juliol i Agost 2020 vaig fer dues o tres pujades d'un dia a Montserrat. Cercava anclà l'ànima en la pregària Benedictina, seguir els horaris dels oblats. Configurar-me amb les "Laudes, Vespres, Completes " això a rai, la missa diària és el tema. El sermo del "tú pecador ni que es digui "jo pecador"
Juliol i Agost 2020 vaig fer dues o tres pujades d'un dia a Montserrat. Cercava anclà l'ànima en la pregària Benedictina, seguir els horaris dels oblats. Configurar-me amb les "Laudes, Vespres, Completes " això a rai, la missa diària és el tema. El sermo del "tú pecador ni que es digui "jo pecador"
A primers d'agost vaig quedar per a visitar el pare Lluis Planas, el nostre amor al Crist es va fer present. 
Em vaig sentir plenament acollida. Vaig dinar a l'hostatgeria amb ell. Gràcies pare Lluís.
D'el pare Jordi Castanyer no en sè res. Ell s'està al "Miracle", el no participar jo a les trobades dels oblats no ens veiem. La relació amb Aurea es força amable, ens trobem quan vaig a missa a Sant Miquel des Sants al barri de Gràcia.
Al meu cor no es configura amb el sermò eclesial-sacerdotal. No, ni puc ni vull creure amb aquests déu que un dia castigarà als dolents. Aquest no és el missatge del Crist.
Amb Aurea compartim l'observació de que la joventud s'allunyat de l'esglèsia, no creuen en el missatge eclesial. 
Seguim en dissabte 8 d'agost de 2020 Aquest vespre, Aurea m'ha enviat la notícia per WhastApp que ha tornat al Nostre Pare/Mare Etern el Bisbe dels pobres: en Pere Casaldàliga Pla. Nascut a Balsereny el 16 febrer de 1928, avui a les 14:40 hora de Catalunya, ha entregat l'ànima a Déu des de Batatais Estat de Sao Paulo. Descansi en el Crist qui ha viscut plenament el Crist a la terra. Entregat als pobres, pobra a viscut mentre el seu cor es fonia en el Cor de l'Amor Etern.
Va marxar a Sao Féilx de Araguaia, Estat de Mato Grosso, Brasil l'any 1968 i n'ha sortit avui per tornar al Pare. Mai va tornar a Catalunya. Ell es sentia a casa seva a Sao Félix de Araguaia. Allí serà sepultat. Només va sortir del Mato Grosso per anar un parell de vegades a Roma, reclamat pel Sant Pare, per amonestar-lo: Casaldàliga era Crist radical. Sembla que també va viatjar un parell de vegades més pels països llatins i alhora la seva família ho feia coincidir per poder veure'l.
Pere, no t'he conegut en persona, però al meu cor avui s'alegra de la teva absoluta llibertat en Crist i sé que seguiràs treballant ara per inspirar l'acció vers l'obra de Crist com has fet sempre. Ets Llum amb la Llum. Beneit el qui ve en nom del Senyor.
Un poema del llibre de Pere Casaldàliga Pla "Airada esperança" publicat l'any 1978
La meva força est Tu
ets Tu.
La meva herència i Pobresa.
Tu la meva Justícia,
Jesús.
El
dijous 13 d'agost del 2020, vaig ser a
Conventual en presència. Vaig pujar amb el trén de les 7:36 a les 9:10 era a
Montserrat. L'abad Josep Ma Soler i Canals, nascut el 13 de juliol de 1946,
celebrava els vint anys de Benedicció Abacial. Feu una homilia curta i sentida,
ens entrà al cor. Gràcies Abat pel vostre/nostre servei Vaig saludar als amics Joan Lacy i Jaume Cardona i cap a casa. 
Tancarem el mes d'agost donant gràcies els nostres amics: Michael Landon y Victor French dos grans artistes que s'han
descobert Fills de Déu al llarg del seu recorregut per aquest món de negació. 
Per a més detalls com sempre anar a enllaç a Cor Perdonat juliol-setembre 2020
Enric Aynó Sagols és aquí per dret d'estimació. Enric és l'Esperit d'Amor Incondicionat de la Fundació Casa Tibet a Barcelona. Va ser un dels fundadors. El seu Esperit segueix vetllant per extendre la Consciència d'Unitat Crist-Budica.
La imatge que pujo ara, em sembla que és la que mostra millor el que aquí es veu. Veure a monjos benedicitns en mig de la familia Cartwrigth. Sentir que el nou món va ser poblat amb els perseguits pel sistema econòmic vigent: estatal, religiós, intel·lectual. Sí, tothom que no pensa i actua segons el sistema social vigent es perseguit, mort o ignorat en el millor dels casos. Novembre del 2021 va ser un mes de fondre'm amb l'amor que m'envolta.
Els a sentia i els sento com que són aquí. Comprenc que el meu petit pensament va cedint espai a un pensament d'amor que És Etern i Infinit. Sóc un pensament d'Amor en la Ment Creada Aterna per manifestar al seu Creador. Sé que Rosa Ma Winn vivia absolutament Unida al Creador, que havia integrat aquest misteri de Llum que És Continuu. Gràcies per aquest Instant de Llum.
ets Tu.
La meva herència i Pobresa.
Tu la meva Justícia,
Jesús.
La meva Guerra
i la meva Pau.
La meva lliure Llibertat!
Les meves Mort i Vida.
Tu,
Paraula dels meus crits,
Silenci de la meva espera,
Testimoni dels meus somnis,
Creu de la meva Creu!
Perdó del meu egoisme,
Crim del meu procés,
Jutge del meu plor,
Raó de la meva Esperança.
Tu!
La meva Terra Promesa
ets Tu.
La Pasqua de la Pasqua,
Glòria meva
per sempre,
Senyor Jesús!
Pere Casaldàliga. Airada esperança
El decembre 2018 em van oferir la seva companyia i guiatge al món perdonat, oferint-nos la possibilitat d'aprendre a col·laborar amb l'Equip Espiritual que ens acompanya a perdonar-nos. Gràcies amics pel Nostre Amor Compartit.
El setembre 2020 ens ofreix els fruits de la vinya del Senyor. Tot el que ofrenem a Déu, Ell ens ho completa amb Sí Mateix.
Setembre dons va ser un mes de repassar el viscut per donar gràcies pels dons rebuts, per donar gràcies de Ser do de Déu expressat en el món, un món plenament perdonat.
El 30 de septembre de 2020 ens porta el comiat del Pare Hilari Raguer i Suñer.
Amb 92 anys i 65 de monjo, el pare Hilari ens regala el seu llegat d'home cercador de llibertats plenes, expressades en un bon nombre de llibres escrits des del seu apassionat cor.
N'hi he conegut dos que m'han fet sentir la seva recerca més íntima: Els monjos de Montserrat, editat el novembre de 2008 i Ser Independentista no és cap pecat. Editat l'octubre de 2012.
Ara comprenc que pot-ser allò de dir "descansi en pau" hi ha persones que no els hi escau. Aleshores cal desitjar-los que segueixin el millor camí que els sigui possible per a permetre que el Crist els acompanyi vers a la Llum Original.
Ara comprenc que pot-ser allò de dir "descansi en pau" hi ha persones que no els hi escau. Aleshores cal desitjar-los que segueixin el millor camí que els sigui possible per a permetre que el Crist els acompanyi vers a la Llum Original.
Amb la mare hem treballat des del més profund del cor el fet que és la pregària. Sí la pregària és un fet: però volem saber pregar?
enllaç a Cor Perdonat juliol-setembre 2020
Octubre i novembre de 2020, els vaig viure en una profunda observació, volia, com avui, poder comprendre quines situacions no perdonades em tornaven. Quina mena de perdó hi manca en el que et porta l'instant present? Perdones només la propia negació a estimar i acceptar amb goig el que la vida t'ofereix. Realment ara, en aquests instant estic estimant sense condicions? 
Vull expressar que l'octubre de 2020 va traspassar a L'Origen Etern el qui vam conéixer com al gran actor Thomas Sean Connery 25 d'agost de 1930- 31d'octubre de 2020. Pujarè aquesta imatge de la pel·licula "Marnie la Ladrona" és de llarg la que sempre m'ha interessat més.
Enric Aynó Sagols és aquí per dret d'estimació. Enric és l'Esperit d'Amor Incondicionat de la Fundació Casa Tibet a Barcelona. Va ser un dels fundadors. El seu Esperit segueix vetllant per extendre la Consciència d'Unitat Crist-Budica.
La Consciència d'unitat és el seu Cel.
Enric fou acompanyant silenciós de tots els esdeveniments a la Casa del Tibet de Barcelona. 
En aquella seu si van reunir diversos somnis d'amor i llibertat que van quedar atrapats en les coveniencies socials com jo mateixa, tal vegada com el mateix Enric. Va voler ser un bon amic per a Thubem Wangchen hi ho va ser, caldria saber però, si en Wangchen vol entendre l'amistad com la sentia Enric.
Cal repassar el blogger: el Pare Cor de Conversa enllaç a 1935 Tensin Giatso
Va ser el novembre del 2020 que en Mike i Victor van aconseguir que m'obris a veure la serie "La pequeña casa de la Pradera, com l'ha van anomenar a Espanya. Va arribar el nostre país amb gairebé dos anys de retard i a casa quan ja vivíem a la porteria.
Dins meu es van remoure tots els sentimens que s'hi podien moure! 
Amb aquest montatge de les fotografies dels meus pares, exposo tots aquests sentiments de familia que no he viscut, per por? Perquè dins meu hi ha memòries que requereixen la plenitud de comprensió que això que en diem vida és una fantasia on "un autor juganer" reparteix papers, perquè anem descobirnt que només existeix l'Amor Incondicionat sense espai/temps? Quins escriptors m'agrada llegir?
Del decembre 2020, agraï el curs de 8 setmanes que hem acabat fet amb Eckhart Tolle: "Viure en Presència" Gràcies a la vida per aquest regal acceptat.
Amb aquest montatge de les fotografies dels meus pares, exposo tots aquests sentiments de familia que no he viscut, per por? Perquè dins meu hi ha memòries que requereixen la plenitud de comprensió que això que en diem vida és una fantasia on "un autor juganer" reparteix papers, perquè anem descobirnt que només existeix l'Amor Incondicionat sense espai/temps? Quins escriptors m'agrada llegir?
Del decembre 2020, agraï el curs de 8 setmanes que hem acabat fet amb Eckhart Tolle: "Viure en Presència" Gràcies a la vida per aquest regal acceptat.
Els dies van passar entre diverses relacions del barri i persones que he conegut al Casal de la Gent Gran.
Assenyalà que, degut a la COVID!), aquests nadals tothom a casa seva. Sí he estat a casa. Ara les meves festes de nadal són a casa gaudint de l'Amor que l'Esperit em regall. Gràcies Amors per ser-hi sempre! 
El dia 26 a la tarda amb l'"escuela del perdón" vam organitzar una sessió de cine forum. Vam presentar "la Cabaña". Gaudir-lo amb grup va ser una experiència Plena de Vida, vam ser 93 persones i els moderadors: Reyes Ollero y Jorge Lomar. Gràcies germans per aquest regal de proximitat!.
Cal repassar el blogger de Cor Perdonat que desprès s'ha fet U amb Sirius Univers of Love. Cal passajr-se per Pare Cor de Conversa i així poder fer una ullada els papers que en aquest món fem.
Mirar de front la nostra addicció al judici a l'altre i a nosaltres mateixos. Emergeix la pregunta més generosa: i si estic equivocat? I si no tinc cap mena de visió universal que em permtei jutjar res? I sí m'adono que si moc una miqueta el seient: el que veig és diferent?
El 2020 es va tancar en el silenci i el 2021 va començar en el silenci. Només Isabel Dominguez dinant a casa el dia rels Reis i Emilio Carrilo, via video d'Internet posant nom i cognom els Reis mags "Hermes Trismegisto" van obrir una escletxa en el nostre silenci. 
Gener 2021 va quedar enrera i el febrer va portar la sorpresa que de la Casa Asil de Sant Andreu, em donen plaça, si accepto. he d'entrar el dia 25 de febrer al mig matí. El dinar ja el farè en el nou habitat.
Gener 2021 va quedar enrera i el febrer va portar la sorpresa que de la Casa Asil de Sant Andreu, em donen plaça, si accepto. he d'entrar el dia 25 de febrer al mig matí. El dinar ja el farè en el nou habitat.
Accepto. Neus, Enrique ni Isabel ho veuen clar.
Jo tampoc, però el meu camí té el final en una residència: cal acceptar que no tinc familia i els amics no es poden fer carrec d'algú que necessita suports per desenvolupar el seu dia en comunitat.
És clar que si estic sola a casa no em cal gaire moïment, però a la casa li cal quí la nateixi i a mi, una ajuda més sovintejada, no m'anirà malament. 
Els detalls del procès els trobarem com sempre a Cor Perdonat Febrer 2021.
Els detalls del procès els trobarem com sempre a Cor Perdonat Febrer 2021.
Del 25 de febrer de 2021 fins el 10 de juny de 2021 vaig viure a la Residència Casa Asil de Sant Andreu.
El perquè no m'hi vaig adaptar em porta directament a la necessitat d'interactuà amb el meu entorn i la impossibilitat de fer-ho. Ho he d'acceptar mentalment visc en un altre realitat. La interacció diària ho posa en evidència. 
El març del 2021, havia trobat la meva manera de viure de care al ordinador el màxim de temps possible. Per Santa Matilde li vaig regalar a la mare aquesta composició que sé que li hagués agradat tenir a les mans. Aleshores no va poder ser, ni que ja treballava honestament per acceptar que no sé estimar, durant mot temps no em vaig volguer adonar del que avui sembla obvi: "estimes o jutges". El jutge al llarg del meu viure, sempre és el primer que respón.
El dimecres 31 de març, ja tenim permís per sortir. La primera passejada, surto desprès de dinar i fins a Trinxant, per prendre un cafetò amb Neus al Timbalet. M'hi ve a buscar Isabel Dominguez, anem a passejar fins a l'Av Gaudí, fem un "Xocolata amb Xurros". Cap a la residècnia.
El març del 2021, havia trobat la meva manera de viure de care al ordinador el màxim de temps possible. Per Santa Matilde li vaig regalar a la mare aquesta composició que sé que li hagués agradat tenir a les mans. Aleshores no va poder ser, ni que ja treballava honestament per acceptar que no sé estimar, durant mot temps no em vaig volguer adonar del que avui sembla obvi: "estimes o jutges". El jutge al llarg del meu viure, sempre és el primer que respón.
El dimecres 31 de març, ja tenim permís per sortir. La primera passejada, surto desprès de dinar i fins a Trinxant, per prendre un cafetò amb Neus al Timbalet. M'hi ve a buscar Isabel Dominguez, anem a passejar fins a l'Av Gaudí, fem un "Xocolata amb Xurros". Cap a la residècnia.
Amb Isabel vam fer més d'una sortida, quedavem en un punt i feiem la passejada.
Teresa Segarra em va fer una visita. Montserrat Serna m'hi vingué a veure més d'un vegada per fer una passejada amb mi per Sant Andreu.
Em vaig acostumar a rondar pel barri per fer-lo una mica, com a casa. Cercar els nostres racons. 
Em semblava, que els nostres amics Jonathan and Mark, es ferien fonedissos en anar a la residència, no va ser així. A les nits, quan no dormia, que era molt sovint, em centrava en la meditació del pont.
Creuava un pont i era a dalt al llac Manasovar, enrera quedava la cadira i jo avançava per a uns punts lluminossos que eren com petits albergs o baixava cap al llac a mullar-m'hi els peus o, a banyar-m'hi. No hi veià a nigú, a vegades al Dalai-Lamma de lluny que em sonreia. Un vespre en anar cap al llac, en Jonathna em demanar si m'hi podia acompanyar i el costat ja va apereixer en Mark, hi és clar que m'hi podeu acompanyar: gràcies! No hi van faltar més.
Abril, maig, a finals de maig Isabel em dona una notícia alarmant. 
L'han d'operar d'un pit. Ho faran a l'Hospital de Sant Pau el 23 de juny. Hi som per viure acompanyant-nos Isabel, no estas sola.
El diumenge 6 de juny, la Residència Casa Asil de Sant Andreu, a l'espai Fabra i Cots fa un sentit homenatge a tots els residents que van traspassar per la COVID19. Si van respirar els àngels que acompanyaven els quí s'acomiadaven d'un temps un espai. 
Aquella tarda vaig rebre la segona visita de Glòria Lomas, vam anar a fer un vermut juntes. Aquella tarda em vaig adonar que el potencial mental de Glòria em feia por. Vaig sentir que em volia crear la imatge que a prop d'ella podia tenir l'afecte que ja no tinc en aquest físic, que ella em cuidaria. Sí, està bé Glòria, quin preu n'he de pagar per viure la teva oferta? 
El 23 de juny a l'Hospital de Sant Pau operaven a Isabel Dominguez, l'operació va ser un èxit. Aquell dia era la revetlla de Sant Joan, l'endemà 24, vam decidir que sortiem de la residència, calia posar atenció a troba un lloc on pogue viure. Del procès de sortida en trobarem detalls, com sempre a Cor Perdonat, poso l'enllaç a juliol, però us podeu moure bé entre pàgines i bloggers. enllaç Cor Perdonat juliol-Setembre 2021 
De com vam tornar al c/Trinxant, 144, 2º2ª se'n pot dir honestament un miracle. Sí, els miracles existeixen, de fet en e el món de judicis que hem creat, lúnic que existeix és el miracle de pedonar i perdonar-te, aleshores emergeix el miracle de l'amor fet relació.Sí hem tornat al nostre balcò de Trinxant, 144 2º2ª. i la llum s'ha fet. el dimarts dia 13, l'empresa de Serveis de gas i electricitat del senyor Ursi, ja havia gestionat que tinguéssim llum i aquella mateixa setmana quedava resolta la nova instal·lació del gas.
En aquest trànsit el dia 14 o 15 de juliol de 2021 Isabel pujar d'urgències a l'Hospital de Sant Pau, es troba tapada i emfebrada, em truca per dirme que se'n va, la vaig a trobar i puc estàr amb ella fins que la visitem. em deixen esperar fins que vegin quin protocol han d'aplicar. El cap d'una bona estona, em diuen que puc marxar, que ella queda ingressada i no la puc veure.
De com vam tornar al c/Trinxant, 144, 2º2ª se'n pot dir honestament un miracle. Sí, els miracles existeixen, de fet en e el món de judicis que hem creat, lúnic que existeix és el miracle de pedonar i perdonar-te, aleshores emergeix el miracle de l'amor fet relació.Sí hem tornat al nostre balcò de Trinxant, 144 2º2ª. i la llum s'ha fet. el dimarts dia 13, l'empresa de Serveis de gas i electricitat del senyor Ursi, ja havia gestionat que tinguéssim llum i aquella mateixa setmana quedava resolta la nova instal·lació del gas.
En aquest trànsit el dia 14 o 15 de juliol de 2021 Isabel pujar d'urgències a l'Hospital de Sant Pau, es troba tapada i emfebrada, em truca per dirme que se'n va, la vaig a trobar i puc estàr amb ella fins que la visitem. em deixen esperar fins que vegin quin protocol han d'aplicar. El cap d'una bona estona, em diuen que puc marxar, que ella queda ingressada i no la puc veure.
T'agradaria vuere la taula que em vas regalar Isabel, i compartir amb mi aquest moment, jo rondinant que vull deixar el cos i tú cercant passejades i petites coses que m'interessin. T'estmo, ens estimarem sempre germana. Abraçades a l'Alfons, si es deixa! 
Els últims dies de juliol, el 26 i el 28 ens porten dos comiats, Pere Gauxach, el nostre Pere del Casal de la Gent Gran de Navas.
Els últims dies de juliol, el 26 i el 28 ens porten dos comiats, Pere Gauxach, el nostre Pere del Casal de la Gent Gran de Navas.
En Pere va engegar al Casal l'aula d'Informàtica i la pintura. Pintar acuarel·les, i fer fotografies era la seva passió de jubilat.
Gràcies Pere per tots els regals que m'has fet, d'entre tots la teva amistad i la de Carme la teva esposa el millor".
L'altre comiat el de Dolors Lara, que s'han torna a la Casa Gran a cercar el seu Francesc que va pujar al Cel fa uns 7 anys, no ho recordo amb cleretat. A reveure amiga, no miris enrera, ni deixes aquí res de tant bell com el que us espera ara per compartir amb en Francesc!. 
Per enfocar l'agost necessariament hem de parlar de Glòria Lomas, perquè hi vaig ser a primers de mes, del 2 al 4, i hi tornava el 28 d'gost fins el 2 de setembre que vaig dormir a casa.l
Per enfocar l'agost necessariament hem de parlar de Glòria Lomas, perquè hi vaig ser a primers de mes, del 2 al 4, i hi tornava el 28 d'gost fins el 2 de setembre que vaig dormir a casa.l
Aquestes dues nits van ser suficients per a mi per entendre que no viurem juntes sota el mateix sostre, mentre la vida m'ho permeti.
Em cal el caliu de la familia que volien crear els meus pares.
Em cal el caliu de la familia que volien crear els meus pares.
El pare i la mare es necesitaven l'un a l'altre perquè s'estimaven, voloraven les intencions de cadascun, s'escoltaven, treballaven els dos, compartien les petites coses, es sumaven l'un a l'altre. Sé. que en morir el pare la mare va enfrontar una dura realitat en veure's sola. Ho va fer amb coratge, sense rancor, ella no estava resentida amb la vida.
Potser es sentia culpable per algunes decisions que van prendren junts, però la culpa quedava perdonada per l'amor que van viure i per la voluntad d'assumir la responsabilitat dels seus fets. però això no exclou que la vida familiar tal com ells la comprenien i la volien viure, i la van viure: no pogui ser. 
El 10 d'agost per WhatsApp, les amigues de Isabel Dominguez em va fer saber que Isabel havia trapassat.
El 10 d'agost per WhatsApp, les amigues de Isabel Dominguez em va fer saber que Isabel havia trapassat.
El divendres 13 d'agost 2021, pujava a Montserrat per acomiadar-la. Rondar prop dels àrbres que la feien sentir lliure, sentir-la al meu costat admirant la diversitat i les petites expressions de la natura que li agradava descobrir.
Encendre un llantió amb gratitud per haver-nos trobat en aquesta vida, i per permetre'm que em tries. 
Perquè va ser ella qui va volguer cultivar la nostra relació. Podem dir que "ella va trucar primer" Ens vam coneixer el gener de 2018, quan el clarivident francés, que viu a Mexic va venir a presentar un projecte de sanació i pau a Barcelona. Gràcies Isabel, sempre ens retrobarem a prop de qualsevol àrbre. 
Sempre t'he vist i et veure indivisible del qui en aquests presnt s'ha mostrat com el teu espós. Així us dono gràcies per haver compartit camí Estimats amics heu passat per la vida d'aquest temps, més o menys 1938 - 2021 donat-nos vida natural.
Sempre t'he vist i et veure indivisible del qui en aquests presnt s'ha mostrat com el teu espós. Així us dono gràcies per haver compartit camí Estimats amics heu passat per la vida d'aquest temps, més o menys 1938 - 2021 donat-nos vida natural.
Potser no us heu sentit compressos, potser no us heu sentit estimats, potser no us heu sentit respectats i es que aquest món és un joc de contrapunt. 
A vegades és divertit, la majoria d'ocasions, però és penós. Però hi heu passat amb rialla i compartint amistad amb els qui teniem sed d'amistad. Gràcies per Ser i per Ser-hi. Fins que la Font Primera em permeti tornar a la vostra Presència. Fins aleshores Gràcies: ens estimem!
enllaç a Cor Perdonat agost 2021
A Montserrat vaig poder saludar a Joan Lacy. Em va comentar que aquest any en Jaume Cardona no havia pujat, i no en sabia res. A la tarda cap a casa.
A Montserrat vaig poder saludar a Joan Lacy. Em va comentar que aquest any en Jaume Cardona no havia pujat, i no en sabia res. A la tarda cap a casa.
Diumenge 15 d'agost celebrem el meu 70è aniversari a casa, amb els pares, amb tots els qui ja no hi són, però hi són per sempre. Em va telefonar en Joan Lacy, com acostuma a fer per felicitar-me. 
Alhora em va donar la notícia que en Jaume Cardona, també ha tornat a la Casa Gran.
Alhora em va donar la notícia que en Jaume Cardona, també ha tornat a la Casa Gran.
Vola llliure Jaume ara és la nit de l'Amor Incondicionat. La nit que no té ombra, la nit de la Llum! "Cantem l'amor que portem dins, femt-lo arribar dalt la finestra, femt-lo arribar als llavis vermells. femt.lo besar tot aquest vespre: Cantem i ballem, cantem i ballem que ja dormirem quan morirem!" Fragment de la cançó "la nit de l'amor" 
El 28 d'agost de 2021 tornava a Girona perquè vam quedar de trobar-nos-hi amb Carles Ferrer Lledó.
El 28 d'agost de 2021 tornava a Girona perquè vam quedar de trobar-nos-hi amb Carles Ferrer Lledó.
La trobada va ser el dilluns dia 30 d'agost de 2021. Si el meu nebot i la seva familia. L'esposa Patricia i la seva filla de 15 anys Júlia.
Glòria va facilitar la trobada a casa seva. Vaig entregar a Carles documents i petites coses que jo guardava del pare. Va ser un bon encontre. Gràcies Carles, Patricia i Júlia.
Amb Glòria no vam parlar després de la trobada. Carles és un home obert i explica els sentiments i vam poder comprobar que per uns anys el cami d'en Carles i el d'en Joan Lomas va ser molt proper. El que va pautar la diferencia de resultats es que Carles, té un germà dos anys més petit que ell, i amb la germana es porten set anys. 
Ni Carles ni Pep, el seu germà tenen relació amb ella. Per cert, Carles es fill de la meva germana Núria.
L'altre puntal que va encaminar a Carles amb molt paciencia va ser el seu pare, en Josep?. Ell va morir mesos abans que el meu germà Joaquim. Cap el 1994 en Carles va conéixer a Patricia i ja no es van deixar. A la fi es van estabilitzar i el noi reivinvidcatiur es va convertir amb pare responsable l'any 2005. No vam parlar dels sentiments viscuts aquest dia amb Glòria, a ella no li agrada expressar el que sent, o no en sap o no vol.
enllaç a Cor Perdonat juliol-setembre 2021
De tota manera en el meu sentir, aquestes situacions l'endureixen. Cinc nits a Girona van donar per a molt. Fins i tot per veure pisos de protecció oficial, tutel·lats on hi vaig demanar una cita, i me la van donar per a mijans de setembre. Una força de protecció m'empenyia cap a trobar a Girona el que a Barcelona no ha pogut ser.
Al cap d'un parell de dies a casa, vaig telefonar a Patronat d'Habittge de Girona anul·lant la cita. 
Vaig comunicar-me amb Glòria per dir-li que havia anul·lat la cita i que no pujaria de moment a Girona. Fins avui 16 de setembre de 2024, no he tornat a Girona. La relació amb Glòria s'ha calmat. Ara ella ha canviat d'habitatge. S'ha comprat un pis, compartit amb una amiga. Sembla que estant bé. Endavant Glòria la vida és ara ia quí, però tú això ja ho saps. 
El dijous dia 10 de setembre de 2021 la casa de mobles em va portar la taula i les tres cadires del menjador. El teu regal ha arribat avui Isabel, la taula va ser el teu regla quan vaig decidir sortir de la resideència i el Cel va permetre que tornés a Trinxant. No hi podràs seure Isabel, de fet, a 16 de gener del 2024, es poden comptar amb una mà, les persones que si han assegut. Aquesta etapa Isabel, per a mi, es d'un profunda soletat fisica, la que m'acompanya a descobrir que la paraula és el so del silenci.
El dijous dia 10 de setembre de 2021 la casa de mobles em va portar la taula i les tres cadires del menjador. El teu regal ha arribat avui Isabel, la taula va ser el teu regla quan vaig decidir sortir de la resideència i el Cel va permetre que tornés a Trinxant. No hi podràs seure Isabel, de fet, a 16 de gener del 2024, es poden comptar amb una mà, les persones que si han assegut. Aquesta etapa Isabel, per a mi, es d'un profunda soletat fisica, la que m'acompanya a descobrir que la paraula és el so del silenci.
Tanquem setembre amb els amics que mai ens deixen. Els nostres ángels Jonathan and Mark, sempre són a prop amb un silenci amorós i calmat. Em donen seguretat, sentiment d'anar acompanyada.
Per a mi és l'Esperit que prèn una forma que puc acceptar i m'ajuda a seguir endavant en el camí del perdó. Tot el que es presenta és per perdonar i perdonar-me, l'addicció al judici. És el judici que alimenta la culpa. Es de creure que tenim la capacitat de jutjar que ens perdonem i hem de perdonar!. 
Octubre i Novembre 2021. El trobem ben expressat a Cor Perdonat. Observem com la "familia Cartwright em va abraçant entrant-me en unitat al masculí que s'hi expressa i alhora cercant la unitat amb el femeni, que en la sèrie no hi és, totes les possibles parelles o moren o se'n van.
Octubre i Novembre 2021. El trobem ben expressat a Cor Perdonat. Observem com la "familia Cartwright em va abraçant entrant-me en unitat al masculí que s'hi expressa i alhora cercant la unitat amb el femeni, que en la sèrie no hi és, totes les possibles parelles o moren o se'n van.
M'entregat acceptant la proposat. És clar que tinc dubtes del que escolto i veig, aquest és el meu problema: el dubte sobre mi mateixa.
Anotar que el 29 de maig de 2021 ha tornat a la Casa del Pare Etern el monjo Anselm M. Parés i Domènech va néixer a Barcelona el 28 de
juliol de 1942. Va entrar al noviciat el 18 de novembre de 1995, va fer la
professió temporal el 13 de setembre de 1997 i la solemne l’1 de novembre de
2000. Va ser ordenat sacerdot el 5 d’octubre de 2013. 
Deixem expressat ara, d'aquells dies, el canvi d'Abad a Montserrat. L'abad Josep Ma Soler i Canals, Girona 13 d'agost de 1946, que fou el·legit Abad el juny del 2000 i rebè la benedicció abacial el 13 d'agost del 2000 en complir els 75 anys a renunciat al càrrec. És el·legit Abad en Manel Gasch i Hurios. Rebé la benedicció abacial el 13 d'octubre de 2021.
Cal ara pujar "Emergent" el video que sembla la l'expressió més clara del viscut al llarg de molts segles.
La imatge que pujo ara, em sembla que és la que mostra millor el que aquí es veu. Veure a monjos benedicitns en mig de la familia Cartwrigth. Sentir que el nou món va ser poblat amb els perseguits pel sistema econòmic vigent: estatal, religiós, intel·lectual. Sí, tothom que no pensa i actua segons el sistema social vigent es perseguit, mort o ignorat en el millor dels casos. Novembre del 2021 va ser un mes de fondre'm amb l'amor que m'envolta.
Els a sentia i els sento com que són aquí. Comprenc que el meu petit pensament va cedint espai a un pensament d'amor que És Etern i Infinit. Sóc un pensament d'Amor en la Ment Creada Aterna per manifestar al seu Creador. Sé que Rosa Ma Winn vivia absolutament Unida al Creador, que havia integrat aquest misteri de Llum que És Continuu. Gràcies per aquest Instant de Llum.
enllaç a Cor Perdonat novembre 2021
Decembre 2021
És el moment adient per observar-me.
He assenyalat sovint el conflicte que semblo tenir en el seguiment d'un credo o mestrage o ritual religiós. Voldria seguir-lo, però si ho sento el que prediquen dins del cor, me'n vaig a tot velocitat. "Un Curso de Milagros" me'l va regalar la meva cunydada Marina Acarreta l'octubre de 1995. En vaig reemprendre la lectura a primerss del 2014, quan vaig acceptar que se'm feia impossible seguir les pautes benedictines. Vaig començar a fer els exercicis i els he repetit cada any. 
La primavera del 2020 en plena etapa COVID-19, vaig començar a dedicar-li un blogger: A New World Now.
Des d'aleshores he fet un publicació diària i un enfoque semanal.
Mentre vaig etsar a la residència, en alçar-me al matí, era el primer que feia. L'entrada del dia el blogger.
Ara és el millor moment per unir "el Jardí de la Mare de Déu amb A New World Now.
Entrada semanal
Diumenge 2 de gener de 2022
Acepta el instante santo con el nacimiento de este año, y ocupa tu lugar—por tanto tiempo vacante—en el Gran Despertar.
Enero - 2023 
Nuestra historia personal enmarcada en un tiempo/espacio, al que le entregamos el poder de retener nuestra atención constantemente. 
El formato ha sido trabajr "Un Curso de Milagros" vivir con el corazón la plegaria y dirigir la atención a cada una de las siete leyes, una por día, El grupo de Espiritus de la Ponderosa se ha volcado en acompañarme en este trabajo. Es una invitación amorosa y sonriente, aprende a vivir a Cristo en formato hombre Resucitado. Como hombre su cuerpo orgánico pasarà por la disolución como Espiritu cada expresión hombre entregado a conocerse como lo que es Expresión de Cristo, extiende el Gozo en la Unidad del Ser. 
Domingo 26 de diciembre de 2021
Que todos los santos Pensamientos de Dios me rodeen y permanezcan muy quedos a mi lado mientras nace el Hijo del Cielo
UCDM, L-203:1:2
Divendres 31 de decembre de 2021. Som a la casa petita, al carrer Trinxant, 144 2º2ª de Barcelona, 08041. Físicament semblem ubicats. Espiritualment estem treballant l'atenció poer obervar serenament. Observa aprenen alhora a no voler modificar res, perquè si observem per modificar, l'obsevacio no és neutra i no aprenem.
LECCIÓN 303
Hoy nace en mí el Cristo santo.
1. Velad conmigo, ángeles, velad conmigo hoy.
2 Que todos los santos Pensamientos de Dios me rodeen y
permanezcan muy quedos a mi lado mientras nace el Hijo del Cielo.
3 Que se acalle todo sonido terrenal y que
todos los panoramas que estoy acostumbrado a ver desaparezcan.
4 Que a Cristo se le dé la bienvenida allí
donde Él está en Su hogar,
5 y que no oiga otra cosa que los sonidos que Él entiende y vea únicamente los
panoramas que reflejan el Amor de Su Padre.
6 Que Cristo deje de ser un extraño! aquí,pues hoy Él renace en
mí. 
2. Le doy la bienvenida a Tu Hijo, Padre.
2 Él ha venido a salvarme del malvado ser que fabriqué.
3 Tu Hijo es el
Ser que Tú me has dado.
4 Él es lo que yo soy en verdad.
5 Él es el Hijo que Tú amas por encima de todas las
cosas.
6 Él es mi Ser tal como Tú me creaste. 7 No es Cristo Quien puede ser crucificado. 8 A salvo en Tus
Brazos, recibiré a Tu Hijo.
link to; A New World Now
Link a Sirio Universo de Amor 2022
Diumenge 2 de gener de 2022
Acepta el instante santo con el nacimiento de este año, y ocupa tu lugar—por tanto tiempo vacante—en el Gran Despertar.
10. Ésta es la época en la que muy pronto dará comienzo un nuevo año del calendario cristiano.
2 Tengo absoluta
confianza en que lograrás todo lo que te propongas hacer.
3 Nada te ha de faltar, y tu voluntad será completar,
no destruir.
4 Dile, entonces, a tu hermano:
5 Te entrego al Espíritu Santo como parte de mí mismo.
7 En nombre de mi libertad elijo tu liberación porque reconozco que nos
vamos a liberar juntos.
8 De esta forma damos comienzo al año con alegría y en libertad.
9 Es mucho lo que aún nos queda por hacer, y llevamos mucho retraso. 
10 Acepta el instante santo con el nacimiento de este año, y ocupa tu lugar—por tanto tiempo vacante—en el Gran Despertar.
Anotar que a la primavera del 2020, mitjantçcant l'oblata Faustina Font he sabut que el nostre Josep Ma Llaurado ha tornat al Cel.
10 Acepta el instante santo con el nacimiento de este año, y ocupa tu lugar—por tanto tiempo vacante—en el Gran Despertar.
11 Haz que este año sea diferente al hacer que todo sea lo mismo.
12 Y permite que todas tus relaciones sean santificadas.
13 Ésta es nuestra voluntad. 14 Amén.
Ell va ser carter de Maspujosl on vivia la seva familia. La mare d'en Josep Ma ens va deixar amb centa anys, a finals del 2020. Josep Ma s'ahvia jubilat de la seva feina de carter la tardor del 2017, ho veiem expressat amb la revista local de Maspujols. No recordo el dia exacte pero per la tardor del 20021, vaig gaudir de la seva visita a casa.
El vaig acompanyar fins l'estacio del metro de Sant Pau-dos de maig, perque ell volia fer un tomb amb mi pels voltants d'ion jo em moc.
EEm va explicar que eatava totalment lliure per tornar al cel. Que havia repartit l'herencia familiar que li pertocava entre germans i nebots. Que al nou carter de Maspujols l'havia recomanat ell, i ell mateix li havia ensenyat el seu sistema de treball. En Josep Maria és ànima de Servei al Crist Etern. 
Em va explicar que ara anava poc a Montserrat, s'havia centrat més en el servei a Caritas que havien obert una nova seu a Salou i s'encarregava de facilitar la posta en marxa del grups.Gràcies Josep Ma, sempre estarem junts en el Cor de la Mare Gran!
En Cor Perdonat podemos ver como dejo atrás la navidad, sin practicamente espresar nada de esos dias. Retomamos a mediados de enero. Los espacios de tiepo entre entradas son ámplios.
La practica con Un Curso de Milagros, la sostengo cada día y ahora la enlazo con la propuesta de Michael Landon "The seven keys". Las siete llaves que nos acompañan día a día a nuestro mejor versión.
Las llaves son la practica de Un Curso de Milagros. Expresan el compromiso de avanzar a cada instante asumiendo la responsabilidad de que es tu intención y creencia lo que marca el camino que recorres, las relaciones que te presenta las variadas situaciones que te muestra la Vida. Soltar el equipaje interior es laborioso, la personalidad está forjada y se alimenta del equipaje històrico de cada quién.
Nuestra historia personal esta hecha de renunciar a Ser lo ünico que por siempre podemos Ser. Amor Siendo Constantemente. Reemplazamos el amor por el juicio que le da poder al miedo y empezamos una historia de dualidad iningeligible para el Universo. El espacio que ocupa el cuerpo, lo convertimos en nuestro reino personal, extendemos nuestros juicios y creamos una historia que nos permita ejercer el pequeño poder del miedo. Despierta!
El Amor nos invita a despertar de este sueño de escasez, de miedo, de enfrentamiento, de pugna. Despierta: vuelve al Hogar.
Diciembre 31, 2023
Despedimos el año 2023, con la atención puesta en desvelar "con que apego me bloqueo el camino".
El Santuari de Montserrat y el mundo social que lo sustenta va quedando atrás. Fue aquí que en el otoño del 2012, Yeshua me questionó: quieres vivrme crucificado o Resucitado. Yo Resucite hace dos mil años: lo quieres aceptar ahora! El verano del 2021 me enfocó la siguiente qüestión: quieres vivirme libre junto al Padre/Madre Eterno, Creando con Ello, o me seguirás viviendo atrapado en las leyes del miedo, religión, sociedad, carencia. 
Lunes 1 de enero 2024
A lo largo de este año 2024, en el Blogger de A New World Now. hemos trabajado reunir "Un Curso de Milagros" con "The Seven Keys" Es la misma Esencia y sostiene el mismo proposito: convocar al despertar de la Consciencia de Ser en lo más profundo del Espiritu que ha encarnado en lo humano. La llamada es clara: Eres el Hijo de Dios,siendo humano. La elección de que camino vas a elegir es libre, pero elige conscientemente. ¿En qué quieres vibrar en Amor o en miedo?¿Vas a permitir que Cristo sea en tí?
Tales of our family Love is relationship and encounter is the basis of Relationship!
Nosotros Reunidos en el Hogar Eterno con Nuestro Padre-Madre Oramos contemplando la Santidad, Belleza y Bondad de la Creación en Familia sostenida por la Bendición del Amor entre Hermanos. La diversidad de los hermanos y su co-creación se mantiene Unida en el Indiviso Amor Eterno Impulso Creador de la Mente Uno más allà de tiempo/espacio.
Fhater You Love Are our trust!. We accept this momemt and bless You In It. We are the beat of Your Radiant Heart
Thank You! Thank You! Thank You Lord! I trust, I allow, I accept. I extend
The Second Key Chose Love Over Fear. Only for today I am fully in You Father!
January 1, 2024
La belleza de la Vida ningún pensamiento de miedo la puede ocultar, pero si le damos credibilidad al miedo creador de todo juicio, nuestra visión queda bloqueada en lo que creemos.
link to 2025 Mike-Cindy and me
enlace a 1914 el Miracle est tú 
Lunes 14 de octubre de 2024.Estamos en el presente. Aceptando el vacio de relación. me siento alma, a mi alrededor no quedan cuerpos físicos. Soy transparente, no hay ningún humano a mi alrededor. Este estado me desconcierta, soy feliz con nuestras relaciones de almas, pero ¿es necesario un cuerpo para esta presente? El cuerpo se hace notar por medio del dolor físico, es un cuerpo gastado y usado. Lo entrego y aguardo paciente la respuesta del Amor.
Viernes 31 octubre 2024. La movida entre blogger's me ha dejado tranquila. Aún falta vaciar alguna entrada antigua, pero estamos aquí y ahora. Todo recuerdo que surge és para ser perdonado. El pasado yoa pasó. El sábado 26, me llamó mi sobrino-nieto, Carlos Ferrer Lledó, para darme una buena notícia. Su madre Núria Lledó Viola ha regresado al Origen del Amor del que nunca salio. Bienvenida al Hogar Eterno Núria. Compartimos el Amor de Nuestro Eterno Creador!
It's November 1, 2024, time and space continue their interdependent relationship, Spirit and Soul recognize each other as indivisible One forever, time and space "are not"
Viernes 31 octubre 2024. La movida entre blogger's me ha dejado tranquila. Aún falta vaciar alguna entrada antigua, pero estamos aquí y ahora. Todo recuerdo que surge és para ser perdonado. El pasado yoa pasó. El sábado 26, me llamó mi sobrino-nieto, Carlos Ferrer Lledó, para darme una buena notícia. Su madre Núria Lledó Viola ha regresado al Origen del Amor del que nunca salio. Bienvenida al Hogar Eterno Núria. Compartimos el Amor de Nuestro Eterno Creador!
En su idioma Don Miguel: Estamos a uno de noviembre de 2024, tiempo y espacio siguen su relación interdependiente, Espiritu y Alma se reconocen indivisibles Uno para siempre, tiempo y espacio "no son"
Link to Cor Perdonat October-December 2024
Agosto 2026, domingo 30.Un largo silencio que abre para despedir a dos hombres que han dejado una profunda huella en nuestro corazón abierto a Ser Amor Amando.El último día de mayo, domingo 31, por WhatsPp me llego la noticia del fallecimiento de Joan Huguet Perez, Sabadell 1946, Sabadell 2026. 
Falleció al terminar n largo proceso en su cuerpo físico, que le habia llevado a largos ingresos den el Centro Hospitalario de Sabadell ,"el Taulí!". No fui a viitarle, no dió opción, tampoco hubiese podido ya hacer este recorrido. Mi última conversación con él, el 27 de abril, me llamó para desearme un feliz día de mi onomástica y compartir nuestra devoción a la "moreneta". Gràcies Joan no t'ho oblidarem" Som un mateix cor en el de la Mare de Déu.
Per encert el 28 de juny, amb l'amic Marc, vaig ser a Sant Benet i a Montserrat. Em va sobtar, Joan, Montserrat a no és el nostre Montserrat.
Encara hi he tornat, sola, pujant i baixant amb el tacxi que em facilita en Marcel·li, el recordes Joan en Marceel·li, el tacxista dels monjos?.
Vaig ser a l'hostatgeria del 10 al 13 de juliol, 2026.Montserrat està preparat i més es prepara per fer creixer l'economia aquest segle XXI. Bé, tot és i tot no és a l'hora. T'enyoro Joan i m'enyoro de mi mateixa. 
Aquesta vegada ens hi hem trobat amb Olga Llorensi, la senyora que treballa a distancia amb el projecte del pare Segi d'Assis Gelpi, sí, el que va marxar a l'Africa, Uganda, actualment està obrint nous camins a Kampala. Els seus projectes s'agrupen sota el nom de "el gra de mostaza". Ja saps, Joan, aquests monjos no hi ha quí els aturi, perquè Deu, els deixa fer pacientment.
Aquesta vegada ens hi hem trobat amb Olga Llorensi, la senyora que treballa a distancia amb el projecte del pare Segi d'Assis Gelpi, sí, el que va marxar a l'Africa, Uganda, actualment està obrint nous camins a Kampala. Els seus projectes s'agrupen sota el nom de "el gra de mostaza". Ja saps, Joan, aquests monjos no hi ha quí els aturi, perquè Deu, els deixa fer pacientment.
.jpg)
enlla+ a 2026-Julio 26 y Hablame te escucho