Montserrat Lledó Lomas septenios conclusión,
1966 final del 2º septenio
¿Dios es Amor y Su Efecto es lucha?
1972 final del 3º septenio
¡Soy fuerte y saludable!
1979
final del 4º septenio
¿Dios es Amor y la vida del humano un infierno?: hemos olvidado algo.
1986 final del 5º septenio
1986 final del 5º septenio
Mamá eres tú, la más belle del mundo, mamá la más bella del mundo..
1993 final del 6º septenio
.Y el Verbo encarnó entre los hombres
2000 final del 7º septenio (el alma al servicio del Espiritu)
De Egipto llamé a Mi Hijo
2007 final del 8º septenio
En Verdad te digo: hoy estarás conmigo en el Reino del los Cielos. 
2014 final del 9º septenio
2014 final del 9º septenio
El Espiritu convoca al alma a reconocerse en Sí Mismo.
2021 final del 10º septeni
Espiritu y Alma se funden extendiendo el Latido Eterno. Amén.
"Devuelveme a Mi Hijo" 
Exposició dels septenis 
L'any 1965, com va marxar?
L'octubre de 1970, va viure un greu accident de cotxe, el seu cotxe, si ja té cotxe propi.Va ser un accident laboral ja que estava treballant a l'obra de les Autopistes de Granollers que s'estaven fent. L'empresa "Autopistes del Mediterrani" el van ajudar en tot i per tot.
Del 4t al 7è septeni, és a dir dels 21 als 42 anys són dedicats el desenvolupament anímic. L'ànima dons demanarà l'atenció necessària per direccionar el cos o vehicle físic cap a la consciència de Ser.
4t septeni 6 d'abril de 1973El 14 de març d'enguany hem estrenat pis. Al carrer Guadina, 37, 3è 4a. El comprem en deu anys, hi hem portat les màquines i l'esperança és posada en la meva joventud i la força de la mare que és al meu costat com sempre.
Amb la mare treballàvem a casa jo a la màquina de teixir, la mare a l'Owerlok, l'esperança empeny cap endavant!
Exposició dels septenis Els tres primers septenis són els que s'ocupen de desenvolupar un bon vehícle o cos físic.M'agradaria pare, poder explicar-te com hem anat fent camí.
Ho faré per septenis, procurant no carregar gairé.Conto els septenis des que vos pare vau deixar el cos.
enllaç a R. STEINER. SEPTENIOS
2n septeni 6 d'abril de 1959
jo tenia 7 anys 
Pare quan vau deixar el físic jo tenia set anys anava pels vuit, ens acollia la pensió de la senyora Laura Mercader, que per cert morí el 16 de maig del mateix any que vosté papà, el 1959. Perquè jo als pares els parlava de vosté. Això sí, sempre els he dit el que em calia. Per l'aniversari de la mare d'aquell 1959. estranàvem casa, ben a prop de la família de la mare, al carrer Provença, 515, baixos. I en Rafel tornava a viure amb nosaltres.Rafel s'ha tret el títol de delineant, estudiant per correspondència hores que era a casa i de nit. Treballa de mecànic
De mi us diré que els primers anys van ser difícils, jo us sentia viu al nostre costat, però físicament no hi hereu. La ràdio va ser el meu suport emocional. Ràdio Barcelona, 11:30 del mati, programa "Simpatia", veu Ramon Calduch, aquesta veu em semblava la vostre pare i així ho he viscut molts anys. Ara sóc bona teixidora com la mare. M'ha ensenyat ben bé el seu ofici, primer jo rondinava, volia ser advocat, però després em vaig adonar que calia gaudir del que la vida et posa a l'abast. La ràdio em manté informada i aprenc a escriure llegint, la mare m'hi ajuda. L'escola se'm va escapar degut a una malaltia hepàtica que vaig desemvulupar la primavera de 1960.
Així, vaig adquirint cultura mitjançant els programes de ràdio. Teixint, escoltant la ràdio i amb trobades familiars que són una mica tristes, he arribat als 14 anys. Els nostres veíns del costat de casa, paret per paret, la família Diez-Eguizabal, en Santos i Carmen seran al llarg d'aquests anys el caliu afectiu que ens manca. També la família ha reconectat a la mare amb les seves cosines, Maria i Rosita Font. 
enllaç a de la radio a
enllaç a de la radio a
Tot plegat allunyat del que viuen les noies de la meva generació. El juny de 1963, Rafel ha complert l'expedient que es va obrir l'any 1959 per lliurar-lo del Servei Militar ho celebra regalant-nos una tarda de cinema amb família. La mare, ell, jo i Teresa, la seva nòvia anem al cinema Coliseum per gaudir de la pel·licula "Ben-Hur".
Huf, dies joiossos com aquests n'hi ha pocs, però hi són. L'estiu de 1964 Rafel i Teresa van a passar un dia a Montserrat, Rafel ens regala el mateix viatge a la mare i a mi, pel 4 de setembre de 1964. Va ser la retrobada amb Montserrat meva i de la mare, hi vam anar soles: el nostre futur prenia direcció.
Nadal ha passat: cap d'any de 1966
No em demaneu com es va esmunyir l’any 1965. Recordo que cap el setembre en Rafel va llogar un pis al carrer Agudells, al barri del Carmel. Hi havia força nervis perquè no hi havia diners, com sempre. El casament seria donçs molt senzill, la mare no el poida ajudar, perque malgrat treballar més hores que té el dia, la feina està molt mal pagada, i just ens anava per menjar i pagar el lloguer.
ucha?
Passem del 2n al 3er septeni.
El 20 de febrer de 1966 Rafel s'ha casat amb Teresa, havien festejat 8 anys. No vam fer festa de casament l'economia de casa és molt limitada i no ho permet. Gràcies pare perquè sempre ens recordeu que el Pare Gran vetlla per nosaltres.
3è septeni 6 d'abril de 1966
L'octubre de 1966 vam comprar una màquina de teixir nostra. La Fabrica Tricomalla dels germans Jordi i Manel Gomez ens ho facilitava. L'haviem de pagar amb 18 mesos.El 29 de gener de 1967 va néixer la primera filla d'en Rafel i Teresa: Marta Casas Rovira. Els seus padrins el pare de Teresa, Antonio i la mamà.
La família de Sant Esteve Sesrovires. Adéu àvia Trinitat Estrada!
Dilluns 25 de març de 1968, acomiadem l’avia Trinitat Estrada Arnaus. L’avia de Sant Esteve. Amb ella se’n va una generació que va saber obrir camí en la vida per a ells i pels seus fills. Jaume ens porta en el cotxe, hi anem amb Montserrat i Anita. Són vivències que deixen un grat record. Poder acomiadar a l'avia Trinitat al costat del meu germà, a prop dels fills, néts i besnéts de l'avia m'ha refet l'ànima. És com si una veu molt llunyana i estimada em digués: filla els teus pecats et són perdonats. Gràcies avia. 
El 20 d'abril de 1968, Acabàvem de pagar la màquina. Sí pare, vostè també havia pensat a montar un taller de punt, dons ara el tenim, petit, però és nostre, a la màquina tricomalla galga10 l'acompanya una passap galga 5, sí papà: màquines de plàstic! També hem sumat a l'equip una enconadora i una owerlok, que juntament amb la màquina de cossir configuren el petit taller de teixits i semi muntage. Hep, la planxa és cosa de la mamà, amb la seva planxa senzilla, que li vam regalar amb en Rafel quan va fer els cinquanta anys, fa meravelles!!. No em falten il·lusions ni ganes de treballar, ni inquietuds polítiques de llibertat. Sóc la teva filla petita, pare, la més petita.
Gràcies a la Voluntat Eterna d'Amor, l'accident no li ha deixat efectes secundaris limitants.
Ell va sortint endavant amb la seva família en aquesta societat moderna d'ara.
L'accident però mostrar que les velles ferides són mal tancades, quan es remou el passat l'infecció surt a fora. Entre els germans estem intentant que el passat sigui això: passat.
Diumenge 26 de març de 1972.
Avui us parlaré d'en Rafel, no és a la fotografia familiar del dia de la Palma. Ells arriben més tard a l'hora de dinar. Aquest any vindran. o combinen amb la visita als abuelos, com diu Marta.
Ara estem esperant un germanet a germaneta per la Marta.
Gemma va néixer el 25 de juny de 1972.
A la fotografia en veiem el bateig, la festa es celebra a casa de Rafel i Teresa, a l'Urbanització Comillas de Santa perpètua de la Moguda. Jaume i Anita amb Marta i Joan, el fill petit dels tiets Joan i Vicenta.
El tiet Joan és el padrí de bateig de Gemma.
Rafel segeuix treballant de delineant a les Autopistes del Mediterrani, una empresa de capital americà.
El seu lloc de treball en aquesta empresa serà el portal que el permeterà crear el seu univers familiar. 
Explicar la relació amb Sant Esteve no és la intenció d'aquesta pàgina, però sí, adonar-me que tal vegada ells són els qui ens han connectat amb Montserrat.
Explicar la relació amb Sant Esteve no és la intenció d'aquesta pàgina, però sí, adonar-me que tal vegada ells són els qui ens han connectat amb Montserrat.
Aquests primers contactes amb la família de Sant Esteve i la Muntanya de Montserrat, la cova i la Mare de Déu.
Les primeres visites a Montserrat, la del 1956 - 1964 i la del 1972, la nena que al pare va ofrenar a la Mare de Déu, vol transmetre'm la proximitat dels Eterns Pares, amb els petits pares.
enllaç a Oració 
De 1973 al 1994
4t septeni 6 d'abril de 1973
Amb la mare treballàvem a casa jo a la màquina de teixir, la mare a l'Owerlok, l'esperança empeny cap endavant!
Les fàbriques de teixit estant desapareixent degut a una greu crisi econòmica, i és que el sistema franquista ha ofegat l'economia al mantenir-se tancat a Europa. En cercar una feina per poder fer front a les lletres del pis, mitjançant una amiga de casa he pogut entrar de dependenta a l'Escribà, és una bona empresa. No guanyo el que guanyava a casa teixint, però estic a la seguretat social, i puc fer hores que paguen mitjanament bé.
Les families Margarit i Rosell, de Sant Esteve Sesrovires, sempre són al nostre costat. Trinitat Rosell m’acompanya mentre Montserrat és a quiròfan, un quiròfan que durarà llargues hores... Gràcies estimats. El meu germà Jaume no sap on posar-se, tots ens sentim impotens davant l'inevitable.
Donar les gràcies els veïns de casa per totes les facilitats i companyia que ens han fet i ens continuen donant.
El nou de setembre de 1979, l'àvia Matilde ens deixava per reunir-se amb la Llum dels seus Origens.
De 1973 al 1993
Del 4t al 7è septeni, és a dir dels 21 als 42 anys són dedicats el desenvolupament anímic. L'ànima dons demanarà l'atenció necessària per direccionar el cos o vehicle físic cap a la consciència de Ser.
Temps per l'aprenentatge, temps per madurar i aprendre a observar.
Destaquem:
No sé exactamente cuando Richard Gere se interesó por las actividades pacíficas del XIV Dalali-Lama. Si he encontrado referencias de su complicidad en 1987, cuando distintos activistas de la cultura pacifista americana pro liberación del Tibet, se sumaron para abrir en New York The Tibet House. Richard Gere, (29 August 1949) Robert Thurman (August 3, 1941)
Este grupo de activistas pro libertad del Tibet pacifista retomaron el movimiento colectivo humano hacia la Paz, el único camino hacia la libetad. El rpopósito del XIV Dalai-Lama es mostrar que es camino hacia la paz, empieza desde el interior de cada individuo.
Su Espiritu vibra en el Monte kailas des del verano del 2013 De todos los compañeros que vivimos aquel triste juego no ha quedado nadie. Cada uno siguió su camino y la estrella que guiaba sus sueños. De aquella experiència ha quedado esté texto recibido del Señor Sirio, la primavera de 1997.
El novembre de 2009, una nova parella entrar en el meu mental Hercules i Iolus, tal i com els va presemtar el director i productor Sam Raimi. Hercules i Iolus vanien però amb un element sumant Ares. Interpretats pels actros següents¨Hercules-Kevin Sorbo, Iolus-Michael Hurts.Ares-Kevin Smith.
El decembre de 2018 em van permetre entrar a l'Autopista al Cielo. Des d'aleshores dos ánbels em van començar a acompanyar constament. Victor French i Michael Landon, aquests són els noms pels que els vam coneixer encarnats. No es van quedar ells dos sols, van portar d'latres companys i, una mica de senyor seriós a Lorne Greene. Dan Blocker, David Canary, ... Gracies germnas per la vostra entrega a la Veritat.
Diumenge 20 de febrer de 2022. Vam arribar a Trinxant per un miracle del Cel. Vinti-i-tres anys després quan ha passat, el que en podem dir tota una vida.,. Després de tancar el nostre estimat espai de Trinxant el 25 de febrer de 2021 i tornar-lo a obrir el 10 de juliol del mateix any, vull mostrar els punts de trobada per despertar que el camí en el temps ens facilita.
Wednesday 16 October at 2024. 
L'ànima absolutament conectada a l'Esperit desenvolupa el servei per al cual va prendre cos. Sembla senzill, de fet ho és, però la fantasia egoica s'ha de tenir sota observació. Cal centrar-se en l'observació del observador.
Diumenge 31 acomiadem l'any 2000!
Montserrat i Carolina s'ho expliquen!
A Carolina li sembla que no pogui ser que tornem a estar vivint l'espera d'entrada a quirofan, tot aturat de nou.
Certament és aquesta duresa la vida?
Carolina tampoc ho assimila.
Gràcies amiga per estar ben a prop.
2001 al 2021: el temps és trencadísSetptenis 7. 8, 9, És a dir dels 49 als 63 anys. El desenvolupament espiritual.
L'ànima absolutament conectada a l'Esperit desenvolupa el servei per al cual va prendre cos. Sembla senzill, de fet ho és, però la fantasia egoica s'ha de tenir sota observació. Cal centrar-se en l'observació del observador.
8é septeni 6 d'abril del 2001.
Som perdonats. Gràcies Pare/Mare Eterns
Trinxant 144, 2n 2a. Barcelona, Camp de l'Arpa. Com hem arribat en aquest piset del carrer Trinxant, pare si tú no ens ho explicques nosaltres no ho sabem. Gràcies però per aquesta Resurrecció. Per tornar a tenir casa nostra i per sentir com sentim en aquests moments que el Pare Etern ens ha. perdonat. Encara ens sentim culpables per tot el viscut, sembla que tot ho hem fet malament, però el que és ben cert és que el Pare/Mare Eterns ens han perdonat. i si ells ens han perdonat, quí ens pot sostenir en la culpa?
2003, juny ens cerquen d'un programa de televisó "Tele 5- Hay una carta para ti". Algú em vol trobar i em cerca per la televisió: "Serà l'amor de la meva vida?. El dimarts dia 10 de juny, amb la nostra amiga Rosa Balague, volàvem a Madrid per a grabar el programa. La mare ja està una mica massa gran per acompanyar-me.
El programa mantè en secret qui et cerca, fins que ets a plató i, allà, pare ens vam trobar amb la teva filla Pepita, sí la teva Pepa.En l'abraçada que ens vam donar al veure'ns hi eres pare, ho saps oi?, tú hi eres i ens vas abraçar en el teu cor lliure i perdonat. El programa ens va facilitar anar a l'aeroport en el mateix tacxi. Pepita va buidar el sac de dolor d'una vida que tampoc ha estat amorosa amb ella, aparentment. 
Quinze de Juny de 2003 ens deixaper tornar a la casa dels pares, Ma Pilar Belart Tomas. Veïna de Josep Llovera, ella ens va donar un suport total, per sortir de Llovera amb dignitat. Es va mantenir a prop nostre per tal de saber com ens en sortiem. 
Rafel i Teresa ens visiten i porten aquesta fotografía. Els demanem si la mare de Judit, acceptaria un regal per la nena, ho preguntarant. Marta acepta el regal i proposa als seus pares, que ens portin a casa d’ella per a coneixer
Som-hi, també portem un regal per en Gerard. És una bona tarda.
Gràcies Mare de Déu de Montserrat i Mare de Déu de Queralt.
La nena. sembla haver nascut per regalar a la família l'acceptació i la relació. Judit, filleta et desitjem que Déu sempre brilli en els teus ulls plens d'Inocència. La nostra Montserrat ha enllestit el repàs pel camí que hem fet Alfons.
El 30 de gener del 2005 Anita ens ha deixat per tornar a l’Alegria de la Vida, l’alegria que ella va partar a casa en unir la seva joventut, amb la del meu germà Jaume.Me'n vaig poder despedir el passat diumenge dia 22. T'estimo filla, t'estimo!
Gràcies estimada per tot l’Amor que ens has regalt i que m’has acceptat. Fins que ens retrobem en el Goig de l’Amor Incondicional germana estimada.
Maig de 2006 Som a la primavera sense saber com.
El nostre amic Ramon Calduch, es ingressat a la residència de l'alainça, possiblement s'hi ahurà de quedar, perquè l'han de mobilitzar degut a que per temes de circulació sanguínea li han emputat una cama. Se l'ha de moure i la seva esposa Pepita no pot amb ell. La seva família i aquells que els estimem ens costa d'afrontar la realitat presente. És dolorós. Monts gairebé no el pot anar a visitar és, també molt dolorós per ella veure'l en aquesta situació.
Alhora que ella mateixa s'encara a la seva incapacitat de caminar. Em diu que no hi pot anar a portar-li una mica d'alegria, i no hi va.
Què el Procés de la Vida ens acompanyi a acceptar les situacions que la vida ens presenta, sempre donant gràcies a Déu i confiant en l'ajuda que ens dóna per continuar en e
El 7 de febrer de 2007A la tarda en tornar a casa, encara amb claror de dia, al nostra balcó m’hi trobo aquest colom, amb va il·luminar la tarda. Em va permetre retralar-lo desde totes les respectives que jo podia aconseguir, L'última foto feta des de davant d'ell, de l'altre banda del balcó
Li vaig donar les gràcies per permetre'm està tan a prop d'ell. S'estigué quiet uns instans més i emprengué el vol. Gràcies per fer-me sentir acompanyanda per l'Esperit dels àngels que són aquí per recordar-nos que mai estem sols. Gràcies per fer-me sentir que la companyia sempre hi és si jo ho permeto, si jo callo el meu discurs de dolor.
2008 - 2014: el temps és trencadís
Setptenis 7. 8, 9, És a dir dels 49 als 63 anys. El desenvolupament espiritual.
L'ànima absolutament conectada a l'Esperit desenvolupa el servei per al cual va prendre cos. Sembla senzill, de fet ho és, però la fantasia egoica s'ha de tenir sota observació. Cal centrar-se en l'observació del observador.
Juliol 2008
Rams 4 d'abril - Pasqua 6 d'abril del 2015
setmana santa quieta i callada, llegint el Curs de Miracles i el seu Anex.
El dilluns de Pasqua Ma Teresa Segarra ve a dinar a casa i em torna la memòria del llibre de Louis Hay.
Em va retornar la vivència dels mantres positius i de la clara consciència que tot el que pàssa a la nostra vida ho hem creat amb el nostre pensament, conscient o inconscient degut al dolor i la por.
Juny 2016No es pot tornar al Cel amb la Harley.
Déu, però sí que s'hi pot manifestar.
M'ha dut mil·lenis poder integrar això que pels savis que viuen en la no-dualitat, és tan senzill. Senzill i allieberador. Gràcies a la Vida per aquest moment de goig i pau, gràcies a l'Amor Incondicionat que mai ha renunciat al Seu Fill. Gràcies.
També en Rafel, el meu "tete" ha traspassat per tornar a l'Origen de l'Amor. Rafel ens deixar el 2 d'octubre de 2017 
Va fer un vessament cerebral massiu com la mare i ja no obrir els ulls en aquest món. Tota la família que ell va crear era el seu costat, jo també. Adéu Rafel sempre ens hem estimat i sempre ens estimarem perqué Som Pur Amor, més enllà de tots els somnis que semblan separar-nos de la Llum que Som. Gràcies per tot l'amor callat que ens has regalat, pels teus silencis tossuts que ens han obert l'orella a l'escolta interior. Gràcies per ser-hi i per perdonar fins on has pogut. Gràcies. 
També en Cinto Casas Fabregat ha tornat a l'Origen de l'Amor que Som. Ha trapassat el 8 de març de 2018, me'n vaig assebentar pel Facebook. Adéu Cinto gracies per respondre al meu correu, ara fa dos anys, ens hem perdonat i hem perdonat la situació que ens va presentar la vida. Com jo mateixa, no has tingut fills, si una esposa que t'enyora i sembla que viu una fonda solitud. No ens coneixem, per tant, sembleria que no ens podem consolar mútuament, el Pare Etern ens abraça a les dues i en fa Una. Gràcies, gràcies, gràcies.
El meu sant el dia de la "Patrona" ja quede enrera, m'ha regalt però, l'empenta d'anar al teatre Tivoli a veure el Musical "JesuCristo Superestar". El protagonista és en Ted Neely, el qui va fer la pel·licula l'any 1975, estrena a Espanya. Vaig teneri entrada pel diumenge 29 al vespre, última representació a Barcelona. Aqui en deixo al video de promoció. Gràcies per poder ser-hi. Gràcies.
Dimarts 23 de gener de 1979,
la nostra Montserrat ingressa a l’Hospital de Sant Rafel, la porten els doctors: Vicenç Cambra Bonastre, cap de medicina interna, i Ramon Viladot Pericè, traumatòleg.
Tres llargues setmanes d'anàlisis, probes i inter consultes d'especialistes. Tres llargues setmanes de dubtes de pors de ràbia de impotència.
Tres llargues setmanes de pregàries, de penediments, de culpabilitats. Per fi van proposar data pel quiròfan.
Tres llargues setmanes d'anàlisis, probes i inter consultes d'especialistes. Tres llargues setmanes de dubtes de pors de ràbia de impotència.
Tres llargues setmanes de pregàries, de penediments, de culpabilitats. Per fi van proposar data pel quiròfan.
L’operen el 16 de febrer de 1979
torna a casa el 8 de març, amb un greu problema de calcificació renal, i un diagnòstic de “necrosis asèptica d’abdos caps de femur”. La litiasis renal la patirà mesos i l’obligarà a ingressar sovint.
Donar les gràcies els veïns de casa per totes les facilitats i companyia que ens han fet i ens continuen donant.
Va ser un comiat de integrar el perdó que al llarg d'aquests anys de relació hem anat treballant. La mare no tenia rancunia, pero sí un profuns dolor, igual que jo, en sentir un judici constant sobre les nostres vides.
La vam acomiadar el dia 11 de setembre.
De 1973 al 1994
Del 4t al 7è septeni, és a dir dels 21 als 42 anys són dedicats el desenvolupament anímic. L'ànima dons demanarà l'atenció necessària per direccionar el cos o vehicle físic cap a la consciència de Ser.Temps per l'aprenentatge, temps per madurar i aprendre a observar.
Primavera de 1980.
Les nostres passejades han tornat a començar... cerquem de retrobar la nostra normalitat. Ha Montserrat a l'Escribà li gestionen la llarga malaltia, encara no tenim la resolució però sembla que li donaran. A mi m'estan gestionant la pensió de la bellesa el "SOVI", tampoc està concedit encara. seguim en espera.
La salut de Montserrat es veu afectada per la "litiasi renal" que li va quedar de record de l'operació. El doctor Edmundo Tremps Velazquez s'implica l'hi ha passat l'històrial a la Residència de la Vall d'Hebron, te cita per a ingressar a mitjans de juliol, diuen que seran uns deu dies.
Dimarts 12 de març de 2019
Des de la perspectiva d'avui, aquella primavera de 1980, tenia moltes possibilitats, però jo no les veia. Potser tampoc n'hi havia tantes. Què podia fer amb la meva jove vida? el repte per a mi sempre va ser estudiar.Tenia capacitat tots els professors i professores que he tingut m'ho han assenyalat. En aquells moments em podia decidir per fer l'accés a l'Universitat per "lletres" i emprendre el somni del meu pare "Montserrat serà advocat2" o el meu propi somni "infermeria" Ara bé aquest camí requeria molt d'esforç, una forta i disciplinada voluntat que no he desenvolupat. Deixem'ho.
Sempre he cregut en la teva capacitat Montserrat, però alhora, també he sabut que alhora de posar-hi colzes, et sortia una mena de cansament o rebel·lia que et feia renunciar: no és per aquí mare, em deies, no és per llibres que assolirem la llibertat del cor. Vaig poder comprendre que assumies la mateixa lluita que sempre va tenir el teu pare.
Hi veies més enllà, volies anar més enllà, volies l'amor sense límits, sense pors. Volies, com ell, la Vida en tota la seva esplendor, la relació amb la màxima honestedat. I, estaves dotada amb l'eina imprescindible: sabies comunicar els teus sentiments amb tota claredat. Fotografia dinar familiar a Vallromanes: celebrem que la mare és pensionista: cobra el SOVI!
Som a la dècada dels feliços 80!
Abril 6, 1980
Les nostres passejades han tornat a començar... cerquem de retrobar la nostra normalitat. Ha Montserrat a l'Escribà li gestionen la llarga malaltia, encara no tenim la resolució però sembla que li donaran. A mi m'estan gestionant la pensió de la bellesa el "SOVI", tampoc està concedit encara. seguim en espera.
La salut de Montserrat es veu afectada per la "litiasi renal" que li va quedar de record de l'operació. El doctor Edmundo Tremps Velazquez s'implica l'hi ha passat l'històrial a la Residència de la Vall d'Hebron, te cita per a ingressar a mitjans de juliol, diuen que seran uns deu dies.
Dimarts 12 de març de 2019
Sempre he cregut en la teva capacitat Montserrat, però alhora, també he sabut que alhora de posar-hi colzes, et sortia una mena de cansament o rebel·lia que et feia renunciar: no és per aquí mare, em deies, no és per llibres que assolirem la llibertat del cor. Vaig poder comprendre que assumies la mateixa lluita que sempre va tenir el teu pare.
Jo sóc pensionista: cobro per invalidez absoluta
No hi ha grau de dificultat entre els miracles Tot miracle És Amor en acció.
Del 4t al 7è septeni, és a dir dels 21 als 42 anys són dedicats el desenvolupament anímic. L'ànima dons demanarà l'atenció necessària per direccionar el cos o vehicle físic cap a la consciència de Ser.
Temps per l'aprenentatge, temps per madurar i aprendre a observar.
6è septeni 6 d'abril de 1987.
Un miracle de l'Amor que jo volia compartir amb el meu entorn. La família, els veins, els amics...
En l'entrada a quirofan de 1986 m'hi va acompanyar una senyora santa: Bienvenida. Era una ànima néta i servidora de l'Amor..En sortir vam anar amb la mare a donar-li les gràcies. Ella va assenyalar que tot just començava un camí: el camí de descobrir la consciencia Espiritual. I axií va ser, pare. ja ho saps. En aquest despuntar de camí vaig conéixer motts germans. En una reunió que es feia els dimecres al matí i dirigia un vident, Jaume Nicolau, hi vaig conéixer a l'esposa del meu germà Joaquim, Marina Acarreta, si pare del teu fill. 
No hi calen comentaris, pare, segur que tú saps millor com ha funcionat la nostra relació. Aqui en tens la imatge pare, aleshores tenien una casa a Creu Aragall, Corbera Alta. Vivien a Esplugues de Llobreat. Vaig visitar-los als dos llocs. Joaquim em va allunyar en adonar-se dels meus sentiments d'amor cap als meus pares. La fotografia la feia el teu nét papà, la néta és al costat de la seva mare. 
No volia que la relació amb les seves germanes i amb ell mateix, em fessin mal. La relació amb Marina la seva dona, va seguir, però no ha estat pas cap bàlsam per unes ferides que es mantenien encèses. El vident que he conegur Jaume Nicolau em sembla que ell serà la meva parella espiritual i també per formar una família. Déu ni do! Recrear la Sagrada família a la terra. Descobrir la terra com una entitat viva que és Una amb el Tot. Adéu a l'any 1993.
No volia que la relació amb les seves germanes i amb ell mateix, em fessin mal. La relació amb Marina la seva dona, va seguir, però no ha estat pas cap bàlsam per unes ferides que es mantenien encèses. El vident que he conegur Jaume Nicolau em sembla que ell serà la meva parella espiritual i també per formar una família. Déu ni do! Recrear la Sagrada família a la terra. Descobrir la terra com una entitat viva que és Una amb el Tot. Adéu a l'any 1993.
a) Miracle de l'Amor 1986
b) Retrobament amb la familia del meu germà Joaquim Lledó Viola 1987.
c) Comiat del tiet Jaume Lomas Subirtas 1989
d9Octubre 17, 1986 Barcelona es elgida Ciudad Olimpica para los Juegos de 1992 ( 25 de julio - 9 de agosto) la societat espanyola está unida de cara a la celebració en Barcelona de les Olimpiades l'any 1992. Paralimpicos del 3 al 14 de setiembre de 1992
Y el Verbo encarnó entre los hombres y el Verbo se hizo: hombre.
INTRODUCCIÓN: primavera de 1994
Wednesday 16 October at 2024
Observando con atención aquella
situación, entiendo que me equivoqué. No supe enfocar la situación como si yo
fuera hermana de Rafael Caro.
Año más duro y amargo no lo he vivido en esté presente. Mucho más duro que las operaciones traumatològicas que he vivido en es está vida.
Domingo 25 de diciembre 1994; en mi família la Navidad siempre se ha celebrado des del corazón estuve en casa con mi madre y nuestra amiga Cecília Duran.
El lunes 26 dia de San Esteban en que mi familia se reune en casa, éste año quedó para la posteridad.
Posiblemente fue el 30 de marzo de
1994 mi primera visita tratamiento con Rafel Caro Ponte.
Necesitaba descubrir tres situaciones
que se me repetían constantemente:
enlace a Contemplant l'Holograma
a) Carencia de pareja estable.Todos los intentos habían sido traumáticos
b) Negación a adaptarme al grupo social dominante en mi generación.
c) Negarme a adaptarme a mi generación me llevo a un reiterativo y profundamente traumático proceso quirúrgico. Las operaciones terminaban agravando más mi imposibilidad de andar.
d/e) La carencia económica conectada a
la carencia de salud. 
Rafael Caro abrió, según me parece comprender ahora, la terapia en dos niveles: el estrictamente terapéutico y otro paralelo de colaboración en su trabajo de acompañante espiritual a nivel de grupo y talleres, yo era su consorte espiritual, establecer relaciones amistosas con sus consortes en el plano físico era la propuesta de sanación.
Rafael Caro abrió, según me parece comprender ahora, la terapia en dos niveles: el estrictamente terapéutico y otro paralelo de colaboración en su trabajo de acompañante espiritual a nivel de grupo y talleres, yo era su consorte espiritual, establecer relaciones amistosas con sus consortes en el plano físico era la propuesta de sanación.
Tampoco era eso lo que él facilitaba, más bien su
enfoque era ponernos a las mujeres en posición de pugnar por la entidad
masculina. Le permití envolverme en aquel juego.
No supe alejarme rápidamente
de aquella situación, Me quedé ahí sosteniendo relaciones imposibles. Creía necesitar
un esposo, un compañero para compartir el camino de servició a Cristo.
Anhelaba una vida de pareja enfocada en la comprensión y práctica
de la Sagrada Familia Eterna. 
Expresar con la pareja el humilde reflejo de ese
amor. En la teatralización que Caro enfoco en su concepto de familia, me tocó el
papel espiritual. Yo debía aprender a mirar, sostener, propiciar: yo no
necesitaba nada. Seguramente mi alma podía asumir esa realidad, pero mi
vehículo físico reclamaba ser atendido. Mi alma anhelaba expresarse a través
del cuerpo físico.
Mis relaciones estaban condicionadas por mi cuerpo egoico. Absorbían
mi alma y el físico, lo rechazaban. Esto potenció que yo misma rechazase al
cuerpo físico.
Así es mi respetado terapeuta, señor Rafael Caro Ponte, veinte años después de haber pedido su tratamiento ha surgido la respuesta: el perdón no-dual.
En aquellos duros años atrapada en la carencia de mi pareja masculina. Mi alma pedía una terapia no-dual, talvez en aquellos momentos usted no podía ofrecer nada más que lo que surgió.
Una terapia dual dura que permitió la salida del resentimiento y el dolor a través de la relación que le ofreci. Confiaba en usted excesivamente.
Le di un exceso de confianza en detrimento de mi fe, de mi inocencia.
En aquellos duros años atrapada en la carencia de mi pareja masculina. Mi alma pedía una terapia no-dual, talvez en aquellos momentos usted no podía ofrecer nada más que lo que surgió.
Una terapia dual dura que permitió la salida del resentimiento y el dolor a través de la relación que le ofreci. Confiaba en usted excesivamente.
Le di un exceso de confianza en detrimento de mi fe, de mi inocencia.
Le antepuse a Dios, aunque en aquellos momentos no
pude verlo.
En el sentir que puedo ofrecer hoy definiría que entre mi alma y el
vehículo físico se havia interpuesto una cristalización emocional, así definiría al cuerpo egoico que ha delimitado mis experiencias en esta vida, alimentado por el propio miedo
al ego. 
Los fundadores de Findhorn Eileen y Peter Caddy se habian separado amistosamente, però no en acuerdo. Peter Caddy moria en accidente de trànsito en junio de 1994. Tampoco aquel año pude plantearme volver a Findhorn el coste de la terapia con Caro me limitaba aún más.
Rafel Caro, cuando lo creyo conveniente me presentó a su segunda esposa, el estaba divorciado. Ella era Carmen Alvarez, una de las compañeras del grupo que en mayo de 1992, estubimos en Findhornd 
En setiembre-octubre de 1994 R. Caro empezó un curso de talleres quinzenales enfocados en el conocimiento de la gema-terapia, color-terapia ,todo ello confluyendo en la músico-terapia.
El curso se cerraría en verano de 1995. allà que fui.
Me inscribí al curso en calidad de colaboradora con lo cual abonaba el 50% del total. Domingo 25 de diciembre 1994; en mi família la Navidad siempre se ha celebrado des del corazón estuve en casa con mi madre y nuestra amiga Cecília Duran.
El lunes 26 dia de San Esteban en que mi familia se reune en casa, éste año quedó para la posteridad.
Al mediodia me llamó Rafael Caro para ir a comer con él y una amiga suya.
Después de comer nos pasaría las diapositivas de su proyecto de verano, para el curso que estábamos llevando a cabo. Con la mesa puesta esperábamos a mi hermano con su família o las tres familias, mi hermano y su esposa y sus dos hijas con sus maridos.
Sí, me fui. A gozar de la comida con dos amigos. 
Ellos celebraron la noche buena yendo a ver la película del "Conde Drácula" recién estrenada en Barcelona, la versión de 1992. Amén.
Dios siempre en nuestro Corazón.
Después de comer vimos algo del proyecto de verano que se realizaria en la casa de verano que Carmen Alvarez teneia en Torrellas de Foix. Total una maravilla.
Al anochecer, Rafael Caro se iba a cenar on su ex-esposa Carmen. Tomé un autobus y para mi casa... Ya en casa hablamos con mi madre, ella comprendia lo que yo vivía però mi hermano y su famílai se habían enfadado mucho y para siemre: perdóname me equivoqué, me perdono. Gracias al Amor.
Enero - julio de 1995,
De las fantasias soñadas en éste periodo queda claro referente la entrada 1994-1997 Un camí sense retorn,
No creo que sea útil detallar más la tonteria que me permití soñar. Pido perdón a las "brujas o Brujulas, las mujeres sabias que siempre señalan hacia el Norte.
De las fantasias soñadas en éste periodo queda claro referente la entrada 1994-1997 Un camí sense retorn,
No creo que sea útil detallar más la tonteria que me permití soñar. Pido perdón a las "brujas o Brujulas, las mujeres sabias que siempre señalan hacia el Norte.
El efecto terapia con sanador no sanado, si el sanador no se ha sanado el efecto puede ser nefasto.
En julio de 1995 entraba a quirófano en la clínica Corachan, es este tránsito conocí a Rosa Pacheco Recacha.
En verano de 1995 llegaba a Barcelona el estreno de la película “El primer Caballero” protagonizada por Richard Gere i Sean Connery.
Durante mi ingreso en la clínica todo fue muy sutil y se puede hablar de crueldad.
En julio de 1995 entraba a quirófano en la clínica Corachan, es este tránsito conocí a Rosa Pacheco Recacha.
En verano de 1995 llegaba a Barcelona el estreno de la película “El primer Caballero” protagonizada por Richard Gere i Sean Connery.
Durante mi ingreso en la clínica todo fue muy sutil y se puede hablar de crueldad.
El viernes 22 de setiembre de 1995, me dieron el alta condicionada a la inmobilidad absoluta en casa, hasta que las radiografias indicaran que la protesis se había fijado al hueso y pudiera caminar.
Encarnación Guasch y Rosa Pacheco empezaron a visitarme asiduamente, teníamos que crear un círculo de energia para que Rosa y Richard se encontraran.
Según los mensajes que ambas recibíamos Richard y Rosa eran almas gemelas.
Con las almas gemelas hemos topado.
Yo trabajando para unir unas almas gemelas y la mia parecía desparecida en combate. Los sueños y las fantasías, el mundo de la mágía se retroalimentó tejiendo una pesadilla de la que nos costó muchas horas de dolor despertar.
Encarnación Guasch y Rosa Pacheco empezaron a visitarme asiduamente, teníamos que crear un círculo de energia para que Rosa y Richard se encontraran.
Según los mensajes que ambas recibíamos Richard y Rosa eran almas gemelas.
Con las almas gemelas hemos topado.
Yo trabajando para unir unas almas gemelas y la mia parecía desparecida en combate. Los sueños y las fantasías, el mundo de la mágía se retroalimentó tejiendo una pesadilla de la que nos costó muchas horas de dolor despertar.
No sé exactamente cuando Richard Gere se interesó por las actividades pacíficas del XIV Dalali-Lama. Si he encontrado referencias de su complicidad en 1987, cuando distintos activistas de la cultura pacifista americana pro liberación del Tibet, se sumaron para abrir en New York The Tibet House. Richard Gere, (29 August 1949) Robert Thurman (August 3, 1941)
Este grupo de activistas pro libertad del Tibet pacifista retomaron el movimiento colectivo humano hacia la Paz, el único camino hacia la libetad. El rpopósito del XIV Dalai-Lama es mostrar que es camino hacia la paz, empieza desde el interior de cada individuo.
En 1994 - 1997 Nosotras, Rosa Pacheco y yo misma, solo sabiamos que necesitabamos a nuestro complemento masculion, para completar el camino al Amor.
enllaç a Tenzin Giatso: Nobel de la Pau
enllaç a Tenzin Giatso: Nobel de la Pau
La Navidad de 1995, fue más cristiana pero a la vez dolorosa que la de 1994.. Recibí la ayuda de mis amigos y família para saldar la deuda que habia generado la última implantación de prótesis. Fue una maravilla de generosidad.
A la vez yo seguía dándole a Rafel Caro el poder para intervenir en mi vida. La pugna estaba ahí.
1996 Después de navidad Rosa y yo nos unimos para alejar a Rosa de la influencia mental de Encarnación Guasch. Rosa se sintió libre, pero yo no desconecte de Rafel Caro, al contrario en enero le pedi una entrevista compartida con Rosa Pacheco. Encarnación me bendijo com mil augurios amorosos por "quitarle a Rosa, era suya" y yo pegada a Caro. Los talleres en casa de Carmen acabaron con disgustos. Para la primavera Rafel Caro había conseguído que una paciente, Loto, le facilitara espacio para seguir los talleres en su finca del Montseny. en la Auleda. Dios nos asista.
Se disparó la locura. La relación de amistad entre Rosa y yo que alimentaba nuestra alma en un reencuentro de luz, derivó hacia el psiquismo.
La entrada que le facilité a Rafel Caro en mi relación con Rosa, le llevo a tejer a nuestro alrededor una red de alucinaciones que nos llevaron a situaciones absolutamente imposibles de vivir en ningún plano.
La entrada que le facilité a Rafel Caro en mi relación con Rosa, le llevo a tejer a nuestro alrededor una red de alucinaciones que nos llevaron a situaciones absolutamente imposibles de vivir en ningún plano.
Sólo en una mente carente y enferma, como la mia, encontraban refugio tales fantasias. Richard Gere se había convertido en el amor eterno prometido a Rosa. A la vez que yo me sentia carente de ese mismo amor y tenia que contemplar como mi hermana Rosa lo alcanzaba aún más ayudarla a relizarlo.
En nuestra igonrància Rosa y yo, nada sabiamos del propósito de la relación de Richard Gere con S:S el XIV Dalai-Lama. Tensin Gyatso.
El Buda de la Compasión. Lo que si pudimos comprender es la profunda bondad del Dalai-Lama y su compasión.
En nuestra igonrància Rosa y yo, nada sabiamos del propósito de la relación de Richard Gere con S:S el XIV Dalai-Lama. Tensin Gyatso.
El Buda de la Compasión. Lo que si pudimos comprender es la profunda bondad del Dalai-Lama y su compasión.
Bendito sea quien entrega la totalidad de su manifestación de Vida al Servicio de la Compasión. 
Gràcias al Dalai-Lama y a su discípulo Richard Gere. La infinita paciéncía que tienen para con los principiantes que nos perdemos en todas las fantasías imaginables...
Des de la primavera de 1994 hasta la Navidad de 1996 experimenté unas emociones a las que di identidad pues las creía ciertas.
Gràcias al Dalai-Lama y a su discípulo Richard Gere. La infinita paciéncía que tienen para con los principiantes que nos perdemos en todas las fantasías imaginables...
Nos permite darnos cuenta de que lo que pretendemos es conocer nuestra mente creadora y ponerla al Servicio de la Compasión y el despertar de la Consciencia. 
En otoño de 1996 me decido a conocer la Casa del Tibet en Barcelona, situada en el paseo de Sant Juan, casi esquina con calle Mallorca. Fuí con mi madre, nos rebió Wancheng y sentimos como si hubiésetmos vuelto a casa. Gracias a la Casa del Tibe, A Wancheng y a Enric Aynó, el secretario y alma de la Casa del Tibet en Barcelona, en nustro horizonte empezó a emerger la esperanza de que podría salir de aquel pozo profundo en el que yo misma me habia metido. Empezé a freqüentar la Casa, a veces ahí nos encontrábamos con Rosa y también Rafel Caro quiso ver dónde me había metido. Pues me sentía respetada.
En mayo-junio de 2015 se retoma el prceos para perdonarme el apego a la carencia de pareja. Bendigo toda situación expresada. Ciertamente la escenificación del ego-espiritual dual, es muy dolorosa. Talvez gracias a ello, llega el instante en que uno entiende que_"tiene que haber otra manera" 
L'any 1978 Tenzin Giatso, el XIVè Dalai- Lama i richard Gere es coneixem i formàven una parella mental de treball pro alliberament del Tibet i alliberament espiritual de cada er humà. Aquesta parella arriba a Barcelona el decembre de 1994, per inaugurar la primera "Casa del Tibet a Barcelona" i celebrar el Kalachakra. El gener de 1995 entraven de ple en la relació de grup que teniem amb Rosa Pacheo i els seus amics.
L'any 1978 Tenzin Giatso, el XIVè Dalai- Lama i richard Gere es coneixem i formàven una parella mental de treball pro alliberament del Tibet i alliberament espiritual de cada er humà. Aquesta parella arriba a Barcelona el decembre de 1994, per inaugurar la primera "Casa del Tibet a Barcelona" i celebrar el Kalachakra. El gener de 1995 entraven de ple en la relació de grup que teniem amb Rosa Pacheo i els seus amics.
La primavera de 1997 el Dalai-Lama nos regaló con su visita a Barcelona y a partir de este momento mi alma empezo a tomar la decisión de entregar la dirección del momento que estabámos viviendo al Dalai-Lama.
Al Dalai-Lama con su discipulo Richard Gere les debo gratitud por su honestidad que permitió a mi alma recuperarse de la pesadilla en la que me habia sumido.
En setiembre de 1997, la hermana del Dalai-Lama, Jetsum Pema, también visitaba Barcelona y nos sumergia en su Infinita Compasión Femenina y Fraternal.
Al Dalai-Lama con su discipulo Richard Gere les debo gratitud por su honestidad que permitió a mi alma recuperarse de la pesadilla en la que me habia sumido.
En setiembre de 1997, la hermana del Dalai-Lama, Jetsum Pema, también visitaba Barcelona y nos sumergia en su Infinita Compasión Femenina y Fraternal.
Gracias hermana por la vibración de tu límpio corazón. Gracias.
Lo vivido con el Dalai-Lama i Richard Gere por este largo periodo de experiencias mentales.
Visto desde la paz, es una bendición por que me permite ver que, a pesar de las ilusiones, el Espiritu Eterno siempre vela para acompañarte a lo mejor que hay dentro de una mismo.
enlace a Wikipedia: Richard Gere
La Navidad de 1997 vivida en el Santuario de Montserrat sanó nuestro corazón, el de mi madre y el mío, de unas heridas producidas por tanto engaño y fantasía, que nunca fueron Verdad. Pudimos comprender y aceptar que el engaño se había producido por un error nuestro, pero no alcanzamos a vislumbrar en qué radicaba nuestro error. 
La primavera de 1998 gozamos del cambio de vivienda y trabajo para mi. Todo muy entrecortado. como fragmentos que tienden a mantenerse separados.
A mamá y a mi nos sostuvo unidas la Fuerza de Cohesión Interior que Genera la Existéncia misma.
Desde esté instante, mayo-junio de 2015, darle toda la gratitud a Enric Aynó, a su noble corazón y limpia mirada. Su entrega a la devoción, al trabajo, a la facilitación de la consciencia era y es total. Ahora su alma libre, ya conoce más de la Verdad Eterna que por siempre le ha de acompañar. Gracias Enric por el amor y respeto compartido. Gracias.
Nos perdonamos en Tí Amado: solo Existe el Amor Incondicionado.
enlace al texto: Lo que no se da 
Señor Sirio 2021
Por la Escuela Metafísica Actividad
Saint Germain
El Sensible Señor Sol Sirio, actual Chohán del Primer Rayo Azul, es el Logos Solar de la Estrella Sirio, la más brillante de la constelación de Cannis Mayor. Él es la fuente de origen de la mente del Logos. Sus energías llegan a la tierra por medio del Plano Mental Cósmico y ahora es la primera vez que se están percibiendo en la tierra, energizadas por cada uno de los “Siete Rayos”.
El Sensible Señor Sol Sirio, actual Chohán del Primer Rayo Azul, es el Logos Solar de la Estrella Sirio, la más brillante de la constelación de Cannis Mayor. Él es la fuente de origen de la mente del Logos. Sus energías llegan a la tierra por medio del Plano Mental Cósmico y ahora es la primera vez que se están percibiendo en la tierra, energizadas por cada uno de los “Siete Rayos”.
enlace a
COR PERDONAT: 1994 camí sense retorn 
El 6 de decembre de 2018, al vespre cercant una pel·licula a Internet, vaig trobar a un vell/bell amic, Michael Landon, venia acompanyat del seu amic Victor French, companys en gairebé totes lse series que va fer. Al nostre camí es va creuar amb "Highway to Heaven! Gràcies Eperit Sant per aquest regal!
El 6 de decembre de 2018, al vespre cercant una pel·licula a Internet, vaig trobar a un vell/bell amic, Michael Landon, venia acompanyat del seu amic Victor French, companys en gairebé totes lse series que va fer. Al nostre camí es va creuar amb "Highway to Heaven! Gràcies Eperit Sant per aquest regal!
Com sempre per als detalls aneu a
Enllaç a Cor Perdonat 2017
enlace a
Diumenge 22 de setembre de 2024.
Parelles de llegenda que caminen amb nosaltres. Llegendes de glòries, somnis feliços, families que viuen per crear el millor dels mons possibles. És l'Amor que "va i ve". És el Pare/Mare Etern acompanyant al Seu Fill a descobrir-se en el millor de la Creació.
El novembre de 2009, una nova parella entrar en el meu mental Hercules i Iolus, tal i com els va presemtar el director i productor Sam Raimi. Hercules i Iolus vanien però amb un element sumant Ares. Interpretats pels actros següents¨Hercules-Kevin Sorbo, Iolus-Michael Hurts.Ares-Kevin Smith.
Hercules i Iolus em van acompanyar fins ben entrat el 2012.
A vegades et demanes on se'n va el temps, potser la pregunta més correcta és on se'n va la vida. Oblats, Sergi Torres Baldó, Emilio Carrillo, Xavier Pedro i Blanca Bargalló.. Jorge Lomar y Reyes Ollero. Rosa Maria Winn-Un Curso de Milagros
A vegades et demanes on se'n va el temps, potser la pregunta més correcta és on se'n va la vida. Oblats, Sergi Torres Baldó, Emilio Carrillo, Xavier Pedro i Blanca Bargalló.. Jorge Lomar y Reyes Ollero. Rosa Maria Winn-Un Curso de Milagros
Video - el Relevo enero 2019
El decembre de 2018 em van permetre entrar a l'Autopista al Cielo. Des d'aleshores dos ánbels em van començar a acompanyar constament. Victor French i Michael Landon, aquests són els noms pels que els vam coneixer encarnats. No es van quedar ells dos sols, van portar d'latres companys i, una mica de senyor seriós a Lorne Greene. Dan Blocker, David Canary, ... Gracies germnas per la vostra entrega a la Veritat.
Som a 14 de gener del 2021. permeteu-me integrar en aquesta pàgina l'últim video que he muntar i on expresso el sentiment que em produeix aquesta vida present. El sentiment de que el Pare/Mare Etern em regalen de tornar a la plena consciència de Ser en Ell i alhora de retornar a Casa amb el Cor ple de l'Amor Incondicional compartit amb tots els germans!
Dimarts 19 d'octubre del 2021
On hi ha un final allà mateix hi ha el principi. Es veu ben clar que la meva experiència de vida és una pel·lícula o sèrie muntada als estudis de Hollywood en els que dirigia Michael Landon.
No ens espentèssim pas, cap dels dos són sacerdots, però quan toca fan comedia. I, quí no? Imatge és de la sèrie Higway to Heaven, Victor French i Michael Landon són companys. Per gaudir d'una nova etapa de vida, cal deixar tancada amb Amor l'anterior!
Enlace a LA VANGUARDÍA
22-04-2020 Enlace a LA VANGUARDÍA
Diumenge 20 de febrer de 2022. Vam arribar a Trinxant per un miracle del Cel. Vinti-i-tres anys després quan ha passat, el que en podem dir tota una vida.,. Després de tancar el nostre estimat espai de Trinxant el 25 de febrer de 2021 i tornar-lo a obrir el 10 de juliol del mateix any, vull mostrar els punts de trobada per despertar que el camí en el temps ens facilita.
Per a fer aquesta exposició m'acompanyen el cavaller i actor Richard Gere, la seva actual esposa Alejandra Silva, nascuda el 16 de febrer de 1983, i el Venerable Mestre de Compasió el XIVè Dalai:Lama i pels apasionats i respectats "Cowboys" de Bonanza.
Per cert Richard Gere i Alberto Cortez envien roses 
Llegados a este punto de coordinación con nuestros hermanso Universales, lo único que el nivel de consciencia que reconozco en este instante me permite es entregarme totalmente al Amor Incondicionado que nos ha Creado. Creador en el Impulso Eterno de Ser, Relacionarse y Extenderse, en el conocimiento que siempre te relacionas con un aspecto de ti mismo y te extiendes hacia tí mismo. Somos Indivisibles en el Amor Creador Primero (Paraiso)
Llegados a este punto de coordinación con nuestros hermanso Universales, lo único que el nivel de consciencia que reconozco en este instante me permite es entregarme totalmente al Amor Incondicionado que nos ha Creado. Creador en el Impulso Eterno de Ser, Relacionarse y Extenderse, en el conocimiento que siempre te relacionas con un aspecto de ti mismo y te extiendes hacia tí mismo. Somos Indivisibles en el Amor Creador Primero (Paraiso)
Padre/Madre Toda Expresión viene de Ti y regresa a Ti: En Ti Soy completamente abundante, inocente, gozoso. Gracias por sosterme eternamente inmutable en Ti. Amén! Thank You Lord!
enlace a Mike's Nine Keys
.jpg){kind=small}
Setptenis 7. 8, 9, És a dir dels 49 als 63 anys. El desenvolupament espiritual.
En mig del 7è septeni hi va haver el canvi de feina i ubicació. El març de 1998 tancàvem la porteria del passatge Josep Llovera13 per entrar a viure al C/Trinxant, 144, 2n2a.En el nostre balcó de Trinxant celebrem els meus 49 anys. Mare som perdonades!
Som dons en el 7è septeni
L'àrbre de nadal 1997 Aquest és l’últim arbre que hem posat a l’entrada de Josep Llovera 13, per celebrar els nadals. Semblants en aquest n’hi hem tingut vint-i-tres alegrant-nos els nadals: gràcies per la vostra companyia.
Gener 1998: busquem pis:
en trobem, el dia 20 de gener veiem el pis del carrer Trinxant, 144, 2n2a, el dia 21 telefonem a l’hospital de Sant Pau, la finca pertany a patrimoni de Sant Pau, no està llogat, quedem citats pel divendres 23 al matí. En paraulem el contracte. Ja tenim pis.
Febrer 1998, arribem a un acord amb els veïns de Josep Llovera, ens indemnitzen amb 2.000.000 de pessetes, deixem la porteria.
Gener 1998: busquem pis:
en trobem, el dia 20 de gener veiem el pis del carrer Trinxant, 144, 2n2a, el dia 21 telefonem a l’hospital de Sant Pau, la finca pertany a patrimoni de Sant Pau, no està llogat, quedem citats pel divendres 23 al matí. En paraulem el contracte. Ja tenim pis.
Febrer 1998, arribem a un acord amb els veïns de Josep Llovera, ens indemnitzen amb 2.000.000 de pessetes, deixem la porteria.
Hi hem passat 22 anys i 7 mesos, de la nostra vida. Montserrat i jo en sortim juntes i unides per continuar un camí que no és senzill.
Adéu siau i gràcies per la vida que hem compartit! Adéu-siau a Josep Llovera13 tanquem la pòrteria. Amb la mare sumem intenció per obrir un nou espai de vida. Ens cal, ens el mereixem, ens el volem permetre. Déu ens el dóna. Ell no ens nega res. Què està passant dons? Deixo enrera aquest últim terapeuta, m'allibero d'unes projeccions que jo alimento amb la convicció de que tinc carències. De parella, d'economia, de relacions per comunicar els meus sentiments perdonats.
Gràcies Pare/Mare Eterns. La Misericòrida Eterna ens ha retornat a una casetanostra, un piset amb balcó al barri del Camp de l'Arpa. Gràcies als Pares Eternals pel Seu Amor Infinit!
Adéu siau i gràcies per la vida que hem compartit! Adéu-siau a Josep Llovera13 tanquem la pòrteria. Amb la mare sumem intenció per obrir un nou espai de vida. Ens cal, ens el mereixem, ens el volem permetre. Déu ens el dóna. Ell no ens nega res. Què està passant dons? Deixo enrera aquest últim terapeuta, m'allibero d'unes projeccions que jo alimento amb la convicció de que tinc carències. De parella, d'economia, de relacions per comunicar els meus sentiments perdonats.
Gràcies Pare/Mare Eterns. La Misericòrida Eterna ens ha retornat a una casetanostra, un piset amb balcó al barri del Camp de l'Arpa. Gràcies als Pares Eternals pel Seu Amor Infinit!
"
Diumenge 31 acomiadem l'any 2000!
Montserrat i Carolina s'ho expliquen!
A Carolina li sembla que no pogui ser que tornem a estar vivint l'espera d'entrada a quirofan, tot aturat de nou.
Certament és aquesta duresa la vida?
Carolina tampoc ho assimila.
Gràcies amiga per estar ben a prop.
Tanquem el 7è septeni!
2001 al 2021: el temps és trencadís
L'ànima absolutament conectada a l'Esperit desenvolupa el servei per al cual va prendre cos. Sembla senzill, de fet ho és, però la fantasia egoica s'ha de tenir sota observació. Cal centrar-se en l'observació del observador.
8é septeni 6 d'abril del 2001.
Som perdonats. Gràcies Pare/Mare Eterns
Trinxant 144, 2n 2a. Barcelona, Camp de l'Arpa. Com hem arribat en aquest piset del carrer Trinxant, pare si tú no ens ho explicques nosaltres no ho sabem. Gràcies però per aquesta Resurrecció. Per tornar a tenir casa nostra i per sentir com sentim en aquests moments que el Pare Etern ens ha. perdonat. Encara ens sentim culpables per tot el viscut, sembla que tot ho hem fet malament, però el que és ben cert és que el Pare/Mare Eterns ens han perdonat. i si ells ens han perdonat, quí ens pot sostenir en la culpa?
Una vegada més a quiròfan
El dia 16 Montserrat ingressava Sant Pau, per ésser operada, de nou, el 17 de gener del 2001. Aquí quatre ratlles que va escriure’m abans d’ingressar: "Sòc feliç, estic apunt d’ingressar Sant Pau, demà el Doctor Sancho-Navarro m’operarà i començarà una nova etapa en la meva vida... Mare aquesta nova etapa la voldria compartir amb vostè, si més no, una temporada. Cuidat mareta... Ja ho veuràs d’aquí a dos dies tornarem a prendre el sol, en el nostre balcó de Trinxant... T’estimo mare... Us estimo amics"! 
Adéu Trinitat Trinitat Rossell Torrens nascuda el 13 de maig de 1940, ha tornat a l’Origen de l’Amor i la Vida. Ingressada des del 9 d’octubre a la clínica del Remei.
Mor el dia 7 de novenbre del 2001.
Hem fet acta de presència en l’enterrament que ha presidint, Ramon, cosí de Pepito. És amarg, veure a Pepito, acompanyat d’Anna i Asumpta, acomiadant a Trinitat.
Adéu filla, gràcies per haver-nos estimat i acollit en el teu cor. L’últim que hagués volgut en aquesta vida és dir-te adéu. Gràcies filla per tot l’amor que ens has donat.Que la Verge de Montserrat t'acolli en l'Amor Etern.
Maig 2002: Carolina Coutier Bignotti 1928-2002
Bones notícies! Déu t'ha escoltat amiga!
Sobtadament, d’un problema intestinal, han operat Carolina Coutier d’urgències al clinic, sortí de quirofan, però no pas d’intensius. Som al maig de 2002, enguany no gaudirem de la seva alegria en arribar la primavera...
Gràcies a la Vida que s’ha l’endut com ella volia sense donar feina, als pocs familiars que tenia, uns cosins, amb qui tenia una relació convencional. No, no ha donat feina, però hens ha deixat un buit molt gran. Quí telefonarà ara per donar-nos bones notícies? Carolina una última bona notícia, amb Rosa balague, hem trobat una família per acollir a Nina, la teva amiga de quatre potes. És l’únic que la vida ens ha permès fer per fer-te somriure. A reveure estimada, guarda’m un lloc a prop teu, si és possible, i el teu Joaquim hi està d'acord. Gaudiu del goig i la pau del vostre Amor Incondicional. 
Adeu bona amiga: octubre 2002, telefona en Juma, el fill d’Encarnació Agustina Barreda, per dir-nos que la seva mare ha tornat a l’Origen.
Adeu bona amiga: octubre 2002, telefona en Juma, el fill d’Encarnació Agustina Barreda, per dir-nos que la seva mare ha tornat a l’Origen.
He arribat en aquell temps en que les despedides són constants. Encarnació adeu i gràcies per haver donat valor a la nostra amistat. T’estimem i respectem i trobem a faltar la teva càlida amistat. Tu eres la memòria del temps estimat al carrer de Joan Blanques, tu recordaves que erem una família.
Amb tú ens despedim de la teva germana Paquita, l'esposa d'en Lluí Rosales qui va ser el nostre empresari mentre vam tenir la màquina. L'altre germana teva no recordo com es deia. Us desitmem a tota la famíla que vareu ser la Pau i la LLum, ens retrobarem amiga allà on Som Amor!
Amb tú ens despedim de la teva germana Paquita, l'esposa d'en Lluí Rosales qui va ser el nostre empresari mentre vam tenir la màquina. L'altre germana teva no recordo com es deia. Us desitmem a tota la famíla que vareu ser la Pau i la LLum, ens retrobarem amiga allà on Som Amor!
2003, juny ens cerquen d'un programa de televisó "Tele 5- Hay una carta para ti". Algú em vol trobar i em cerca per la televisió: "Serà l'amor de la meva vida?. El dimarts dia 10 de juny, amb la nostra amiga Rosa Balague, volàvem a Madrid per a grabar el programa. La mare ja està una mica massa gran per acompanyar-me.
Quinze de Juny de 2003 ens deixa
Ella va acostar a Montserrat al Museu d’Història de Catalunya; on està descobrint la manera més objectiva de valorar el passat.
Recordem al qui va ser el seu marit, el senyor Emiliano Garcia, i el respecte que sempre ens van donar. Ell va morir el desembre de l’any 1978.
Coses de la tardor… 11 de setembre de 2004
Ha nascut Judit Ferrera Casas.Rafel i Teresa ens visiten i porten aquesta fotografía. Els demanem si la mare de Judit, acceptaria un regal per la nena, ho preguntarant. Marta acepta el regal i proposa als seus pares, que ens portin a casa d’ella per a coneixer
Som-hi, també portem un regal per en Gerard. És una bona tarda.
Gràcies Mare de Déu de Montserrat i Mare de Déu de Queralt.
La nena. sembla haver nascut per regalar a la família l'acceptació i la relació. Judit, filleta et desitjem que Déu sempre brilli en els teus ulls plens d'Inocència. La nostra Montserrat ha enllestit el repàs pel camí que hem fet Alfons.
Gràcies estimada per tot l’Amor que ens has regalt i que m’has acceptat. Fins que ens retrobem en el Goig de l’Amor Incondicional germana estimada.
El nostre amic Ramon Calduch, es ingressat a la residència de l'alainça, possiblement s'hi ahurà de quedar, perquè l'han de mobilitzar degut a que per temes de circulació sanguínea li han emputat una cama. Se l'ha de moure i la seva esposa Pepita no pot amb ell. La seva família i aquells que els estimem ens costa d'afrontar la realitat presente. És dolorós. Monts gairebé no el pot anar a visitar és, també molt dolorós per ella veure'l en aquesta situació.
Alhora que ella mateixa s'encara a la seva incapacitat de caminar. Em diu que no hi pot anar a portar-li una mica d'alegria, i no hi va.
Què el Procés de la Vida ens acompanyi a acceptar les situacions que la vida ens presenta, sempre donant gràcies a Déu i confiant en l'ajuda que ens dóna per continuar en e
Dissabte 14 d’octubre del 2006,
En Xavier i l’Albert ens vénen a buscar amb el cotxe, avui passarem el dia amb ells, a Sant Esteve Sesrovires, gaudint del retorn de l’Anna al seu poble estimat.
Felicitats familia i gràcies pel vostre amor gratuït.
Felicitats familia i gràcies pel vostre amor gratuït.
Montserrat fa el retrato, Monts filla t’estimo, t’estimem! 
Novembre 23, 2006 mai ens direm adéu mare. Araen el Cel estem units per sempre en l'Amor Etern amb el nostre Alfons!
El regal més bell que Déu m'ha donat en aquesta petita vida és passejar amb tú mareta: la nostra Matilde!
T'estimo mare, gràcie per acompanyar-me a aprendre estimar l'Essènica de la Vida!
El 7 de febrer de 2007
Li vaig donar les gràcies per permetre'm està tan a prop d'ell. S'estigué quiet uns instans més i emprengué el vol. Gràcies per fer-me sentir acompanyanda per l'Esperit dels àngels que són aquí per recordar-nos que mai estem sols. Gràcies per fer-me sentir que la companyia sempre hi és si jo ho permeto, si jo callo el meu discurs de dolor.
Sento que he perdut la capacitat de sentir-me acompanyada. La solitud que em vibra al cor és infinita, d'aquesta solitud emergeix la crida al Pare: m'has abandonat?
El dissabte dia 11de setembre de 2007 a les set del matí, amb el bus 20, engegava cap a la Casa del Tibet, perquè Enric Aynó m'havia convidat a la inauguració de la nova seu pel Dalai-Lama.
Gràcies a Enric Aynó que ho ha facilitat, gràcies, gràcies! Tanquem el 8è septeni!
2008 - 2014: el temps és trencadís
Setptenis 7. 8, 9, És a dir dels 49 als 63 anys. El desenvolupament espiritual.
L'ànima absolutament conectada a l'Esperit desenvolupa el servei per al cual va prendre cos. Sembla senzill, de fet ho és, però la fantasia egoica s'ha de tenir sota observació. Cal centrar-se en l'observació del observador.
9è septeni 6 d'abril de 2008.
Pare és el segon any en que la mare no hi és. Ara sí, ara gaudiu del goig del retrobament, ho així ho vull sentir. Teniu el dret de retrobar-vos en l'Origen de l'Existència, en l'Origen de la manifestació de la Vida, que tan preuada us és. Així m'ho heu ensenyat, així m'heu acompanyat a comprendre tota la bellesa de Ser. Encara em costa acceptar-ho, encara la certesa m'és incerta, perdoneu-me. M'he cregut massa que tot depenia de fer-ho tot molt ben fet. I, si és clar que tot s'ha de fer el millor possible, però a la Veritat no li cal la meva valoració egoica del que està ben fet o no. La Veritat només em demana la Voluntad de reconéixer el Ser Etern que m'ha Creat del Seu Pur Amor, i que m'ha destinat a Ser Feliç en la Consciència. La Consciència i l'ego no poden conviure. L'un exclou l'altre. Gràcies per aquest moment de relació santa. 
El dissabte 29 de març de 2008 ens deixa per tornar a l’origen Etern, el gran showman creador del món radioescopista Salvador Escamilla i Gomez. Ell qui el 13 de gener de 1964 posar en antena a Ràdio Barcelona el programa Radio Escop. Primer programa radiofònic, que en plena dictadura, parlava en català. Va ser un món que jo vaig viure en "antena".
El projecte mental de Salvador Escamilla va ser clau en el nostre país d'aquell temps.
El dissabte 29 de març de 2008 ens deixa per tornar a l’origen Etern, el gran showman creador del món radioescopista Salvador Escamilla i Gomez. Ell qui el 13 de gener de 1964 posar en antena a Ràdio Barcelona el programa Radio Escop. Primer programa radiofònic, que en plena dictadura, parlava en català. Va ser un món que jo vaig viure en "antena".
El projecte mental de Salvador Escamilla va ser clau en el nostre país d'aquell temps.
Juliol 2008
Dimarts 8 de juliol, em telefona, Loly Valera per dir-me que han trobat sense vida el cos d’Asumpta Amils Corps. Va renunciar al cos físic la matinada del diumenge dia 6.
La despedim al tanatori de Sancho d’Avila, el dimarts 9, a les 13 hores.
Adéu amiga avui potser ja et puc despedir, no ho sé. T'admiro i et respecto Assumpta, al teu caràcter em feia por, perquè em posava davant el meu propi tarannà. al que vaig voler renunciar per reconeixe'm en la Llum d'Origen de la Vida que Sóm. Ho Som Assumpta, tots els Pares Eterns no fan distincions. Avui només em cal donar-te les gràcies per la teva honesta amistat. Sempre que ho volguem podem passejar juntes, segur que els Pares ens ho permeten.
El 24 de setembre de 2008 al matí va telefonar Pepita Mayol, en Ramon Calduch, el nostre Ramon ha tornat a l’Origen de la Vida. Ha deixat el cos físic a la residencia on vivía, des de la primavera de l’any 2006.
La despedim al tanatori de Sancho d’Avila, el dimarts 9, a les 13 hores.
Adéu amiga avui potser ja et puc despedir, no ho sé. T'admiro i et respecto Assumpta, al teu caràcter em feia por, perquè em posava davant el meu propi tarannà. al que vaig voler renunciar per reconeixe'm en la Llum d'Origen de la Vida que Sóm. Ho Som Assumpta, tots els Pares Eterns no fan distincions. Avui només em cal donar-te les gràcies per la teva honesta amistat. Sempre que ho volguem podem passejar juntes, segur que els Pares ens ho permeten.
El 24 de setembre de 2008 al matí va telefonar Pepita Mayol, en Ramon Calduch, el nostre Ramon ha tornat a l’Origen de la Vida. Ha deixat el cos físic a la residencia on vivía, des de la primavera de l’any 2006.
Ramon Calduch Gimeno Barcelona 5 de novembre de 1928 - 24 de setembre de 2008, Barcelona. Descansa en Pau i Goig, amic, ara podràs cantar davant la Llum Eterna. També hi vaig voler passar de puntetes. De fet des que li van haver d'emputar la cama,dreta, vaig começar a mirar cap un altre banda. No soportava més sentir el dolor d'aquells a quí estimes i no poder-hi fer res. La meva acció és deixar de pensar i evitar augmentar el drama. 
Dilluns 26 de gener de 2009,
Santi Selma Prados, descansa en la Pau
del Cor dels Pares. 1948 - 2009
Adéu Santi, fins que ens tornem a trobar
"És l`hora dels adéus i ens hem de dir adéu siau, germans dem-nos les mans senyal d'amor, senyal de pau".
Dilluns 4 de maig de 2009 a les 18:00 hores ingresso a Sant Pau, Pabelló de Sant Antoni, sala de Sant Joan, llit 8.M’hi acompanyava Rosa Balague…L'endemà al matí Glòria Lomas va venir per ajudar-me a dutxar-me, de fet ja anava luxada dels dos malucs, i una vegada vaig ser fora de casa, gairebé no em podie moure. Una vegada vaig tornar al llit em vaig despedir dels que hi havia a l'habitació i vaig tancar els ulls: no els volia tornar a obrir. Senyor a les teves mans entrego la meva ànima.
Després silenci i abaltiment.Terapeuta, Rosa Escalè Grau, i tot el personal que m’atengué gràcies per la vostra professionalitat. He estat atesa pel millor equip.
També he tingut a prop els millors amics. Gràcies estimats. Deixar constància que la gent que em coneixia del Casal, volien fer-me obsequis i els voluntaris van direccionar el potencial per regalar-me un ordinador portàtil.
Adéu Marta, espero que ens veiem ben aviat.
La despedim al tanatori de Martorell. Hi vaig amb tacxi-amic, és la primera sortida que faig. Marta mai t'oblidarem.
Dimarts 9 de setembre de 2009.
14 de setembre de 2009
Interprets, entre d’altres, Richard Gere i Hachiko, el gos. Pel moment que estic vivint, és una molt bona pel·licula, Com sempre Richard Gere…
El meu germà Rafel i el pare d’en Joan. Enreonem una bona estona. Fins que entro a conèxier el petit Lluc.
Bé aquí tenim el que n’ha quedat d’aquell entrenyable moment.
Mare, pare us el regalo, és el vostre moment de pau i joia.
Diumenge 14 d'octubre de 2013, prop de la una. Hospital Clínic en Joan Escarré Ribo ens ha deixat per a tornar a la casa dels Pares Eterns. M'has regalat Joan abans de marxar la consciència que fa dos mil anys, també vam participar en el projecte de l'Humanitat Búdica-Cristica, gràcies per mostrar-me la nostra suma en l'Esperti. Gràcies, gràcies, gràcies.
Enric Aynó fa fer viable la Casa del Tibet a Barcelona, va ser com un pare per en Whanchen i li va obrir el camí en una societat burgesa de nous rics. Enric tenia serenor i temple, era un budista de cor, perquè ere un home bo per naturalesa. Gràcies Enric pel servei que ens has regalat, per una feina molt ben feta, pel teu temps i la teva mirada neta, sense terenyines, gràcies, gràcies, gràcies
Dimecres 12 de novembre de 2014
Mor al zoo de Barcelona un dels dofins més vells en captivitat a Europa. Notícia del 01.2011
Barcelona (ACN).- Un dels dofins més vells en captivitat a Europa, d'uns 46 anys d'edat, va morir el passat 23 de gener al zoo de Barcelona, on va arribar el 27 d'octubre de 1970, procedent del Miami Sea Aquarium.
Dilluns 26 de gener de 2009,
Santi Selma Prados, descansa en la Pau
del Cor dels Pares. 1948 - 2009
Adéu Santi, fins que ens tornem a trobar
"És l`hora dels adéus i ens hem de dir adéu siau, germans dem-nos les mans senyal d'amor, senyal de pau".
Dilluns 4 de maig de 2009 a les 18:00 hores ingresso a Sant Pau, Pabelló de Sant Antoni, sala de Sant Joan, llit 8.M’hi acompanyava Rosa Balague…
Després silenci i abaltiment.Terapeuta, Rosa Escalè Grau, i tot el personal que m’atengué gràcies per la vostra professionalitat. He estat atesa pel millor equip.
També he tingut a prop els millors amics. Gràcies estimats. Deixar constància que la gent que em coneixia del Casal, volien fer-me obsequis i els voluntaris van direccionar el potencial per regalar-me un ordinador portàtil.
Gràcies estimats amics, sí, és cert quan treballem plegats: assolim resultats. 
A mitjans de juliol de 2009, despedim a Marta Vilanova Peralleda, la nostra Marta. És complicat assumir la mort de la joventut. Marta se'n va deixant tres fills petits, dos nois i una noia que han adoptat i,
aquesta primavera l'havien portat a casa.Adéu Marta, espero que ens veiem ben aviat.
La despedim al tanatori de Martorell. Hi vaig amb tacxi-amic, és la primera sortida que faig. Marta mai t'oblidarem.
Dimarts 9 de setembre de 2009.
Els qui que m’han obert camí i que estimo i m’estimem, tal vegada ara sé que els estimo i que m’estimen. Verge Bruna ajuda’m a saber veure els quí m’estimen avui, que sàpiga gaudir ara i aquí, del seu amor, com vaig saber gaudir del de la mare i el gaudeixo ara com aleshores.
"Tant de temps que ha passat,
dintre meu tanta nit...
Dalt del cel la ciutat on potser
Ella ha fugit, se'n va anar..."
dintre meu tanta nit...
Dalt del cel la ciutat on potser
Ella ha fugit, se'n va anar..."
El dolor torna a ser ben viu, en Joan Lomas Gonzalez, el nostre Joan, ens ha deixat a la matinada del 14 de setembre del 2009.
Descansa en la Llum Joan, no hi creies, però has lluitat sempre per viure el món en el que et va tocar néixer des d’un altre prespectiva, no has pogut fer-ho, la mediocritat que t’ha envoltat t’he vençut, aparentment. Ara ets lliure, ara sí podràs assolir el teu somni.
tarda me’n vaig al cine, al Lauren’s de Fabra i Puig, i fan “Siempre a tu lado” HachikoDescansa en la Llum Joan, no hi creies, però has lluitat sempre per viure el món en el que et va tocar néixer des d’un altre prespectiva, no has pogut fer-ho, la mediocritat que t’ha envoltat t’he vençut, aparentment. Ara ets lliure, ara sí podràs assolir el teu somni.
Dimarts 24 de novembre de 2009
Interprets, entre d’altres, Richard Gere i Hachiko, el gos. Pel moment que estic vivint, és una molt bona pel·licula, Com sempre Richard Gere…
Un bon aniversari Matilde, he que sí... T'estimo mare. 
Juny 2010 Dimecres 2 de juny. em telefonen de la residencia del carrer Carbonell, on s’està Joana Pro, per dir-me que Joana ens ha deixat per tornar a l’Origen. Ens va deixar ahir al vespre. Anem a la residencia amb Neus, perquè quan m’han telefonat de la residència estavem fent un tomb juntes, Neus encara està de baixa. Gràcies a les treballadores de la residencia que m’han telefonat, m’he pogut despedir de l’estimada amiga que és i será Joana Pro. Joana que mitjançant l’Amor que ens regales el Crist t’aculli en el seu sí, i també ens aculli a tots aquells a qui estimes i t’estimem.
Juny 2010 Dimecres 2 de juny. em telefonen de la residencia del carrer Carbonell, on s’està Joana Pro, per dir-me que Joana ens ha deixat per tornar a l’Origen. Ens va deixar ahir al vespre. Anem a la residencia amb Neus, perquè quan m’han telefonat de la residència estavem fent un tomb juntes, Neus encara està de baixa. Gràcies a les treballadores de la residencia que m’han telefonat, m’he pogut despedir de l’estimada amiga que és i será Joana Pro. Joana que mitjançant l’Amor que ens regales el Crist t’aculli en el seu sí, i també ens aculli a tots aquells a qui estimes i t’estimem.
Novembre 2010
Dimarts 2 de novembre, telefona Assumpta per dir que ja els han avisat, Els donen una una nena de 15 mesos, Dària, l’han d’anar a coneixer a primers de desembre.
Dissabte 5 de maig de 2012
Monestir de Santa Ma de Valldonzella, a tocar el “Cosmo Caixa” Seminari Aurora i presentación del llibre “el aprendiz impecable” de Rosa Ma Winn. Si, aquesta vegada he acompanyat a Marina Acarreta. Tot arriba temps era temps que ella va trobar-se amb la seva guía espiritual, era la tardor de 1995.
Dilluns 31 de desembre de 2012 L’any però se’n va endunt-se’n el doctor Moises Broggi i Vallès. Un gran metge i humanista. Cristià de cor i de fets. Se’n va a trobar-se amb els millors de la seva generació. Ha estat un exemple de servei, honestedat i respecte per la diversitat i per la natura.Descansi en Pau qui en vida ha dut la Pau allà on era. 
Dijous 4 d'abril de 2013, camí de la clínica del Pilar a conèixer en Lluc Ruiz Casas.
Dilluns 31 de desembre de 2012 L’any però se’n va endunt-se’n el doctor Moises Broggi i Vallès. Un gran metge i humanista. Cristià de cor i de fets. Se’n va a trobar-se amb els millors de la seva generació. Ha estat un exemple de servei, honestedat i respecte per la diversitat i per la natura.
Quan arribo a la clínica del Pilar, al passadís on hi ha l’habitacio on están Gemma i Lluc, els primers que trobo són els iaios del petit.
Bé aquí tenim el que n’ha quedat d’aquell entrenyable moment.
Mare, pare us el regalo, és el vostre moment de pau i joia.
Diumenge 14 d'octubre de 2013, prop de la una. Hospital Clínic en Joan Escarré Ribo ens ha deixat per a tornar a la casa dels Pares Eterns. M'has regalat Joan abans de marxar la consciència que fa dos mil anys, també vam participar en el projecte de l'Humanitat Búdica-Cristica, gràcies per mostrar-me la nostra suma en l'Esperti. Gràcies, gràcies, gràcies.
La teva esposa, em sembla que l'encara des de la por negada. Encara no pot acceptar l'extensió de l'Amor que li has regalat, perquè ella no es creu capaç d'estimar com és estimada.
Fins a la Llum Eterna Joan. 
Dimecres 10 de desembre de 2014
aquest matí, m'assebentava que Eugeni Fonoll Comas, ha tornat a l'Origen Etern, Se'n va anar el dimarts a les 18:15 hora que va assenyalar el metge forense.
A reveure estimat germà: trobaré a faltar el teu somriure, la teva serena bondat, la teva freqüent companyia mentre la salut t'ho permeté.
Dimecres a la tarda amb Ma Teresa Segarra anem a Ca l'Escribà a fer una copa de cava per despedir a Eugeni.
S'hi suma la senyora Jos d'Escribà.
Avui matiex, dia 10 es compleixen 10 anys que vam despedir el senyor Antonio Escribà Serra. Havia nascut el 3 de setembre de 1930 i tornar a la Vida el 6 de setembre de 2004.
Eugeni per a nosaltres sempre seràs l'amic que sempre tenia temps per venir-nos a saludar. No perquè estiguessis jubilat, perquè quan treballaves també ens venies a saludar, obsequiant-nos amb petites coses que tú entenies ens podien fer sentir recordades. Gràcies Eugeni. Preguem per a tú, per la teva família, com per la nostra. Amén
A reveure estimat germà: trobaré a faltar el teu somriure, la teva serena bondat, la teva freqüent companyia mentre la salut t'ho permeté.
Dimecres a la tarda amb Ma Teresa Segarra anem a Ca l'Escribà a fer una copa de cava per despedir a Eugeni.
Avui matiex, dia 10 es compleixen 10 anys que vam despedir el senyor Antonio Escribà Serra. Havia nascut el 3 de setembre de 1930 i tornar a la Vida el 6 de setembre de 2004.
Eugeni per a nosaltres sempre seràs l'amic que sempre tenia temps per venir-nos a saludar. No perquè estiguessis jubilat, perquè quan treballaves també ens venies a saludar, obsequiant-nos amb petites coses que tú entenies ens podien fer sentir recordades. Gràcies Eugeni. Preguem per a tú, per la teva família, com per la nostra. Amén
Ni que ara hem estat a l'Escribà, la fotografia és de l'abril de 2011. 
Dijous 30 d'octubre de 2014
Dijous 30 d'octubre de 2014
tarda: torno a la Casa del Tibet. Puc trobar-me amb Whanchen, m'explica que Enric Aynó va deixar el vehicle l'estiu del passat 2013. Va poder estat el seu costat, de fet va morir donant-li la mà. Gràcies a la Vida. Enric va voler que les seves cendres es repartissin, una última part, que en Whanchen conserva ha d'anar el Tibet. Descansa en Pau Enric.
Que Chenrezi t'acolli en el seu Infinit Amor.
Que Chenrezi t'acolli en el seu Infinit Amor.
Enric Aynó fa fer viable la Casa del Tibet a Barcelona, va ser com un pare per en Whanchen i li va obrir el camí en una societat burgesa de nous rics. Enric tenia serenor i temple, era un budista de cor, perquè ere un home bo per naturalesa. Gràcies Enric pel servei que ens has regalat, per una feina molt ben feta, pel teu temps i la teva mirada neta, sense terenyines, gràcies, gràcies, gràcies
Mor al zoo de Barcelona un dels dofins més vells en captivitat a Europa. Notícia del 01.2011
Barcelona (ACN).- Un dels dofins més vells en captivitat a Europa, d'uns 46 anys d'edat, va morir el passat 23 de gener al zoo de Barcelona, on va arribar el 27 d'octubre de 1970, procedent del Miami Sea Aquarium.
setmana santa quieta i callada, llegint el Curs de Miracles i el seu Anex.
El dilluns de Pasqua Ma Teresa Segarra ve a dinar a casa i em torna la memòria del llibre de Louis Hay.
Em va retornar la vivència dels mantres positius i de la clara consciència que tot el que pàssa a la nostra vida ho hem creat amb el nostre pensament, conscient o inconscient degut al dolor i la por.
Diumenge dia 3 d'abril de 2016. Voldria saber expressar l'efecte i les vivències que hem compartit amb ell i la seva família, Marta, la seva actual esposa, el fill d'abdós, Ignasi, que va nèixer cap a l'any, 1992 o 1993, amb el doctor José Juan Iglesias al seu ajudant, actualment al capdavant de la clínica. Tanta vida compartida.
Gràcies Enric, sé que com a metge i traumalòleg m'has donar el millor que em podies donar. Gràcies per la teva professionalitat i per la teva/vostra amistat.
Descansa en la Pau Eterna, tant de bo. la poguis reconeixer i Ser-hi.Déu, però sí que s'hi pot manifestar.
M'ha dut mil·lenis poder integrar això que pels savis que viuen en la no-dualitat, és tan senzill. Senzill i allieberador. Gràcies a la Vida per aquest moment de goig i pau, gràcies a l'Amor Incondicionat que mai ha renunciat al Seu Fill. Gràcies.
Pare he d'exposar que els meus germans Rosa i Joaquim, dos dels teus fills en aquesta vida han traspassat. Rosa el gener de 2015 i Joaquim la matinada del 13 al 14 de juny de 2017. En el comiat de Joaquim vaig poder estar al seu costat les tres últimes nits que va respirar. Va traspassar a l'Hospital del Mar. L'habitació tenia un gran finestra sobre la mar i al llit on Joaquim expirar hi era al costat. Mar i Cel, Joaquim ha tornat a l'origen precedit per Rosa i sé pare que la teva ànima els ha vetllat i els vetlla fins que despertin al Goig de l'Amor que Som.
També en Cinto Casas Fabregat ha tornat a l'Origen de l'Amor que Som. Ha trapassat el 8 de març de 2018, me'n vaig assebentar pel Facebook. Adéu Cinto gracies per respondre al meu correu, ara fa dos anys, ens hem perdonat i hem perdonat la situació que ens va presentar la vida. Com jo mateixa, no has tingut fills, si una esposa que t'enyora i sembla que viu una fonda solitud. No ens coneixem, per tant, sembleria que no ens podem consolar mútuament, el Pare Etern ens abraça a les dues i en fa Una. Gràcies, gràcies, gràcies.
El meu sant el dia de la "Patrona" ja quede enrera, m'ha regalt però, l'empenta d'anar al teatre Tivoli a veure el Musical "JesuCristo Superestar". El protagonista és en Ted Neely, el qui va fer la pel·licula l'any 1975, estrena a Espanya. Vaig teneri entrada pel diumenge 29 al vespre, última representació a Barcelona. Aqui en deixo al video de promoció. Gràcies per poder ser-hi. Gràcies.
Viure mirant per la finestra. Desperta Monts!
Dijous 6 de desembre de 2018.
El dimecres 15 de maig 2019 he trobat a internet la notició del traspàs d'Olga Espinàs Lujan a 64 anys d'edat. Va traspassar el 7 de febrer d'enguany a reveure Olga i gràcies per tota la senzillesa i vida que ens has regalat, Gràcies. El llibre "Estimada Olga" es va ediatar cap el 1986, feia poc que jo havia començat al llarg camí que m'ha dut a rodar. La tendresa de la comunicació d'Olga i el seu pare, m'ens van acompanyar a la mare i a mi en el camí que havíem començat d'operacions i immobilitats. Per a mi va ser dur, però també per a la mare que ho vivia i només podia fer que impulsar-me a acceptar-ho creativament. Estava perdent l'habilitat de caminar, però havia de desenvolupar l'habilitat de viure-ho sense fer-ne un drama. Gràcies mare, gràcies Olga, gràcies Espinàs. 
Avui amb Rosa Balague Morera hem visitat la Casa Vicens, al barri de Gràcia, carrer de les Carolines 18-24, Antoni Gaudí en començar la construcció l'any 1883 i l'enllestí el 1888.
Qué puc dir de la relación amb Rosa Balague, tal vegada que m'hagués agradat caminar amb les seves sabates? No ho sé.
Tinc el sentiment que he viscut aquesta possibilitat de vida mirant des la finestra. La finestra petita que sortia al terrat del carrer de les Guilleries, quan era una nena. 
Des de la finestra del carrer de Provença, si la que donava al pati i des d'on mirava passar a la senyora Carmen amb els coves de roba al braç cap al safereig. Des de la finestra de l'Hospital de Sant Rafel quan a la nit contemplava les llums de les finestres de les cases que s'estenien sobre al pla i es dispersaven pels turons que es veien. des de la finestra d'on esperava el diagnòstic dels metges i el miracle d'Amor que Déu podia fer... i feia.
Des de la finestra del carrer de Provença, si la que donava al pati i des d'on mirava passar a la senyora Carmen amb els coves de roba al braç cap al safereig. Des de la finestra de l'Hospital de Sant Rafel quan a la nit contemplava les llums de les finestres de les cases que s'estenien sobre al pla i es dispersaven pels turons que es veien. des de la finestra d'on esperava el diagnòstic dels metges i el miracle d'Amor que Déu podia fer... i feia.
Però estàvem preparats per acceptar-lo, per rebre'l? Pel que hem viscut sembla que no. Estàvem dedicats a viure el drama en el que creiem i, haviem creat.
El sofriment, el drama és un pensament que nega Déu, que nega la identitat Espiritual Eterna del Ser. Per acceptar-nos com a Fill de Déu, com a Àngel's Eterns missatgers de l'Amor Creador de Déu cal tornar a néixer de l'Esperit d'Amor que Som en l'Amor.
A la cinc de la tarda arribava, rodant, a casa. Pare/Mare Eterns: gràcies pel dia d'avui, gràcies.
El sofriment, el drama és un pensament que nega Déu, que nega la identitat Espiritual Eterna del Ser. Per acceptar-nos com a Fill de Déu, com a Àngel's Eterns missatgers de l'Amor Creador de Déu cal tornar a néixer de l'Esperit d'Amor que Som en l'Amor.
Ara són gairebé les nou del vespre.
Ja deixo l'edició per posar-me a veure un parell d'episodis de la sèrie "Autopista al cielo". Una sèries americana emesa els anys 1984-1989. interpretada per Michael Landon i Victor French. Però això és un altre història, demà serà un altre dia!
Els àngels entran a casa per invitar-me a viure. Sempre he viscut mirant per la finestra ara, des de fa uns anys des del balcó de Trinxant, els àngels em suggereixen que sorti de la bonbolla i visquí però cóm es fa això de viure!
Dijous 25 de gener del 2021. Glòria se'n va a Girona i jo em quedo a gaudir de les dues últimes nits a Trinxant, El dijous 25 l'última etapa del comiat. Glòria carrega el que a mi em sembla que em cal per marxar i se'n va a la Casa Asil, allà m'esperarà. Jo marxo rodant acompanyada per Isabel Dominguez, que per cert està passant un moment difícil perquè el seu germà està molt greu a l'hospital de Reus. Ültima i primera fotografia feta dins l'ascensor, ell m'ha permès viure vint-i-tres anys al nostre Trinxant. Me'n vaig en pau i serenor, acceptant que és el millor moment per a tancar el llibre d'una vida que, socialment parlant, no m'ha dut enlloc. Altre cosa és si parlem a nivell àlmic. Si aquesta vida m'ha regalat el fet d'obrir-me a la consciència de que no som un cos, som ànima. 
Sap quí és el dia en que estem, no camina perquè té por de caurei és un bocinet de pa sense sal. Gràcies per aquesta companya d'habitació a la que puc acompanyar en els seus silencis. Gràcies. Em costa una mica d'adaptar-me a la nova etapa. Però poc a poc ens anem coordinant amb les cuidadores i em donen espai per gestionar l'armari que és prou gran i em permet col·locar, àlbums i capsetes d'un temps que no tornarà.
Sap quí és el dia en que estem, no camina perquè té por de caurei és un bocinet de pa sense sal. Gràcies per aquesta companya d'habitació a la que puc acompanyar en els seus silencis. Gràcies. Em costa una mica d'adaptar-me a la nova etapa. Però poc a poc ens anem coordinant amb les cuidadores i em donen espai per gestionar l'armari que és prou gran i em permet col·locar, àlbums i capsetes d'un temps que no tornarà.
Dissabte 31 de juliol de 2021. Estic instal·lada de nou a casa. Tot funciona. Tinc el que aparentment és imprescindible, refrigerador, rentadora, tres plats, gots i cuberts, és a dir la casa dels tres enamorats. Sóc plena de goig i gratitud. Ara només cal que Isabel Dominguez Pastor obri els ulls volgui tornar a la seva experiencia dual i obri els ulls. Jo només puc oferir-li el meu silenci. La Vida en ella sap que li cal. Amén.
Adéu al mes de juliol. Per cert he rebut de la Casa Asil de Sant Andreu del Palomar el diposit i la part proporcional del mes de juliol que ja no he estat a la Casa. Gràcies, ells també m'han alliberat economicament. Gràcies! 
Dimarts 10 d'agost del 2021. Isabel Dominguez Pastor a travessat cap a la Llum Eterna on brilla en el Pensament d'Amor del Creador. Glorifica al Creador estimada germana que t'ha obert els braços en el Seu Si. Aquí et veiem el pis on vivies, recuperan-te de l'operació del pit. Tenies projectes, teniem projectes compartits, però també disponibilitat a complir la Voluntad del Creador. Ets a la Llum Eterna germana. Ara deixa'm que et doni gràcies per l'amor compartit. Per tota la confiança que m'has regalat. Per les hores de diàleg i pacient escolta. Gràcies Isabel, gràcies per Ser i per ser-hi. Gràcies. 
Ara per ara són companys entrenyables de camí, amb ells som " Camí, Veritat i Vida". Em direu que faig el camí amb éssers traspassats us respondre que: faig el camí amb l'Esperit d'Amor i Veritat que som i que, tant si estem encarnats com si estem en estat àlmic-esperit cerquem al germà per a fer el camí junts. Gràcies germans per voler acompanyar-me en el retorn a Casa. Gràcies!
Avui, dimarts 2 de novembre del 2021, un dia que, com Mike, he tornat enrere per evocar aquest mateix dia de fa quinze anys. Sí quinze anys que la mare va iniciar el procés per retornar a Casa. Aquest matí he anat a la perruqueria, per endreçar-me una mica, i després de dinar, tranquil·lament a casa amb en Mike, he enllestit la seva pàgina del nou blogg, dedicat a "Bonanza: un sueño posible".
Gràcies per aquest acompanyament, gràcies germans estimats. Gràcies el Pare/Mare Etern que vetlla constantment el despertar del Seu Fill, el nostre guia cap a Casa. Amén. Tanquem amb aquesta fotografia del fragment final de la pel·licula "Where Pigeons go to Die"
Magnífica i tendre. Una expressió honesta d'en MichaelLandon.
Ara per ara són companys entrenyables de camí, amb ells som " Camí, Veritat i Vida". Em direu que faig el camí amb éssers traspassats us respondre que: faig el camí amb l'Esperit d'Amor i Veritat que som i que, tant si estem encarnats com si estem en estat àlmic-esperit cerquem al germà per a fer el camí junts. Gràcies germans per voler acompanyar-me en el retorn a Casa. Gràcies!
Avui, dimarts 2 de novembre del 2021, un dia que, com Mike, he tornat enrere per evocar aquest mateix dia de fa quinze anys. Sí quinze anys que la mare va iniciar el procés per retornar a Casa. Aquest matí he anat a la perruqueria, per endreçar-me una mica, i després de dinar, tranquil·lament a casa amb en Mike, he enllestit la seva pàgina del nou blogg, dedicat a "Bonanza: un sueño posible".
Magnífica i tendre. Una expressió honesta d'en MichaelLandon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada