1956 - 1972 Pioners: septenis 1-3

"Emergent"  repetim video i és que es pot parlar més alt però no mès clar 
Obrim el portal amb la proposta que el Filòsof Rudolf Steiner fa des de les primeries de 1900: contemplar les situacions plantejades el que hom diu "la seva vida" per septenis. Aquí s'expressa el que nosaltres treballem per integrar-nos a la Vida Real. 

enllaç a Wiikipedia: R. Steniner

enllaç a Wikipedia en castellà 

25 de desembre de 2021. Sembla que tinc ben organitzats els enllaços entre rls blogger's, COR PERDONAT 
És un instant per a conectar el treball fet amb els septenis de Rudolf Steiner i COR PERDONAT No sé que ensortirà, però amb els guies que m'acompanyen segur que serà lluminós i ple d'esperaça. Sé que hi ha un canvi en aquest present. Ara cal obrir-se cada instant a la única Volunad Existent. L'Esperit Sant guia el camí! Sóc en la certesa que m'estimeu tinc plena confiança en Vos.

 

Els tres primers septenis són els que s'ocupen de desenvolupar un bon vehícle o cos físic.M'agradaria pare, poder explicar-te com hem anat fent camí. Ho faré per septenis, procurant no carregar gairé.Conto els septenis des que vos pare vau deixar el cos. enllaç a R. STEINER. SEPTENIOS 

2n septeni 6 d'abril de 1959 . jo tenia 7 anys

Quan vau deixar el físic jo tenia set anys anava pels vuit, ens acollia la pensió de la senyora Laura Mercader, que per cert morí el 16 de maig del mateix any que vosté papà, el 1959. Perquè jo als pares els parlava de vosté. Això sí, sempre els he dit el que em calia clarificar. Per l'aniversari de la mare d'aquell 1959. estranàvem casa, ben a prop de la família de la mare, al carrer Provença, 515, baixos. I en Rafel tornava a viure amb nosaltres.Rafel  s'ha tret el títol de delineant per correspondència, treballant de mècanic i estudiant les hores que era a casa i de nit. 

De mi us diré els primers anys va ser difícils, jo us sentia viu al nostre costat, però físicament no hi hereu. La ràdio va ser el meu suport emocional. Ràdio Barcelona, 11:30 del mati, programa "Simpatia", veu Ramon Calduch, aquesta veu em semblava la vostre pare i així ho he viscut molts anys. Ara sóc bona teixidora com la mare. M'ha ensenyat ben bé el seu ofici, primer jo rondinava, volia ser advocat, però després em vaig adonar que calia gaudir del que la vida et posa a l'abast. La ràdio em manté informada i aprenc a escriure llegint, la mare m'hi ajuda. L'escola se'm va escapar degut a una malaltia hepàtica que vaig desemvulupar la primavera de 1960. 

Així, adquirí cultura mitjançant els programes de ràdio. Teixin, escoltant la ràdio i amb  trobades familiars que són una mica tristes, he arribat als 14 anys. Els nostres veíns del costat de casa, paret per paret, la família Diez-Eguizabal, en Santos i Carmen seran al llarg d'aquests anys el caliu afectiu que ens manca. També la família ha reconectat a la mare amb les seves cosines, Maria i Rosita Font.

enllaç a de la radio a 

Tot plegat allunyat del que viuen les noies de la meva generació. El juny de 1963, Rafel ha complert l'expedient que es va obrir l'any 1959 per lliurar-lo del Servei Militar ho celebra regalant-nos una tarda de cinema amb família. La mare, ell, jo i Teresa, la seva nòvia anem al cinema Coliseum per gaudir de la pel·licula "Ben-Hur".

Huf, dies joiossos com aquests n'hi ha pocs, però hi són. L'estiu de 1964 Rafel i Teresa van a passar un dia a Montserrat, Rafel ens regala el mateix viatge a la mare i a mi, pel 4 de setembre de 1964. Va ser la retrobada amb Montserrat meva i de la mare, hi vam anar soles: el nostre futur prenia direcció. ¿Dios es Amor y Su Efecto es lucha? 

 

Passem del 2n al 3er septeni.

El 20 de febrer de 1966 Rafel s'ha casat amb Teresa, havien festejat 8 anys. No vam fer festa de casament l'economia de casa és molt limitada i no ho permet. Gràcies pare perquè sempre ens recordeu que el Pare Gran vetlla per nosaltres. 

3è septeni 6 d'abril de 1966  

L'octubre de 1966 vam comprar una màquina de teixir nostra. La Fabrica Tricomalla dels germans Jordi i Manel Gomez ens ho facilitava. L'haviem de pagar amb 18 mesos.El 29 de gener de 1967 va néixer la primera filla d'en Rafel i Teresa: Marta Casas Rovira. Els seus padrins el pare de Teresa, Antonio i la mamà.

La família de Sant Esteve Sesrovires. Adéu àvia Trinitat Estrada!

Dilluns 25 de març de 1968, acomiadem  l’avia Trinitat Estrada Arnaus. L’avia de Sant Esteve. Amb ella se’n va una generació que va saber obrir camí en la vida per a ells i pels seus fills. Jaume ens porta en el cotxe, hi anem amb Montserrat i Anita. Són vivències que deixen un grat record. Poder acomiadar a l'avia Trinitat al costat del meu germà, a prop dels fills, néts i besnéts de l'avia m'ha refet l'ànima. És com si una veu molt llunyana i estimada em digués: filla els teus pecats et són perdonats. Gràcies avia.

El 20 d'abril de 1968, Acabàvem de pagar la màquina. Sí pare, vostè també havia pensat a montar un taller de punt, dons ara el tenim, petit, però és nostre, a la màquina tricomalla galga10 l'acompanya una passap galga 5, sí papà: màquines de plàstic! També hem sumat a l'equip una enconadora i una owerlok, que juntament amb la màquina de cossir configuren el petit taller de teixits i semi muntage. Hep, la planxa és cosa de la mamà, amb la seva planxa senzilla, que li vam regalar amb en Rafel quan va fer els cinquanta anys, fa meravelles!!. No em falten il·lusions ni ganes de treballar, ni inquietuds polítiques de llibertat. Sóc la teva filla petita, pare, la més petita. 

L'octubre de 1970, va viure un greu accident de cotxe, el seu cotxe, si ja té cotxe propi.Va ser un accident laboral ja que estava treballant a l'obra de les Autopistes de Granollers que s'estaven fent. L'empresa "Autopistes del Mediterrani" el van ajudar en tot i per tot. 

Gràcies a la Voluntat Eterna d'Amor, l'accident no li ha deixat efectes secundaris limitans. 

Ell va sortint endavant amb la seva família en aquesta societat moderna d'ara. 

L'accident però mostrar que les velles ferides són mal tancades, quan es remou el passat l'infecció surt a fora. Entre els germans estem intentant que el pssat sigui això: passat.

Diumenge 26 de març de 1972. 

Avui us parlaré d'en Rafel, no és a la fotografia familiar del dia de la Palma. Ells arriben més tard a l'hora de dinar. Aquest any vindran. o combinen amb la visita als abuelos, com diu Marta.

Ara estem esperant un germanet a germaneta per la Marta. 

Gemma va néixer el 25 de juny de 1972. 

A la fotografia en veiem el bateig, la festa es celebra a casa de Rafel i Teresa, a l'Urbanització Comillas de Santa perpètua de la Moguda. Jaume i Anita amb Marta i Joan, el fill petit dels tiets Joan i Vicenta. 

El tiet Joan és el padrí de bateig de Gemma. 

Rafel segeuix treballant de delineant a les Autopistes del Mediterrani, una empresa de capital americà. 

El seu lloc de treball en aquesta empresa serà el portal que el permeterà crear el seu univers familiar. 

Explicar la relació amb Sant Esteve no és la intenció d'aquesta pàgina, però sí, adonar-me que tal vegada ells són els qui ens han connectat amb Montserrat. 

Aquests primers contactes amb la família de Sant Esteve i la Muntanya de Montserrat, la cova i la Mare de Déu. 

Les primeres visites a Montserrat, la del 1956 - 1964 i la del 1972, la nena que al pare va ofrenar a la Mare de Déu, vol transmetre'm la proximitat dels Eterns Pares, amb els petits pares. 

1968 la família de Sant Esteve 

enllaç a Oració

Dimarts 15 d'agost de 1972 

Montserrat fa 21 anys, s’assembla molt al seu pare, té moltes possibilitats, però, no ho té fàcil. Ella busca l’amor que vam viure al seu pare i jo, busca un home com ell, perquè jo he fet viure al seu pare en el nostre cor. Però trobarà el seu somni? I sí el troba, patirà com nosaltres? És una bona teixidora, però si ha d’esforçar, el matí no es vol despertar mai, és l’ùnic problema que em dóna, és un problema petit, però li fa força mal. 

Tanquem l'estiu amb aquesta fotografia de Marta a casa la seva iaia materna. a casa de Satur i Antonio.
Hem recuperat l'estabilitat econòmica i tenim prjectes de futur. És adir els té Montserrat i jo li dono tot el supor que li ca. Volem deixar enrere l'angúnia de no saber quan ens faran fora de casa per desdonament.  Anem mirant possibilitats i preus. La feina en va molt bé i ens triem setmanalment un bon sou. Som-hi Montserrat ara ens hi podem atrevir. Mentre et pugui fer costat ens en podem sortir. Endavant la Vida ens hi ajuda!

Dilluns 25 de desembre de 1972: Som a Nadal¡
Nadal a Sant Esteve, a casa de Gumersinda, s’hi reuneixen les dues famílies. El primer nadal sense en Sisset, Ens han volgut en el seu nadal, saben que nosaltres també hem perdut algú molt estimat! 
Hi ha un estol de mainada que fa goig. Recordo els temps de Festa Major, quan hi veniem amb els pares i els meus germans eren petits... 
Dimarts 26 de desembre de 1972, l'últim nadal viscut al carrer Provença. Tanquem tretze anys de veïnatge en aquest barri. Adéu amics i gràcies per tot el viscut!
Hem tingut notícícies de la família Diez, efectivament han anat a viure en un pis al costat de la seva filla Carmen al carrer d'Amilcar amb Cartellà.

Preparats per un canvi de pis, oberts a ula família de Sant Esteve, tenim les eines qeu ens calen i ganes de treballar-les. ¿Com encarar una vida nova amb el dolor de la mort dels qui estimem i sense saber del cert on són?

Tanquem el 3è septeni!  

Cerquem a Déu per camps sembrats!

enllaç a 1973 4t septeni