1973 - 1979 Pioners-septeni 4t

De 1973 al 1994

Del 4t al 7è septeni, és a dir dels 21 als 42 anys són dedicats el desenvolupament anímic. L'ànima dons demanarà l'atenció necessària per direccionar el cos o vehicle físic cap a la consciència de Ser.
Temps per l'aprenentatge, temps per madurar i aprendre a observar. Del 4t al 6è septeni desenvolupamen ànimic
4t sèpteni 6 d'abril de 1973 

El 14 de març d'enguany hem estrenat pis. Al carrer Guadina, 37, 3è 4a. El comprem en deu anys, hi hem portat les màquines i l'esperança és posada en la meva joventud i la força de la mare que és al meu costat com sempre. 
Amb la mare treballàvem a casa jo a la màquina de teixir, la mare a l'Owerlok, l'esperança empeny cap endavant!
Per entrar en le detall d'aquest septeni cal entrar a l'enllaç de COR PERDONAT

Les fàbriques de teixit estant desapareixent degut a una greu crisi econòmica, i és que el sistema franquista ha ofegat l'economia al mantenir-se tancat a Europa. En cercar una feina per poder fer front a les lletres del pis, mitjançant una amiga de casa he pogut entrar de dependenta a l'Escribà, és una bona empresa. No guanyo el que guanyava a casa teixint, però estic a la seguretat social, i puc fer hores que paguen mitjanament bé.

 

Anant a entregar una comanda al carrer Urgell, he conegut un guardia urbano que em fa l'aleta.
En Cinto Casas Fabregat, El primer dia que vam sorit junts és el 14 de març de 1975, dia de Santa Matilde. Pare m'estic enamorant i em festejen per primera vegada. Anàvem depressa, ens voliem casar per la tardor. Ho teniem clar les nostres ànimes s'havien reconegut i erem l'un per l'altre.

Pel juliol de 1975 ja estàvem separats. Socialment la nostra relació no era útil. Segons els pares d'en Cinto jo no era la noia que a ell li calia. La trencada amb en Cinto em va comportar un enfonsament total. Vaig passar per una depressió més o menys encoberta.

Aquesta rosa de Sant Jordi m'ha l'ha regalat ell. 

"Sant Jordi té una rosa mig declossa,
pintada de vermell i de neguit,
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta dins del pit,
la rosa li ha contat guadis i penes,
i ell l'estima fins quí sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per planta cara a tots els dracs del món."

Poema de Josep Ma de Segarra.

Pare&Mare Etern perquè voleu que visqui sense amor? 

No sé si l'imatge és del 1966 o 1967, és en Cinto amb la seva família el dia de la comunió de la seva germana Lourdes. Per a uns pocs mesos van ser la meva possible família, no va ser així. Déu ens beneix entot moment.
Fins a quin punt quan et sembla que la vida s'enfonsa podem dir que passem una depressió o senzillament t'adones que estàs sol/sola per avançar en la vida. Sola no, em la mare però la mare també viu un profund sentiment de soletat. 
Temps era temps.
Pare, quan m'enamoro perdo al nord, entrego tot el poder a la possible parella i aleshores desconecto de la meva ànima. Desprès recuperar-me: vosté ho sap ben bé, em costa molt. 

El 8 d'agost de 1975, entràvem a viure i treballar, en una porteria del passatge Jospe Llovera, nú 13. Planta baixa, la porteria i la vivenda són en un mateix espai. 

Segueixo treballant de dependenta a la pastisseria Escribà. 

La mateixa tardor de 1975, els tiets Jaume i Anita, els qui viuen amb l'àvia, també canvien de vivenda. Deixant la botiga de Castillejos, 231, per anar a viure en un atic,del nú 210 -210 del carrer de Cartagena. La famíia ha fet canvis. 

El decembre de 1975 deixo deixo la pastisseria per començar a preparar-me per treure'm el Certificat Escolar, dins del "Servei Social" obligatori aleshores. VComenço al gener de 1977. Vaig a una "escuela del Movimiento Femenino" al carrer de les Escoles Pies, 121. 

Amb el 1976 va començar una nova etapà en el nostre camí. La porteria ens  fa la vida una mica impersonal. La porta de casa sempre oberta de dilluns a les vuit del matí, de fet a quarts de set ja estem fregant i escombrant la vorera, fins a les deu de la nit i aquest horari de diluums a diumenge a les 22 h..Catorze hores de servei diari amb la porta oberta ens porta a un món antic i sotmés. 

Dimatrs 22 de juny de 1976. Examens he aprobat el Certificat escolar. Ara cal mirar cap a les matrícules d'octubre. L'escola em recomanen continuar a fer el "Graduat Escolar" Faig la pre matrícula. 

Deixem la revetlla de Sant Joan a bando i directament passem el dia de Sant Joan amb l'àvia i els tiets.

La ràdio també queda una mica muda,els veins ón el primer. El servei de portería és això, un servei on sempre has d'estar apunt per respondre la demanda dels veins, per natejar l'entrada i la vorera... i mil petites coese més. 

Els envelats de Gràica canvien d'artistes. També queden enrere. re.

Aquest estiu ha passat uns dies a casa Pepita Julià, la senyora de la pensió del c/Sant Joaquim, on haviem viscut. La seva filla Núria es ingressada en una residència al Ripolles, li han fet entrar uns veins amics d'elles. Pepita s'ha trancat el braç i és a casa fins que la vinguin a buscar per ingressar també a la residència amb la seva filla. Al pis del carrer Sant Joaquim, 5 pl, tindrà nous llogaters.

 

Nadal 1976 a la porteria. Aquest nadal tornem a Sant Esteve, ara a casa de Trinitat i Pepito. Els llaços d'afecte i unió quan més ens relacionem més ens uneixen. Ens estimem. Trinitat troba en mi l'amor incondicionat que no han pogut obrir amb Gumersinda, la seva mare, jo en ella, aquella filla, la meva Maria. També donar les gràcies els veins que ens han permés tancar tot el dia!. Joiós 1977

 

Ja saps, pare que el 8 d'abril de 1977 el germà de la mare, el tiet Joan es va alliberar del físic per retornar a la Llum d'Origen. Aquesta situació ha fer més dures les relacions familiar, que ja són de per si, prou escadusseres. 
Estic estudiant per treure'm al Certificat Escolar i he continuat un anys més per treure'm el Graduat Escolar.a les tardes quan sorto de treballar. Pare què és Déu? Perquè la vida sembla tan allunyada de l'amor? Què ens passa als humans?  

Fotografia: els tiets Joan i Vicenta amb Glòria i Melcior. Març 1977. 

Dijous onze de setembre de 1977, hi érem i som, planen aires de democràcia...
El nostre petit país està inquiet, la joventut fa corre aires de democràcia i europeisme. Volen ser a Europa, diuen, com si no hi fossim. 
Ai, Alfons tot plegat prefereixo més no entendre-hi res. Saps?, Montserrat ha enllestit dos anys d'ensenyament bàsic. Són aquests que ha fet en l'escola del " Movimiento Femenino"  L'ensenyament primari per adultes que va establir el govern de Franco l'any 1937. Cal dir que és gratuït, i la nostra Montserrat va aprofitar l'obligatorietat de fer el Servei Social per iniciar-se a l'estudi, ara sap llegir i escriure. Aquest curs 1976-1977 el vol dedicar a vendre fruita i verdura. 

Estudio dos vespres per setmana fa català a l'Institut del CIC i un altre vespre aprèn a ballar sardanes. És feliç i ja de veure-la a ella, també. 

Dilluns dia 10 de juliol de 1978: de nou vesteixo la bata de ca l'Escribà. Em sento joiosa, plena, jove i esperançada. En Ramon Panedès ja no hi treballa, ha obert la seva pròpia pastisseria, al carrer d'Escudelelrs. Ell compleix el seu somni, jo començo al meu. Endavant Monts l'escola de la vida et crida.  

Dilluns onze de setembre de 1978: “la diada”

L’any passat a les 7 de matí érem al peu del monument d’en Rafel Casanovas. Sabiem que el volien tornar a instal·lar. Catalunya aixeca el front.

Hi anàvem en homenatge al Vell Conseller en Cap i també al nostre Alfons, les dues, tant Montserrat com jo, estem vivin aquest anys, al marge de lo personal, com viuria avui l’Alfons al moment polític, en una transició descafeinada, perquè es vol anar endavant sense fer reconeixement i homenatge als qui va donar la vida per obrir portes de consciència i conseqüentment de llibertat. Només en el compromís per desvetllar la consciència hi ha la total llibertat de Ser.

Enguany també hi som, hi deixem el diari. Hi ha molta gent, moltes reclamacions, anem a esmurçar a la granja catalana mentre veiem com s’omple de gent i banderes. Amunt Catalunya, terra estimada, que Déu et Beneïxi. Volem un poble lliure, un poble de Déu.

Montserrat avui treballa de tarda. Té una nova companya a l’Escribà Ma Teresa Segarra Fabregat una clienta que s’ha quedat sense la seva feina habitual, Montserrat li ha presentat a Herminia i, sobre rodes. Ma Teresa ja és “escribana”. Monts a la nit, surt de treballar a les nou, l’espero a la Gran via i “xino-xano” anem al Fossar de les Moreres, hi arribem gairebé a les deu de la nit. pors. 

Dimarts 23 de gener de 1979, 

la nostra  Montserrat ingressa a l’Hospital de  Sant Rafel,  la porten els doctors: Vicenç Cambra Bonastre, cap de  medicina interna, i Ramon Viladot Pericè, traumatòleg.  
Tres llargues setmanes d'anàlisis, probes i inter consultes d'especialistes. Tres llargues setmanes de dubtes de pors de ràbia de impotència. 

Tres llargues setmanes de pregàries, de penediments, de culpabilitats. Per fi van proposar data pel quiròfan. 

L’operen el 16 de febrer de 1979

torna a casa el 8 de març, amb un greu  problema de calcificació renal, i un diagnòstic de “necrosis asèptica  d’abdos caps de femur”. La litiasis renal la patirà mesos i  l’obligarà a ingressar  sovint.

Les families Margarit i Rossell, de Sant Esteve Sesrovires, sempre  són al nostre costat. Trinitat Rossell m’acompanya mentre Montserrat és a quiròfan, un  quiròfan que durarà llargues hores... 

Gràcies estimats. El meu germà Jaume no sap on posar-se, tots ens sentim impotens davant l'inevitable. 

Donar les gràcies els veïns de casa per totes les facilitats i companyia que ens han fet i ens continuen donant. 

El nou de setembre de 1979, l'àvia Matilde ens deixava per reunir-se amb la Llum dels seus Origens. La vam acomiadar el dia 11 de setembre. Una reunió difícil, perquè l'avia va ser enterrada al mateix nixol que el tiet Joan. Aquesta situació familiar, com gairebé sempre va obrir ferides mal tancades.

Els Nadals de 1979 van posar una mica de tendresa en els dols. El dia de Sant Esteve l'aàt familiar es feia a casa. Amb la mare ens agradava preparar la trobada. Aqulla any vam tenir sort i vaig aconseguir passar uns dies sense còlics renals. L'any 1980 però es va preentar amb un bon seguit d'ingressos a Sant Rafel i a Valle Hebrón. 

Tanquem el 4t septeni!

I, ara contemplem el que el la proposta del Filòsof Rudolf Steiner ens va oferir a les primeries del 1900: observar les situacions plantejades el que hom diu "la seva vida" per septenis. Aquí s'expressa el que nosaltres treballem per integrar-nos a la Vida Real. 

enllaç a R.STENINER.SEPTENIOS  

¿Dios es Amor y la vida del humano un infierno?: hemos olvidado algo. 

 

Déu només És Amor. Quin paper fa la mort que trenca totes les possibilitats de gaudir del goig de viure i ser?

enlla a 1980 5è septeni