Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris c) 1980 Sept5. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris c) 1980 Sept5. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de setembre del 2023

1980 - 1986 Pioners- 5è septeni

De 1973 al 1994

Del 4t al 7è septeni, és a dir dels 21 als 42 anys són dedicats el desenvolupament anímic. L'ànima dons demanarà l'atenció necessària per direccionar el cos o vehicle físic cap a la consciència de Ser.

Temps per l'aprenentatge, temps per madurar i aprendre a observar.Del 4t al 6è septeni desenvolupamen ànimic 

Som a la dècada dels feliços 80! 6 d'abril de 1980 5è septeni

Primavera de 1980. enllaç a COR PERDONAT
Les nostres passejades han tornat a començar... cerquem de retrobar la nostra normalitat. Ha Montserrat a l'Escribà li gestionen la llarga malaltia, encara no tenim la resolució però sembla que li donaran. A mi m'estan gestionant la pensió de la bellesa el "SOVI", tampoc està concedit encara. seguim en espera.
La salut de Montserrat es veu afectada per la "litiasi renal" que li va quedar de record de l'operació. El doctor Edmundo Tremps Velazquez s'implica l'hi ha passat l'històrial a la Residència de la Vall d'Hebron, te cita per a ingressar a mitjans de juliol, diuen que seran uns deu dies. 
Dimarts 12 de març de 2019, des de la perspectiva d'avui, aquella primavera de 1980, tenia moltes possibilitats, però jo no les veia. Potser tampoc n¡hi havia tantes. Què podia fer amb la meva jove vida? el repte per a mi sempre va ser estudiar.
Tenia capacitat tots els professors i professores que he tingut m'han assenyalat. En aquells moments em podia decir per fer l'accés a l'Universitat per "lletres" i emprendre el somni del meu pare "Montserrat serà advocat2" o el meu propi somni "infermeria" Ara bé aquest camí requeria molt d'esforç, una forta i disciplinada voluntat que no he desenvolupat. Deixem'ho. 
Sempre he cregut en la teva capacitat Montserrat, però alhora, també he sabut que alhora de posar-hi colzes, et sortia una mena de cansament o rebel·lia que et feia renunciar: no és per aquí mare, em deies, no és per llibres que assolirem la llibertat del cor. Vaig poder comprendre que assumies la mateixa lluita que sempre va tenir el teu pare.
Hi veies més enllà, volies anar més enllà, volies l'amor sense límits, sense pors. Volies, com ell, la Vida en tota la seva esplendor, la relació amb la màxima honestedat. I, estaves dotada amb l'eina imprescindible: sabies comunicar els teus sentiments amb tota claredat.  Fotografia dinar familiar a Vallromanes: celebrem que la mare és pensionista: cobra el SOVI! 
 
S’ha tret el carnet de conduir. 1981 
Des del gener que Monts anava a una acadèmia del carrer d'Aribau a prop de casa per aprendre a conduir. El seu monitor el senyor Arrua, no ho té gaire clar i es que a la noia conduir no li agrada, encara menys des que en Narcís mori atropellat.
En Jaume li ha conseguit un 600. Jaume té por d’un accident, crec que ella és prudent però a veure si s’en sortirà o no. Enguany a Montserrat hi hem pujat amb "600". Cal recordar el suport que en Jaume Rossell de Sant Esteve li ha donat, posant-se al seu costat per ajudar-la a conduir. 
 
enllaç a COR PERDONAT
Pasqua de Llum a Sant Ildefons, Madrazo, 92

L’onze d’abril 1982, Nit de Pasqua a la parròquia de Sant Ildefons, del barri, han bateixat a la nostra Montserrat, per la seva voluntat, de serví al Crist. La celebració la feien mossén Joan Alemany i mossén Lluís Saumell. La germana Júlia Tejerina n’és la padrina i el meu germà Jaume, el padrí. Jaume estava emocionat per la bella ceremònia que s’ha fet i jo també. Ens hem preparat llargament per aquesta nit.

Passat Pasqua anem a visitar a la seva amiga Carme a la clínica del Carme de Vilafranca, ja no la trobem, Carme ha estat enduta al Cel. Descansa en Pau amiga. 
Montserrat obté el títol d’auxiliar clínica Juliol de 1982. Sor Matilde, una companya del curs d’auxiliar, que viu a Manresa, l’ha obsequiat amb la imatge de Jesús Misericordiós.
La imatge és portadora d’un novena, on es prega per que la seva presència a la llar, faciliti la bona  convivència i  la pau. A l'hora del traspàs ens acompanya des del seu Cor Misericordiós. 
Montserrat ja és auxiliar clínica, no podrà traballar de la seva vocació, el seu històrial clínic fa que en presentar les solicituds li deneguin l'entrada.
Endavant filla, trobaràs la 
manera d'expresar l'amor i voluntad de servei que portes dins el cor. "Ho trobaràs"  Montserrat sempre té la rialla els llavis, però la seva mirada és trista, sembla tenir una pena molt fonda que no pot treure. Tal vegada la manca de parella, tal vegada unes cames que li han retallat la llibertat, tal vegada un sentiment de culpa fonda que no sabem d'on li ve, tal vegada un anhel de servir al Crist que no sap com dur a terme?.  
 

Maig 1983 dimecres dia 4
després d’aconseguir el divorci de la seva primera esposa, Jaume i Anita es casen pel civil. Aquell dia hi érem gairebé tota la família, no tots però...
Va ser un gran dia, felicitats fills i gràcies per tot el que compartim.
A l'entorn del casament de Jaume i Anita s'hi ha reunit gairebé tota la família i dic gairebé, perquè la meva cunyada Vicenta no hi era i ens en vam sentir. Una celebració com aquesta és per tancar ferides definitivament, però sembla que les famílies humanes del 1980, a la ciutat "nostrada" de Barcelona no estem per tancar ferides, ni ens plantejem que tal vegada perdonar a l'altre cal ja que alhora els nostres "pecats" queden perdonats.
El grup que els acompanyem anem a dinar a la Barceloneta, en el restaurant «El Mar y  Playa», amb concert de Tuna inclós.
A la dreta de la imatge hi veiem a Joan Escofet Rubio, al seu costat Laieta, la seva esposa. En Joan Escofet és germà de llet de la mama, l'àvia Matilde l'alletava ja que la seva mare no podia degut a una malatia passatgera.
L’hivern torna a preparar una operació per a Montserrat, l’esquena li fa molt mal, el doctor Viladot diagnostica que la columana vertebral de Montserrat s’està desviant excesivament, cal operar la cadera dreta i redreçar l’eix vertebral...
Ens en sortirem, amb esperança i confiança i paciència, això sí, molta paciència...
Els nadals es fan presents com cada any! Bones Festes de Nadal
Adéu al 1983 t’acolli. 
 
Divendres 27 de gener de 1984 operen a Montserrat de la cadera dreta, l’opera a la clínica Tres Torres, l'equip del doctor Ramon Viladot Pericè, pateix un accident de quiròfan i presenta una paràlisi total del nervi ciàtic a la cama operada. Li donen l'alta al cap d'uns quinze dies, el doctor Viladot creu que Montserrat  pateix una depressió. La envia a casa i al cap de deu dies ha de començar la recuperació a la mateixa clínica Tres Torres.
Una vegada som a casa, Montserrat no es troba bé, té vomits regulars i avisem al doctor de capçalera. El doctor Coma li demana una analítica que li fa fer a domicili, i gràcies a l'analítica sabem que té una hepatitis vírica en tercer grau.
Comença un llarg periode de repòs. A primers de maig podem començar la recuperació de la cama, però el nervi n i el sistema muscular no responen. Ha perdut la cama dreta. El doctor Santos Palazzi, pare la visita a l'Hospital dels Sagrat Cor, li dóna la cama per perduda, però tot i així li demana recuperació per ajudar-la a dinamitzar la situació que viu. 


Li demana un tipus de sabata especial que porta incorporat un tutor que es subjecte sota el genoll. Aquesta sabata alça el peu al fer el pas. Així comença a caminar. 

Gràcies pel suport dels veïns de l'escala i del barri, la família de Sant Esteve, de Jaume i Anita, dels antics companys de feina de Montserrat, dels feligresos de la parròquia de Sant Ildefons. Del dolor callat i sorrut d'en Rafel. 
1984 enllaç a COR PERDONAT
Som al 1985
Reis 1985 menjador de Jaume i Anita, Amb Rafel, Tere i les nenes. Gràcies. 

No em demaneu com estem vivint aquest 1985.Només sé que Montserrat  porta un tutor a la cama dreta camina coixa i molt a poc a poc. Els dies passen com poden.  
Malgrat tot, la primera quinzena d'agost anem a Montserrat. 

Júlia, el seu marit, Anna i Jaume la parella d'Anna.
Novembre de 1985, Anna Blasco, la filla de
Júlia, que està fent-se un tractament el genoll de fisioteràpia, de pagament particular, insisteix perquè Montserrat visiti al terapeuta que la tracta a ella. 
El terapèuta Didac Muñoz, creu que Montserrat pot millorar amb el seu tractament, i Anna i Júlia es comprometen a abonar-lo, ja que la nostra economia no hi pot fer front, prou feina hem tingut per assumir la pròtesi que li ha posat el doctor Viladot, i que no li ha donat resultat. 
Montserrat comença la teràpia amb en Didac Muñoz, i les seves actituds és modifiquen, età enfada, irritable i culpa a tothom pel que li ha tocar viure, a mi també.
Nadals 1985  Montserrat no està disposada a gestionar les seves emocions i es mostra agressiva amb tothom. 
La relació amb Anna i Jaume no l'ajuda. 
 
El dilluns 18 d'agost de 1986 Montserrat ingressa a la clínica Corachan, l’operarà l’equip del doctor E.Vallvé Queraltó amb José Ignació Iglesias Dieguez.  
La deixo ingressada molt inquieta, només tú una preocupació: el foc de Montserrat. Només té una pregària: pare guarda el jardí de la Mare de Déu, Tú li has regalat aquest jardí i ella amb els jardiners que el cuiden, cada dia t'han fa ofrena i reuneix als infant per cantar-te lloances.  
Dimarts 19, al matí la trobo preparada oer entrar a quiròfan, está més tranquila: diu que la seva pregarìa junt amb de altres ànimes és acollida el foc de Montserrat s'aturarà.
Li recanvien la pròtesi dreta.
L'operació té una durada de unes cuatre hores, en les operacions de la meva filla és un temps mínim. Els metges estant molt contens. Amb pocs dies lo posaran dreta.
Mig en broma, mig en serio parlen d0un miracle. I sí, és un Miracle.
El foc a Montserrat el dia 19 va quedar aturat ben aprop del Monestir.
L'operació és un èxit, ha recuperat la cama.  A mitjans de setembre a casa. Gràcies a Déu per tanta Misericòrdia.
Finals de setembre de 1986

Aquí em teniu amb Antonio, Dorlinda, Ma Teresa Segarra, Cristina i la nostra Monts
Aquí s'hi veu en Lluís, el qui no surt mai, perque fa les fotografies.
Són les festes de la Mercè, les celebrem a casa amb Dorlinda i família, juntament amb Antonio, un bon amic que hem guanyat amb  Dorlinda. Antonio és sacerdot, un bon servidor del Crist. Donem gràcies per la recuperació de Montserrat.
Com podem veure Cristina creix, ja és una noieta de cinc anys i té vergonya. També hi veiem a Ma Teresa Segarra, una bona amiga de casa. És la segona vegada que veiem a Ma Teresa. Malgrat no treballà Monts a l'Escribà la seva amistad a continuat endavant, De fet de caracter són molt diferents, però a vegades en la diferència hi ha la unitat, el senti de que una relació es segueixi forjant, Ma Teresa viu amb la seva mare, Maria vídua com jo, 
Novembre, Tots Sants  
Estic sola a casa, Montserrat és en un poblet de Huesca, a Huerto, hi va amb els seus nous amics. S’ha posat amb uns grups de persones que treballen temes d’energies, ells en diuen espirituals. La qui organitza els grups és una senyora, mare de família que viu a Santa Coloma de Gramanet i que és vident. Montserrat l'ha conegut gràcies a la senyora Mercè Lluís, a qui se li va despertant la vidència. 
Festes de nadal 1986, 
Montserrat ha recuperat la salud, és un miracle, l'és. Ara camina normalment.
Nadal a Sant Esteve Sesrovires
Trinitat i Pepito han estrenat piset nou. Estan contents. Les noies consoliden la relació amb els nois que surten, Pere i Xavier. La relació entre els germans Trinitat i Jaume s'allunyen.
Sant Esteve festa famíliar, celebrem la recuperació de Montserrat, ella però, se’ns torna mística. Cap d'any a casa de Rafel  Tanquem el 5è septeni!

I, ara contemplem el que el la proposta del Filòsof Rudolf Steiner ens va oferir a les primeries del 1900: observar les situacions plantejades el que hom diu "la seva vida" per septenis. Aquí s'expressa el que nosaltres treballem per integrar-nos a la Vida Real. 

Mamá eres tú, la más bella del mundo, mamá la más bella del mundo...


 

No hi ha grau de dificultat entre els miracles Tot miracle És Amor en acció.enllaç a 1987 6è septeni