En mig del 7è septeni hi va haver el canvi de feina i ubicació. El març de 1998 tancàvem la porteria del passatge Josep Llovera13 per entrar a viure al C/Trinxant, 144, 2n2a.En el nostre balcó de Trinxant celebrem els meus 49 anys. Mare som perdonades!
Som dons en el 7è septeni
Gener 1994
El cap d’any al matí Rafel i Teresa ens visiten se’n van alhora de dinar. Adéu i gràcies per la visita¡ El fet de viure i treballar a la porteria ens va regalar hores de companyia i comprensió. Els dies ens acostaven al dia de Reis. Ja no tenim família. El meu germà Rafel viu les festes amb la seva família i amb els que estant creant les seves filles. La família de Sant Esteve, també està en el moment d'eixamplar-se, les noies aparellades van camí de casar-se.
Quan més al final més difícil és el camí. Voldria poder-li regalar a la mare el meu goig de viure i ser feliç. però no el tinc. Li he donat en aquesta parella que no tinc tot el poder de fer-me feliç. Mitjançant la lectura de algún llibre de Krishnamurti vaig comprenen que no sóc amor, perquè l'amor és incondicionat. Aquesta obsessió, aquest dol per la mancança d'una parella que em completi em fa comprendre que no estic bé spicologicament, el cos físic ho somatitza. 
Aquest any 1994 ha començat amb comiats, la família Cuellar-Lluís, els qui vivien al sobreatic, la nostra estimada amiga Mercè s'ha venut al pis per comprar-ne un de més petit ben a prop d'on viu la seva filla qui fa un parell d'anys que s'ha casat.
Estimada amiga que el procès de la Vida t'acompanyi sempre. Trobarem a faltar la teva afectuosa calidesa. Gràcies per tots els dons que ens has regalat.
Som a la pasqua de 1994 La recuperació de Montserrat és lenta i limitada, no deixa les crosses. Ha començat tractament amb un naturòpata homeopàtic, que li ha recomanat sis-plau per força la seva amiga Beatriz. Tornem-hi' Cada vegada està més irritable i ensorrada. La relació amb els seus amics espirituals, no l’ajuda.
Les nostres estades anuals al Santuari de Montserrat, i el concepte de Déu interior que l’hi he transmés, tal com el visc, no és el més conegut ni acceptat pel col·lectiu. Normalment a Déu se’l busca fora, Montserrat des de petita sap que Déu és dins seu. Poc a poc la irritació que Montserrat desprèn va allunyant a alguns dels amics espirituals que tenia, això dóna una mica d'espai.
Juny del 21 al 23, 1994, passem aquests dies de festa aclarint els records. Hem cremat fotogràfies antigues i repetides, cartes velles; una bona part de l’històrial clínic. Donem espai a la vida.Quan pujem a Montserrat el dia 23 per passar-hi la revetlla i Sant Joan, portem un petit paquet de papers trencats per a cremar en la foguera que s’encèn davant al monestir. Verge de Montserrat pregueu amb nosaltres.
Juliol - setembre 1995
La Misericòrida Eterna ens ha retornat a una casetanostra, un piset amb balcó al barri del Camp de l'Arpa
Gràcies als Pares Eternals pel Seu Amor Infinit¡
"Digue'm Alfons és aquest el Cel que vas somniar per a nosaltres. Somiaves una caseta sense escales, -una caseta blanca amb roses al jardí-?",
No vas poder assolir el teu somni per a nosaltres ni tampoc per la família que vas formar abans de la trista Guerra Civil Espanyola, que ens va condicionar a tots el fet de viure. Digue'm amor els somnis trencats on van? Es podem convertir en una bella realitat configurada com el trencadís que ens ensenyar a treballar l'escola del Mestre Antoni Gaudí?
D'aquest espai que ara ocupa al Cap Maragall, vaig sortir amb la Montserrat en els meus braços, l'agost de 1951. Anàvem cap al barri de Gràcia, al carrer Sant Joaquim, 5 pl. Teniem una habitació llogada, allà va viure la nostra Montserrat les seves primeres experiències de vida compartida amb mi. De fet tota la vida de la nostra filla, Alfons és una vida compartida amb mi, a la terra i amb tu al cel. En nosaltres filla estimada tu has unit el Cel i la Terra i avui reconeixem: Pare/Mare el Cel i la Terra són plens de la Vostra Glòria. Amén. 
Juliol 1998
Montserrat té una esperança de parella, Inocencio Feijoo Zollërn, té gairebé 18 anys més que ella, però això no és problema. Periodista, redactor i director del desaparegut diari "Tele-Exprès". Separat dues vegades, i arruïnat, però disposat a reconstruir el seu món econòmic per als seus fills.
És un home amb qui si Montserrat madura i ell vol, poden viure una experiència de parella en plenitud, això sí, ell l'ha d'ajudar a centrar-se. Els amics espirituals de Montserrat han desaparegut gairebé tots. El venir a viure aquí, a Trinxant ens hem posat en risc de no poder subsistir i per si es donés el cas, la majoria d'amics espirituals de Montserrat han desaparegut no fos cas que ens haguessin d'ajudar, física o econòmicament.
Ino, fins i tot ha vingut a dinar aquí, a casa.Temps al temps.
Dilluns 13 de juliol de 1998, gairebé tot el matí a l'Hospital de Sant Pau, hem conegut al doctor Rogelio, Sancho Navarro És el traumatòleg que accepta assumir l'expedient de la nostra Montserrat.
L'operarà, li traurà tot el que porta als dos malucs. No li pot donar cap garantia, només que farà el millor que pugui fer per què ella recuperi una mica de qualitat de Vida.
Li programa algunes probes. quan té tots els resultats, anestesista inclòs, ens diu que ens avisaran amb una carta per l'ingrès. Poden tardar 3, 4 o 5 mesos. Cal esperar.
Pare ajudeu-nos doneu-nos més paciència, acceptació i capacitat per agrair la solució.
Dilluns 26 d'octubre de 1998, ingrés a Sant Pau, sala de Sant Joan, llit 221, l’operen el dia 27. De moment conserva les cames.
Res del viscut té tanta importància i, alhora tot en té, perquè el nostre dia ens mostra la capacitat d'estimar-nos i estimar que tenim. Si no ens estimem i respectem, tampoc estimo i respecto l'altre.
Primavera 2000! Una història de roses
El cap d’any al matí Rafel i Teresa ens visiten se’n van alhora de dinar. Adéu i gràcies per la visita¡ El fet de viure i treballar a la porteria ens va regalar hores de companyia i comprensió. Els dies ens acostaven al dia de Reis. Ja no tenim família. El meu germà Rafel viu les festes amb la seva família i amb els que estant creant les seves filles. La família de Sant Esteve, també està en el moment d'eixamplar-se, les noies aparellades van camí de casar-se.
Estimada amiga que el procès de la Vida t'acompanyi sempre. Trobarem a faltar la teva afectuosa calidesa. Gràcies per tots els dons que ens has regalat.
Les nostres estades anuals al Santuari de Montserrat, i el concepte de Déu interior que l’hi he transmés, tal com el visc, no és el més conegut ni acceptat pel col·lectiu. Normalment a Déu se’l busca fora, Montserrat des de petita sap que Déu és dins seu. Poc a poc la irritació que Montserrat desprèn va allunyant a alguns dels amics espirituals que tenia, això dóna una mica d'espai.
Juny del 21 al 23, 1994, passem aquests dies de festa aclarint els records. Hem cremat fotogràfies antigues i repetides, cartes velles; una bona part de l’històrial clínic. Donem espai a la vida.Quan pujem a Montserrat el dia 23 per passar-hi la revetlla i Sant Joan, portem un petit paquet de papers trencats per a cremar en la foguera que s’encèn davant al monestir. Verge de Montserrat pregueu amb nosaltres.
Montserrat torna està encegada amb un terapèuta, aquesta vegada es diu Rafel Caro Ponte i em fa esgarrifar tant com en Didac Muñoz. Déu meu perquè Montserrat s'atrau aquestes experiències de vida? 
Me'n he de sentir responsable? Aqui em veieu mirant la platja, Montserrat ha volgut fer aquesta fotografia i la seva mirada és d'amor, Gràcies filla, ja sé que quan t'alliberes de les presions que certes relacions et porten m'estimes, ens estimes. Gràcies. Gràcies Tenerife per la teva acollida, gràcies Teide per rebre'ns, com si tornéssim a casa. Mai t'oblidarem, mai... ets part del millor que hi ha dins nostre. Ens estem despedin d'uns dies feliços que trigarant a tornar. A Barcelona ens espera el "famós terapeuta" que controla a Montserrat i ella perd tota la capacitat de pendre'n distància. Som-hi que ballarem.
Estiu 1995. Ai Monts! Qui somnia truites mort dejú: el deute del cotxe
De febrer a juny la nostra Montserrat sembla haver perdut l'enteniment del tot. Ha llogat una casa a prop de Prats de Lluçanes per fer-hi «turisme rural» La té llogada sis mesos. Demana un milió a la caixa, per a comprar-se un cotxe, el nostre Rafel l’avala. A finals de juny, compra el cotxe, li fa les adaptacions necessàries i fa pràctiques per a conduir. El grup amb el qual havia de posar en marxa el «turisme rural», es dispersa... Me'n he de sentir responsable? Aqui em veieu mirant la platja, Montserrat ha volgut fer aquesta fotografia i la seva mirada és d'amor, Gràcies filla, ja sé que quan t'alliberes de les presions que certes relacions et porten m'estimes, ens estimes. Gràcies. Gràcies Tenerife per la teva acollida, gràcies Teide per rebre'ns, com si tornéssim a casa. Mai t'oblidarem, mai... ets part del millor que hi ha dins nostre. Ens estem despedin d'uns dies feliços que trigarant a tornar. A Barcelona ens espera el "famós terapeuta" que controla a Montserrat i ella perd tota la capacitat de pendre'n distància. Som-hi que ballarem.
Juliol - setembre 1995
Tot plegat acabem a la Clínica Corachan. Ingressem el 19 de juliol i en sortim el 22 de setembre. S'ha luxat. i han fet un recanvi de pròtesi dreta, La pròtesi ens costa 1.500.000 pessetes. Verge de Montserrat pregueu amb nosaltres. 
La rifa de nadal Desembre dia 22 del 1995 al vespre, a botiga que en Josep Obradors i Marcel, tenen al carree de Banys Vells 7, els antics companys de Montserrat de la pastisseria, li regalen 750.000 pessetes, les han conseguit fent una rifa de nadal. Gairabé han venut tot el talonari. Gràcies Maria Teresa, Josep, Marcel, gràcies a tots pel vostre sincer afecte. 
Continuem amb les felicitacions nadalenques¡
Conxita Piera, padrina de Rosa Balaguer, la nostra veïna del davant de casa, obsequia a Montserrat amb 200.000 pessetes. La meva neboda Gloria, ens visita el matí de nadal i ens regala 100.000 pessetes. Gràcies a l’ajuda de tothom podem pagar els tèrminis del crèdit de la pròtesi. Poc abans d'acabar l'any ha pogut vendre el cotxe.
Gràcies Verge de Montserrat.
Malgrat les ajudes Montserrat té una amargor molt profunda, li és molt difícil acceptar les limitacions alhora de caminar, no ha pogut deixar la crossa, la imposibitat d'encertar quin tipus de feina podria fer, la manca de parella, pero pero la projecció que rep dels home que coneix...
1996 agost, Montserrat compleix els 45 anys Dimarts 13 en Caro la va portar al Montseny, a Sant Esteve de Palautordera, a l’Auleda, la casa d’una coneguda de les que havien de muntar el «turisme rural». Però el dijous 14 Montserrat va telefonar a un amic d'aqui a Barcelona que l'anés a buscar. L 'aniversari el vam passar juntes. Gràcies¡. Va torna pitjor que estava. 
Hi ha amics que et fan el regal de no necessitar enemics, ells ja els fan la feina.
Enguany tampoc pujem a Montserrat. Mare ajuda'ns, ajuda a la nostra petita Montserrat
D'aquestes actituds en som responsables. En sortir de la conferència ens vam veure un moment amb Montserrat, ella va marxar amb els seus amics Rafel Caro i Rosa Pacheco, jo amb Carolina cap a casa.
Continuem amb les felicitacions nadalenques¡
Conxita Piera, padrina de Rosa Balaguer, la nostra veïna del davant de casa, obsequia a Montserrat amb 200.000 pessetes. La meva neboda Gloria, ens visita el matí de nadal i ens regala 100.000 pessetes. Gràcies a l’ajuda de tothom podem pagar els tèrminis del crèdit de la pròtesi. Poc abans d'acabar l'any ha pogut vendre el cotxe.
Gràcies Verge de Montserrat.
Malgrat les ajudes Montserrat té una amargor molt profunda, li és molt difícil acceptar les limitacions alhora de caminar, no ha pogut deixar la crossa, la imposibitat d'encertar quin tipus de feina podria fer, la manca de parella, pero pero la projecció que rep dels home que coneix...
Enguany tampoc pujem a Montserrat. Mare ajuda'ns, ajuda a la nostra petita Montserrat
Tardor comença anar habitualment, i s’inscriu com a sòcia de la Casa del Tibet a Barcelona.
Fa un seminari amb un «Lama Tibetà» que l’ajuda. Va a meditació totes les setmanes. Crec que gràcies a l’interés que té pels problemes d’aquest poble en extinció, obrirà una escletxa en els rancors que l'ofeguen. S'odia a sí mateixa i de passada ens odia atots els qui li estem aprop.
Lluitant contre els gegants he arribat a la Casa del Tibet a Barcelona. Allà he conegut al monjo que la dirigeix en Tubten Wachen, una gran persona i el secretari Enric Aynó, pare t'hagués agradat conversar-hi, però tal vegada ho fas en Esperit, Enric ens aprecia tan a la mara i a mi, que ens recorda el teu respecte. Sort de tot plegat per anar saltironant d'aquí allà. A final d'octubre de 1996, operen a la mare d'una obstrucció al "colon descendent." No li cal cap pròtesi, se'n surt, però en un mes l'operen tres vegades. Déu ens ajuda, pare. 
Gerard i Marta: el passat 29 d’octubre de 1996, mentre era a la clínica, va néixer el primer fill de la meva neta Marta, en Gerard, ben vingut a la vida petit, que ella sigui ben generós amb tu, que mai et negui res...t ’ho desitjo de tot cor. De fet ja has començat amb uns bons pares i una família que t’espera amb amor. Jo sóc la teva besàvia. 
.jpg)
1997 8 de març. contemplant el bell instant del casament d’Anna i Xavier,El nostre darrere l'àrbre entrenyable de la plaça de mossèn Pere Tarres de SAnt Esteve Sesrovires. Aquesta àrbre ha vist creixer a Anna i Assumpta i, m'ha vist a mi anar i verni, acompanyda per la mare soles, sempre soles. Pujàvem a Sant Esteve a cercar un caliu de família, que també s'anava apagant. La mare gran i jo esgotada pel seguit d'operacions que no m'han dut enlloc en un món on cal anar endavant sense mirar enrere, ni que amb Trinitat encara el nostre Cor té l'esperança que...
Només per avui tractaré de viure exclusivament al dia, sense voler resoldre els problemes de la meva vida, tots de cop.
Només per avui dedicaré deu minuts a una bona lectura; recordant que, com l'aliment és necessari per a la vida del cos, així la lectura és necessària per a la vida de l'ànima.
Només per avui creuré fermament - encara que les circumstàncies demostrin el contrari- que la bona Providència de Déu s'ocupa de mi com si ningú més no existís al món.
Dissabte 16 de març de 2019.
Diumenge 13 d'abril de 1997 va venir a Barcelona el XIV Dalai-Lama, va fer una conferència al Palau dels Esports, hi erem; m’hi acompanyà Carolina Coutier, Montserrat en la seva qualitat de socia, anava amb el personal de la Casa del Tibet a Barcelona. El Dalai. Lama que el 1994 havia impartit l'ensenyança del Kalachakra al Palau Sant Jordi a Barcelona, va preguntar al personal que l'escoltava, referint-se els qui havien fet el Kalachakra amb éll el 1994, quins fruits n'havien collit. 
Advertir que no reconeixer i recollir els fruits que la vida ens regala afectarà les nostres actituds en totes les situacions que la vida ens presenti.
Fa un seminari amb un «Lama Tibetà» que l’ajuda. Va a meditació totes les setmanes. Crec que gràcies a l’interés que té pels problemes d’aquest poble en extinció, obrirà una escletxa en els rancors que l'ofeguen. S'odia a sí mateixa i de passada ens odia atots els qui li estem aprop.
.jpg)
Només per avui tractaré de viure exclusivament al dia, sense voler resoldre els problemes de la meva vida, tots de cop.
Només per avui tindré màxima cura del meu aspecte: cortès en les meves maneres, no jutjaré ningú, no pretendré criticar o disciplinar ningú, sinó a mi mateix.
Només avui seré feliç en la certesa que he estat creat per a la felicitat, no sols a l'altre món, sinó en aquest també.
Només per avui m'adaptaré a les circumstàncies, sense pretendre que les ircumstàncies s'adaptin totes als meus desigs.
Només per avui faré una bona acció i no ho diré a ningú.
Només per avui faré alguna cosa que no desitjo fer; i si em sentís ofès en els eus sentiments procuraré que ningú no se n'assabenti.
Només per avui em faré un programa detallat. Potser no el compliré totalment, però el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la pressa i la indecisió.
Només per avui creuré fermament - encara que les circumstàncies demostrin el contrari- que la bona Providència de Déu s'ocupa de mi com si ningú més no existís al món.
Només per avui no tindré temors. De manera particular no tindré por de gaudir del que és bell i de creure en la bondat.
Decàleg de Joan XXIII
Aquest repàs fet avui em porta a sentir una tendresa immensa per aquella noia, aquella Montserrat tan perduda entre nivells mentals, que no comprenia res, perquè mai els havia Els patrons mentals els he anat descobrint a mida que m'hi he deixat el cor. , si més no en aquesta vida.
Advertir que no reconeixer i recollir els fruits que la vida ens regala afectarà les nostres actituds en totes les situacions que la vida ens presenti.
D'aquestes actituds en som responsables. En sortir de la conferència ens vam veure un moment amb Montserrat, ella va marxar amb els seus amics Rafel Caro i Rosa Pacheco, jo amb Carolina cap a casa.
Setembre 1997 Jetsum Pema a Barcelona. Dóna una conferència a l’universitat Pompeu Fabra Hi anem amb Carolina Coutier.Montserrat també hi és amb en Rafel Caro. 
En acabar la conferència ens acompanya i m'ànima a saludar a Jutsun-Pema. Permet que en Caro marxí sol. Vaig saludar a Jetsum Pema i l'abraçada que ell em dóna va ser tant tendra que dins meu semblava m'haguéssin abocat un bàlsam que hem cicatritzava ferides i dols.
També a Carolina Coutier la va abraçar Jetsum Pema. Carolina ho va viure com jo mateixa va sentir que aquesta criatura expressa el sentiment de compasió des del seu cor al cor dels seus germans.
També a Carolina Coutier la va abraçar Jetsum Pema. Carolina ho va viure com jo mateixa va sentir que aquesta criatura expressa el sentiment de compasió des del seu cor al cor dels seus germans.
Gràcies filla per l'Amor que irradies, gràcies. Gràcies Carolina per compartir amb mi aquests sentimens. 
L'àrbre de nadal Aquest és l’últim arbre que hem posat a l’entrada de Josep Llovera 13, per celebrar els nadals. Semblants en aquest n’hi hem tingut vint-i-tres alegrant-nos els nadals: gràcies per la vostra companyia.
Gener 1998: busquem pis:
Adéu-siau a Josep Llovera13 tanquem la pòrteria. Amb la mare sumem intenció per obrir un nou espai de vida. Ens cal, ens el mereixem, ens el volem permetre. Déu ens el dóna. Ell no ens nega res. Què està passant dons? Deixo enrera aquest últim terapeuta, m'allibero d'unes projeccions que jo alimento amb la convicció de que tinc carències. De parella, d'economia, de relacions per comunicar els meus sentiments...
perdonats. Gràcies Pare/Mare Eterns.
L'àrbre de nadal Aquest és l’últim arbre que hem posat a l’entrada de Josep Llovera 13, per celebrar els nadals. Semblants en aquest n’hi hem tingut vint-i-tres alegrant-nos els nadals: gràcies per la vostra companyia.
Gener 1998: busquem pis:
en trobem, el dia 20 de gener veiem el pis del carrer Trinxant, 144, 2n2a, el dia 21 telefonem a l’hospital de Sant Pau, la finca pertany a patrimoni de Sant Pau, no està llogat, quedem citats pel divendres 23 al matí. En paraulem el contracte. Ja tenim pis. 
Febrer 1998, arribem a un acord amb els veïns de Josep Llovera, ens indemnitzen amb 2.000.000 de pessetes, deixem la porteria. Hi hem passat 22 anys i 7 mesos, de la nostra vida. Montserrat i jo en sortim juntes i unides per continuar un camí que no és senzill.
Adéu siau i gràcies per la vida que hem compartit!
Adéu siau i gràcies per la vida que hem compartit!
perdonats. Gràcies Pare/Mare Eterns.
Gràcies als Pares Eternals pel Seu Amor Infinit¡
"Digue'm Alfons és aquest el Cel que vas somniar per a nosaltres. Somiaves una caseta sense escales, -una caseta blanca amb roses al jardí-?",
No vas poder assolir el teu somni per a nosaltres ni tampoc per la família que vas formar abans de la trista Guerra Civil Espanyola, que ens va condicionar a tots el fet de viure. Digue'm amor els somnis trencats on van? Es podem convertir en una bella realitat configurada com el trencadís que ens ensenyar a treballar l'escola del Mestre Antoni Gaudí?
Montserrat té una esperança de parella, Inocencio Feijoo Zollërn, té gairebé 18 anys més que ella, però això no és problema. Periodista, redactor i director del desaparegut diari "Tele-Exprès". Separat dues vegades, i arruïnat, però disposat a reconstruir el seu món econòmic per als seus fills.
És un home amb qui si Montserrat madura i ell vol, poden viure una experiència de parella en plenitud, això sí, ell l'ha d'ajudar a centrar-se. Els amics espirituals de Montserrat han desaparegut gairebé tots. El venir a viure aquí, a Trinxant ens hem posat en risc de no poder subsistir i per si es donés el cas, la majoria d'amics espirituals de Montserrat han desaparegut no fos cas que ens haguessin d'ajudar, física o econòmicament.
Ino, fins i tot ha vingut a dinar aquí, a casa.Temps al temps.
L'operarà, li traurà tot el que porta als dos malucs. No li pot donar cap garantia, només que farà el millor que pugui fer per què ella recuperi una mica de qualitat de Vida.
Li programa algunes probes. quan té tots els resultats, anestesista inclòs, ens diu que ens avisaran amb una carta per l'ingrès. Poden tardar 3, 4 o 5 mesos. Cal esperar.
Pare ajudeu-nos doneu-nos més paciència, acceptació i capacitat per agrair la solució.
El doctor Sancho Navarro diu que l'operació ha estat un èxit, això l'anima a operar-li l'altre cama quan hagi recuperat uns mímins. No podem comprovar el resultat perquè l'altre cama no l'ha sosté dreta, no s'hi pot recolzar
Feliços "84" Matti. dimarts 24 de novembre de 1998 l’operen de l’altre maluc. Passem els nadals a l’Hospital de Sant Pau, el matí de nadal, a primera hora, Trinitat i Pepito ens porten conill del que farà Trini per dinar. Gràcies pel vostre amor gratuït.
Montserrat passa les hores que està sola, jo me'n vaig cap a les vuit del vespre i arribo al matí cap a les deu.
L'Hospital té un servei de biblioteca que le facilita llibres als hopitalitzats. Així dons té unes quantes hores que es distreu llegint. Aquest és un dels llibres que més li va agradar. Ni ha un altre que va trigar anys ha poder-lo trobar per comprar-lo "Los cïrculos de piedra" o Zena, què és la protagonista de la novel·la.
Amb Montserrat ingressada a Sant Pau, jo necessito poca cosa per viure. En tinc prou amb el que cobrem de les pensions i de l’atur de Montserrat. Rosa Soler es fa càrrec del crèdit.
A l’hospital ens hi acompanyen, els de sempre, Ma Teresa Segarra, Rosa Balague, Carolina Coutier, les meves nebodes, Roser, Nùnia i Glòria, en Joan passa alguna estona amb Montserrat.
Del personal de planta i rehabilitació només en puc donar gràcies a Déu.
Feliços "84" Matti. dimarts 24 de novembre de 1998 l’operen de l’altre maluc. Passem els nadals a l’Hospital de Sant Pau, el matí de nadal, a primera hora, Trinitat i Pepito ens porten conill del que farà Trini per dinar. Gràcies pel vostre amor gratuït.
Montserrat passa les hores que està sola, jo me'n vaig cap a les vuit del vespre i arribo al matí cap a les deu.
Amb Montserrat ingressada a Sant Pau, jo necessito poca cosa per viure. En tinc prou amb el que cobrem de les pensions i de l’atur de Montserrat. Rosa Soler es fa càrrec del crèdit.
A l’hospital ens hi acompanyen, els de sempre, Ma Teresa Segarra, Rosa Balague, Carolina Coutier, les meves nebodes, Roser, Nùnia i Glòria, en Joan passa alguna estona amb Montserrat.
Del personal de planta i rehabilitació només en puc donar gràcies a Déu.
A l'Hospital de Sant Pau tenen un equip de planta com feia molts anys que no trobàvem. Ens fan sentir que certament els anys que vam portar l'expedient de Montserrat per l'atencio de mèdica privada, en no tenir nosaltres capital per ampliar possibilitats va ser un fracàs total. Per la privada hi pots anar quan tens diners que facilitin els tractaments personalitzats.
Però del que està fet només cal mirar-ho per adonar.te que no podia ser d'altre manera segons la consciència d'aquell moment.
Però del que està fet només cal mirar-ho per adonar.te que no podia ser d'altre manera segons la consciència d'aquell moment.
Imatge, la mare amb Carlina Coutier al balcó de casa l'estiu passat. Gràcies Carolina per tot l'amor que ens has regalat i que es permès que et regalesi. Gràcies, sempre viurem en germanor. 
Avui a 8 de març de 2023, en que amb els germans repassem les possibilitats que el temps circular ens dóna, tornem a contemplar els llibres que les auxiliars i enfermeres de l'Hospital de Sant Pau, en aquells moments em van posar a les mans i que amb el temps han arribat a casa. Els llibres als cuals vaig obrir el cor, Elegir el amor, em venia del nostre estimat Findhorn. Las voces del desierto em parlava del llarg i dur recorregut que hem fet amb la mare sense tribu, perquè els nostres companys de cami van decidir fabricarun món donant el poder a les màquines i la mare i jo no vam integrar, aleshores vamquedar sense tribu. Los circulos de Piedra ens parlava de la "rebesàvia.rebesàvia: Zena, el nostres origens de gènere femení. Se'm va quedar al cor. Què puc dir de "Diós bajo en una Harley" És el llibre que encara avui relligeixo i m'eixemple el cor. Quan alço els ulls de les seves pàgines em sembla veure la serena rialla de "Joe" ben a prop meu! 
Març 2023 Estimades veus a l'aire
Mentres em recuperava i tornava a intentar caminar, les hores que passava a l'habitció, avui ni recordo cap companya de l'hospital de l'Espeança, així com les que vaig tenir a l'Hospital de Sant Pau m'han quedat més a l memòria. El tema que vull exposar és el sentiment que alehores i ara tinc per les veus que m'han arribat mitjan+ant la ràdio. Fou la meva companya inseparable fins que vam anar a la portería i la relació constant amb els veins va obrir un altre canal que potser avui amb l'ajuda de la família Cartwright s'acaba de sanar. Gràcies amors.
El dia 4 de gener de 1999,
Mentres em recuperava i tornava a intentar caminar, les hores que passava a l'habitció, avui ni recordo cap companya de l'hospital de l'Espeança, així com les que vaig tenir a l'Hospital de Sant Pau m'han quedat més a l memòria. El tema que vull exposar és el sentiment que alehores i ara tinc per les veus que m'han arribat mitjan+ant la ràdio. Fou la meva companya inseparable fins que vam anar a la portería i la relació constant amb els veins va obrir un altre canal que potser avui amb l'ajuda de la família Cartwright s'acaba de sanar. Gràcies amors.
Molt recuperada traslladen a Montserrat a l’Hospital de l’Esperança. Ara tot se’m fa més difícil, Núria i Roser em donen diners per poder agafar un taxi, al vespre, quan surto de l’Hospital. Gràcies filles per la vostra caritat generosa.
Dijous 21 de gener de 1999
amb Montserrat tornem a casa. M’estalviaré de recordar l’adaptació a la immobilitat de Montserrat, no s’ha pogut posar dreta fins al més de maig, ni les llargues hores de solitud, acompanyant-nos, l’una a l’altre. La manca de companyia familiar ens fa sentir la profunda solitud, dels qui no tenen a ningú que els arreli al món. Ens arrela, però. la gratitud de viure i la serena pau interior que va créixen cada dia.
amb Montserrat tornem a casa. M’estalviaré de recordar l’adaptació a la immobilitat de Montserrat, no s’ha pogut posar dreta fins al més de maig, ni les llargues hores de solitud, acompanyant-nos, l’una a l’altre. La manca de companyia familiar ens fa sentir la profunda solitud, dels qui no tenen a ningú que els arreli al món. Ens arrela, però. la gratitud de viure i la serena pau interior que va créixen cada dia.
Gràcies al bell balcó des del que avui he començat a estirar el fil del record. En comentar amb Montserrat els records de l’àvia Maria, pren una llibreta i comença a prendre notes, quan Montserrat prén un bloc i un llapis... Diu, que ha sentit tantes vegades les meves batalletes què les podria escriure i s’ha posat a l’ordinardor. No crec que aquesta feixuga història l’hi pugui interessar a ningú, però si més no, ella es distreu.
Jo el parlar del viscut me’n sento alleujada, com si m’ho mirés des d’una altre perspectiva.
Res del viscut té tanta importància i, alhora tot en té, perquè el nostre dia ens mostra la capacitat d'estimar-nos i estimar que tenim. Si no ens estimem i respectem, tampoc estimo i respecto l'altre.
L’hi han concedit un curs de reciclatge de «teletreball» en un centre que reinsereix discapacitats al món laboral. La teòrica la farà el juliol i les pràctiques el setembre i va amb el transport adaptat de l’ajuntament. 
Bones notícies! Octubre 1999
El dia 5 d'octubre Montserrat ha començat a treballar de "Teleoperadora" a l'empresa Sertel, una empresa que reinsereix discapacitats, i que està sostinguda per capital de l'Once i de Renfe. Gràcies a Déu que la veig contenta.Bones notícies: 24 de novembre de 1999 faig 85 anys!
La possible parella ha fet figa. Ino en té prou amb relacions esporàdiques. Una vegada ha vist que Montserrat treia la força per aprendre les noves tècniques que li permetran sortir endavant, Ino s'ha fet fonedís. Adeu i gràcies per la teva presència. 
A la nostra Montserrat li ha costat molt d'acceptar que ell no vol estar a la seva vida, Primer es va rebel·lar, com ha fet sempre. És el seu punt més feble, rebel·lar-se al present tal com és. Com el seu pare hi lluita en contra i s'hi destrossa.
Avui, Montserrat em regala una llarga conversa. Ha comprès que Ino no li dóna espai en la seva vida, i que hi té tot el dret. Monts vol entrar a l'any dos mil amb una mirada d'esperança i lliura de cap expectativa de parella. Accepta i comprèn que tal vegada en aquesta vida crear una família no està en el seu camí. Li desitja a Ino de cor tota la llibertat que li cal.
Avui, Montserrat em regala una llarga conversa. Ha comprès que Ino no li dóna espai en la seva vida, i que hi té tot el dret. Monts vol entrar a l'any dos mil amb una mirada d'esperança i lliura de cap expectativa de parella. Accepta i comprèn que tal vegada en aquesta vida crear una família no està en el seu camí. Li desitja a Ino de cor tota la llibertat que li cal.
El barri del Camp de l'Arpa, la setmana del 23 al 27 d'abril hi ha festa grossa. Celebren els Patrons de Catalunya i del Barri. Dels comerciats del dit "Eix Maragall"
Des que va morir Alfons Montserrat i jo ens hem acompanyat com hem pogut, no n’hem sabut més
Des que va morir Alfons Montserrat i jo ens hem acompanyat com hem pogut, no n’hem sabut més
Fotografies del Parc de les Roses, o al Parc Cervantes, Montserrat i jo hi haviem passejat molt, ara però cada passeig per a Montserrat es un gran esforç, ni que hi gaudeix quan l'estem fent. Déu meu, cap on ens guies?
Els últims anys, ens hem adonat que fa temps començàrem una recerca incansable de l’Origen.
Bella recerca, però profunda i solitària. 
Montserrat accepta que haurà de continuar el camí sense parella. És dur acceptar que l'amor que et bull al cor no és acceptat pels homes que has conegut.
La pregària, el silenci, el treball a l'ordinador fent aquest vell reconta d'unes vides senzilles i viscudes, l'obre a comprendre i poc a poc la capacitat de donar-se a la compasió reneix en ella.
Si, Montserrat la vida és bella i fugissera com aquestes roses. S'han de guadir en el moment que són florides, acceptar que es merceixen, recollir-les i una vegada natura morta transformar-les en adop. 
Els Nadals de l'any 2000
Els Nadals de l'any 2000
Montserrat ja porta tres mesos i mig de baixa. No es rebel·la però li veig el sofriment en els llargs silencis que compartim.
Els passem soles a casa. El dia de Nadal a la televisió vam veure-hi ‘Qué bello es vivir’ És cert, viure és bell!
El dia de Sant Esteve dinem a casa de la família Calduch...
Només Déu sap el misteri del fet de viure!
A casa dinem un dia amb Carolina i un altre amb Rosa Balague.
Acompanyat de Teresa, Rafel surt al carrer, es va recuperant.
Diumenge 31 acomiadem l'any 2000!
Montserrat i Carolina s'ho expliquen!
A Carolina li sembla que no pogui ser que tornem a estar vivint l'espera d'entrada a quirofan, tot aturat de nou.
Certament és aquesta duresa la vida?
Carolina tampoc ho assimila.
Gràcies amiga per estar ben a prop.
Els passem soles a casa. El dia de Nadal a la televisió vam veure-hi ‘Qué bello es vivir’ És cert, viure és bell!
Només Déu sap el misteri del fet de viure!
A casa dinem un dia amb Carolina i un altre amb Rosa Balague.
Acompanyat de Teresa, Rafel surt al carrer, es va recuperant.
Montserrat i Carolina s'ho expliquen!
A Carolina li sembla que no pogui ser que tornem a estar vivint l'espera d'entrada a quirofan, tot aturat de nou.
Certament és aquesta duresa la vida?
Carolina tampoc ho assimila.
Gràcies amiga per estar ben a prop.
Tanquem el 7è septeni! 
I, ara contemplem el que el la proposta del Filòsof Rudolf Steiner ens va oferir a les primeries del 1900: observar les situacions plantejades el que hom diu "la seva vida" per septenis.
I, ara contemplem el que el la proposta del Filòsof Rudolf Steiner ens va oferir a les primeries del 1900: observar les situacions plantejades el que hom diu "la seva vida" per septenis.
Aquí s'expressa el que nosaltres treballem per integrar-nos a la Vida Real.
enllaç a R. STEINER. SEPTENIS
De Egipto llamé a Mi Hijo
