2001 al 2021: el temps és trencadís
L'ànima absolutament conectada a l'Esperit desenvolupa el servei per al cual va prendre cos. Sembla senzill, de fet ho és, però la fantasia egoica s'ha de tenir sota observació. Cal centrar-se en l'observació del observador.
8é septeni 6 d'abril del 2001.
Som perdonats. Gràcies Pare/Mare Eterns
Trinxant 144, 2n 2a. Barcelona, Camp de l'Arpa. Com hem arribat en aquest piset del carrer Trinxant, pare si tú no ens ho explicques nosaltres no ho sabem. Gràcies però per aquesta Resurrecció. Per tornar a tenir casa nostra i per sentir com sentim en aquests moments que el Pare Etern ens ha. perdonat. Encara ens sentim culpables per tot el viscut, sembla que tot ho hem fet malament, però el que és ben cert és que el Pare/Mare Eterns ens han perdonat. i si ells ens han perdonat, quí ens pot sostenir en la culpa?
Una vegada més a quiròfanEl dia 16 Montserrat ingressava Sant Pau, per ésser operada, de nou, el 17 de gener del 2001. Aquí quatre ratlles que va escriure’m abans d’ingressar: «Sòc feliç, estic apunt d’ingressar Sant Pau, demà el Doctor Sancho-Navarro m’operarà i començarà una nova etapa en la meva vida... Mare aquesta nova etapa la voldria compartir amb vostè, si més no, una temporada. Cuidat mareta... Ja ho veuràs d’aquí a dos dies tornarem a prendre el sol, en el nostre balcó de Trinxant... T’estimo mare... Us estimo amics»!
Ingressada des del 9 d’octubre a la clínica del Remei. No n’ha sortit. Mor el dia 7 de novenbre del 2001.
Hem fet acta de presència en l’enterrament que ha presidint, Ramon, cosí de Pepito. És amarg, veure a Pepito, acompanyat d’Anna i Asumpta, acomiadant a Trinitat.
Adéu filla, gràcies per haver-nos estimat i acollit en el teu cor. L’últim que hagués volgut en aquesta vida és dir-te adéu.
Gràcies filla per tot l’amor que ens has donat.
Que la Verge de Montserrat t'acolli en l'Amor Etern.
24 de novembre de 2001, he fet 87 anys¡ Com cada any anem a la Catedral a donar gràcies a la Mare de Déu de Lourdes. Montserrat s’ha organitzat per tenir festa dos dies, el 24 dissabte i diumenge.
Convidem a dinar a Rafel i Teresa, és la primera vegada que els convidem des que estem aquesta casa. Montserrat té un diàleg telefònic amb Teresa quí per primera vegada exposa obertament els seus sentiments dient que mai l’hem estimada. És evident, que el sentiment de manca d’estima és reciproc.
S’entenen i vénen a dinar. És un bon dia, són els meus fills.
Fem unes fotografies, que no sorten, la màquina està acabant la seva existència, com jo mateixa?
Rafel després de jubilar-se ha patint diverses carències de salut, se’n surt i va trobant l’equilibri necessari per enfocar feliçment, aquesta nova etapa de vida.
La màquina de retratar s'ha mort
Gràcies filla per tot l’amor que ens has donat.
Que la Verge de Montserrat t'acolli en l'Amor Etern.
24 de novembre de 2001, he fet 87 anys¡ Com cada any anem a la Catedral a donar gràcies a la Mare de Déu de Lourdes. Montserrat s’ha organitzat per tenir festa dos dies, el 24 dissabte i diumenge.
Convidem a dinar a Rafel i Teresa, és la primera vegada que els convidem des que estem aquesta casa. Montserrat té un diàleg telefònic amb Teresa quí per primera vegada exposa obertament els seus sentiments dient que mai l’hem estimada. És evident, que el sentiment de manca d’estima és reciproc.
S’entenen i vénen a dinar. És un bon dia, són els meus fills.
Rafel després de jubilar-se ha patint diverses carències de salut, se’n surt i va trobant l’equilibri necessari per enfocar feliçment, aquesta nova etapa de vida.
La màquina de retratar s'ha mort
Bones notícies! Déu t'ha escoltat amiga!
Maig 2002: Carolina Coutier Bignotti 1928-2002Sobtadament, d’un problema intestinal, han operat Carolina Coutier d’urgències al clinic, sortí de quirofan, però no pas d’intensius. Som al maig de 2002, enguany no gaudirem de la seva alegria en arribar la primavera...
Gràcies a la Vida que s’ha l’endut com ella volia sense donar feina, als pocs familiars que tenia, uns cosins, amb qui tenia una relació convencional. No, no ha donat feina, però hens ha deixat un buit molt gran. Quí telefonarà ara per donar-nos bones notícies?
Adeu bona amiga: octubre 2002, telefona en Juma, el fill d’Encarnació Agustina Barreda, per dir-nos que la seva mare ha tornat a l’Origen.
He arribat en aquell temps en que les despedides són constants. Encarnació adeu i gràcies per haver donat valor a la nostra amistat. T’estimem i respectem i trobem a faltar la teva càlida amistat. Tu eres la memòria del temps estimat al carrer de Joan Blanques, tu recordaves que erem una família.
Amb tú ens despedim de la teva germana Paquita, l'esposa d'en Lluí Rosales qui va ser el nostre empresari mentre vam tenir la màquina. L'altre germana teva no recordo com es deia. Us desitmem a tota la famíla que vareu ser la Pau i la LLum, ens retrobarem amiga allà on Som Amor!
Rebem la notícia de l'ingrès de l'ajuda per orfe d'un represaliat de la Guerra Civil.
Sì ens han ingressat els diners!
Sì ens han ingressat els diners!
Tenim les respostes de les ajudes solicitades. Ara falta que ingressin l’import concedit, per poder fer front al crèdit demanat a primers de 2001. 
L’ajuda que més m’omple és la indemnització que vam demanar, per expressos de la Guerra Civil, per l’empresonament del meu pare. L’he demanat com a filla discapacitada. Aquest final de desembre hem rebut el certificat de presons, confirmant les dates que recordava. Gràcies pare per ajudar-me des de la plenitud de la Llum.
Ara Montserrat té la baixa, degut a que es troba malament, el doctor Sancho, vol que deixi de treballar, i faci repós per esperar un temps a operar-la. Demanem la invalidessa i ho posem en mans d’una advocada.
Bé, tenim per endavant un novell 2003!
2003, juny ens cerquen d'un programa de televisó "Tele 5- Hay una carta para ti". Algú em vol trobar i em cerca per la televisió: "Serà l'amor de la meva vida?. El dimarts dia 10 de juny, amb la nostra amiga Rosa Balague, volàvem a Madrid per a grabar el programa. La mare ja està una mica massa gran per acompanyar-me.
Ella va acostar a Montserrat al Museu d’Història de Catalunya; on està descobrint la manera més objectiva de valorar el passat.
Recordem al qui va ser el seu marit, el senyor Emiliano Garcia, i el respecte que sempre ens van donar. Ell va morir el desembre de l’any 1978.
Ha nascut Judit Ferrera Casas.
Sortim a fer un vol, però no ens allunyem gairebé de casa. Vull viure aquest aniversari a casa, gaudint d'quest regal que ens han fet els Pares Eterns, d'aquest piset, d'aquest balcó.
A la casa petita, a la casa Gran Pare i vindré quan Tú em cridis.
Montserrat m'ha regalat unes ulleres que hem protegeixen del vent, així els ulls no em molesten ni em ploren tant sovint. Aquest regal ja ens ha fet moure molt.
Maig de 2006
Som a la primavera sense saber ben bé com.
El nostre amic Ramon Calduch, es ingressat a la residència de l'alainça, possiblement s'hi ahurà de quedar, perquè l'han de mobilitzar degut a que per temes de circulació sanguínea li han emputat una cama. Se l'ha de moure i la seva esposa Pepita no pot amb ell. La seva família i aquells que els estimem ens costa d'afrontar la realitat presente. És dolorós. Monts gairebé no el pot anar a visitar és, també molt dolorós per ella veure'l en aquesta situació.
Alhora que ella mateixa s'encara a la seva incapacitat de caminar. Em diu que no hi pot anar a portar-li una mica d'alegria, i no hi va.
Què el Procés de la Vida ens acompanyi a acceptar les situacions que la vida ens presenta, sempre donant gràcies a Déu i confiant en l'ajuda que ens dóna per continuar en el camí.
Montserrat va anar al sopar de festa d’uns amics que té que militen al partit de CiU.En un sorteig que van fer en el sopar li van tocar dues nits d’hotel.
És el moment d’anar a GIRONA.
Rafel i Teresa ens visiten i porten aquesta fotografía. Els demanem si la mare de Judit, acceptaria un regal per la nena, ho preguntarant. Marta acepta el regal i proposa als seus pares, que ens portin a casa d’ella per a coneixer
Som-hi, també portem un regal per en Gerard. És una bona tarda.
Gràcies Mare de Déu de Montserrat i Mare de Déu de Queralt.
La nena. sembla haver nascut per regalar a la família l'acceptació i la relació. Judit, filleta et desitjem que Déu sempre brilli en els teus ulls plens d'Inocència. La nostra Montserrat ha enllestit el repàs pel camí que hem fet Alfons.
El 30 de gener del 2005 Anita ens ha deixat per tornar a l’Alegria de la Vida, l’alegria que ella va partar a casa en unir la seva joventut, amb la del meu germà Jaume.Me'n vaig poder despedir el passat diumenge dia 22. T'estimo filla, t'estimo!
Gràcies estimada per tot l’Amor que ens has regalt i que m’has acceptat. Fins que ens retrobem en el Goig de l’Amor Incondicional germana estimada.
Les despulles d'Anita, reposen al Cemntiri del Poble Nou. Lolita va comprar el nixol allà, perquè en Jaume i solia anar.
Sempre que Lolita va visitar Barcelona en vida de Jaume, ell la portava a passejar pel barri on ell va viure, quan de nen va arribar a la ciutat. Viviem, jo he dit, al carrer Taulat número 1, a dalt de tot, sota el terrat. Teniem al Cementiri davant i allà jugaven els nens, en Joan i en Jaume.
La meva última visita al cementiri.
Al matí gaudeixo reben les flors que m'envien Anna i Asumpta Margarit i Loly Valera, gràcies filles per recordar-me. Gràcies. Som-hi, també portem un regal per en Gerard. És una bona tarda.
Gràcies Mare de Déu de Montserrat i Mare de Déu de Queralt.
La nena. sembla haver nascut per regalar a la família l'acceptació i la relació. Judit, filleta et desitjem que Déu sempre brilli en els teus ulls plens d'Inocència. La nostra Montserrat ha enllestit el repàs pel camí que hem fet Alfons.
Les despulles d'Anita, reposen al Cemntiri del Poble Nou. Lolita va comprar el nixol allà, perquè en Jaume i solia anar.
La meva última visita al cementiri.
Bones notícies!
Som a vint-i-cuatre de novembre de 2005. Sortim a fer un vol, però no ens allunyem gairebé de casa. Vull viure aquest aniversari a casa, gaudint d'quest regal que ens han fet els Pares Eterns, d'aquest piset, d'aquest balcó.
A la casa petita, a la casa Gran Pare i vindré quan Tú em cridis.
Montserrat m'ha regalat unes ulleres que hem protegeixen del vent, així els ulls no em molesten ni em ploren tant sovint. Aquest regal ja ens ha fet moure molt.
Maig de 2006
Som a la primavera sense saber ben bé com.
El nostre amic Ramon Calduch, es ingressat a la residència de l'alainça, possiblement s'hi ahurà de quedar, perquè l'han de mobilitzar degut a que per temes de circulació sanguínea li han emputat una cama. Se l'ha de moure i la seva esposa Pepita no pot amb ell. La seva família i aquells que els estimem ens costa d'afrontar la realitat presente. És dolorós. Monts gairebé no el pot anar a visitar és, també molt dolorós per ella veure'l en aquesta situació.
Què el Procés de la Vida ens acompanyi a acceptar les situacions que la vida ens presenta, sempre donant gràcies a Déu i confiant en l'ajuda que ens dóna per continuar en el camí.
Montserrat va anar al sopar de festa d’uns amics que té que militen al partit de CiU.
És el moment d’anar a GIRONA.
Hi anem els dies13 i 14 de juny
Dimarts al matí Glòria ens ve a recollir a casa, dimecrs vespre ens hi torna. Dos dies entrenyables.
Hotel Peninsular, hab 302.
L'any 2006 que és un any pel comiat amb la mare vam fer tres sortides per acomiadar el viscut en la "nostra petita Cataluna" no l'hem sabut ni més gran ni més cristiana. Perdona'ns Pare/Mare hem arribat fins on hem pogut, encara la consciència sembla tenir por de desvetlar-se!
Al cap i a la fi, Montserrat es queda amb mi. Passem un mes d'agost com feia anys que no el vivíem ni que aquests últims anys a Trinxant, els hem gaudit tant com hem pogut! 
Dissabte 2006 d'agost de 2006.
El Montseny: Turó de l'Home, amb Pere i Cònsol. L'hostal on vam dinar va ser com reviure al bell somni de quan amb Alfons voliem dirigir la nostra vida i família cap a una caseta sense escales, això volia dir, una caseta rural, on es pogués crear un món ple de vida en mig de la natura. 
Alfons quan va enmalaltir s'estava traient el carnet de conduir.
Quan es va veure malalt va demanar al centre on n'aprenia al barri de Gràcia que li passessin al Rafel. 
Setembre del 2006 Aquests últims mesos són fets de silencis. Entre silenci i silenci també por i dolor, por al que sento que se'm acosta. se'm acaba el temps d'aquesta vida. Aleshores tot ho visc profunda i calladament. Montserrat és expresió viva de la paraula sentida. Com ho era Alfons, el seu pare, el meu company estimat i respectat com ell m'estima i respecta a mi, i parlo en present perquè en present ho sento. 
enllaç a COR PERDONAT
enllaç a COR PERDONAT
El divendres dia 22 de detembre de 2006 poc més tard de tres de la tarda en Marcel·li amb el seu tacxi, ens baixava. Muntanya avall, fins reveure'ns Mare, aquí en el teu petit Jardí, o allà a Casa Teva, Mare, baix Vostra Mantell Blau. 
Dissabte 14 d’octubre del 2006,
Dissabte 14 d’octubre del 2006,
En Xavier i l’Albert ens vénen a buscar amb el cotxe, avui passarem el dia amb ells, a Sant Esteve Sesrovires, gaudint del retorn de l’Anna al seu poble estimat.
Felicitats familia i gràcies pel vostre amor gratuït.
Felicitats familia i gràcies pel vostre amor gratuït.
Montserrat fa el retrato, Monts filla t’estimo, t’estimem! 
El regal més bell que Déu m'ha donat en aquesta petita vida és passejar amb tú mareta: la nostra Matilde!
T'estimo mare, gràcie per acompanyar-me a aprendre estimar l'Essènica de la Vida!
enllaç a COR PERDONAT 
A la tarda en tornar a casa, encara amb claror de dia, al nostra balcó m’hi trobo aquest colom, amb va il·luminar la tarda.
Em va permetre retralar-lo desde totes les respectives que jo podia aconseguir, L'última foto feta des de davant d'ell, de l'altre banda del balcó
Sento que he perdut la capacitat de sentir-me acompanyada.
La solitud que em vibra al cor és infinita, d'aquesta solitud emergeix la crida al Pare: m'has abandonat?
Ho visc com si la generació amb que vam decidir prendre forma per expresar l'Amor Etern entre els nostres germans encarnats, està marxant tota. Feina feta o impossible fer-la. Aleshores em demano: m'hi he quedat sola en aquesta expresió mental, no hi ser veure l'amor. M'he quedat sola en la foscor i l'oblit del Amor Etern que és expressió viva en sí mateixa?
El dissabte dia 11de setembre de 2007 a les set del matí, amb el bus 20, engegava cap a la Casa del Tibet, perquè Enric Aynó m'havia convidat a la inauguració de la nova seu pel Dalai-Lama.
La solitud que em vibra al cor és infinita, d'aquesta solitud emergeix la crida al Pare: m'has abandonat?
Ho visc com si la generació amb que vam decidir prendre forma per expresar l'Amor Etern entre els nostres germans encarnats, està marxant tota. Feina feta o impossible fer-la. Aleshores em demano: m'hi he quedat sola en aquesta expresió mental, no hi ser veure l'amor. M'he quedat sola en la foscor i l'oblit del Amor Etern que és expressió viva en sí mateixa?
El dissabte dia 11de setembre de 2007 a les set del matí, amb el bus 20, engegava cap a la Casa del Tibet, perquè Enric Aynó m'havia convidat a la inauguració de la nova seu pel Dalai-Lama.
Gràcies a Enric Aynó que ho ha facilitat, gràcies, gràcies! Tanquem el 8è septeni!
enllaç a COR PERDONAT 
I, ara contemplem el que el la proposta del Filòsof Rudolf Steiner ens va oferir a les primeries del 1900: observar les situacions plantejades el que hom diu "la seva vida" per septenis.
I, ara contemplem el que el la proposta del Filòsof Rudolf Steiner ens va oferir a les primeries del 1900: observar les situacions plantejades el que hom diu "la seva vida" per septenis.
Aquí s'expressa el que nosaltres treballem per integrar-nos a la Vida Real.
enllaç a R. STEINER. SEPTENIS
En Verdad te digo: ho estarás conmigo en el Reino del los Cielos.
