2008 - 2014: el temps és trencadís
Setptenis 7. 8, 9, És a dir dels 49 als 63 anys. El desenvolupament espiritual.
L'ànima absolutament conectada a l'Esperit desenvolupa el servei per al cual va prendre cos. Sembla senzill, de fet ho és, però la fantasia egoica s'ha de tenir sota observació. Cal centrar-se en l'observació del observador.
9è septeni 6 d'abril de 2008.
Pare és el segon any en que la mare no hi és. Ara sí, ara gaudiu del goig del retrobament, ho així ho vull sentir. Teniu el dret de retrobar-vos en l'Origen de l'Existència, en l'Origen de la manifestació de la Vida, que tan preuada us és. Així m'ho heu ensenyat, així m'heu acompanyat a comprendre tota la bellesa de Ser. Encara em costa acceptar-ho, encara la certesa m'és incerta, perdoneu-me. M'he cregut massa que tot depenia de fer-ho tot molt ben fet. I, si és clar que tot s'ha de fer el millor possible, però a la Veritat no li cal la meva valoració egoica del que està ben fet o no. La Veritat només em demana la Voluntad de reconéixer el Ser Etern que m'ha Creat del Seu Pur Amor, i que m'ha destinat a Ser Feliç en la Consciència. La Consciència i l'ego no podem conviure. L'un exclou l'altre. Gràcies per aquest moment de relació santa. 
El dissabte 29 de març de 2008 ens deixa per tornar a l’origen Etern, el gran showman creador del món radioescopista Salvador Escamilla i Gomez. Ell qui el 13 de gener de 1964 posar en antena a Ràdio Barcelona el programa Radio Escop. Primer programa radiofònic, que en plena dictadura, parlava en català. Va ser un món que jo vaig viure en "antena".
Mentre Ràdio-escop s'emetia ja era a casa. Havia enmalaltit del fetge, havia de fer repòs i ajudava a la mare embastant les peces que ella teixia. Entregàvme el genero embastat a punt de planxar. El projecte mental de Salvador Escamilla va ser clau en el nostre país d'aquell temps.
Dissaabte 3 de maig de 2008
Mentre Ràdio-escop s'emetia ja era a casa. Havia enmalaltit del fetge, havia de fer repòs i ajudava a la mare embastant les peces que ella teixia. Entregàvme el genero embastat a punt de planxar. El projecte mental de Salvador Escamilla va ser clau en el nostre país d'aquell temps.
Dissaabte 3 de maig de 2008
Assegudes a la terrassa que hi ha davant de casa de Ma Teresa Segarra, em sluda el passat
Joan Blesas Gonzalez, així retorna el passat...
Joan em posa el corrent del viscut aquests anys, es va casar amb Ma Josep i se’n va separar, ara viu a casa dels pares. Eugeni Siragusa ha tornat a l’Origen de la seva Llum, Va traspassar el 2006. Poc o molt ja no perderem el contacte. M'alegra que em siguis a prop Joan, m'alegra i m'espanta! 
La despedim al tanatori de Sancho d’Avila, el dimarts 9, a les 13 hores.
Adéu amiga avui potser ja et puc despedir, no ho sé. T'admiro i et respecto Assumpta, al teu caràcter em feia por, perquè em posava davant el meu propi tarannà. al que vaig voler renunciar per reconeixe'm en la Llum d'Origen de la Vida que Sóm. Ho Som Assumpta, tots els Pares Eterns no fan distincions. Avui només em cal donar-te les gràcies per la teva honesta amistat. Sempre que ho volguem podem passejar juntes, segur que els Pares ens ho permeten.
al matí va telefonar Pepita Mayol, en Ramon Calduch, el nostre Ramon ha tornat a l’Origen de la Vida. Ha deixat el cos físic a la residencia on vivía, des de la primavera de l’any 2006.
Raom Calduch Gimeno Barcelona 5 de novembre de 1928 - 24 de setembre de 2008, Barcelona.
Dilluns 26 de gener de 2009,
Santi Selma Prados, descansa en la Pau
del Cor dels Pares. 1948 - 2009
Adéu Santi, fins que ens tornem a trobar
"És l`hora dels adéus i ens hem de dir adéu siau, germans dem-nos les mans senyal d'amor, senyal de pau".
També he tingut a prop els millors amics. Gràcies estimats. Deixar constància que la gent que em coneixia del Casal, volien fer-me obsequis i els voluntaris van direccionar el potencial per regalar-me un ordinador portàtil.
Gràcies estimats amics, sí, és cert quan treballem plegats: assolim resultats. 
A mitjans de juliol de 2009, despedim a Marta Vilanova Peralleda, la nostra Marta. És complicat assumir la mort de la joventut. Marta se'n va deixant tres fills petits, dos nois i una noia que han adoptat i,
aquesta primavera l'havien portat a casa.Adéu Marta, espero que ens veiem ben aviat.
La despedim al tanatori de Martorell. Hi vaig amb tacxi-amic, és la primera sortida que faig. Marta mai t'oblidarem.
Dimarts 9 de setembre de 2009.
Els qui que m’han obert camí i que estimo i m’estimem, tal vegada ara sé que els estimo i que m’estimen. Verge Bruna ajuda’m a saber veure els quí m’estimen avui, que sàpiga gaudir ara i aquí, del seu amor, com vaig saber gaudir del de la mare i el gaudeixo ara com aleshores.
"Tant de temps que ha passat,
dintre meu tanta nit...
Dalt del cel la ciutat on potser
Ella ha fugit, se'n va anar..."
Es compleixen trenta anys que l'àvia Matilde va tornar a l'Origen de Vida Eterna.
dintre meu tanta nit...
Dalt del cel la ciutat on potser
Ella ha fugit, se'n va anar..."
Es compleixen trenta anys que l'àvia Matilde va tornar a l'Origen de Vida Eterna.
Anava precedida pel tiet Joan, 8 d'abril de 1977.
El cap d'uns pocs anys els seguia el tiet Jaume, 24 de desembre de 1989...
Passaren uns anys la tieta, la meva tiata Anita, també se'n va anar, 30 de gener de 2005.
I la mare, la meva Matilde, tornar a la Font Eterna de Salvació el 23 de novembre de 2006.
El cap d'uns pocs anys els seguia el tiet Jaume, 24 de desembre de 1989...
Passaren uns anys la tieta, la meva tiata Anita, també se'n va anar, 30 de gener de 2005.
I la mare, la meva Matilde, tornar a la Font Eterna de Salvació el 23 de novembre de 2006.
Endavant passava el pare, el nostre Alfons Lledó, ell va travessar el 6 d'abril de 1959 i encara abans l'avi Joan el 10 de març de 1950
"El Senyor és el meu Pastor, no em maca res"
14 de setembre de 2009
El dolor torna a ser ben viu, en Joan Lomas Gonzalez, el nostre Joan, ens ha deixat a la matinada del 14 de setembre del 2009.
Descansa en la Llum Joan, no hi creies, però has lluitat sempre per viure el món en el que et va tocar néixer des d’un altre prespectiva, no has pogut fer-ho, la mediocritat que t’ha envoltat t’he vençut, aparentment. Ara ets lliure, ara sí podràs assolir el teu somni.
Dimarts 24 de novembre
tarda me’n vaig al cine, al Lauren’s de Fabra i Puig, i fan “Siempre a tu lado” HachikoDescansa en la Llum Joan, no hi creies, però has lluitat sempre per viure el món en el que et va tocar néixer des d’un altre prespectiva, no has pogut fer-ho, la mediocritat que t’ha envoltat t’he vençut, aparentment. Ara ets lliure, ara sí podràs assolir el teu somni.
Interprets, entre d’altres, Richard Gere i Hachiko, el gos. Pel moment que estic vivint, és una molt bona pel·licula, Com sempre Richard Gere…
Un bon aniversari Matilde, he que sí... T'estimo mare.
Una abraçada en l’Origen de l’Amor estimada Joana. No estem sols Joana, la solitud no existeix només que en la nostra petita ment malalta.
Diumenge 13 de juny de 2010. Ens hem trobat amb Juan Blesas. Volia que parle`ssim del comiat de Joana. En realitat però a ell li cal ajuda perquè ha tornat a entrar en depressió, des que la seva nova esposa ha marxat a Brasil i no ha tornat. 
Octubre 2010 L'agost passat el grup que juga a la canastra em conviden a jugar amb elles, al entrar a la tardor, la tallerista m’hi accepta.
Són les usuàries del Casal, les dones jubilades que ara segueixen el camí que els homes van començar a fer uns anys enrere. L'home quan es jubila rarement sap està a casa i, en la majoria de les parelles, jubilat els fa nosa a la senyora de la casa que no sap que fer amb ell. El Casal dpns és una bona escapada. 
Dimarts 2 de novembre, telefona Assumpta per dir que ja els han avisat, Els donen una una nena de 15 mesos, Dària, l’han d’anar a coneixer a primers de desembre. 
Dlluns 2 de maig, de 2011 Glòria em telefona per si vull anar a dinar amb ella i les seves germanes, d'acord.
El dissabte dia 20 d'octubre 2012, hi vaig pujar, haviem quedat amb el pare Lluís per veure si podia accedir a l’hostatgeria del Monestir.
Vam quedar a les 4 de la tarda. No ho puc expresar, i sí, m’és accessible, gràcies a Déu. Hi seré del dia 30 d’octubre fins al 4 de novembre, fent un espai de silenci.
L'experiència de veure que l'hostatgeria m'és accessible va acompanyda d'una experiència en sortir de l'hostageria. Vaig anar a donar les gràcies a la Mare de Déu i quan anava a entrar a la Basilica en sortia la Romeria de Vilafranca acompanyant al Sant Crist per anar a fer el camí del Via Crucis. El que vaig sentir només ho pot comprendre el mateix Crist. De fet em demanr que el mires Ressucitat, que feia dos mil anys, que li estava plorant al peu de la Creu i amb aquell dolor el sostenia crucificat. Mira'm a mi, lok me. Perdonar'm perquè m'he quedat atrapada en el dolor de no tenir-te en el físic. Perdona'm.
Et vull descobrir en cada instant, en cada alè. En cada moiment de la respiració. En cada criatura que és mou al meu entorn. Et vull descobrir en mi. En el silenci, en el pensament quiet i callat, en el sentiment que m'impulsa a fer o des-fer. Ets Tú en mi, sóc jo en Tú.
Dilluns 31 de desembre de 2012 L’any però se’n va endunt-se’n el doctor Moises Broggi i Vallès. Un gran metge i humanista. Cristià de cor i de fets. Se’n va a trobar-se amb els millors de la seva generació. Ha estat un exemple de servei, honestedat i respecte per la diversitat i per la natura.Descansi en Pau qui en vida ha dut la Pau allà on era. 
Dlluns 2 de maig, de 2011 Glòria em telefona per si vull anar a dinar amb ella i les seves germanes, d'acord.
Aquí hi veiem cuatre crecions mentals diferents. Núria ha recreat l'Eterna família, amb punts egoics forts, però aquests punts egoics, només els puc veure des del meu especial ego.espiritual. Ostres!
Roser segueix lluitant per recrear una família segons el propi ideari. Patirem.
Glòria, buscant-se sempre, com jo mateixa fora, com si a fora hi poguéssim trobar quelcom de diferent del que tenim a dins.
I, tú Montserrat que vols?
Finals de juny de 2011 
Anomenar a Lolyta Ardanuy, amb qui es va sembrant una bona relació. Ella va ser en la seva adolescencia una “Ràdio-espcopista” molt coneguda. Ella torna al meu present la ràdio i a Salvador Escamilla; retornat al’Origen el treinta de març de 2008..
Gràcies a tots, Lolyta, Agustí, Ovidi, Antonio, Bartomeu, Fina, Cecília, Laura, Joaquima, Carme, Anna, Rosa, Enriqueta… 
A la fotografía podem veure-hi a Lolita i Agustí, els nostres amics, un dissabte que vam dinar a casa, fa pocs dies.
El febrer 2012 ve assenyalat per dificultats.
El tret més significatiu, és que el meu germà Rafel ja està programat per a l’operació, pateix la dilatació de l’arteria abdominal a nivel toracic.
El dia 23 de febrer 2012, operen en Rafel al Centre Sanitari de Sabadell, al Taulí. Estic força recuperada i puc ser-hi el dia de l’operació, acompanyat a Tere i Marta, i a primera hora de la tarda Gemma. L’operació va anar bé, però Rafel estigué 72 hores a Intensius. Hi vaig anar cada dia. Després hi vaig sovintejar fins que van donar-li l’alta. Va ingressar diverses vegades més. Li costa de retrobar l’equilibri de la salut.
Fotos de Muntanyola, Judit i Agnés, a la neu. Les envià Rafel, entre ingrés i ingrés.
Dissabte 5 de maig de 2012
Monestir de Santa Ma de Valldonzella, a tocar el “Cosmo Caixa” Seminari Aurora i presentación del llibre “el aprendiz impecable” de Rosa Ma Winn. Si, aquesta vegada he acompanyat a Marina Acarreta. Tot arriba temps era temps que ella va trobar-se amb la seva guía espiritual, era la tardor de 1995. El febrer 2012 ve assenyalat per dificultats.
El tret més significatiu, és que el meu germà Rafel ja està programat per a l’operació, pateix la dilatació de l’arteria abdominal a nivel toracic.
Fotos de Muntanyola, Judit i Agnés, a la neu. Les envià Rafel, entre ingrés i ingrés.
Dissabte 5 de maig de 2012
Vam quedar a les 4 de la tarda. No ho puc expresar, i sí, m’és accessible, gràcies a Déu. Hi seré del dia 30 d’octubre fins al 4 de novembre, fent un espai de silenci.
Et vull descobrir en cada instant, en cada alè. En cada moiment de la respiració. En cada criatura que és mou al meu entorn. Et vull descobrir en mi. En el silenci, en el pensament quiet i callat, en el sentiment que m'impulsa a fer o des-fer. Ets Tú en mi, sóc jo en Tú.
El meu germà Rafel i el pare d’en Joan. Enreonem una bona estona. Fins que entro a conèxier el petit Lluc.
Bé aquí tenim el que n’ha quedat d’aquell entrenyable moment.
Mare, pare us el regalo, és el vostre moment de pau i joia.
En Rafel se’n ha sortit, ha estat el Rafel que tots saviem que era, s’enfrontat a si mateix i se’n ha sortit amb l’ajut de l’Amor Incondicional que li guarden els qui han passat davant obrint-nos camí.
Gràcies Senyor.
El tret més destacat la Pau que compartim amb en Rafel. La mare, en Rafel, els tiets, els avis, el meu pare, sí, és de la seva Pau que en surt la nostra i, a l’inrevés. 
Aquí tenim a Lolita Ardanuy, la nostra Radio-escopista. Temps era temps.
Ens hem anat equilibrant amb el tema del curs de català.
L’esposa d’Agustí, llargament malalta d’Alzehimer, ens ha deixat, Ha mort a l’Hospital de Sant Pau, Descansa en Pau, Milagrosa. Poc a poc, Agustí anirà integrant la seva mancança. 
Diumenge 14 d'octubre de 2013, prop de la una. Hospital Clínic en Joan Escarré Ribo ens ha deixat per a tornar a la casa dels Pares Eterns. M'has regalat Joan abans de marxar la consciència que fa dos mil anys, també vam participar en el projecte de l'Humanitat Búdica-Cristica, gràcies per mostrar-me la nostra suma en l'Esperti. Gràcies, gràcies, gràcies.
La teva esposa, em sembla que l'encara des de la por negada. Encara no pot acceptar l'extensió de l'Amor que li has regalat, perquè ella no es creu capaç d'estimar com és estimada.
Fins a la Llum Eterna Joan. 
Divendres 29 de movembre de 2013 en Rafel torna a casa. Gràcies a Déu que ens ha estimat que ens ha estimat primer¡
Desembre 2013 Divendres 29 de movembre de 2013 en Rafel torna a casa. Gràcies a Déu que ens ha estimat que ens ha estimat primer¡
Tinc totes les confirmación familiars per la trobada en la festa de la “Gaudette”
La família d'en Rafel, al complert si és ell segueix be, fins ti tot compten que vindra en Gerard.d'ells en són onze.. Gràcies. La familia d'en Joaquim: vindrà Marina, una amiga d'ella i al final s'hi apunta Marina Lledó amb les seves filles en sumen cinc. Gràcies. Glòria Lomas també hi serà. El grup d'amics en sumen cinc més. Montserrat Serna i Rosa Ruiz, Rosa Balague, Rosa Soler i la noia que l'acompanya Ma Rosa Matas i Ma Teresa Segarra. Gràcies a tots. Eugeni Fonoll no s'hi veu capaç Gràcies Mareta de Montserrat per la Teva Misericòrdia.
Hem començat l'any dinant a casa de Rafel i Teresa, Rafel compleix 76 anys.
La família sembla una mica decol·locada perquè està integrant a l'àvia Saturnina. S'ha fet molt gran, té uns 95 anys i ja no pot viure sola, per tal cosa. ara viu a casa de Rafel i Teresa. Enguany hi ha Gemma i Joan amb els nens. Marta i Josep estant sense nens perquè els ha tocat començar l'any amb el seu pare. Malgrat tot hem passat un bon dia. En Lluc que fa passets de la mà de la tieta. Marta és una mare poc freqüent. Aparentment eixuta, en canvi coneix profundament la mainda, els estudia n'està pendent. Recordo que amb la mare ho comentàvem. Marta és una magnífica educadora. 
Sembla que li caldria reduir una mica la "mala llet". L'impuls de juatja perfecte, o així m'ho sembla.
Sembla que li caldria reduir una mica la "mala llet". L'impuls de juatja perfecte, o així m'ho sembla.
Perdona'm filla per aquest anàlisi d'estar per casa.
Rafel i Teresa tornen a tenir un nèt, un nen petit per a continuar l'embransida que en Rafel ha pogut regalar a l'àrbre familiar dels Casas-Lomas i dels Rovira-Moya, ara l'àrbre té branques noves que cal cuidar.
Que la Vida us acompanayi fills!
Que la Vida us acompanayi fills!
Ditjos tú Rafel que has obert camins a l'Amor en la família. T'estimem!
Gràcies família per aquest començament d'any.
El diumenge 9 de març de 2014,
a Castellar del Vallés. Fa un dia lluminós anem a fer un tomb per Castellar, fins i tot entrem a l'església de Sant Esteve, la petita Catedral del Vallés.
Marta, Josep i Judit acompanyen un dia familiar. Gràcies parella, gràcies Judit.
A Gerard l'estem perdent, ha demant el jutge poder viure amb el seu pare i li ha estat concedit. T'estimem Gerard, t'estimem sempre.
La Vida és una meravellosa experiència de Ser o no ser, aquí està el paradigma. Des de la senzillesa de Ser en la confiança que l'Esperit assenyala les passes i tú les segueixes la Vida és una continuïtat eterna d'extensió de l'Amor que ens ha Creat.
Vam dinar a casa de Rafel i Teresa, cap al tard tornada a Barcelona.
Entrem a l'abril del 2014: la qüestió és; on estaràs per Setmana Santa Montserrat?
La primera proposta és passar-la amb els Oblats a Montserrat, Però tot plegat no ho faig girar rodó. Pregant, cossint i llegint s'ha passat el primer trimestre de l'any.
Aquest trimestre m'ha ensenyat que no sóc capaç d'integrar-me en una comunitat religiosa. On més ho he intentat és a la parròquia de Sant Joan Bosco, mossèn Josep, un dels rectors m'ha ajudat amb tot el cor. Però quan m'enfrento al judici que acostuma a presentar-se quan estem reunits...
Sento que en lloc d'alimentar la comunió amb els Sants derivem cap a jutjar la conducta de l'altre em sento ofegada, No puc expressar-me; el grup fugiria. M'adono que també jutjo al grup i no vull fer-ho em sento malament,
Gràcies família per aquest començament d'any.
a Castellar del Vallés. Fa un dia lluminós anem a fer un tomb per Castellar, fins i tot entrem a l'església de Sant Esteve, la petita Catedral del Vallés.
Marta, Josep i Judit acompanyen un dia familiar. Gràcies parella, gràcies Judit.
A Gerard l'estem perdent, ha demant el jutge poder viure amb el seu pare i li ha estat concedit. T'estimem Gerard, t'estimem sempre.
Vam dinar a casa de Rafel i Teresa, cap al tard tornada a Barcelona.
Entrem a l'abril del 2014: la qüestió és; on estaràs per Setmana Santa Montserrat?
La primera proposta és passar-la amb els Oblats a Montserrat, Però tot plegat no ho faig girar rodó. Pregant, cossint i llegint s'ha passat el primer trimestre de l'any.
Aquest trimestre m'ha ensenyat que no sóc capaç d'integrar-me en una comunitat religiosa. On més ho he intentat és a la parròquia de Sant Joan Bosco, mossèn Josep, un dels rectors m'ha ajudat amb tot el cor. Però quan m'enfrento al judici que acostuma a presentar-se quan estem reunits...
Em quedo a casa. Fins a reveure apreciats amics!
Quedar-me a casa és silenci i observació: com em veig en el meu germà? 
Dimartd 29 d'abril de 2014
Fotografia del C/Bruniquer, 17 aquí hi havia l'escola on vaig anar, mentre vam viure al C/Joan Blanques.Vaig trobar l'escola anat a visitar a Ramona Solans L'any passat ja en vaig parlar de Ramona l'Oblata de 88 anys que vivia el nú 40 del carrer de Joan Blanques. La vaig conéixer l'octubre del 2012, Ens hem vist poc perquè ella fa viure una crisi de salut.Va estar ingressada en el "socio-sanitari" del carrer Secretari Coloma. Li vaig fer algunes visites.
Semblava que seria traslladada a una resideència però ella no ho volgué.
En el mateix socio-sanitari conegué una senyora Montserrat Tudo, amb qui s'han posat d'acord per a cuidar-la unes hores cada dia.
Ara Ramona pot sortir al carrer, recuperar-se una mica i gaudir de l'efecte de la seva cuidadora quí realment s'ocupa d'ella. Ramona m'eimpulsarà a recorre els nostres estimats carres del barri de Gràcia, com que no puc pujar a casa seva, l'escala on viu Ramona és d'aqulles petites finques gracienques on cada graó de l'escala sembla una muntanya.
Quan vaig a saludarla sempre quedem, amb la seva cuidadora, en una terrassa bé de la plaça Rovira, bé la plaça Joanich. Passejar per Gràcia em fa sentir que he tingut família, però igualment que ja Ramona, la família que em va portar per viure aquesta experiència s'extingit. Pare&Mare a les Vostres mans encomano la meva ànima. 
El dissabte 17 de maig de 2014, amb Marina Acarreta i unes amigues d'elles que segueixen les ensenyances de Rosa Ma Winn, erem a Mataró on feia un seminari d'un dia "El recuerdo de nuestra Verdad". Va ser un dia de Pau i Germanor. Un dia inolvidalbe.
Des de les hores, honestament crec que en Rafel és un ressucitat.
Va tornar per amor a la seva esposa i a les seves filles. i Sense gota de rencor, d'aquells amargs rencors que tant l'han fet patir i hem patit per no saber ajudar-lo a desfer-los. Gràcies Pare, per l'alliberament d'en Rafel i, alhora el nostre.Encara estarà un parell de setmanes més ingressat. Tot li costa molt, ens va coneixent. Primer a Teresa i les seves filles i nèts, és clar. A mi li costar una mica recuperar la consciència de quin paper feia una germana en aquell tinglado. Poc a poc i ajudat per Teresa i les nenes es va anar ubicant. Acompanyar a viure en Rafel aquesta experiència m'ha estat difícil ni que en aquest escenari hi tenia poc paper.
Ell volia viure i li han permès. Endavant Rafel la vida és ara. 
Dimarts 9 de setembre de 2014 ha estat un dia inesborrable. Una dia de reconeixement de l'Amor que és Eterna i Eternament ens acompanya.
D'aquells germans que, cap allà el 1820 van deixar Sant Esteve de Castellar, (l'actual Castellar del Vallés) per immigrar a Sant Esteve Sesrovires: Pablo, Francisca, Maria i Ramon, avui estem aquí en aquesta fotografia descendents d'aquests quatre, sembla que eren germans.
Dimecres 10 de desembre de 2014
aquest matí, m'assebentava que Eugeni Fonoll Comas, ha tornat a l'Origen Etern, Se'n va anar el dimarts a les 18:15 hora que va assenyalar el metge forense.
A reveure estimat germà: trobaré a faltar el teu somriure, la teva serena bondat, la teva freqüent companyia mentre la salut t'ho permeté.
Dimecres a la tarda amb Ma Teresa Segarra anem a Ca l'Escribà a fer una copa de cava per despedir a Eugeni.
S'hi suma la senyora Jos d'Escribà.
Avui matiex, dia 10 es compleixen 10 anys que vam despedir el senyor Antonio Escribà Serra. Havia nascut el 3 de setembre de 1930 i tornar a la Vida el 6 de setembre de 2004.
Despedirant a Eugeni els seus familiars demà onze de setembre a Sant Feliu de Codines.
Eugeni per a nosaltres sempre seràs l'amic que sempre tenia temps per venir-nos a saludar. No perquè estiguessis jubilat, perquè quan treballaves també ens venies a saludar, obsequiant-nos amb petites coses que tú entenies ens podien fer sentir recordades. Gràcies Eugeni. Preguem per a tú, per la teva família, com per la nostra. Amén
Fotografia del C/Bruniquer, 17 aquí hi havia l'escola on vaig anar, mentre vam viure al C/Joan Blanques.Vaig trobar l'escola anat a visitar a Ramona Solans L'any passat ja en vaig parlar de Ramona l'Oblata de 88 anys que vivia el nú 40 del carrer de Joan Blanques. La vaig conéixer l'octubre del 2012, Ens hem vist poc perquè ella fa viure una crisi de salut.Va estar ingressada en el "socio-sanitari" del carrer Secretari Coloma. Li vaig fer algunes visites.
En el mateix socio-sanitari conegué una senyora Montserrat Tudo, amb qui s'han posat d'acord per a cuidar-la unes hores cada dia.
Ara Ramona pot sortir al carrer, recuperar-se una mica i gaudir de l'efecte de la seva cuidadora quí realment s'ocupa d'ella. Ramona m'eimpulsarà a recorre els nostres estimats carres del barri de Gràcia, com que no puc pujar a casa seva, l'escala on viu Ramona és d'aqulles petites finques gracienques on cada graó de l'escala sembla una muntanya.
Alhora, en Rafel a Intensius del Tauli, es moria. Però no,va anar reaccionant i el dijous dia 20 ja ens obria els ulls.
El dijous 29 de maig de 2014 el portaven l'habitació. No s'aguantava dret, va començar a fer els primers passos amb caminadors...
Va tornar per amor a la seva esposa i a les seves filles. i Sense gota de rencor, d'aquells amargs rencors que tant l'han fet patir i hem patit per no saber ajudar-lo a desfer-los. Gràcies Pare, per l'alliberament d'en Rafel i, alhora el nostre.Encara estarà un parell de setmanes més ingressat. Tot li costa molt, ens va coneixent. Primer a Teresa i les seves filles i nèts, és clar. A mi li costar una mica recuperar la consciència de quin paper feia una germana en aquell tinglado. Poc a poc i ajudat per Teresa i les nenes es va anar ubicant. Acompanyar a viure en Rafel aquesta experiència m'ha estat difícil ni que en aquest escenari hi tenia poc paper.
El dilluns dia 18 d'agost de 2014, al matí amb Montserrat Serna, Castell de Montjuic, vam fer-hi una bona passejada, feia un dia clar i net, sense gaire calor.
Vaig tornar a demanar ajuda per poder entrar al Castell, la rampa impressiona tan el pujar com el baixar. D'aquells germans que, cap allà el 1820 van deixar Sant Esteve de Castellar, (l'actual Castellar del Vallés) per immigrar a Sant Esteve Sesrovires: Pablo, Francisca, Maria i Ramon, avui estem aquí en aquesta fotografia descendents d'aquests quatre, sembla que eren germans.
aquest matí, m'assebentava que Eugeni Fonoll Comas, ha tornat a l'Origen Etern, Se'n va anar el dimarts a les 18:15 hora que va assenyalar el metge forense.
A reveure estimat germà: trobaré a faltar el teu somriure, la teva serena bondat, la teva freqüent companyia mentre la salut t'ho permeté.
S'hi suma la senyora Jos d'Escribà.
Avui matiex, dia 10 es compleixen 10 anys que vam despedir el senyor Antonio Escribà Serra. Havia nascut el 3 de setembre de 1930 i tornar a la Vida el 6 de setembre de 2004.
Despedirant a Eugeni els seus familiars demà onze de setembre a Sant Feliu de Codines.
Ni que ara hem estat a l'Escribà, la fotografia és de l'abril de 2011.
Dimecres 17 de setenbre de 2014, amb Marina Acarreta vam anar al "jove teatre Regina de Gràcia. La seva filla li havien dit que en Sergi Torres hi feia una trobada de diàleg, i que semblava que valia la pena d'escoltar-lo. Gràcies per aquests dia. Fou un copalpse en el temps. De 1987 al 2014 tot en un sí absolutament sincer.
La conexió Sergi Torres i el llibre Un Curso de Milagros, cohesionen la resta del mes de setembre. Passo hores visualitzant els videos de les trobades que al llarg de cinc anys, en Sergi ha fet al "jove teatre Regina".M'eixample i, alhora col·lapse el temps!.
El 24 de setembre de 2014 un dia de conexió amb el Cel i la Terra, simplement som un canal de Llum.
Dimecres 15 d'octubre de 2014 al "jove teatre Regina: trobada amb Sergi Torres
25 d'octubre: Sergi Torres a la Casa del Tibet, De les 10 del matí a les sis de la tarda, deixant dues hores per descansar al migdia. No hi veig ningú propi de la Casa del Tibet. Hi he de tornar.
Dijous 30 d'octubre de 2014
tarda: torno a la Casa del Tibet. Puc trobar-me amb Whanchen, m'explica que Enric Aynó va deixar el vehicle l'estiu del passat 2013. Va poder estat el seu costat, de fet va morir donant-li la mà. Gràcies a la Vida. Enric va voler que les seves cendres es repartissin, una última part, que en Whanchen conserva ha d'anar el Tibet. Descansa en Pau Enric.
Que Chenrezi t'acolli en el seu Infinit Amor.
25 d'octubre: Sergi Torres a la Casa del Tibet, De les 10 del matí a les sis de la tarda, deixant dues hores per descansar al migdia. No hi veig ningú propi de la Casa del Tibet. Hi he de tornar.
tarda: torno a la Casa del Tibet. Puc trobar-me amb Whanchen, m'explica que Enric Aynó va deixar el vehicle l'estiu del passat 2013. Va poder estat el seu costat, de fet va morir donant-li la mà. Gràcies a la Vida. Enric va voler que les seves cendres es repartissin, una última part, que en Whanchen conserva ha d'anar el Tibet. Descansa en Pau Enric.
Que Chenrezi t'acolli en el seu Infinit Amor.
Enric Aynó fa fer viable la Casa del Tibet a Barcelona, va ser com un pare per en Whanchen i li va obrir el camí en una societat burgesa de nous rics. Enric tenia serenor i temple, era un budista de cor, perquè ere un home bo per naturalesa. Gràcies Enric pel servei que ens has regalat, per una feina molt ben feta, pel teu temps i la teva mirada neta, sense terenyines, gràcies, gràcies, gràcies
Mor al zoo de Barcelona un dels dofins més vells en captivitat a Europa. Notícia del 01.2011
Barcelona (ACN).- Un dels dofins més vells en captivitat a Europa, d'uns 46 anys d'edat, va morir el passat 23 de gener al zoo de Barcelona, on va arribar el 27 d'octubre de 1970, procedent del Miami Sea Aquarium.
Es calcula que Nika, nom del dofí, va néixer al voltant del 1964, tot i que segons el zoo no es tenen dades fiables que ho certifiquin. Actualment queden cinc dofins al zoo, tres mascles i dues femelles.
Nika et segueixo demanat que volguis ésser la meva mare, si és que encara no ho ets ho o has estat. La teva captivitat accetada m'ensebya a respectar el meu sentiment d'està atrapada en el cos físic. Quan esn vam conéixer ara fa uns quatre anys, em vaig sentir formar part de tú. Després vaig viure mentalment el teu ajut per curar-me la ment que s'ha reflectic en el cos. Gràcies Nika. Sempre unides en el Sí de la Vida. T'estimem.
Centre Moral i Cultural del Poble Nou, a les 16 hores: Sergi Torres amb Emilio Carrillo. Hi vaig acompanyada de Marina, seiem juntes en una llotja. Una tarda de joia.
La relació amb Marina de defensa. Me'n defenso. Em sembla que no puc confiar amb ella, m'hi relaciono amb por.
Emilio Carrillo, responent a una pregunta sobre les malalties, ens diu que: hi ha dos tipus de malaltia, la que havent acabat el treball que s'havia de fer en la vida que tens, en retorna ràpidament al teu origen i la que, t'ensenya a curar-te la ment.
La malatia que amb la seva persistència té com a objectiu que ens adonem que la nostra ment està malalta. Gràcies per una tarda de creixement i llum.
arribant a dos quarts d'onze de la nit. La televisió ja és tancada, m'aborreix.
He portat el blog al present. He montat unes fotografies per a felicitar l'any des del Facebook.
El goig de Viure per a mi és un nosaltres. Pare-Mare on són els altres que volen gaudir del goig de Ser Vida?
Tanquem el 9è septeni! 
I, ara contemplem el que el la proposta del Filòsof Rudolf Steiner ens va oferir a les primeries del 1900: observar les situacions plantejades el que hom diu "la seva vida" per septenis.
Aquí s'expressa el que nosaltres treballem per integrar-nos a la Vida Real.
enllaç a R.STEINER:SEPTENIS
El Espiritu convoca al alma a reconocerse en Sí Mismo.
Déu, home, Déu fet dona, religió, individuu, col·lectiu. Tot plegat és tan senzill i bell.Déu És Amor Incondicionat o és la negació de sí matei9x. Amén. enllaç a 2015 10è septeni