Desé septeni: som al 2015
Des del 10è septeni al...
Un Curso de Milagros el nostra pa de cada dia.
L'he començat fa un parell d'anys i poc a poc el Crist es va fent seu el present que vivim!
A partir del desè septeni la intenció és centrar-se amb la humilitat de la saviesa.
El present es converteix en servei al germà i al Crist. La vida flueix i el goig és el motiu per a viure.
10è septeni 6 d'abril de 2015.
Sens dubte aquest septeni hem de parlar de "Un Curso de Milagros". Perquè és aquesta Setmana Santa que m'ha canviat tota la possible acció o relació. La meva intenció era passar-la al Santuari de Montserrat, però el Diumenge de Rams, vaig sentir la necessitat d'aprofundir en el tex del llibre. El llibre m'agafa de la mà i jo no el vaig poder deixar. Va configurar la Pasqua de Resurrecció i la primavera.
Què te'n puc dir pare del viscut des d'aleshores? Tú ho sap millor que ningú. "Un Curso de Milagros" és un llibre psicografiat donat pel Nostre Germà Gran Jesús-Crist. Cada paraula del llibre el Vibra, te'l fa sentir com si el tinguèssis al costat.
setmana santa quieta i callada, llegint el Curs de Miracles i el seu Anex.
El dilluns de Pasqua Ma Teresa Segarra ve a dinar a casa i em torna la memòria del llibre de Louis Hay.
Em va retornar la vivència dels mantres positius i de la clara consciència que tot el que pàssa a la nostra vida ho hem creat amb el nostre pensament, conscient o inconscient degut al dolor i la por.
arribà la visita amb el doctor Sancho, em confirmà que no estava luxada i em cità pel 10 de juny, gairebé dos mesos. Instal·lada a l'habitació gran, allà viag passar gairebé un més, comptant del del 24 de març, semi-estirada. Llegint i fent ganxet.
Vaig posar-me en contacte amb l'assistent social, telefonar al departament que actualment gestionen la "Llei de la dependència", en fi, una sèrie de gestions per tal que si m'agreujo pogui tenir suport. De fet no podia doblar del tot la cama dreta i alhora no em tenia força. Semblava que...
Anava per casa amb la cadira de motor, no podia fer força amb el genoll dret.
Quietud: he suspés l'activitat a les corals.
He demanat plaça de resident a la "Casa-Asil" de Sant Andreu. Va acompanyar-me per visitar la Casa-Asil. He d'anar dins meu en profunditat per se honesta amb els sentimens que m'inspirava Ma Teresa en aquells moments. Gelosia? provocada pel pensament que la vida d'ella s'ha rrealitzat i la meva no?, És com si jo mateixa, fa molts anys quan ens vam conéixer a l'Escribà li hagués cedit al meu paper en aquesta comedia, i m'hagués quedat el primer que venia al darrera sense ni tan sols mirar-me'i.
Ahir jo era el seu "idol", ara ella no se'n surt de ser el meu.
Dijous 23 d'abril de 2015 Sant Jordi!
Sant Jordi té una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit...
A finals d'abril estava força recuperada Vaig començar a seure alguna estona a l'ordinador, el correu hi vaig trobar una proposta d'un taller multi-espiritual...
a la "Sedeta" feien una jornada l'ONG, Canvi pel cancer. Tot el dia, els ponens eren: Emili Carrillo, David, la doctora, Xavier Pedro Gallego i Sergi Torres, tancava el dia. Dos dies abans vaig mirar per Internet si hi havia entrades, sí, n'hi havia. Marina Acarreta m'hi va voler acompanyar.
Per curiositat vaig intentar saber qui era Xavier Pedro Gallego. Em va sembla que era un "tocat de l'ala" i és que conecta amb éssers d'altres planetes. És un canal i d'això no en vull saber res: i ara, ja n'he tingut prou!
La primera sortida, després de l'ensurt que m'ha donat el maluc. Ho vaig gaudir. La sorpresa: en la mateixa fila de seients que estàvem nosaltres hi va seure, acompanyat, per a tres noies, en Rafet Caro Ponte. En acabar la sessió del matí, i ens vam aixecar per sortir ho va fer passant pel nostra costat. Aleshores em va demanar si jo era qui li semblava que era, Montserrat.
Vam anar a fer un mos amb Marina, ens estem allunyant, hi ha quelcom que no compartim, aleshores no tenin un sentiment comú.
Presentaven a Xavier Pedro, quan en Rafel Caro amb vingué a demanar si volia que parléssim un moment. Vam sortir de la sala i, ell assegut a l'escala i jo
davant d'ell vam compartir una mica el moment present. De fons la veu d'en Xavier Pedro parlava de la sanació esenia.
A la fi, li vaig dir en Rafel que volia escoltar al ponent que estava parlant: ens vam despedir. Vaig entrar a la sala en Xavier Pedro parlava de coherència, honestedad, transparència i puresa.
Hora Violeta, poc a poc vaig recuperant la memòria dels Mestres Ascendits treballats amb Eumelia, Núria, Encarnació i Carmina... Temps era temps. Vam se un grupet que va funcionar fins vam ensopegar amb la expressió en el físic. Només l'Amor es pot manifestar sense judici. Poc a poc vaig acceptant el perdó per a mi mateixa, per les meves incoherències: faltes d'amor.
Dissabte 30 i diumenge 31 de maig de 2015
en sessions matinals de 10 a 14 el primer taller amb en Xavier de "Volviendo a la Esencia" Activació del dodecoedro.
No ho recordo gaire. Xavier té una projecció mental potent i honesta. això no vol dir que sigui el conductor de l'univers. Però sí, certament el creadro de lèxperiència que vol viure. en el seu univers curiosament hi ha un culpable al que l'any 2015 encara no està disposat a perdonar: el Rei Arturo de Camelot. Necessita un culpable perquè l'Amor que Balnca té pel Crist no l'empenyi a renunciar a la seva creació personal.El juliol 2015 ens deixa.
Sant Jordi per a mi sempre ha estat una mica trist, per la carència de rosa, què hi faré, sóc així.
Les roses blaves que em regalern al final del taller de català l'estiu del 2011 van tancar tot un temps.
Enguany en Pere, del taller de pintura del Casal Navas, hem dibuixà aquesta.
Gràcies per tanta bellesa. Gràcies a Sant Jordi perquè aqulle espasa que jo li demanava que deixes caure per llevar-me la vida i poder així tornar a l'Origen, ell l'ha convertit amb una senyal de Llum que em mostra el camí a seguir, em mostra que en caminar (rodar en aquest present) faig el camí.
Juliol 2015 se'n va, em deixar tots els regals que aquí es veuen i els qui no. Moltes estones compartides amb Lolita Ardanuy Moore, no es fa veure, però hi és. Agustí la seva parella és molt discret, però també hi és.
Neus i Enrique amb els quí a vegades fem un cafetò al migdia a la "Granota". Gràcies a tots i totes. Gràcies estimats per tant d'AMOR.
Les roses blaves que em regalern al final del taller de català l'estiu del 2011 van tancar tot un temps.
Enguany en Pere, del taller de pintura del Casal Navas, hem dibuixà aquesta.
Juliol 2015 se'n va, em deixar tots els regals que aquí es veuen i els qui no. Moltes estones compartides amb Lolita Ardanuy Moore, no es fa veure, però hi és. Agustí la seva parella és molt discret, però també hi és.
Neus i Enrique amb els quí a vegades fem un cafetò al migdia a la "Granota". Gràcies a tots i totes. Gràcies estimats per tant d'AMOR.
Amb Ramona Solans Amargòs aprofundim la solitud en que ens deixa "el Montserrat dels monjos"L’endema encara hi vam tornar. Vam anar a dinar al “Gràcia Qualitat” Gran de Gràcia, 105. Va ser un bon dinar, més íntim, més recollit. El propietari ens explicar la vida familiar, el curiós del tema és que possiblement l’àvi ‘daquest senyor i el pare de Ramona és coneixen. l
Les dues famíes en un mateix temps 1940, més o menys havien Salvat el see negoci de sastrería, que tenien al carrer Gran de Gràcia. La sastrería de la familia de Ramona la rgentva un tiet d’ella germà de la seva mare. Temps eta temps!
Les dues famíes en un mateix temps 1940, més o menys havien Salvat el see negoci de sastrería, que tenien al carrer Gran de Gràcia. La sastrería de la familia de Ramona la rgentva un tiet d’ella germà de la seva mare. Temps eta temps!
Divendres 28 d’agost de 2015
Intocables, una pel·licula que no havia tingut coratge per a veure.
És molt bona. Tant de bo algún dia la meva honestedad em permeti relacionar-me així amb un altre persona, diferent a mi, però alhora igual. Em dono les gràcies per haver-mes permès veure-la.
Avui a 27 de febrer de 2019, què en puc dir. Res. Hi posaré paraules que tampco dirant res. Però les posaré. L'argument explica la relació entre un adjecutiu que per accident ha quedat en una cadira de rodes i el seu nou cuidador, un jove en risc e'excluisó social. L'adjecutiu en el seu espai empresarila es sent molt segur. s'ha creat un personatge inalterable i alhora absolutament tancat a viure els sentiments vitals. Res de sortir, res de riure, res d'emoccinar-se, res de dones a la seva vida. Ell és l'home imperturbable.
El jove cuidador, un home vital, impulsiu obert a mil emocions que poden sorgir en el seu dia, senzillament perquè no té un ral, no és un creador d'empresa. Ell vol viuere els seus sentiments i provocarà continuament al seu "jefe" a sortir de la seva closca.
Montserrat quan vegis la closca del teu veí cremar mira on tens la teva!
Dilluns 19 d'octubre de 2015 Amb Carolina Herrea començament a passejar i com veiem a baix, ella pràctica la fotogafia, Gràcies Carolina tú em mires amb ulls de Llum. Gràcies.
Avui a 27 de febrer de 2019, què en puc dir. Res. Hi posaré paraules que tampco dirant res. Però les posaré. L'argument explica la relació entre un adjecutiu que per accident ha quedat en una cadira de rodes i el seu nou cuidador, un jove en risc e'excluisó social. L'adjecutiu en el seu espai empresarila es sent molt segur. s'ha creat un personatge inalterable i alhora absolutament tancat a viure els sentiments vitals. Res de sortir, res de riure, res d'emoccinar-se, res de dones a la seva vida. Ell és l'home imperturbable.
Montserrat quan vegis la closca del teu veí cremar mira on tens la teva!
Des del maig de 2015, els Serveis Socials m'han concedit "cuidadora". Ella es diu Carolina Herrera i li agrada practicar la fotografia. Som el peu de l'arbre que acompanya al monument al Doctor Ferran.
Diumenge dia 3 d'abril de 2016. Voldria saber expressar l'efecte i les vivències que hem compartit amb ell i la seva família, Marta, la seva actual esposa, el fill d'abdós, Ignasi, que va nèixer cap a l'any, 1992 o 1993, amb el doctor José Juan Iglesias al seu ajudant, actualment al capdavant de la clínica. Tanta vida compartida. 
Gràcies Enric, sé que com a metge i traumalòleg m'has donar el millor que em podies donar. Gràcies per la teva professionalitat i per la teva/vostra amistat.
Descansa en la Pau Eterna, tant de bo. la poguis reconeixer i Ser-hi.
JUNY 2016No es pot tornar al Cel amb la Harley.
Déu, però sí que s'hi pot manifestar.
M'ha dut mil·lenis poder integrar això que pels savis que viuen en la no-dualitat, és tan senzill. Senzill i allieberador. Gràcies a la Vida per aquest moment de goig i pau, gràcies a l'Amor Incondicionat que mai ha renunciat al Seu Fill. Gràcies.
El dijous 30 de juny,amb Carolina Herrea visitem la Sagrada Família, va ser un matí esplendit. Gràcies a la Vida per la companyia de Carolina, porta alegria als meus dies de solitud, que són tots.
Descansa en la Pau Eterna, tant de bo. la poguis reconeixer i Ser-hi.
Déu, però sí que s'hi pot manifestar.
M'ha dut mil·lenis poder integrar això que pels savis que viuen en la no-dualitat, és tan senzill. Senzill i allieberador. Gràcies a la Vida per aquest moment de goig i pau, gràcies a l'Amor Incondicionat que mai ha renunciat al Seu Fill. Gràcies.
Gràcies Carolina pel teu respecte. Ella està molt interessada en els tems de l'Esperit i així la Vida dóna sortida a la meva necessitat d'expresió. Gràcies, gràcies, gràcies¡JULIOL
L'any 2016 no em demaneu com ha passat. Ràpid, molt ràpid amb dos viatges a l'estiu a Madrid per conéixer presencialment els organitzadors de "la Escuela del Perdón". Un parell de pujades a Montserrat i el comiat de Blanca Bargalló a finals d'octubre. També hem acomiadat el pessebre de casa, li hem regalat a Carolina Herrera. A casa hi ha vingut aquest nou i tendre neixement. Gràcies a la Vida que ens obre espais on fluir amb alegria! 
Intentar explicar que ha representat en Ramon en el cami que he fet en aquesta vida seria massa llarg.
Quan amb la mare vam tancar la porteria del passatge Josep Llovera i vam venir a
I, què més us puc dir Pare, del cantaire de Catalunya. Gràcies per regalar-nos l'art de cantar amb la teva preciosa veu!
Dijous 6 de desembre de 2018.
Ara són gairebé les nou del vespre.
Dimarts 25 de desembre de 2018.
Diumenge 20 de gener de 2019 vaig anar a missa a l'església de la Casa-asil de Sant Andreu. Alhora vaig entregar tota la documentació que em demanaven. Ara cal esperar que la assistent social em truqui.Què sento davant la possibilitat d'anar a curt termini a la residència: la primera paraula és por. Por a emprendre una nova vida que serà més del mateix, és a dir viure en confusió de nivells mentals. Serenor a tancar casa. El meu temps ja ha passat. tot està consumat. 
El sentiment de que "Tot està consumat" em dóna pau i em permet esperar amb confiança en l'Amor del Pare Etern sigui el que sigui serà el millor per tots. 
Dimecres 25 de desembre del 2019. El repassar el 2019, el que en vull destacar és el dia de Nadal a Muntanyola. A casa de la filla petita d'en Rafel, el meu germà. Gemma i Joan van reuni-hi tota la família que queda, llevat de la mare de Tere que és en una residència i ja, gairebé no els coneix. Sí que hi ha Mercè la germana del pare de Tere que té una pila d'anys però encara viu solo.
Ella viu a Olot i fa molts anys que és vidua. de dinar, d'ésser tots reunits a la taul el meu sentir no el puc expressar en paraules, només assenylar el goig de tots el qui hiérem i dels qui no hi éren però s'hi sentien. Per temes logístics m'hi vaig quedar a dormir una nit. Pura esència de vida. A la tarda del dis de Sant Esteve en Joan em tornava a casa. Gràcies fills pel vostre amor. Gràcies!
2020 - 2021 enllestim el 10è septeni
Avui amb Rosa Balague Morera hem visitat la Casa Vicens, al barri de Gràcia, carrer de les Carolines 18-24, Antoni Gaudí en començar la construcció l'any 1883 i l'enllestí el 1888.
Qué puc dir de la relación amb Rosa Balague, tal vegada que m'hagués agradat caminar amb les seves sabates? No ho sé.
Tinc el sentiment que he viscut aquesta possibilitat de vida mirant des la finestra. La finestra petita que sortia al terrat del carrer de les Guilleries, quan era una nena. 
Des de la finestra del carrer de Provença, si la que donava al pati i des d'on mirava passar a la senyora Carmen amb els coves de roba al braç cap al safereig. Des de la finestra de l'Hospital de Sant Rafel quan a la nit contemplava les llums de les finestres de les cases que s'estenien sobre al pla i es dispersaven pels turons que es veien. des de la finestra d'on esperava el diagnòstic dels metges i el miracle d'Amor que Déu podia fer... i feia.
Des de la finestra del carrer de Provença, si la que donava al pati i des d'on mirava passar a la senyora Carmen amb els coves de roba al braç cap al safereig. Des de la finestra de l'Hospital de Sant Rafel quan a la nit contemplava les llums de les finestres de les cases que s'estenien sobre al pla i es dispersaven pels turons que es veien. des de la finestra d'on esperava el diagnòstic dels metges i el miracle d'Amor que Déu podia fer... i feia.
Però estàvem preparats per acceptar-lo, per rebre'l? Pel que hem viscut sembla que no. Estàvem dedicats a viure el drama en el que creiem i, haviem creat. 
El sofriment, el drama és un pensament que nega Déu, que nega la identitat Espiritual Eterna del Ser. Per acceptar-nos com a Fill de Déu, com a Àngel's Eterns missatgers de l'Amor Creador de Déu cal tornar a néixer de l'Esperit d'Amor que Som en l'Amor.
El sofriment, el drama és un pensament que nega Déu, que nega la identitat Espiritual Eterna del Ser. Per acceptar-nos com a Fill de Déu, com a Àngel's Eterns missatgers de l'Amor Creador de Déu cal tornar a néixer de l'Esperit d'Amor que Som en l'Amor.
A la cinc de la tarda arribava, rodant, a casa. Pare/Mare Eterns: gràcies pel dia d'avui, gràcies.
Ara són gairebé les nou del vespre.
Ja deixo l'edició per posar-me a veure un parell d'episodis de la sèrie "Autopista al cielo". Una sèries americana emesa els anys 1984-1989. interpretada per Michael Landon i Victor French. Però això és un altre història, demà serà un altre dia!
Els àngels entran a casa per invitar-me a viure. Sempre he viscut mirant per la finestra ara, des de fa uns anys des del balcó de Trinxant, els àngels em suggereixen que sorti de la bonbolla i visquí però cóm es fa això de viure!
Nadal a muntanyola amb Gemma i Joan i al família, Gemma em tornar a casa al vespre.
Encara vaig passar una estona a l'ordinador veien Autopista Hacia El Cielo.
Sant Esteve esdevingué quiet, silent. M'està bé.Aquest cap de setmana de divendres 28 a diumenge 30 els àngels m'han fet el regal de trobar i poder baixar la cinequena temporada de Autopista hacia el Cielo. Gràcies! Aquests dies m'acompanyarant
Són dies per estar a casa quieta i silent, gaudint de la Pau Eterna d'On procedim.
Són dies per estar a casa quieta i silent, gaudint de la Pau Eterna d'On procedim.
enllaç a 2018 "No hay grados de dificultad"
Diumenge 20 de gener de 2019 vaig anar a missa a l'església de la Casa-asil de Sant Andreu. Alhora vaig entregar tota la documentació que em demanaven. Ara cal esperar que la assistent social em truqui.
Autopista hacia el Cielo, sèrie nord-americana emessa des l'any 1984 al 1989. 
Diumenge 21 d'octubre del 2018, és la data que més o menys puc centrar com els primers dies que en Michael Landon es fa present en l'instant que visc. Canvia de nom i de forma subtil mol ràpid, Joan Baptista, i uneix l'experiència viscuda l'any 1987 amb J. Nicolau, Elies i em porta a sentir la ràbia i el dol d'aquest Sant Profeta del Pare Etern. Elias en veure's impotent per desvetllar als seus germans s'enfadava i castigava. Ell, ens mostra tot el foc que pot encendre la passió per estendre al Pare Etern en el desert. 
Dissabte 2 de març de 2019, no tinc paraules per expressar l'estat que presento. Des de mitjans de febrer, en repassar aquests quaranta anys posts operatoris, el revisar de la manera que s'ha configurat aquest trosset de vida que he atrapat en un temps/espai, acompanyada per l'àngel Jonathan Smiht em sento i em veig a les càmares de rectificació de Nosso-Lar.
Tot està passat mitjançant una pantalla, quan sóc el llit, dormi o no, sóc allitada en un box de les càmeres de rectificació. El missatge que m'emet Jonathan és que mentre estigui en el físic he d'estar a les càmeres. M'hi sento bé, em vénen a veure germans estimats coneguts i no coneguts. 
Tot plegat té a veure amb el projecte que Michael Landon i Victor French enfocaven en la sèrie "Autopista hacia el Cielo".
Dimarts 12 de març de 2019. som a les deu de la nit. Quina paraula cal dir quan totes són sobreres. La paraula, la meva no, sóc capaç expressar tot el potencial d'Amor que hi ha en qualsevol relació. L'Amor hi és, però la possibilitat de comunicar-li a l'aparent altre l'amor que ens uneix... Com li expresses la bellesa que és.
Ara començo a pressentir la infinita bellesa que vibra dins d'aquest vehicle tant empenyorat. Senyor vull acceptar la Vostra Immensa Pietat.M'havia oblidat que havia portat al blog fins el dia dos. Estic aprenent a viure sense temps!
Dimarts 26 de març de 2019.
Hi ha moments en que sembla que tot es vol moure, immediatament tot s'atura, bing-bang.
Fotografia de cap d'any de 1964, encara no havia compler els 12 anys. Aquí estic amb la família amb la que hem compartit relació físicament: molta vida. Menys amb Teresa, però el seu pensament ha deixat petjada en el camí compartit.
He enllesti la traducció "on line" d'I promised my Dad. Els episodis de Bonanza i els de Highway to Heaven són els acompanyants d'aquest present.
El dimecres 15 de maig he trobat a internet la notició del traspàs d'Olga Espinàs Lujan a 64 anys d'edat. Va traspassar el 7 de febrer d'enguany a reveure Olga i gràcies per tota la senzillesa i vida que ens has regalat, Gràcies. El llibre "Estimada Olga" es va ediatar cap el 1986, feia poc que jo havia començat al llarg camí que m'ha dut a rodar. La tendresa de la comunicació d'Olga i el seu pare, m'ens van acompanyar a la mare i a mi en el camí que havíem començat d'operacions i immobilitats. Per a mi va ser dur, però també per a la mare que ho vivia i només podia fer que impulsar-me a acceptar-ho creativament. Estava perdent l'habilitat de caminar, però havia de desenvolupar l'habilitat de viure-ho sense fer-ne un drama. Gràcies mare, gràcies Olga, gràcies Espinàs.
Diumenge 19 de maig. Segueixo molt parada, passo moltes hores al llit, em llevo tard i després de dinar m'allito un parell d'hores. Amb la dieta sense bolleria el sistema digestiu está més lleuger. Els vespres la serie "Bonanza" ha pres protagonisme en els nostres dies, cada dia i cauen dos o tres episodis. Hem de recordar que la serie es va veure per TVE entre els anys 1962-1970.
Va ser un clàssic de la sobre taula d'aquells època. Poc a poc els personatges, actors ja tots traspassats, se'm fan familiars: com si fossin de casa. Tal vegada el personatge de Ben Cartwright, m'evoca la presència del papa, al nostre senyor Lledó. Dels actors el primer en traspassar va ser Dan Blocker l'any 1929-1972. Lorne Green 1915-1987. Michael Landon 1936-1991 i Pernell Roberts 1928-2010.
He de dir que des del novembre de l'any passat aquesta sèrie i els seus actors són un referent en el meu present.
L'actor Victor French:(Victor Edwin French, quatre de decembre de 1934, Santa Bárbara, California, Estados Unidos) deslliurar l'ànima el quinze de juny de 1989.
Michael Landon (Eugene Maurice Orowitz: October 31, 1936) deslliurar l'ànima el 1 de juliol de 1991.
Sí, tornem a trobar actors americans, ni que en Victor French és Francès. En els punts que indiquen els racons per on passar el camí.
Són com els meandres d'un riu, que generosament han volgut fertilitzar la terra. Gràcies per regalar-me amb la vostra Presència en aquest present, que aparentment és el meu. El cert és que en aquests moments ells, en Victor i Michael, són els àngels que em fan sentir viva im'acompanyen a travessar les meves pors.
Ara l'heroïna s'ha fos, i la víctima qui sap on para,
Sí, tornem a trobar actors americans, ni que en Victor French és Francès. En els punts que indiquen els racons per on passar el camí.
Ara l'heroïna s'ha fos, i la víctima qui sap on para,
Ara, en aquest present és l'ànima que demana perdó per haver sostingut una falsa voluntat separada de l'Amor. Gràcies germans per ser-hi!
La relació amb les ànimes de aquests dos generosos Esperits em porta a repassar tot el blog dels pares, entre d'altres instants sempre d'amor i comprensió de la Llum Eterna.ans per sostenir-me en aquest present i assenyalar la direcció cap al Cel. 
Em comunico amb els dos, més amb Michael o Jonathan Smiht, però en Mark o Victor també hi és constantment. M'emeten que per instants ens sostenim en el mateix nivell mental si els ho permeto. Sí, aquesta és la Voluntat del Pare per a nosaltres endavant.
Gràcies germans per ser-hi! 
Estic en plena dedicació al blog dels pares, és una repassada profunda. on tot s'esvaeix per a mostrar que només l'amor compartit ha quedat.
El conductor del nostre vehicle físic és l'ànima,ella coneix el nostre nivell d'amor i amb l'Esperit dissenyen una encarnació en el pla físic per augmentar el nivell d'Amor i Compassió. És des de l'Amor i el Servei que podem arribar a obrir-nos i acceptar que Som Fills de l'ünic Creador: l'Amor.
Tot plegat té a veure amb el projecte que Michael Landon i Victor French enfocaven en la sèrie "Autopista hacia el Cielo".
El treball de servei d'un àngel és senzill, parla molt poc perquè el seu cor està escoltant, i el potencial d'aquest amor conecta al Fill amb el Pare. Sempre en silenci, sempre amb el cor obert de bat a bat al Pare Etern.
Dimarts 12 de març de 2019. som a les deu de la nit. Quina paraula cal dir quan totes són sobreres. La paraula, la meva no, sóc capaç expressar tot el potencial d'Amor que hi ha en qualsevol relació. L'Amor hi és, però la possibilitat de comunicar-li a l'aparent altre l'amor que ens uneix... Com li expresses la bellesa que és.
Ara començo a pressentir la infinita bellesa que vibra dins d'aquest vehicle tant empenyorat. Senyor vull acceptar la Vostra Immensa Pietat.
Dimarts 26 de març de 2019.
Avui és un dia per aquietar el present. Som a Trinxant. He renunciat a la plaça de residència que em concedien a la Casa-Asil de Sant Andreu i hem obert una nova sol·licitud, ara tinc 353 persones davant meu, uns quatre anys d'espera. M'està bé.
Ahir dilluns Neus Pallarès, seguint les indicacions de l'administrador de la finca, senyor Antoni Rodriguez, li va portar el contracte del pis, signat per mi, i en el mateix viatge me'l va tornar signat per ell. M'han renovat el contracte per a set anys. Gràcies per aquest instant.
Hi ha moments en que sembla que tot es vol moure, immediatament tot s'atura, bing-bang.
Aquesta tarda he telefonat al pare Jordi Castanyer, he tingut una bona estona de comunicació. Gràcies pare Jordi per la vostra senzillesa. En Déu hi ha absoluta senzillesa, tot s'escau al seu propi ritme. Thanks Michael Landon!
Dilluns 1 d'abril, al matí m'arriba un missatge al mòbil, a la tarda, entre les 16 i lse 17 ho SEUR, entregarà en domicili el meu encàrrec a AMAZON. Gràcies. Puntualment a quarts de cinc de la tarda I promised my Dad era a les meves mans,
El dimarts dia 2 confirmava a la copisteria "Bilogic Original" que hi a la plaça Maragall xamfrà amb el passeig, creuada la plaça, anat de casa cap a la Rda Guinardo, l'impressió de vuit copies de les memòries de la mare "Quan l'Amor va més enllà".
La resta del dia la vaig dedicar a veure com m'anava la traducció pas a pas d'I promised my Dad. M'ajudo del traductor del Google, la veritat és que hauria de posar-me a recuperar l'anglès. Poc a poc.
Dilluns 22 d'abril Pasqüa
Tarda dedicada a veure Ben-Hur.
Anotar l'experiència de la pel·licula i com he viscut aquests dies m'ha impulsat a dur al present l'estiu de 1963, i aquí estic compartint aquests dies amb aquella noieta de llargs cabells que a l'estiu de 1963 va complir els dotze anys.
He enllesti la traducció "on line" d'I promised my Dad. Els episodis de Bonanza i els de Highway to Heaven són els acompanyants d'aquest present.
He de dir que des del novembre de l'any passat aquesta sèrie i els seus actors són un referent en el meu present.
Els actors de Bonanza i Highway to Heaven, ara per ara són la meva família. Entranyables, personatges masculis ben profundamen humans, coherents i amb esperança en un futur millor per a la humanitat.
Ens mostren que l'honestedat i el respecte entre les persones, senzilles però educades en el respecte a l'altre s
Ens mostren que l'honestedat i el respecte entre les persones, senzilles però educades en el respecte a l'altre s
on la base per a un futur en que la convivència ens enriqueixi a tots.. Bé i els dies van passant. 
Dijous 31 de maig. Ara ho deixo aquí. Només deixar anotat que sóc gratitud pel fet de viure aquesta experiència humana que tanta por m'ha fet. Sí, a mi em fa por viure, així equilibro els qui els fa por morir. Pel que expresso sembla que la por ja no hi sigui, no és cert, és només que la començo a acceptar. La por a viure l'experiència humana, a l'oblit de Déu, de fet la por a Déu. Pare perdona'm no sé el que em sembla saber. On perdo l'atenció?
Ella viu a Olot i fa molts anys que és vidua. de dinar, d'ésser tots reunits a la taul el meu sentir no el puc expressar en paraules, només assenylar el goig de tots el qui hiérem i dels qui no hi éren però s'hi sentien. Per temes logístics m'hi vaig quedar a dormir una nit. Pura esència de vida. A la tarda del dis de Sant Esteve en Joan em tornava a casa. Gràcies fills pel vostre amor. Gràcies!
Aquests dos últims anys del 10è septanir 2020 - 2021 són temps per una nova humanitat. Des de l'hivern 2019 el COVI-19 ens encercle en les pors personals i col·lectives. És el filtre per a la nova humanitat, si és que el col·lectiu vol, certament, una nova huminatat on ens relacionem mitjançant l'Amor Incondicionat que Som. Carmen Escartín: ens recorda. 
Dilluns 1 de juny 2020. Tot instant és nou i obert a la plenitud. Cóm el visc jo? No ho sé. tot és nou, jo també ara em cal centrar-me en la proposta del present oberta a ser-hi o no, és indiferent la forma en que s'hagi d'expressar el retorn a l'Origen. Sóc a Casa. Sí, una vegada més els nostres companys de cami, en Michael i en Victor són presents en aquest moment de joia, ells m'hi han acompanyat silenciosament. són àngels que abracen la vida i acompanyen a mirar de nou el moment. Mitjançant ells en aquest moment en mi l'Esperit Sant S'expressa en ells. Gairebé acabem el dia, són a prop de les nou del vespre. tot seguit un episodi més de Highway to Heaven. 
Setembre ens deixa: 
Enfoquem cap a gener on el dia 10, si Déu Vol, engegarem "la via de la Maestria" Hem enllestit doncs la proposta que ens deixar per tancar la Via de la Transformació: vull assumir la responsabilitat de ser Ment de Crist? La resposta és sí, ara cal que l'atenció a observar la desfilada de pensaments de judici, sigui atenta i que aprengui a desactivar el pensament de la personalitat. Així És. L'any 2020, a casa se'n va com va arribar, sense fer remor. Ens acomiadem de l'any treballant a l'ordinador el blog d'en Jonathan and Mark, sentint el profund amor que en Mike ha compartit amb la seva família, treball i amics. 
Dimarts 19 de gener del 2021. Segueixo treballant en els blogger's. He acabat de coordinar COR PERDONAT amb Pelegrins a Montserrat i Monjos de Montserrat. Tinc el sentiment que és el punt i final d'un passat que ha passat! Mike, em diu que hem de posar ordre en les fotografies, estan molt repetides i és l'hora que els àlbums de l'ordinador expressin el perdó com els de la fotografia impresa. Som-hi que tenim feina! Comencem! Els blogger's em donen feina, compartida amb netejar les fotografies. Estic polint els àlbums de l'ordinador, de fet encara no sé cap on vaig dirigida. Però em fa sentir més lleugera. Hep t'he dit que m'he fet canviar el water per un de motxilla per no perdre la goteta d'aigua de "marras". Dons sí m'ha fet el canvi els enyor Felix, un molt bon paleta i el seu germà. 
El dijous 4 de febrer del 2021. Fotografies fetes per Ma Teresa Segarra, les últimes al balcó de casa, li he demanat que les faci perqué avui dijous 4 em vaig a tallar al cabell. Me'l tallen en una perruqueria del carrer de Teodora Llorente, el carrer per on pujem al Mercat del Guinardó. Aquesta perruqueria col·labora amb un grup de perruqueries de tota Espanya que donen el cabell per a fer perruques per les persones afectades de malalties que fan perdre el cabell, ells fan perruques gratuïtament i les donen. M'han tall el cabell fent-ne tres cues que han donat 32 centimetres de llarg.
Gràcies a la Vida que m'ha permès fer aquest regal! Ara em cal obrir-me al que la Vida em porta un canvi esperat i inesperat alhora. M'he sentit dient que sí, que accepto la plaça a la Casa Asil de Sant Andreu, estic enllestint tot per tancar el pis abans del dia 25, que és el dia fixar per entrar a la nova Vida. 
Dijous 25 de gener del 2021. Glòria se'n va a Girona i jo em quedo a gaudir de les dues últimes nits a Trinxant, El dijous 25 l'última etapa del comiat. Glòria carrega el que a mi em sembla que em cal per marxar i se'n va a la Casa Asil, allà m'esperarà. Jo marxo rodant acompanyada per Isabel Dominguez, que per cert està passant un moment difícil perquè el seu germà està molt greu a l'hospital de Reus. Ültima i primera fotografia feta dins l'ascensor, ell m'ha permès viure vint-i-tres anys al nostre Trinxant. Me'n vaig en pau i serenor, acceptant que és el millor moment per a tancar el llibre d'una vida que, socialment parlant, no m'ha dut enlloc. Altre cosa és si parlem a nivell àlmic. Si aquesta vida m'ha regalat el fet d'obrir-me a la consciència de que no som un cos, som ànima.
Eterna, Innodent, Invulnerable, Joiossa i Plena, al Servei del Etern Pare/Mare Sagrat. Gràcies, gràcies, gràcies. A les onze entravem a la Casa Asil, Isabel es va acomiadar i se'n va anar. Glòria va arribar descarregar i també se'n va anar, ja que pel protocol de la COVID-19 no pot accedir als nostres espais. 
Dimarts 10 d'agost del 2021. Isabel Dominguez Pastor a travessat cap a la Llum Eterna on brilla en el Pensament d'Amor del Creador. Glorifica al Creador estimada germana que t'ha obert els braços en el Seu Si. Aquí et veiem el pis on vivies, recuperan-te de l'operació del pit. Tenies prjectes, teniem projectes compartits, però també disponibilitat a complir la Voluntad del Creador. Ets a la Llum Eterna germana. Ara deixa'm que et doni gràcies per l'amor compartit. Per tota la confiança que m'has regalat. Per les hores de diàleg i pacient escolta. Gràcies Isabel, gràcies per Ser i per ser-hi. Gràcies.
Divendres 1 d'octubre del 2021. Tanquem setmana i obrim temporada. Aquest matí Carolina Herrera Villada ha recomençat el seu servei a casa, el seu servei de cuidadora per a mi. Gràcies a la Vida que hem retorna una amiga respectada i estimada, una altre especte del Ésser que em dóna alè. I, el dia s'esmunyit del temps, ja gairebé se'n va a la posta. Avui, demà evocarem el nostre germà Rafel, que fa cuatre anys va emprendre el retorn a la Llum que És. Nosaltres per aquest món seguim el camí, obrint-nos a cada instant per expressar que som "el camí, la veritat i la vida" Aquí tenim els nostres amics de "Bonanza i Autopista al Cielo" 
Ara per ara són companys entrenyables de camí, amb ells som " Camí, Veritat i Vida". Em direu que faig el camí amb éssers traspassats us respondre que: faig el camí amb l'Esperit d'Amor i Veritat que som i que, tant si estem encarnats com si estem en estat àlmic-esperit cerquem al germà per a fer el camí junts. Gràcies germans per voler acompanyar-me en el retorn a Casa. Gràcies!
Avui, dimarts 2 de novembre del 2021, un dia que, com Mike, he tornat enrere per evocar aquest mateix dia de fa quinze anys. Sí quinze anys que la mare va iniciar el procés per retornar a Casa. Aquest matí he anat a la perruqueria, per endreçar-me una mica, i després de dinar, tranquil·lament a casa amb en Mike, he enllestit la seva pàgina del nou blogg, dedicat a "Bonanza: un sueño posible". 
Sí, aquí veiem una vegada més els creadors de la Ponderosa, la finca de "Virgina City" dels Cartwrigth. Som crean un espai amorós on el trapassar es pogui viure el Somni Etern de viure i conviure amb unitat entre els germans. On estimar, respectar i acompanyar a creixer en consciència i esperit és l'únic propòsit i on l'abundancia d'Amor ens regala tot el que cal per a realitzat el Somni d'Amor Etern Incondicionat. 
Gràcies per aquest acompanyament, gràcies germans estimats. Gràcies el Pare/Mare Etern que vetlla constantment el despertar del Seu Fill, el nostre guia cap a Casa. Amén. Tanquem amb aquesta fotografia del fragment final de la pel·licula "Where Pigeons go to Die"
Magnífica i tendre. Una expressió honesta d'en MichaelLandon.
El 2020 em va tornar només començar aquestes dues imatges d'una joventud que viva amb l'absoluta confiança de que Déu s'expressa en l'humanitat per medi dels seus fill: tota expressió de vida que viu i respira en Ell.
Fotograries de 1979 estem amb Francisco Paul Escartin nascut el 16 de febrer de 1978. 
El 14 de març d'aquest 2020 es tanquen preventiment aïllats, cadascú a casa seva, per no escampar la COVID-19 i quan pel juny podrem començar sortir anirem protegtis amb mascareta. Cari. Veure el passeig de Maragall buit, des del balcó de casa, i quan veies passar algú ho senties com si els fantasmes sortissin a passejar. Carai! I, sí, la revetlla de Sant Joan a Montserrat, sí, tots amb mascareta. Carai! Hi vaig ser acompanyada per Rosa Balagué. 
Recordem que Carmen Escartí i Rosa Balagué són les dues amigues de casa que estaven el nostre costat quan la mare va trapassar a la Llum Eterna.
Dissabte 2 de maig 2020.
Gairebé són les deu de la nit. Ve la nit, murmuris he senti. El somni clou la finestra i... Socialment vivim una situació incerta. En realitat mai hi ha certesa de cap mena, el moment és sempre absolut en sí mateix i té la certesa de continuïtat, però aquesta continuïtat és innocent i transparent. Absolutament disponible per a qualsevol situació que la vibració de l'energia presenti. Els dies passen senzillament tal com és la vida: senzilla. La Via de la Maestria "Transformación"
-No os es posible ser culpable de pecado-. I amb aquesta afirmació que treballarem tot el mes d'octubre es completen les 9 propostes de treball setmanal que ens ha fet Yeshua el més de setembre en la lliçó 9.
Bonica imatge amb la mare. La fotografia és del setembre del 2001 quant creiem que una altre realitat era possible en el físic, que començava una nova expressió en les nostre vides: No va poder ser així. Gràcies pare pel teu amor absolutament incondicionat. Gràcies!
Diumenge 15 de novembre del 2020. Hem començat a muntar o millordit a remuntar el video "Sense temps - sense espai. Originalment es datat el 2009, ara sense adonar-me'n s'està transformant. Quan estarà acabat el pujaré al blog, si el pes m'ho permet. Però aquesta tarda cercant imatges del cine Maragall, en el temps que existia vaig trobar aquesta on s'hi veu el terreny aplanat del que avui és la finca on visc. 
S'hi veu clarament el xamfrà passeig Maragall, Joan de Garai i un carrer Trinxant que s'obria al passeig de Maragall, inicialment Trinxant quedava tallat a Joan de Garai. Aquesta imatge m'ha fet sentir que sóc jo/nosaltres actualment, terreny aplanat per a construir un present de goig i llum.
Dijous 31 de desembre del 2020. He acabat l'any submergida en la gestió dels blogs. El blogger dedicat a Jonathan Smit ha passat a ser el blog de Jonathan and Mark, alhora que s'ha m'ha permès integrar-hi unes pàgines escrites pel seu fill gran en Mark Freser, qui va traspassar a la Llum el 2009. Tot plegat acabo l'any més allà que aquí i els primers dies de gener es presenten en la mateixa sintonia, enllestit i presentat el vidoe dedicat a Michael Landon, el següent pas és endreçar el seu blog, i tot rient per sota el nas, ell m'assenyala que seguirem amb els blogs de casa.
S'hi veu clarament el xamfrà passeig Maragall, Joan de Garai i un carrer Trinxant que s'obria al passeig de Maragall, inicialment Trinxant quedava tallat a Joan de Garai. Aquesta imatge m'ha fet sentir que sóc jo/nosaltres actualment, terreny aplanat per a construir un present de goig i llum.
Dijous 4 de febrer del 2021. Dimarts dia 2 em van telefonar de la Casa Asíl de Sant Andreu. Ha arribat el moment d'entrar-hi, tinc plaça per a finals de febrer. El mes de març ja estaré allà. Entreré condicionada pel protocol del COVIC-19. Quinze dies aïllada, en una habitació sola. Desprès entrará la "normalitat" i compartiré habitació amb una companya. Neus Pallarès Queraltó es la primera en conèixer la bona nova. Al vespre telefono a Marta Casas Rovira. Estaràs bé tieta, estaràs bé. Sí Marta tanquem una etapa i n'obrim una de nova. Em centro en sostenir la consciència d'estar absolutament acompanyda pel Crist: ara i aquí!. 
Dimecres dia 3 de febrer del 2021 he telefonat a l'administració de l'hospital de Sant Pau per comunicar-los-hi que a finals de febrer deixo el pis. No em caldrá abonar el lloguer de març. Gràcies! Ara cal cercar com buidar el pis. Dijous 4 de febrer del 2021. som a la primera hora de la tarda. Aquest matí he conectat amb l'ajuntament de Barcelona. Per a persones més grans de 65 anys i amb mobilitat reduïda ofereixen un servei gratuït de recollida mobles grans. Amb ells gestionrem el buidar el pis l'última setmana de febrer.
El dijous 4 de febrer del 2021. Fotografies fetes per Ma Teresa Segarra, les últimes al balcó de casa, li he demanat que les faci perqué avui dijous 4 em vaig a tallar al cabell. Me'l tallen en una perruqueria del carrer de Teodora Llorente, el carrer per on pujem al Mercat del Guinardó. Aquesta perruqueria col·labora amb un grup de perruqueries de tota Espanya que donen el cabell per a fer perruques per les persones afectades de malalties que fan perdre el cabell, ells fan perruques gratuïtament i les donen. M'han tall el cabell fent-ne tres cues que han donat 32 centimetres de llarg.
Diumenge 14 de març del 2021. Les nostres Matilde'sFa cuatre dies que sóc a la nova habitació. La meva companya Encarna és un Cel de silencis. 
Sap quí és el dia en que estem, no camina perquè té por de caurei és un bocinet de pa sense sal. Gràcies per aquesta companya d'habitació a la que puc acompanyar en els seus silencis. Gràcies. Em costa una mica d'adaptar-me a la nova etapa. Però poc a poc ens anem coordinant amb les cuidadores i em donen espai per gestionar l'armari que és prou gran i em permet col·locar, àlbums i capsetes d'un temps que no tornarà. 
Avui és Santa Matilde Reina i fa un anys que vam fer el primer confinament pel COVID-19. Enguany tot sembla més calmat, però hem de permetre que la Vida ens presenti allò que ens cal per a fer la Voluntad del Pare/Mare Etern!
Dimecres 23 de juny a l'Hospital de SAnt Pau, van operar a Maribel Dominguez Pastor. Així la nostra germana dànima va iniciar el camí cap a la Casa Eterna que cluminaria el 10 d'agost de 2021.
Diumenge 27 de juny del 2021. Estic descobirnt que he d'emprendre un camí nou. Estic cercant una habitació per a llogar i poder recomençar camí. Sembla que no sóc útil aquí, a la Casa Asil, les relacions que aquí s'hi fan són de sostenir i debilitar l'estat en el que s'entra, no hi ha millora per els estadans, sembla que no hi hagi camí. Tal com a mi em semblava quan era a Trinxant i m'hi veia aïllada. Ara ha entrat un raig de llum en l'illament que he volgut viure, ara em cal obrir els braços a tot el que l'Univers em regala. Gràcies, gràcies, gràcies! 
Dissabte 31 de juliol de 2021. Estic instal·lada de nou a casa. Tot funciona. Tinc el que aparentment és imprescindible, refrigerador, rentadora, tres plats, gots i cuberts, és a dir la casa dels tres enamorats. Sóc plena de goig i gratitud. Ara només cal que Isabel Dominguez Pastor obri els ulls volgui tornar a la seva experiencia dual i obri els ulls. Jo només puc oferir-li el meu silenci. La Vida en ella sap que li cal. Amén.
Adéu al mes de juliol. Per cert he rebut de la Casa Asil de Sant Andreu del Palomar el diposit i la part proporcional del mes de juliol que ja no he estat a la Casa. Gràcies, ells també m'han alliberat economicament. Gràcies! Dimarts 10 d'agost del 2021. Isabel Dominguez Pastor a travessat cap a la Llum Eterna on brilla en el Pensament d'Amor del Creador. Glorifica al Creador estimada germana que t'ha obert els braços en el Seu Si. Aquí et veiem el pis on vivies, recuperan-te de l'operació del pit. Tenies prjectes, teniem projectes compartits, però també disponibilitat a complir la Voluntad del Creador. Ets a la Llum Eterna germana. Ara deixa'm que et doni gràcies per l'amor compartit. Per tota la confiança que m'has regalat. Per les hores de diàleg i pacient escolta. Gràcies Isabel, gràcies per Ser i per ser-hi. Gràcies.
Ara per ara són companys entrenyables de camí, amb ells som " Camí, Veritat i Vida". Em direu que faig el camí amb éssers traspassats us respondre que: faig el camí amb l'Esperit d'Amor i Veritat que som i que, tant si estem encarnats com si estem en estat àlmic-esperit cerquem al germà per a fer el camí junts. Gràcies germans per voler acompanyar-me en el retorn a Casa. Gràcies!
Magnífica i tendre. Una expressió honesta d'en MichaelLandon.
Desembre 2021
Quí ho diria! Ja som a desembre!
Tan senzill com és estimar-nos en silenci i deixar que tot comenci sense cap després...
Navidad en la Ponderosa. Tant de bo!
som a diumenge 5 de desembre del 2021. Estem en la setmana que les festes crean un pont llarg. Neus Pallarés, la nostra conserge, és de pont. Han fent un curt viatge amb Enrique i no tornará fins el proper dijous dia 9. Carolina Herrera, la "meva" cuidadora fa les festes que, com s'escauen, en dilluns i dimecres no ens veurem fins el proper divendres dia 10. La vida em presenta situacions contradictòries, la qual cosa sembla assenyalar que dins meu hi ha contradicció. Veiem la primera: el goig de viure a casa, a Trinxant, se'n nuvola quan Marta la veína del 1è 2n em truca per dir-me que el frec de la meva cadira amb el terra no la deixa viure.
La segona és el goig de la companyia que el germans que han creat un mon sutil pel trànsit entre dimension al territori de la Ponderosa a Nevada, E.E,U.U. s'afebleix quan el pensament fa parpelles i em qüestiona " t'estas tornant lirona" Tot plegat voldria volar com la coloma de Hug i caure a les seves tendres mans! 
Tanquem el 10è septeni!
I, ara contemplem el que el la proposta del Filòsof Rudolf Steiner ens va oferir a les primeries del 1900: observar les situacions plantejades el que hom diu "la seva vida" per septenis. 
Aquí s'expressa el que nosaltres treballem per integrar-nos a la Vida Real.
enllaç a R. STEINER. SEPTENIS
Espiritu y Alma se funden extendiendo el Latido Eterno. Amén.
enllaç a Holograma Gener 2022
L'octubre del 2023 hem unit en un sol blogger Cor Perdonat i Sirio: Un Universo de Amor. enllaç a Sirio Universo de Amor Gener 2022
Tan senzill com és estimar-nos en silenci i deixar que tot comenci sense cap després...